dilluns, de novembre 27, 2006

uili Foc 23 a SudAfrica (1)

Be, me'n salto un que tinc a mitges, el de Belize, i us envio el de SudAfrica, que es mes nou!!!!!


Doncs si, estic a Ciutat del Cap. Per variar en els darrers viatges –ho veureu al de Belize- doncs els avions no van anar fins. O sigui que vaig arribar sense maletes. Con lo puesto a treballar, aixo si, a la feina em van regalar un polo perque no anes sempre vestit igual, un polo moda estiu 2003, ratlles gondoler blaves i blanques travesseres, Tomy jilfiguer, piju, piju. Nomes em falta el barret de palla, la camera al coll i anar fent fotos a tot el que trobi.....



La feina es un festival. Els dimecres es el dia dels empleats i l'empresa reparteix birres gratis. La gent plega a les cinc i es pillen unes cogorses a la salut del jefe que espanten, al jefe no, es clar. Jo he flipat. Ha vingut la tia de la recepcio, diu, "les cinc!!!" fotent un crit i deixa les birres i el rom. I la penya a privar. I el rom.... Capitan Morgan!!!! Joder!!!!!! Capitan Morgan!!! El pedal que vaig pillar es d'escandol! . Igualet que per Catalunya, us imagineu? Un dia a la setmana us porten alcohol gratis, .....cua per treballar a aquella empresa, ara, que l'empresa dura quatre setmanes, amb la quantitat de "tios esponja" que hi ha pel mon, no guanyen per xibeques. Ah si, i treballar el dijous... molt, molt, allo que es diu molt, segur que no. Algun dels meus alumnes encara busca el seu portatil......


Tinc alumnes de tot sudafrica, un parell de musulmans que els divendres preguen i no venen, i un del Congo, negre, negre, en Mwepu. Si, ja ho se, facil de pronunciar no es, pero es posa la boca tipus peto i acaba sortint.... .Val, es tonto. El Congoleny es la bomba i un tio super divertit. Te 33 anys i l'altre dia, sopant, em va dir que no havia mai vist el mar. Ostia!!!!. I li vaig dir que com podia ser, la seva resposta va ser: "tu has vist mai un lleo a la distancia a la que jo estic? .... pues jasta!!!". I jo vaig pensar per mi,.... burro, mes que burro. Total que l'hem portat a veure l'ocea. Era com un nen petit. "Fantastique!!!!!" deia mirant l'aigua, el tio va flipar, pero lo mes bo es que no sap que es salada!!!!! Quan li hem explicat encara ha flipat mes no s'ho podia creure, l'hem arremangat i l'hem posat al mar... nomes tenia unes paraules.... "Very cold!! Very cold!!!!".
Avui l'hem portat amb vaixell, ha pillat una marejada del quinze. Ell havia anat amb vaixell als rius del congo, pero clar, onades, no en tenen. Quan hem arribat a les foques s'havia tornat blanc de mareig, buenu, cafe amb llet, que si s'arriba a tornar blanc jo em moro del susto. Us imagineu??? La de pasta que s'hauria estalviat el maiquel jacson!!!! Vinga a pintar-se de blanc!!!! Amb lo facil que era anar al mar una horeta al dia..... pobre xaval. Despres hem arribat a l'hotel, una costelladeta i pa amb tomaquet marca de la casa....



Be, aviat el de Belize i, si em passen mes coses, un altre de Cape Town. Es que em venia de gust explicar-vos aixo d'en mwepu i no m'he pogut esperar....


Abracades mil

dilluns, d’agost 28, 2006

uili Foc 21 a Rumania (1)

I quant de temps que feia que no us escrivia eh?? ..... ja miraré de tornar-ho a agafar val???
Primer que res, hola a tots, pero sobretot als nous. Ja anireu veient de que va això amb el temps....
Doncs si, ara mateix soc a Rumania, a Bucarest. Pel que he pogut veure aquests dies la gent es bastant curiosa. Aquí les marques catalanes tipus Vives Vidal, Belcor, "El Cruzado Magico de Playtex" i companyia no tindrien cap tipus de futur. M és del 50 per cent de les noies les porten sense agafar. Es igual com sigui el pit, cap enfora, petit, gran, amunt, avall, meliquer, ... sostens fora!!! els tios van de cul.... Pel que fa a l'individu masculí hi ha de tot però es pot trobar algun especímen curiós -com dos d'avui- amb pantalons de pinces i samarreta imperio de les transpirables -"o sea, yena d'aguheritos!!"-, i amb pels no m'he atrevit a mirar més avall però m'hi jugaria un pèsol a que duia uns mitjons blancs tipus garatge -si, aquells amb una ratlla negra i una de vermella- i mocasins, nàutiques hauria estat massa!!!. Total que es veu que el tema tors aquí el cultiven.... De tangues i calçotets slip, més endavant....

