Uili Foc

En Joan Rubió (aka Uili Foc) en fa 40

2012-01-17T00:17:00.000-08:00

Doncs si, ha arribat el moment i en faig 40, mira tots anem caient.I he pensat que ho podríem celebrar amb una festeta.

Com que el tema està com està no podrem anar a un xiqui park com l'ultima vegada ni a una casa de colònies. no, no, no.

Anirem a fer un remember when.

Quan? Doncs el dissabte dia 4 de febrer que es un dia després del meu aniversari. Què ja heu esbrinat de quin dia es el meu aniversari?

El pla es quedar a partir de les 20:00 del dissabte, sopar de telepizza cap allà a les 22:00 i fer festeta fins la 1 o quarts de 2 . Després tothom cap a casa o cap al Morrosko.

Per poder muntar-ho tot una mica bé seria fantàstic saber quants serem per demanar més o menys pizzes, bàsicament si els truquem el dissabte a les nou dient que volem 30 pizzes doncs igual no arriben, i per comprar beure per tothom (hi haurà aigua, cervesa, coques-coles, rom, whisky i cazuelita per tothom i totdon). Així que si m'envieu un mail dient que veniu i els que sereu doncs millor que millor.

Si no us ha arribat un correu convidant-vos es que he fet tard, o me l'han tornat o no he trobat el vostre bon correu aixi que si m'escriviu us enviaré l'adreça de "la festa" al centre de Sabadell. Això es al centre i de lloc per aparcar no n'hi ha gens aixi que vingueu preparats a fer voltes i a caminar fort o a venir amb els catalans ...

Va, que ens ho passarem molt i molt bé i tinc ganes de veure-us un altre cop que les festes del porro ja estan molt i molt lluny. Només cal que porteu ganes de gresca, la guitarra, les cartes, el poker, les proves de gymkhana del cau, ... el que vulgueu per passar-ho d'allo més bé. D'acord?

En Uili Foc es casa

2011-03-28T13:43:00.000-07:00

Doncs si, al final em caso, es casa, ens casem. Si, d'acord, això de l'ordre de les coses no ho portem bé, però, realment importa?

I com funcionarà això? Doncs ens casem el dissabte 2 de juliol del 2011, si, ja queda poquet. I ens casarem a El Vilet.

Com que el lloc i el poble es petit farem una festassa per a que tot quedi ben lligat.

Segur que tens un munt de preguntes per fer, així que aquí te'n resolem unes quantes:

On és el Vilet i com s'hi arriba?
Pots anar a la seva plana web "oficial": www.elvilet.cat, i per arribar-hi el millor es que vagis al googlemaps i escriguis " El Vilet " i ja està.

Hi ha botigues, bars o restaurants a El Vilet?
El Vilet no té cap establiment públic tret del Buidasacs. Així que no hi ha enlloc on comprar una beguda o un entrepà. Cal anar a Sant Martí.

Quin temps fa al Vilet?
El 2 de juliol a l'hora del casament farà un Sol que espategaran les pedres, així que vine preparat per la calor, a la tarda, a partir de les 18 comença a passar airet i al vespre et caldrà una jaqueta segur.

I si em vull quedar a dormir com ho puc fer?
Com saps a El Vilet no hi ha hotels, però aquí te'n posem l'adreça dels dos que hi ha a Tàrrega (10 minuts en cotxe), per aquells que us atreviu organitzarem una zona d'acampada per posar els iglús al pati de casa meva i al terreny de La Pleta (a dos minuts de casa). També mirarem d'aconseguir entrades per anar a la piscina el diumege al matí, a fer-nos una dutxa i riure a l'aigua.
http://www.tarrega.com/allotjament/

Un bon hotel que trobareu en aquesta web es l'hotel Pintor Marçà a Tàrrega i els balnearis de Vallfogona de Riucorb (a 5 minuts del Vilet).

I si us vull regalar alguna cosa, que haig de fer?
El millor regal que ens pots fer es que vinguis, sol o acompanyat, però si ens vols regalar alguna cosa, doncs la veritat es que no sabem pas que ens podries regalar però, si vols, ens pots ajudar a muntar la festassa i a comprar alguna cosa per en Roc més endavant. Posa't en contacte amb nosaltres i et facilitarem un numero de compte.

I si vull venir com ho haig de fer per confirmar que vindré i quants vindrem?
Com que hem de preveure de comprar el sopar per tothom i tot el beure necessari per una barra lliure que ens permeti arribar fins a la nit t'agrairem que ens diguis que vindras. Deixa un comentari en aquest blog i em posaré en contacte amb tu per saber quanta gent vindreu i si cal que us preveiem per dormir a la zona d'acampada.

I si no tinc transport o vull quedar amb altra gent que va al casament com m'ho manego?
Posa el que necessitis als comentaris d'aquesta entrada, deixa el teu correu, el que sigui, i us poseu en contacte entre vosaltres. Que nosaltres tindrem molta feina ;-).

Uili Foc 47 a Europa (1)

2009-08-13T09:08:00.000-07:00

Doncs si, un altre cop furgo i cap a europa. Avui escric curt i rapid des de la placa major de Brusel.les. Aquí el wifi es gratuit i con que l'astrid esta pintant doncs he aprofitat. He estat robant fotos a la gent que passejava. De tot. Un munt de paraigues tancats per indicar cap on anar(alguns hi pengen unes cintes hi fa una fila d'allo mes esotérica). Espanyols per tot, quina tontería i el maneken pis que es una miniatura!!! I que en fotos de calers. Tot el carrer ple de botigues de souvenirs i de manekens de xocolata, sí es foten a pixar xocolata de milkibar la flipo. Ala, aixi que poguem pengem unes fotos. Petons a tots. Joan

Uili Foc 46 al Festcat 2009

2009-07-24T04:17:00.000-07:00

Doncs un altre any al Festcat, i ja en van cinc o sis, he perdut el compte. Cada any es diferent, cada any es genial i cada any cares noves i cares conegudes. Tot un mix d'energia i d'un petit Món que es tanca i s'obre un cop cada 365 dies.

El millor de tot es la sensació quan ets allà a dins que no existeix res més a fora. Tot hi està concentrat.

Aquest any anècdotes mil.
Al taller de vi, el darrer dia, el profe diu : "hi ha vinyes destinades a deixar madurar el fruit fins a fer-ne pansa", una alumne: "com??!!! les panses venen del raïm???". Tres segons de silenci. Presa de pèl en grup? No! era seriós. Encara riem ara. Espero que ens enviï aquell correu per anar a veure les caves.
La Fallera, l'Hereu i la Pubilla, 7033.delta, FontPedrosa, ball a la nit, el toca-tubs, .... No ho acabaria mai.... El millor es que doneu un cop d'ull a les fotos... aqui les teniu

Si en voleu mes de fotos o us calen en format mes gran nomes me les heu de demanar. Si vosaltres en teniu i voleu que us posi el link aqui, doncs endavant, i també el podeu posar directament als comentaris...

Per cert, passeu la pàgina a tothom i deixem un reguitzell de comentaris val? aixi tindrem una mica d'història de com ens hem sentit aquest any....

Xavals..., ens veiem demà, just d'aquí a 365 dies....

Que fantàstic que és eh????

Petons.... Joan...

uili foc 45 a Lisboa (2)

2008-11-28T08:23:00.000-08:00

Despres de l'experiència del tanga el cap de setmana me'l vaig passar a Lisboa, i la veritat es que ja no me'n recordava de la ciutat i és ben xula. ("ben xula", que cursi! ).

