dimecres, de març 23, 2005

Uili Foc(9) a Milan

Vaja, boines a tots, inclosos els nouvinguts (que us heu perdut vuitentregues!!!!), des de Mila. La ciutat del Duomo i poca cosa mes.

No han passat massa coses pero un parell de divertides. Vaig arribar a Mila amb un sol de cal Deu, millor perque em vaig deixarl'abric, i directe cap a l'hotel, prop del Duomo, a la plaza Diaz. Quinnom eh? aixi, d'entrada, molt italia no sembla eh? Pero ja coneixeu elrefrany: " hi ha mes "Diaz" que llonganisses" doncs mira, un a Mila.L'hotel es vell de pebrots, en un edifici xulo pero amb ascensors perquatre persones. Aixo es el que posa pero s'han deixat de dir: quatrepersones tipus silfide amb les mans avall i sense maletes, i ja estemapretats.... Estic a la planta 3, super guai, com em van dir a l'entrada.Com que l'edifici es veu que es bonic, hi han posat uns focus per iluminarla facana, estan sobre la planta 2 i iluminen directament A LA MEVAHABITACIO!!!, o sigui que no se mai si es de dia o de nit. Igual hoaprofitare per fer uva, que fan una lluminaria!!!Ahir vaig anar a veure botigues de roba.

De fet a Mila, nomes hi habotigues de roba!!!! Una de barata per cada cent. Vaig entrar a un outlet que es com el lloc on trobes la tarregada de tot. Ple de gent, gentemprovant-se peces de vint-i-cinc en vint-i-cinc, cinturons, corbates, lagent s'ho robava les unes a les altres. Espectacular. Jo, com sempre, namirant. I m'he comprat una camisa i al pagar, oh sorpresa, no portava niun duro. Sort de les targetes. Aixo si el del meu davant portava nomes unspantalons i una camisa per la dona (o el que fos). Una tia de metrovuitanta minim, amb uns pits bestials -d'un se'n veia mes de la meitat- iuns penjolls que li faran sortir una gepa ben aviat. el paio va pagar ambun bitllet de 500 euros. d'aquells que jo no veure mai. I li van tornar trenta centims, sort!!!!!!. Una camisa i un pantalo!!! per Deu!!!!!!!
El que m'ha fet posar mes trist per aqui es veure com les noies de mila no tenen calers per comprar-se la roba, es super dur. I, clar, com que notenen prou diners compren nomes mitges coses. O sigui, que les minifaldilles que porten aqui son mes mini que les mini (vaja que el roser se'ls veu a cada passa!!), els tangues que ensenyen -per que elsensenyen!!!- porten un fil tamany tres milimetres.... no vull ni pensar com deu ser a la part que no ensenyen.... I, clar, bruses no les poden pagar, aixi que porten tops... Ahir en vaig veure una que no tenia prou calers per un top i va comprar un buff -aquests mocadors de coll- i el portava a l'alcada dels pits!!!! Per deu!!! si compreu tops que no es vegi mig mugro!!!!. Per sort, encara no es l'estiu. Jo no torno.I per seguir la tradicio comencada a Atenes, ahir em vaig tallar el cabell. I les perruqueries donen eh?, em van fer esperar una hora i mitja.
A l'entrada hi havia un paio que perdia oli, tant que les relliscades eren de campionat. Portava un mocador pirata, els llavis pintats, pantalons ajustats i unes ungles de tres centimetres... El que el juanillo diria "unbujarron". I la noia em diu que passi i em renta el cap el meu amic pirata.... semblava una tia, com es movia, com parlava..... tot!!!! I al'hora de tallar la noia em diu: "Fare el que jo vulgui eh?"..... I ho vafer..... Prohibit riure.

Be, us deixo que avui es massa llarg..... Arribo divendres a casa i siqueda algu ens veurem.... El dilluns torno cap a mila....

uili foc