El cap de setmana he decidit agafar el cotxe una mica fart de Bucarest hi he anat cap als Càrpats i Transilvània i cap al Mar Negre. Les carreteres son un desastre, no hi ha senyals enlloc, una via del tren atravessa una espècie d'autopista i, bàsicament, la gent fa el que li rota. Pels més viatgers dir-vos que no res val massa la pena excepte el castell de Peles, que, com el seu nom indica, el que el va fer estava forrat, perque barat, barat, no li va sortir. Dels que he vist a la meva vida és dels millors -igualat amb el de Neuschwanstein-, està plé de sales, tapissos, fusta treballada i portes secretes. Al rei aquest (Carol I) li va costar 45 anys construir-lo, total que quan el va acabar va arribar la primera guerra mundial i hi va poder anar un cap de setmana... El que si el va aprofitar va ser el Ceaucescu - "Chochescu" en castellà-, que es veu que s'hi portava dones de moral distreta de tant en tant per impressionar...

L'altre castell es el castell de Bran, dalt un turó a la frontera de Transilvània, encara que l'empalador Vlad Tepes, el comte Dràcula, no hi va viure mai -si no sabeu que vol dir empalador es, ras i curt, fotre un pal pel cul fins a morir- la llegenda -i bàsicament el turisme- diu que es on mossegava les seves víctimes. Val, l'únic bo que té és que és petit, fa cagar de por si hi vas de vespre, i al camí de l'entrada hi ha un parc temàtic Dràcula a l'estil Peruà. O sigui, milers de tendes amb dents de dràcula, samarretes de transilvània i capes negres. Ja només els faltava fer passar totes les ties que no porten sostens per davant d'una de tios, fer-los fotos, i dir que les dents llargues son Draculianes... son d'una altra cosa!!!!!

A la ciutat de Brasov, va fer un diluvi d'escàndol i com que el drenatge és tan bo doncs més d'un cotxe aparcat als baluards de la part alta va baixar tipus riera del Maresme, van haver de suspendre els concerts, i jo me'n vaig anar emprenyat d'haver fet tres hores de cotxe per veure ploure. Tota la setmana fent 35 graus a l'ombra i el dia que me'ls gasto -ja parlaré de calers després-, es fot a ploure i no veig res. Gràcies Tomàs Molina. Així que escarmentat de pluja i com que l'home del temps va dir que diumenge faria bo, he anat cap al Mar Mort, 500 quilòmetres més de l'ala.
He arribat fins a Constanta, el Lloret de Mar de Rumania..... Ja els agradaria!!!! Té tres platges, un casino que només hi fan sopars, tres carrers peatonals que no hi passen ni les formigues i a més a més el Mar Negre és Blau!!!! Resulta que té molt poca sal, unes quatre vegades menys que el Mediterrani -que no en té mass que diguem-, i que l'aigua gairebé no es renova. Així que els peixos que hi arriben i no s'adapten gaire moren ràpid i es dipositen a uns 200 metres de la superfície, d'on no passa la llum i per això diuen que és negre. Això és el que expliquen els "pàjarus", vaja els "sardinus", però la veritat és que no saben què fotre per portar gent.... jo no hi torno...
A veure, m'ha quedat per explicar els calers, el menjar, l'hotel i la feina.... Abans de marxar us enviaré un altre uili foc amb la resta de l'aventura.
Com ja heu vist m'he explaiat una mica més que de costum però és que mira, he pensat que escriuré també una mica del que vaig veient i així em queda de record. Si no us mola doncs no ho llegiu i ja esta....
Per cert, divendres vaig acabar de llegir, gràcies Marga, "El Metge" de Noah Gordon, un gran llibre si us ve de gust saber algunes coses més de les religions jueva i àrab i passar una bona estona descobrint coses sobre la medicina... i com que aviat hauré de marxar segurament Costa Rica he començat el "Pura Vida" d'en Mendiluce, al que ja m'he enganxat després de deu pàgines, gràcies Sílvia, gràcies Anna...
Petons des de Bucarest....

dilluns, de juliol 03, 2006

Uili Foc 20 a Venezuela (1)

I arriben els lladres....!!!!!!