Em vaig fer un fart de passejar per la ciutat amunt i avall i es ben costaruda, quan duia quatre hores ja no podia més. Passejant per la "Rua de la Prata" cada cinc passos m'anaven abordant tot de transeunts. Feia calor però ells anaven passejant com si s'anèssin fregant les mans. Jo pensava, "son burrus". Però no, no son burrus, el burro era jo, son camells. Camells de dues gepes. Se m'acosta el primer i tot obrint les mans m'ofereix costo, el tio portava una navalleta i l'encenedor ja preparats, "pret a servir" que dirien els gavatxos. Li dic que no i es separa l'americana (anava ben vestit el paio) i em diu "marihuana, cocaine, tudo...". Ostia, si li dic que no ja no li queden massa coses... ara que igual el cabró em sorprèn. Anava tipus diumenger de platja que van venent rellotges i talls de coco. Doncs aquest venia costo i "talls de coca", que cabron. I ben organitzat que estava eh? estic segur que a les butxaques hi portava un mirallet (si, sera per pentinar-se no te jode) targes de crèdit, una cullereta, un zippo, la gometa i un bic amb una agulla a la punta, total: "supermercados el bogavante: vendedores de droga ambulante" o "en lisboa, Tours de las Colinas, te vas drogando mientras caminas" -ho poso en castellà perque es en l'idioma que em xerraven-. Jo no vaig preguntar preu -ni ganes- pero estic segur que igual feia ofertes tipus pack, " se me compras dois raias de coca eu te regalo meio costo e me chuto contigu aqui mesmo nela rua". Rotllo tres por dos. I just que el deixo n'apareix un altre. Joder, els la regalen. Es que ni a Amsterdam, en serio. Semblava el mercadillo del diumenge però enlloc de vendre sostens i calces de color carn venien coca, costo i maria.

Ah si, això em va passar la primera tarda, i també cada cop que vaig passar per aquell carrer... vaja, que si us cal alguna cosa d'aquestes que res, que a lisboa està xupat. Per cert, hi ha moltes altres coses a lisboa eh? no us penseu que son uns drogates eh? també hi ha tranvies grocs super xulos. Mengen pao com chouriço i canten fados.... I també vaig veure com robaven a dos pardillos.... aquest cop jo anava preparat... el que ha passat per chacaito (llegiu el uili foc..) ja està preparat per sempre més....

Apalins... a la prochaine....

Uili Foc 44 a Lisboa (1)

2008-11-19T13:50:00.000-08:00

Acetre - Fado de la Luna

Feina nova, algun viatge al final. Quin desastre. O quina sort. O ja estic fart de la feina nova. Encara no ho se. En tot cas, he acabat a Lisboa, vaja prop de Lisboa.

He arribat amb una tortícolis galopant i gairebé no em podia moure. Així que avui he decidit que el massatge de la Mi no havia estat suficient i he demanat a l'hotel on podia anar. "Aqui mesmo" em diuen. Total que vaig a un "wellness center" super ben decorat i amb musiqueta suau d'aquella que et posa i tot d'espelmetes pels puestus. I em donen la clau d'una taquilla : "tems tudo li". Obro la taquilla i tinc un batin, vale, unes sabatilles de paper, d'acord, i un tanga negre "descartavel", aixo no eh?. Un tanga negre!!! ja només faltava que fos de "leopardo", un potet de vaselina, i que ho acompanyessin amb un tríptic amb indicacions per fer, va home va!. Total que m'he canviat en deu segons. La penya passant per alla i em veuen posar un tanga negre de paper rotllo peli porno, peli porno de por. Un parell m'han passat pel costat amb una rialleta divertida, un anava depilat de coll en avall, rotllo palote. He mirat avall no fos que els hagués despertat la única neurona que els quedava. Depilar-te de coll a turmell, quina tonteria.
I el tanga se'm fot dins del cul i al treure'l va i es trenca el paper. Collons. Com em vegi el del "palote" ja soc pell, em veig corrents per dins el vestidor amb el tanga trencat i un paio depilat en boles al darrere, de foto, vaja. M'he posat el batin i corrent cap al massatge. M'han destrossat, el coll també. La massatgista era de la conya pero per sort no ha dit res del tanga trencat. Si m'ho diu, em moro. Només d'imaginar la situació ja em poso a riure.
I aixo del tanga no ho he acabat d'entendre, en serio. Igual per a les ties es mes comode pero xavals, per mi ha estat un martiri, i aixo que no he hagut de caminar. Ara, aixo si, per al massatge es genial, m'han tocat el culet i tot. ;-)

Apalins... records a tots altra vegada.

A veure si m'hi poso a escriure una mica cada mes....

Uili Foc Plega

2008-09-21T19:48:00.000-07:00

Aquest cop dues músiques / Esta vez dos canciones / This time two songs / Stavolta due canzoni

Art Garfunkel - Always look on the bright side of life

AfroMan - Because I got high

This song has been with me all these years, don't know why

FEEL FREE TO LEAVE YOUR COMMENTS. DEIXA EL TEU COMENTARI LLIUREMENT.

DEJA TU COMENTARIO LIBREMENTE. SCREVE QUELLO CHE NE PENSI SE VUOI....

la meva primera classe / my first class / mi primera clase / il primo corso

In italiano piu giú.

En castellano más abajo.

In English close to the bottom.

Després de vuit anys fent voltes pel Món mundial, al març vaig decidir que plegava de Readytech. Ha sigut molt trist deixar la meva família laboral d'aquests darrers temps, la Sue -gràcies per ser tant fantàstica amb mi, no t'oblidaré mai, t'ho prometo-, Kevin -gràcies per la oportunitat-, Nuno, Simone, Mike, Ravi, Sarah, ..... Hi he passat treballant la major part de la meva vida, i m'ha permés fer tantes coses que ara no puc pas escriure-les totes aquí i em farà ràbia oblidar-me'n d'aquí a un temps. Ha sigut una decisió difícil perque m'agradava molt la meva feina, però al cap dels anys viatjar tant m'ha passat la factura de l'amistat i he necessitat un canvi per, potser, estar més tranquil. Qui sap què passarà amb la meva vida, laboral, personal, .... . La veritat es que he anat a parar a una empresa americana, per mirar de viatjar menys, estaré basat a Barcelona. Per començar però m'he de passar un mes a Washington estudiant el seu software. Quin mal començament. ;-)

Quan vaig prendre la decisió de plegar em van bullir un munt de coses i de persones al cap, la primera va ser la Mireia, de les de calaix, des del primer dia que vaig agafar la feina, en aquell viatge a París, em va dir que l'havia de deixar, que no feia per mi. Suposo que al cap de vuit anys tenia raó. Però com que no li vaig fer cas he pogut conèixer mig Món i molta gent. I això amb el temps ho sabré valorar com cal, m'ha ensenyat cultures diferents, formes de ser diferents, tolerància i exigència, experiències inoblidables .... i algunes d'esborrables ....

He vist la platja amagada més feréstega i bonica del Món a Sudàfrica, he viscut experiències dures a l'Índia compartint taula a casa d'una de les meves alumnes. Jordània em va robar el cor, tant, que hi vaig portar tota la meva família a veure-la i ensenyar-los allò que la Mireille i companyia em van ensenyar. Israel em va permetre conèixer més d'aprop el problema que només veia per la televisió i la Orit em va saber explicar i em va deixar descobrir com son els jueus i la seva cultura. San Francisco i Boston va ser el meu primer viatge llarg, a les amèriques amb el meu anglès que tot just si el sabia parlar, allà hi vaig trobar en Richard Dweck que em va oferir feina nova només vam aterrar, encara recordo el sopar a casa seva amb els vailets.

