dimecres, d’abril 27, 2005

uili Foc (11) per Tot Arreu

Hola de nou familia.... ara ja tornava a fer temps eh????

Es que he estat liadillu. Tot sempre a ultima hora....


Fa dues setmanes que vaig haver d'anar volant cap a San Francisco perque es cremava un foc a l'empresa.... I, clar, el bomber joan cap alla. Xulo eh?. Vam treballar en un loft. De fet, en un suburbi de Oakland, al costat d'una fabrica de reciclatge d'alumini.... Heu vist les pelis americanes? Aquells que recullen llaunes i les foten a un carreto de l'Alcampo? (us heu parat a pensar mai que la cosa mes be de preu que es ven a l'alcampo es un carreto?, un euro -o mig!!!- i es teu, no es pot negar que es un oferton!!). Doncs tots aquests feien cua per vendre-les i, clar, passejar per alla a la nit .... xungo, xungo.
Pero el lloc de treball era guai. Una escola. Es veu que com que era privada i els alumnes marxaven pel suburbi el director la va comprar i va fer de cada classe una vivenda. I uns passadissos immensos!!! En resum, un viatge sense pena ni gloria.... I alla em diuen que despres a Roma.

O sigui que arribo a casa, desfaig maleta i faig maleta... (quan plegui d'aqui em dedicare a maleter.....) i cap a Roma. Arribo el dilluns a la nit, a les dotze, petat del tot i agafo el treng cap a Termini i penso... alla agafo un taxi i a l'hotel. De taxis, ni un. De gent per agafar un taxi: milers. Aixi que, ni cort ni peretzos i sense mapa de roma, a caminar cap a l'hotel!!! Despres d'una hora de voltar i preguntar molt arribo a la pl Argentina on era el meu hotel, al num 47. No hi ha hotel al 47, una porta de fusta i prou. Joder. Truco al telefon de l'hotel. M'asseguren que es al num 47. Merda. Miro la porta de fusta i a la dreta hi ha els botos dels pisos. Tercer pis, escala b, Residenzia Argentina. Cagada pastorcill. Suor freda, truco i s'obre la porta. Un tricicle espatllat, caixes de cartro per tot dins d'un pati ben fosc. Jo ja estava cagat, ho juro. Al final arribo a la porta b i veig l'ascensor. Entro dins i premo el boto del tercer pis. Les portes es tanquen i, despres de deu segons es tornen a obrir. L'ascensor no s'ha mogut un pel i jo carregat amb les maletes. Que ha passat?
Que aquests italians estan malalts!!!! resulta que l'ascensor es de pagament!!! haig de pagar vint centims per utilitzar-lo!! joder!!! val que hem d'estalviar energia i tot aixo... pero que jo vaig carregat i cansat cony!!! Aixo si, l'hotel es de puta mare.

Be, us deixo amb les descripcions que aquest cop no son tan divertides (no ha passat res estrany) i us comunico que el proper uili foc -si no des de Roma- sera des de Jordania......

Petons a tots i a totes i gracies pel vostre temps....