No se ni per on comencar... A veure, el dissabte, a l'arribar, hi havia d'haver un cotxe esperant-me per portar-me a la capital pero segurament s'ha perdut o se li han punxat les rodes o l'ha abduit una nau espacial... pero no va arribar, ni a l'hotel en saben re. Re de re.

Vaig agafar un taxi i enlloc d'anar per l'autopista vam anar per tres colls de muntanya, nosaltres, els altres cotxes, les formigues i la gent!!! REsulta que un pont de l'autopista ha caigut i tots han de fer una volta de tres hores per arribar a la capital.
La carretera que vam agafar es espectacular!!! Cues de quilometres i quilometres en una carretera de revolts i, a cada revolt, dos nens venent "cocosetes" (no, no estic tartamut i venien co-co-cosetes, sino una especie de huesitos) a mil bolivares i un parell mes oferint refrescos, "servesa" i "auita". I a cada poble per on passavem totes les finestres enreixades i oferta de material divers per al viatget – "cocoooooseeeteeeeeesssss!!!, torontoooooooosss!!!, muhereeeeeesssss!!!, servesaaaaaaa!!!! -. Aquests han fet el seu agost amb la caiguda del pont... Igual se l'han carregat ells.... I despres de tres hores de revolts i mes revolts... tatxan!!!!!! ... Caracas!!! Caracas es, com ho diria, imagineu que agafeu Barcelona -pero deu cops mes gran- i l'apreteu per tots els costats per tal que quedi ben amuntegada, despres l'espolseu una mica i hi poseu un parell d'autopistes pel mig... Aixo es Caracas.


I jo hi arribo per Carnaval, i aqui per carnaval es tornen bojos, fan tres dies de festa. I el diumenge jo ni cort ni peretzos i ben cofoi me'n vaig cap al centre a passejar. Vai deixar la cartera, el mobil i demes a l'hotel per si les flais. El carrer era brutal!!!! era la guerra de tots contra tots... Gent venent "papeliyos" a 500 bolivares. Val, si, els papeliyos son el que nosaltres en diem confetti, pero mes petit i cutre, com el que feiem de petits amb les maquines de foradar papers –jo vaig arribar a tenir una duricia a la ma de tant apretar-la,.... o no era per aixo?.... -. I per tot arreu un soroll de boletes de disolvent picant als cantons metal.lics de pots de serpentines. clec, clec, clec, clec... Era com si hi haguessin deu mil tios fotent-se palles al mateix temps... quin xivarri!!! I la gent caminant i quan es trobaven de cara... tots contra tots!!! papeliyo per aqui... serpentina per alla, del terra no se'n veien les rajoles i jo com un boig fent fotos i mirant-m'ho tot... Mort de riure!!! I arribant a chacaito..... pim, pam, pum.... m'estiren el brac i em foten el rellotge.... cagumlaputa!!!!

No he tornat a sortir de l'hotel. Aqui es fa fosc aviat, cap alla a les sis, i m'han dit que de nit, a fora, res de res i que per moure'm als centres comercials i que hi ha carrers que ells no hi passen si no van de dos en dos i esquena per esquena... O sigui que jo, per si de cas.... em foto de patates a l'hotel i treballo un poc que ja toca... Per cert, m'he comprat un rellotge nou, vuit euros, a una botiga. Un alumne em va dir que era millor que anes per Sabana Blanca que en venen al carrer... igual hi trobaria el meu pero no m'atreveixo.....

Abracades a tots....

dilluns, de gener 30, 2006

Inici

El primer del nou weblog, he hagut de traspassar to aqui i no em guarda pas les dates aixi que les posare al principi de les entrades. A mes a mes he perdut el primer uili foc de tots aixi que si algu en disposa si us plau!!! envieu-me'l!!!!!!

Gracies mil i que disfruteu, a veure si aquest weblog va mes be a partir d'ara....