Sudamèrica em va acabar de captivar, em van robar a Veneçuela, a Chacaito, a Colòmbia, la Dori, l'Alirio i la resta de la gent em van tractar com un amic més i vaig menjar al lloc més increïble, Andrés carne de res. A Argentina vaig fer el meu primer tango amb una japonesa fart de parrilla i a Mèxic m'hi he acabat passant moltes setmanes, sobretot a Guadalajara, a Jalisco, on vaig descobrir el tequila de veritat. Em vaig retrobar amb en Juan, el meu cosí, hi vaig conèixer la Karla, el Kap i tots els companys de sistemas digitales que em van tractar com un més al bar de l'Indio -quins molcajetes!- i als partits de futbol del dimecres. I a Monterrey on vaig retrobar la Deyis que havia conegut sis anys abans a Londres.

I Europa, sempre més propera, m'ha deixat viure Paris anant a ballar tots els dijous al Sena, riure veient el barri vermell a Amsterdam, reviure Moscou amb la Nastia, la Júlia i els nois del Kazakhstan, i poder-lo comparar amb aquell que els pares em van ensenyar allà per el vuitanta-tres. Polònia, Suècia -tot visitant la Silvia i el Joel-, Noruega, Dinamarca, Londres, Madrid -on he conegut la Míriam, possiblement la persona que més m'ha fet pensar a la vida, de la meva vida-, i sobretot Itàlia. A Itàlia hi he passat la major part del temps europeu, des de la primera classe a Roma on vaig tenir un professor particular d'italià cada vespre i totes les de Bari -on vaig conèixer en Rocco, l'Àngela i vaig reveure la Gloria Cagnazzo-, allà al sud, i a Sardenya amb la somelier més increïble. A Milan (gràcies per tractar-me com un amic Massimo), primer, vaig trobar un grup de gent que em va acollir com un més, la Tamara, el Mario, la Vittoria i els d'Accenture i els de la pizzaOK, i després a Roma on hi vaig trobar la colla d'amics del value team, Luigi, Alessandra, Francesco, ..., tan fantàstics que no em van deixar descansar cap dia.

Tot va començar a un curs a Paris allà per l'any 1999 on em va enviar el Xavi i vaig conèixer el Joost, un fantàstic belga amb que vaig compartir el moment del seu casament. Un munt d'experiències que ara sembla que han acabat, el 2008, o no, perque sempre seré a temps per agafar-les de nou, suposo.... Qui sap que passarà demà.

Estic content d'haver viscut tot això per que tinc la sensació que ho he viscut quan ho havia de viure. Les experiències que he trobat aquests anys es quedaran amb mi i a molts dels que heu estat propers per aquests mons no us oblidare en molt de temps, segur, i si ho faig, si veniu a Barcelona, recordeu-vos de mi, que farem uns vins per celebrar que ens trobarem de nou.

A tots els que m'heu seguit amb els uili foc, als que m'heu suportat quan era a Catalunya i no us dedicava prou temps i als que potser no us n'he dedicat el que us tocava.... doncs ara és el moment, si volem, de fer-ho de veritat... Au, seguiré escrivint tot el que em passi, començant pel proper cap de setmana a New York i pels viatges d'aquest estiu, que encara us dec. A més a més, seria un pecat tancar aquesta finestra que he anat escrivint darrerament oi? si es mor, que sigui per que ja no puc amb ella, no per que tanco la paradeta, no us sembla?

Joan.

ITALIANO

Doppo di otto anni di viaggiare per il mondo mondiale, il marzo scorso ho decisso di licenziarmi di Readytech. Sono stato molto triste di lasciare la mia famiglia di lavoro doppo tutti questi anni, Sue -grazie per tratarmi cosi bene, non ti dimentichero, promesso-, Kevin -grazie per l'opportunita-, Nuno, Simone, Mike, Ravi, Sarah, ...... Ho lavorato li la maggior parte della mia vita, e mi ha permesso di fare tante cose che adesso non potrei scriverle tutte qua, e ne saro arrabiatto dopo qualche tempo. Non e stata una scelta molto facile perche davvero che mi piaceva questo lavoro, cazzo!, pero doppo tanti anni di viaggio mi sono resso conto che la fattura dell'amista e stata troppo alta, ed ho bisogno di cambiare qualche cosa per essere, sicuramente, piu tranquilo. Chi lo sa che sucedera con la mia vita, lavoro, personale, ... . La verita e che ho finito a lavorare per una azienda americana per viaggiare un po di meno, avro la mia base ufficiale a Barcellona. Per inizio pero ho dovuto di andare un mese a Washington a imparare il suo software. Non e un bel inizio?? ;-)

Questa scelta de lasciare il lavoro mi ha fatto pensare in tante cose e persone, la prima persona che e arrivata nella testa e stata Mireia, di "de calaix", dal primo giorno che ho iniziato il mio lavoro, nel viaggio a Parigi, mi aveva sempre detto che doveva lasciarlo questo lavoro, che non faceva per me. Magari aveva raggione doppo otto anni. Grazie a non farla ho potuto conoscere mezzo mondo e troppa gente. E questo col tempo so che sapro valorare come mi ha insegnato tante culture diverse, forme di essere diverse, toleranza, essigenza, e qualche sperienza vitale indimenticabile e qualcuna che meglio la cancelliamo...

Ho visto la spiagia piu fiera e bella dil mondo a Sudafrica, ho vissuto sperienze veramente dure in India. Jordania mi ha rubato il cuore, tanto, che mi ha fatto portare li tutta la mia famiglia a vederla e rivedere quello che Mireille e i suoi mi avvevano mostrato. Israelle mi ha permesso di conoscere piu di vicino un problema purtroppo televisivo e Orit mi ha saputo spiegare e lasciarmi scoprire come sono gli hebrei e la sua cultura. San Francisco e Boston e stato il mio primo lungo viaggio, col mio precario inghlese che quasi non sapevo parlarlo, li ho trovato Richard che mi ha offerto lavoro appena arrivati in terra. Ancora ricordo quella cena con i suoi bambini...

Sudamerica mi ha cattivato, mi hanno fregato a Venezuela, a Chacaito, a Colombia, Dori, Alirio e tutti i altri mi hanno fatto sentire come un vero amico e sono andato a mangiare al posto piu incredibile, "Andres carne de res". In Argentina ho ballato il mio primo tango con una giapponese dopo avvere mangiatto tropa carne, e a Messico ho finito a esserci tante settimane. Quasi sempre a Guadalajara, a Jalisco, dove ho scoperto il tequila vero. Mi sono ritrovato con Juan, il mio cucino, ho conosciuto Karla, Kap, e tutti i collegui de Sistemas Digitales che mi hanno fatto sentire come uno in piu li nel bar del "Indio" - che buoni quelli molcajetes- e nelle partite di calcio dil mercoledi. E a Monterrey mi sono ritrobatto con Deyis che aveva conosciuto sei anni prima a Londra.

E Europa, sempre piu vicina, mi ha lasciato vivere Parigi per andare a ballare tutti i giovedi al Sena, ridere nel quartiere Rosso ad Amsterdam, revivere Mosca con Nastia, Julia e quelli del Kazakhstan, e poter confrontarlo con quella Mosca che i miei genitori mi hanno fatto vedere nel 83. Polonia, Svezia - a visitare Silvia e Joel-, Norvegia, Danemarca, Londra, Madrid - dove ho conosciuto Miriam, possibilemente la persona che piu mi ha fatto pensare nell vita, in tutta la mia vita-, e sopratutto l'Italia. Nell'Italia mi sono fermato la maggior parte del tempo europeo, doppo la prima classe a Roma col mio istruttore particolare d'italiano e tutte quelle aule de Bari - li ho conosciuto a Rocco, Angela ed ho potuto revisitare la Gloria Gagnazzo-, li al sud, alla Sardegna con la somellier piu incredibile. A Milano (grazie per trattarmi cosi bene, come un amico, Massimo), prima, hi ho trovato quel gruppo di persone che mi anno accolto come uno in piu, Tamara, Mario, Vittoria, quelli di Accenture e quelli dalla PizzaOk, e dopo a Roma con gli amici dalla Value Team, Luigi, Luca, Alessandra, Francesco, ..., cosi fantastici che non mi hanno lasciato riposare ne anche un giorno.

Tutto e cominciato in un corso a Parigi, a l'anno 1999 dove Xavi mi e mandato a imparare Siebel e ho conosciuto a Joost, un fastastico belga con cui ho condiviso anche il suo matrimonio. Un sacco di esperienze che adesso mi sembra sono finite, il 2008, o non, perche sempre saro a tempo per prenderle di nuovo, mi pare .... Chi lo sa che cosa sucedera domani!

Sono contento di avvere vissuto tutto questo perche ho la sensazione che l'ho vissuto quando dovreva viverlo. Le sperienze che ho vissuto tutti questi anni rimarranno con me e a molti di questi che avviamo compartito un po di vita per questi mondi non vi dimentichero, e SE questo sucede, SE venite a Barcellona un giorno ricordatevi di me, che faremo un ciupito per ricordare tutti quelli tempi.

A tutti quelli che mi avvete seguito con i uili foc, a tutti quelli mi avette suportato quando ero a Catalunya e non vi dedicava abbastanza tempo e a quelli che sicuramente non vi ho dedicato mai il tempo che meritatevi.... adesso arriva il momento, si voliamo, di farlo vero... Io vado seguire a scrivere tutto quello che mi suceda, cominciando per il prossimo week end a new york e per i viaggi di questo state, che ancora non c'e l'ho fatta. Comunque, sarebbe un pecato chiudere questa finestra che ho scritto in tutti questi tempi, no? se deve morire, che sia perche non c'e la facio piu a scrivere, non perche la chiudo e basta. Non vi pare?

Ragazzi, scusate il mio povero italiano scritto....

ENGLISH

After eight years being the lone rider around the world-wide World, in March I decided to leave Readytech. I've been very sad to leave my working family for all this time, Sue -thanks for being that kind to me, will never forgett you, I promise-, Kevin -thanks for the opportunity-, Nuno, Simone, Mike, Ravi, Sarah, ........ . I have passed working here the most part of my life, and it has allowed me to make so many things that now I can't write them all here and it will turn me really mad to forget some orf them after some time. It has been a difficult decision, I liked a lot my work, but after all those years traveling so much I've had to pay a huge bill in terms of friendship and I guess I was ready for a change, perhaps, to be calmer and take it easy. Who knows what will happen with my life, work, personal.... . The real thing is that I have ended up joinig an American company, to try to travel less, I will be based in Barcelona. But just to start I have to spend a month in Washington studying its software. What a bad beginning. ;-)

When I took the decision to quit my head started boiling reminding me a ton of things and of persons, the first one was Mireia, the singer from "de calaix", from the first day that I took the work, in that journey to Paris, she said to me that it had to leave it, that it did not match me. I suppose that after eight years she was right. But as I did not pay her attention I have been able to know half of the World and many people. And over the time I will be able to give it the according weight, it has taught me different cultures, forms of being, tolerance and demand, unforgettable experiences ...... and some erasable....

I have seen the hidden beach more beautiful from the World in South Africa, I have lived hard experiences in India sharing table at home of one of my pupils. Jordan stole me the heart, so much, that I led all my family to see it and taught them all that Mireille and company taught me. Israel allowed me to know closer the problem that only saw on television and Orit knew how to explain me and let me discover the Jews and their culture. San Francisco and Boston was my first long journey to America with my at that moment really hard to speak weak English, there I found Richard Dweck who offered me new job just when we landed, I still remember the dinner at his home with the boys.

South America captivated me, I was stolen in Venezuela, in Chacaito, in Colombia, Dori, Alirio and the rest of the people treated me like another friend, and I ate in the most incredible place, "Andrés carne de res". In Argentina I danced my first tango with a Japanese and in Mexico I have ended up spending many weeks, especially in Guadalajara, in Jalisco, where I really discovered the tequila. I met with Juan, my cousin, I knew Karla, Kap and all the colleagues of sistemas digitales that treated me like one more in the bar of El Indio and at the football matches every Wednesday. And Monterrey where I met Deyis that I had known six years before in London.

And Europe, always more closer, let me live Paris going to dance every Thursday by the Seine, laughing when seeing the red district in Amsterdam, revive Moscow with Nastia, Júlia and the boys from Kazakhstan, and be able to compare it with the Moscow that my parents showed me around nineteen eighty-three. Poland, Sweden -visiting Silvia and Joel-, Norway, Denmark, London, Madrid -where I have known Míriam, possibly the person that has made think in my whole life, about my life-, and especially Italy. In Italy I have spent the most part of the European time, from the first class in Rome where I had a particular teacher of Italian every evening and all the ones in Bari -where I knew Rocco, Àngela and I saw again Gloria Cagnazzo-, there in the south, and in Sardinia with the most incredible somelier. In Milan (thanks Massimo for tretaing me like a friend), first, I found a group of people who accommodated me like one more, Tamara, Mario, Vittoria and the guys from Accenture and those from pizzaOK, and afterwards in Rome where I found the group of friends from Value Team, Luigi, Alessandra, Francesco..., so much fantastic that they did not let me rest any day.

Everything started in a course in Paris around 1999 where Xavi sent me and I met Joost, a fantastic Belgian that allowed me to share the moment of his wedding. A bunch of experiences which now it it looks like finished, in 2008, or not, because there will always be time to take them again, I suppose.... Who knows what is going to happen tomorrow.

I am happy of having lived all this as I have the sensation that I have lived it when I had to live it. The experiences that I have had these years will remain with me and many of you that have been close to me around this world I will not forget you in a lot of time, surely, and if I do it, if you come to Barcelona, remember me, and we will drink some wine to celebrate that we meet ourselves again.

For all of you that have joined me reading the "uili foc", for all those that have standed me when I was in Catalonia and I didn't dedicate to you enough time and those that probably I haven't dedicated to you any time at all.... now is the moment, if we want to, to make it happen. I will continue to write all that will happen to me, starting for next weekend in New York and all those travels from this summer, wich I still owe you. However, I think it would be really bad to close that window that I used to communicate with the world, don't you think? if it has to die, let it be because I can't handle it, not because I close it. What to you think?

CASTELLANO

Después de ocho años dando vueltas por el Mundo mundial, en marzo decidí que dejaba Readytech. Ha sido muy triste dejar mi familia laboral de todo este tiempo, Sue -gracias por tratarme así de bien, nunca te olvidaré, prometido-, Kevin -gracias por la oportunidad-, Nuno, Simone, Mike, Ravi, Sarah, .... He pasado trabajando allí la mayor parte de mi vida, y me ha permitido hacer tantas cosas que ahora no puedo escribirlas todas aquí y me dara rabia olvidarme de ellas dentro de un tiempo. Ha sido una decisión difícil porque me gustaba mucho mi trabajo, pero al cabo de los años viajar tanto me ha pasado la factura de la amistad y necesito un cambio para, quizás, estar más tranquilo. Quien sabe qué pasará con mi vida, laboral, personal. ... . La verdad es que he ido a parar a una empresa americana, para tratar de viajar menos, estaré basado en Barcelona. Pero para empezar me tengo que pasar un mes en Washington estudiando su software. Qué mal comienzo. ;-)

Cuando tomé la decisión de terminar me vinieron un montón de cosas y de personas en la cabeza, la primera fue Mireia, de las "de calaix", desde el primer día que cogí el trabajo, en aquel viaje a París, me dijo que lo tenía que dejar, que no hacía para mí. Supongo que al cabo de ocho años tenía razón. Pero como no le hice caso he podido conocer medio Mundo y mucha gente. Y eso con el tiempo lo sabré valorar como es debido, me ha enseñado culturas diferentes, formas de ser diferentes, tolerancia y exigencia, experiencias inolvidables ..... y algunas borrables. ...

He visto la playa escondida más salvaje y bonita del Mundo en Sudáfrica, he vivido experiencias duras en la India compartiendo mesa en casa de una de mis alumnas. Jordania me robó el corazón, tanto, que llevé a toda mi familia a verla y les mostré todo aquello que Mireille y compañía me enseñaron. Israel me permitió conocer más de cerca el problema que sólo veía por la televisión y que Orit me supo explicar y me dejó descubrir como son los judíos y su cultura. San Francisco y Boston fue mi primer viaje largo, a las Americas con mi inglés que justo si lo sabía hablar, allí encontré a Richard Dweck que me ofreció trabajo nuevo nada más aterrizar, todavía recuerdo la cena en su casa con los niños.

Sudamèrica terminó por cautivarme, me robaron en Venezuela, en Chacaito, en Colombia, Dori, Alirio y el resto de la gente me trataron como un amigo más y comí en el sitio más increíble, Andrés carne de res. En Argentina bailé mi primer tango con una japonesa, harto de parrilla, y en México he acabado pasando muchas semanas, sobre todo en Guadalajara, en Jalisco, donde descubrí el tequila de verdad. Me reencontré con Juan, mi primo, conocí a Karla, a Kap y todos los compañeros de sistemas digitales que me trataron como uno más en el bar del Indio -qué molcajetes!- y en los partidos de fútbol del miércoles. Y en Monterrey donde reencontré a Deyis, que había conocido seis años antes en Londres.

Y Europa, siempre más próxima, me ha dejado vivir Paris yendo a bailar todos los jueves en el Sena, reír viendo el barrio rojo en Amsterdam, revivir Moscú con Nastia, Júlia y los chicos del Kazajistán, y poder compararlo con aquél Moscú que los padres me enseñaron allá por el ochenta y tres. Polonia, Suecia -visitando a Silvia y a Joel-, Noruega, Dinamarca, Londres, Madrid -dónde he conocido a Míriam, posiblemente la persona que más me ha hecho pensar en la vida, de mi vida-, y sobre todo Italia. En Italia he pasado la mayor parte del tiempo europeo, desde la primera clase en Roma donde tuve un profesor particular de italiano cada noche y todas las de Bari -donde conocí a Rocco, a Àngela y volví a ver a Gloria Cagnazzo-, allí en el sur, y en Cerdeña con la somelier más increíble. En Milan (gracias por tratarme como un amigo Massimo), primero, encontré a un grupo de gente que me acogió como uno más, Tamara, Mario, Vittoria y los de Accenture y los de la pizzaOK, y después en Roma donde encontré al grupo de amigos de Value Team, Luigi, Alessandra, Francesco..., tan fantásticos que no me dejaron descansar ningún día.

Todo empezó en un curso en Paris allí por el año 1999 donde me envió Xavi y conocí a Joost, un fantástico belga con quien compartí el momento de su boda. Un montón de experiencias que ahora parece que han acabado, en el 2008, o no, por que siempre estaré a tiempo para cogerlas de nuevo, supongo. ... Quién sabe que pasará mañana.

Estoy contento de haber vivido todo eso porque tengo la sensación que lo he vivido cuando lo tenía que vivir. Las experiencias que he encontrado estos años se quedarán conmigo y a muchos de los que habéis sido próximos por estos mundos no os olvidaré en mucho tiempo, seguro, y si lo hago, si venís a Barcelona, acordaos de mí, que tomaremos unos vinos para celebrar que nos encontramos de nuevo.

A todos los que me habéis seguido con los "uili foc", a los que me habéis soportado cuándo estaba en Cataluña y no os dedicaba bastante tiempo y a los que quizás no os he dedicado el que os tocaba. ... pues ahora es el momento, si queremos, de hacerlo de verdad ... Pues eso, seguiré escribiendo todo lo que me pase, empezando por el próximo fin de semana en New York y por los viajes de este verano, que todavía os debo. Además seria un pecado cerrar esta ventana que he escrito todo este tiempo, no? Si tiene que morir que lo haga por que ya no puedo con ella, pero no por que la cierre yo. No os parece?

Uilifoc 42 a Washington

2008-09-21T11:31:00.000-07:00

Outlaw - I don't wanna lose you love tonight

Doncs aquest darrer mes me l'estic passant a Washington. A l'espera que us pugui donar novetats, que venen aviat, us en vull explicar una de divertdia que m'ha passat per aquí.

A veure, estic fent un curs per una empresa de software i som uns vint a la classe, hi ha de tot. Hi ha un belga espectacular del que no m'atreveixo a explicar res perque no me'n sortiria de lo peculiar que es (samarreta de ratlles horitzontals gruixudes, granat, blau i blanc, pantalons curts a mitja cuixa color blau marí i tela de tovallola, mitjons a l'alçada de mitja canya, sabates de color marro, ronyonera negra de l'any de la picor a mitja alçada de panxa una mica per sobre del melic, ben ajustada no fos cas que caigues, i càmera de fotos konika de rodet, amb funda de pell negra gastada pels cantons, una perla autentica), una russa, un parell d'alemanys, una tailandesa i un munt d'americans..

Una d'elles, l'Amanda, va i ens envia un email dient-nos que el divendres (el passat) se'n va a un concert de música dels anys 80. I jo que dic que m'apunto.

Un concert dels anys 80? nooooo! una festa anys 80!!! vam arribar al teatre plé de neons fúcsia, verd i blau, "The State Theatre", vam fer cua per entrar i no tenia desperdici, a la cua ja flipava pero quan vam entrar em van caure a terra, en serio, un escandol. Gairebé tothom anava vestit anys 80, les ties cabell crepat amb la planxa, allo que els quedava aixi com fent ones, minifaldilla i escalfadors de cames, sabates de talo de colors xarol pujats, samarretes curtes -melic a l'aire- i coll ample ensenyant una espatlla. I algunes estil Eva Nasarre amb els escalfadors, el top, les malles i el tanga per sobre, sense comentaris. Jo no sabia si estar per el concert o mirar-me la gent. Clar que després vaig pensar, la penya aquesta ha vingut així vestida des de casa, m'imagino aquell que passejava el gos i se les troba i pensa que son putilles, segur, o que la joventut s'ha trastocat o que el frikisme ha tocat fons. El mon esta estabornit.
Els tios hi havia de tot. Vambes amb tanca de belcro -brutal-, xupes de pell blanca amb tot de cinturons penjant, cintes florescents al cabell, samarretes atari, ulleres de pasta, camises verd florescent, viseres de tovallola , ..., all-stars per tot, cabelleres estil bjorn borg i smileys i pantalons d'esport apretats.
I la música tot anys 80 des dels 99 luftballons al live is life passant pel karma chameleon del boy george.... un autèntic festival. La gent estava com boja i tothom ballava tipus anys 80, no se com explicar-ho, com el clark kent al superman 1. I passaven videoclips d'aquella epoca, aquells videos eren autentics del mil, rotllo fama, ostres!! no ho recordava, el lionel ritchie i els a-ha... Buf!!! quins records aquells!!!! Això ho hem de muntar a barcelona aviat, i el grup ja existeix, De Mortimers... nomes cal que mireu quan toquen amb la banda.... Aqui un espectacle al youtube. Ah, aixo va ser al festcat...

Apa, esteu atents que aviat arriba la novetat....

Uili Foc està trist

2008-08-27T08:47:00.001-07:00

Ovidi Montllor - Homenatge a Teresa

Aquestes vacances han sigut estranyes. Primer a Portugal i després per Europa. Vaig marxar cap a Europa el dia 13 i pensava d'arribar a casa el 28 o 29 però diumenge al matí, el 24, la mare em va trucar a les vuit. Merda. S'havia mort la meva àvia, la Maria Bassach. 90 anys. Una vida difícil, va portar la família, es va casar amb un militar republicà -mon avi-, va passar gent per la muntanya des d'Agullana a França durant la guerra. Una àvia fantàstica. La darrera. En Cinto, la Cisqueta, en Paco i ara la Maria. Un petò a tots quatre.
Vaig baixar tot rebent, més de quinze hores conduïnt fins arribar al funeral el dilluns. Descansa en pau àvia.

Uili Foc a El Vilet

2008-07-27T06:54:00.000-07:00

Ara va de Bo - el bon caçador

Doncs un altre Santa Anna, com cada any des de ja en fa més de vint, cap a Vilet hi falta gent. No hi ha altre lloc al Món per ser un vint-i-sis de juliol. Primer felicitar les Annes i després cap a l'esglèsia a plorar una mica amb el goig a Santa Anna. Aquest any amb la porta de la sagristia recuperada i amb la capellana fent-nos fotos a mitja missa.
Tots a fora i els microcosmos, els actors del vilet, a fer-nos un bon espectacle al mig del sol. Una calor de justícia i mira que fer-nos pagar per escoltar la música... ;-).
Després el vermut del Buidasacs al Sindicat (quins records), tots a dinar i a les sis cap al carrer major a fer la festeta pels nanos. Sempre es un plaer.
Aquest any més curt que les mosques sen't menjaven la xocolata calenta. Menjar pomes, trencar l'olla, les curses de sacs i les cadires -aquí tothom afegit a la festa- amb amenització acordeonil més o menys reeixida... I per acabar la tercera edició d'estirar la corda.. Sant Martí de Maldà contra Vilet i comarca (com que sempre som menys) i va guanya per tercer any consecutiu ..... tatxaaaaan!! el Vilet!!! et totes les categories!!! a veure que passa l'any que ve!!!

I a la nit, per acabar, teatre......

I ja fins l'any que ve.... espero que us agradin les fotografies....

i si les vols veure com un passe de diapositives

Uili Foc 39 a la Festcat 2008

2008-07-23T01:43:00.000-07:00

Dagoll Dagom - Himne dels Pirates

Festcat 2008, un altre cop amistat, festa i sensacions increïbles. Haurem d'esperar gairebé un any per tornar-hi. Podria posar moltes coses aquí però explicar tot allò que vam viure és impossible. A més a més si no es viu no podreu mai sentir realment allò que passa, si no que li diguin al "culleretes". El darrer dia em va dir: "tenies raó, és una passada", o alguna cosa així. Apa, ens veiem demà, després d'una nit de 359 dies.

Per aquells festcateros que vau venir i espereu fotos doncs aquí us deixo els links que m'han arribat, si n'arriben més els aniré posant poc a poc així que si aneu passant doncs anireu veient més fotos.....

les fotos del joan i de l'Astrid:

aquí per triar-les
aquí per veure-les en passi de diapositives

un escrit de la festcat en un blog:
llegir

fotos de la Marta
les vull veure ..

i de moment no tinc mes links, aixi que arriben els anire posant i recordeu de fer un grup d'adreces.. que sera tot molt mes facil ! ! !.. Au, a gaudir del festcat!!!

Uili Foc 38 a Puerto Rico

2008-05-19T02:53:00.000-07:00

Dijous Paella - Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico

San Juan de Puerto Rico. Quines postes de Sol!!

Preguntant als alumnes els vaig demanar el menjar típic de Puerto Rico, i em van dir, "el mofongo". A veure, el nom no és molt agraciat que diguem. Fa pinta de guarrada. Nena, avui et faré un mofongo que fliparàs. No sé, "mofongo, mofongo, ..., en el culo te la pongo". Però clar, això s'ha de provar. De menjar mofongo vull dir, d'això altre doncs, de moment, no està previst. El mofongo (mufong en català) no és lleugeret que diguem (ligerito que digamos, en castellà). Agafen un plàtan tamany Rocco Sifredi (si home, que no saps qui es? va! home va!) multiplicat per dos -si, fa mal només de pensar- i l'aixafen -mal, altre cop- tot posant-lo a fregir -mal-. Quan està daurat el posen dins un recipient de fusta tipus copa medieval deixant un foradet al mig -res a veure ara amb el Rocco- i l'emplenen del que vulguis -de menjar, hostia, de menjar!-. Camarones, pollastre, res, caldo, ... Llavors et poses a menjar-lo intentant no pensar en el Rocco ni en res d'això i quan en duus tres minuts ja veus que allò fa com de ciment porland al teu estòmac. "Pero pónle caldo, mi amol!!" et diu la cambrera però tu no li pots fotre ni la propera queixalada. I et fots a dormir pensant què passarà l'endemà quan la part de Rocco Sifredi que t'has menjat decidirà emancipar-se de la teva panxa i sortir en direcció sud. Llàgrimes. I descobreixes per fi el que et recordava "Mofongo", és nom de negre de peli porno, setrill del quinze llarg. "Mofongo en Puerto Rico". -m'ofengu només de pensar-ho-. Títol fàcil: Sin tongo, el de la más larga, el Mofongo. ;-)

L'endemà passejant per Condado em vaig deixar caure per un Casino, aqui "Casi no" hi ha hotels que no tinguin Casino -val, dolent-. Son per tot. I vaig apalancar-me a una taula de black jack amb cinquanta dolars, no és gaire, però es que si n'hi poso més en perdo més, que ja em conec jo. Beure gratis, el que vulguis -estan xalats-. Rom, del bó, si us plau. Juanillo: si vienes l'has cagao ;-). La turca estava assegurada. Quaranta minuts jugant, poquet eh? de cinc en cinc que havia de durar una mica i anar plimplant bai de feis. I vaig fer-me quaranta dolars de guany, havia arribat als seixanta però, ja se sap .... el joc, l'alcohol, una mica més, només una mica més -rotllo peli "distreta"-. I en sortir em vaig trincar una llagosta, amb una copa de blanc del penedès. A la salut del casino.

San Juan és una ciutat molt gran però el Viejo San Juan és pràcticament tot dins les muralles. I el cementiri just fora d'elles. Clar, com que no tenien més lloc doncs els anaven apinyant fora les muralles i els hi ha quedat "bonico". Això si que fa pinta de pau eterna. La palmes i al costat del mar, au! amb el sorollet del mar, la sal, la tranquilitat....

De la posta de sol no en parlo, mireu les fotos ... Au!!!

Setmana que ve.... Roma.

Created with Admarket's flickrSLiDR.

Uili Foc 37 a Mexic

2008-05-09T12:25:00.000-07:00

- Me Sacaron del Tenampa

Mexico lindo y querido, i que oblidat que et tenia. Ja fa tres setmanes que vaig tornar i no havia pujat les fotos ni escrit el uili. No pot ser!. Aixi que aqui ho teniu tot....

Un altre cop a DF i un altre cop dins el caos, es una ciutat caotica, te encant eh? pero es un caos. Vaig canviar d'hotel per anar cap al centre i la vaig clavar.
A la tarda vaig anar a passejar pel zocalo i el centre i em vaig trobar de pet amb el "Gilipollos". I quasi passo de llarg. Gili Pollos. Gili Pollos. No se, es que em vaig quedar clavat. Es com un dia a Sabadell -quan em vaig fer gran- passejava per la carretera de prats, em sembla, i vaig veure una tenda de fotografia. El que la portava es deia Josep Pena i a la botiga li va posar "Agfa Foto Pena". No se, mira que hi havia combinacions pero el xaval no hi devia caure al principi. Fixe que despres li va fer pena no haver-se'n adonat abans. Quina pena, devia pensar.
Total que li foten Gili pollos al local. I jo ni cort ni peretzos me n'hi vaig, jo que se, igual esta ple de paios ballant el chiqui-chiqui, o un tio a la porta que quan passes et fot una colleja i et diu: "gilipolles!!", i quan te la fot, el mires a la cara, et mires tu mateix i penses de tu mateix: "ostia, que gilipolles", i li trencaries la cara al de la colleja, pero es que et sents tant gilipolles que te l'envaines i mires que es exactament el local, una rostisseria.
I vaig i demano un pollo i el tio em pregunta d'on soc, de Barcelona, "uy! sabes que te vas a comer un gilipollas?", (jo vaig pensar: sera gilipolles el tio).
El pollastre estava de conya i la salsa picant que portava encara la noto cada cop que faig de ventre (que em cago, vaja). que cabron. Gili Pollos. Cabron Pollos havia de ser!, o Pollos Quemaculo. Joder! pitjor que el xile campana (no ho sabieu? es el xile habanero "pica al entrar y repica al salir"). Cada cop que vaig a cagar se'm queda cara de gilipolles del mal que fot. Ja ho he entes aixo dels gilipollos.

El finde vaig anar a Teotihuacan i a Guadalupe. Guadalupe es la tercera peregrinacio de la humanitat i la penya es fa tot el cami fins a l'entrada de la basilica nova agenollats. Tot ple de tendes de suvenirs i estampetes... no se, per mi que han equivocat el negoci, vaig trobar a faltar alguna cosa tipus "Rodilleras Lupita, evita la pupita", "Los yins estas destrozando?, Rodilleras Orlando". A mes les pintes amb la Guadalupe i te les treuen de les mans. Igual els pots donar un descompte per al Gilipollos amb un anunci tipus media markt "Yo no soy gilipollas, compro Rodilleras Criollos, con descuento en el Gilipollos". No se, una mica gilipolles tot plegat. Aixo si, la Guadalupe la van fer guapa els espanyols..

I el dijous vaig anar a sopar al Tenampa, a la placa Garibaldi, on toquen tots els mariachi de Mexic, estant tots alla a la carretera i tu els pots anar a contractar, ta guai. Es un bar aixi rotllo taules de fusta i ple de gent on es menja mejicanu bastant be. I venen els mariachi a tocar. Per setanta pesos. Pero venen tard els bons, d'hora en van venir uns que tenien mes anys que matusalem! Super autentics. Caminaven poc a poc i n'hi havia un que portava un gat al cap. Si, si, desdentegat, amb perruqui, el guitarrot trinxat i tot vestit de blanc. Eren un festival. No m'hi vaig fixar gaire pero segur que a les solapes de la xarrera portaven pegatines. Del Gilipollos, fijo.

Au, el proper a Puerto Rico.

Uili Foc 36 a Paris

2008-04-03T12:20:00.000-07:00

Francoise Hardy - Tous les garcons et les filles de mon age

Sempre hi ha ciutats que agraden mes o agraden menys, pero jo a Paris li'n devia una, aixi que em vaig posar d'acord amb la Marta i me n'hi vaig anar. Al Philippe i companyia no el vam trobar pero ens ho vam passar d'allo mes be.

No us descobrire ara Paris, te la torrifel, el pompidu, notredam, els batomush (que mola musho!!), gavatxus, fred i pluja. No m'agrada gaire anar-hi amb una guia, a Paris val la pena perdre-s'hi i, es clar, tot mirant d'arribar a la plas des vosgs (place des vosges) doncs vam enfilar per un carrer del marais i ens vam trobar un restaurant vietnamita amb un nom curios... "Tan Dao Vien" .

Es mes nom de puticlub guei que no pas de restaurant pero be, qui mana es qui tria. Ja veig els espots als mitjans.. "Ven a probarnos, no podras decir que no t'han dao bien", "Si pruebas repetiras, saldras diciendo tambien m'han dao bien", "Tan Dao Vien, Paris la nuit". Sort que el restaurant es a Paris, que si fos -per dir alguna cosa- a Jerez -millor que a Quintanilla de Onesimo- jo crec que no entraria ni el tontolpoble amb un nom com aquest. Nomes faltaria que a la porta hi hagues un zevillano i que et digues: "T'han dao bien eh?" i tu pensaves, joder despres de la clavada que m'han fotut i de menjar conill de teulada vaia si m'han dao bien, que cabron amb el de vietnam.. Lu tipic: "anem al tan dao bien?", amb aquest nom no dura ni quatre dies alla al raval. No se, en un lloc turistic aixi ho haurien de triar millor aixo no? se m'acuden altres noms vietnamites tipus: "Tan Enga Nyao", "Haspi Yao Vien" o un entranyable "Vien Paca Vien"... no se, posats a crear....

I despres ja arriba l'escandol... vaja, la canya. Toquem el davant de Notre Damme despres de passar per Shakespeare and Co -no us la podeu perdre i pugeu les escales encara que sembli que no es pot- i veiem un paio amb un somriure d'orella a orella i una cara de somines espantosa (rotlle Zapatero) amb una placa de vinil groc on posava escrit "Quiere que le saque una foto?" i et demana un euro el paio. Es el que em faltava veure. Un tio que fa de tripode huma per un euro. I si la foto no surt be que? et torna l'euro o te'n fa una altra i et torna a cobrar? I el tio no era un paki, que com aixo s'estengui els tios que venen flors ara es posaran a fer el tripode huma. A la Sagrada familia hi haura tants japos com "humapodes". Era surrealista, el tio mirant a tothom amb el somriure ben clar -rotllo colgate- i tot de cartellets d'anunci penjats. Vaig estar apunt de fer-me una foto amb ell pero es que igual el cabro em cobra l'euro i els drets d'imatge. De vergonya ell, ni un bri, li feien mes fotos que a notre dam segur... Si es que qui no troba feina es per que no vol. Jo proposo diversos tipus d'humapode: "Quiere que le aguante la coca-cola mientras se come el crep?", "Quiere que le guarde la bolsa mientras va al banyo?" -aquest es perillos-, "Quiere que le indique en el mapa donde ir?", "Quiere que le haga de traductor?" ... els mes atrevits podrien ser tipus: "Pajillas economicas", "Quiere que le aparque el coche?" -si i jo soc gilipolles- o "Te cuido a tu novia mientras subes a la torre eiffel?". Segur que el tio es pensa que li deixaran la novia guapa, si estas fins als ous d'ella es per pagar l'euro i no tornar a buscar-la, que burro el tio, o es pensa que sempre vindran les guapes? ja! si la guapa puja, jo pujo, no te jode. Ara que, deixar-li el marron a ell per un euro no esta mal de preu no? ja el veig canviant-se el cartell al final del dia "Te dejo una novia para subir a la torre eiffel... pago bien".

Au.. fins d'aqui a poc que em sembla que els propers mesos no parare i ja n'estic una mica fins als ous!!!

Uili

Uili Foc 35 a Sabadell

2008-02-12T01:08:00.001-08:00

Miguel Rios - Bienvenidos

Doncs si, el cap de setmana del 2 de febrer (de fet el diumenge 3) va ser el meu aniversari. I, tal i com fa uns anys, doncs festeta a casa. No escriure gaire eh? es que aixi el que hi va ser sap que va ser una festa especial. I els que no vau venir doncs haureu de venir l'any que ve per saber que es el que s'hi cou. ;-)
Al final vam ser poquets pero ben avinguts (aixo si, va sobrar alcohol que es un escandol, aixi que si feu festetes, jo venc xibeques be de preu). L'exit numero u va ser la wii, de fet, n'hi va haver que es van passar cinc hores enganxats als bolos i la boxa. Alguns van arribar a les mans i em va costar de mantenir viva la pantalla.. ja veureu les fotos ja.... (nomes cal que clickeu una de les que hi ha aqui per anar a veure-les totes) o be aneu a www.joanrubio.com i busqueu a "fotos".

Cap a les onze o va caure el porro... va durar mes d'una hora. No va fer estralls, buenu algun si, pero ens va deixar del reves a mes d'un. Jo, la veritat, entre alcohol i maria, vaig perdre el compte del temps. Aixi que cap a la una quan ja estavem de capa caiguda arriba la segona tungada de gent. N'arriben deu d'un sopar, torrats com un all, amb una festa d'escandol al cos i venga.... tornem-hi!!! au.. a ballar toca!!!! Aixo si, una va anar al llit i ja no es va aixecar fins les quatre. Es ho que te beure massa.
Res, fins aqui, que no volia escriure excessivament i ja m'estic passant...

L'any que ve ens trobem de nou... valens????

Created with Admarket's flickrSLiDR.

Uili Foc 34 a Buenos Aires

2007-10-30T13:02:00.000-07:00

A Media Luz

Created with Admarket's flickrSLiDR.

I ara a Argentina...

Argentina ha sigut una sorpresa... ja us ho explicare millor en un altre moment. Darrerament sempre dic això i al final no faig pas res, a veure si em poso les piles....

El primer dia passejant per la ciutat fins a la Casa Rosada i agafant el metro, el "subte" de la linia A. Una passada, tot de fusta, un soroll escandalós i barato barato. Em va agradar molt.
Al vespre, amb la ganona, vaig anar a fer un "Choripan", una espècie d'entrepà de xorisso obert bastant secot. El "Chori" aquest -així n'hi diuen ells- no entrava ni "patràs", però estava prou bo barrejat amb unes patatilles i la coca-cola. Però no és una crítica eh? hi ha moltes altres coses que no entren ni "patràs". Una magdalena de bon matí, amb la boca ben seca, acompanyada d'un bon got d'aigua. Rotllo pastant ciment porlan. Un polvorò d'anís després d'un dinar de Nadal. Un discurs del Rajoy dient que "nunca apoyamos la teoría de la conspiración"... Va home va!!!

I després, una nit de festa a la plaça Serrano. A la tarda converteixen les discoteques i els bars musicals en tendes de moda. Tot de penjarobes enmig de la barra i el wisky. De debó que impacta molt, les llums i les boles de miralls i els tanguilles de disseny i els tops i camises per allà al mig amenitzat amb música màquina. És una mica rotllo anar a l'Apolo i trobar-te a la Maria de la fruita de la Boqueria, amb la música a tot drap .... "Mango, que rico el Mango...." o era el Mambo?? potser m'equivoco.... O entrar al Zara de la Rambla i anar-te fotent xupitos de wiskipitx mentre t'emproves les samarretes, fijo que t'emportes la talla tonta i el color xungo..... però vaja, com que el sara aquest es baratillo doncs mira, tampoc passa molt.

I el dissabte, abans de sortir cap al Carib, vaig anar a La Boca. Es - pec - ta - cu - lar. Em va agradar molt. Vaig veure el "pelussa" Maradona fent-se fotos amb la gent (el pobre xaval ho intentava però feina més plorar que riure). La Bombonera. I tot passejant veig en una terrassa d'un restaurant on sonava un tango amb dos dels cambrers ballant amb una rialla d'orella a orella, ... M'hi vaig quedar. Al cap d'una estona apareix un bandoneó, un violinista, un cantant i una parella de tangueros. I, oh sorpresa, la noia era japonesa. La Yumko. Joder aquests japos!! son per tot arreu. Aviat al Tarantos de Barcelona hi actuara el "chiquito de Nagasaki" cantant "Ole mi mare!!!.. quelida espana, quielo patatas blavas....!!!". La veritat es que ballaven de perles i, és clar, jo, ni cort ni peretzós vaig demanar de ballar amb ella. I, pim, pam, pum. Ja em veus ballant amb la japonesa, vaig fer un ridícul espantós, tipus pop a la ferreteria. Un parell de trepitjades i unes cuantes carcajades de la Yumko i el violinista -per cert, argentí de "pura sepa"-, pero no vaig quedar del tot malament.

I el Caminito de Boca també es prou xulo, una mica massa turístic, és veritat, però em va agradar força l'ambient. Ara, per sentir el real Buenos Aires, res com San Telmo i la bodega Dorrego... Que no Borrego...

Apa, abraçades a tots...

Uili Foc 33 a Auschwitz

2007-10-11T06:15:00.000-07:00

LaBandaSonora
Caetano Veloso - cucurrucucu paloma
.

A Varsòvia per feina, no podia ser d'altra manera, i el dimarts que jugava el Barça, què faig? Busco un local, el Champions, un bar fins dalt de gent i pantalles de plasma, unes trenta, foten tots els partis de la "xampinyons" i a la pantalla gran el Barça.

Una taula!!! merda! tot plé, jo dret, i, de cop, sento català al meu costat. M'acoplo ràpid i pillem lloc, xerrant, xerrant, va i resulta que els dos xavals catalans son proveïdors del meu pare, ostia! el Món no és que sigui petit no, es que és una "canica" (i si, jose maria, si, jo, si pogues ser, tambe la vull de caniques). Volia dir un "bolote" d'aquells de jugar al "guà" però és massa gran, millor una "canica". Però no s'acaba aquí no, un de Sant Quirze,pijo de Sabadell, clar, i l'altre de ..... ara no me'n recordo. Total que a mig partit dic que voldria anar a Cracòvia i en David s'apunta: "anem plegats". Ens organitzem durant la setmana i el dissabte a les set trenta del matí cap a Cracòvia i falta gent...

En cotxe, polonès. El David xerra polonès així que més o menys em penso que vaig sobre segur, però igual no. En David es el que en català anomenariem un "fitipaldi", o sigui un que creu que els seu cotxe és tipus jamilton o fernandolonso -total anavem amb un astrilla de la "avis"-, per unes carreteres tronades, tronades, el paio a tot drap i jo fent de copi ( "sasar!!, cuatro!, se cierra y entra!, trata de arrancarlo!!, la foto collons!, oju!!!!, ...), ens vam passar les sortides dos cops, el cabró no em donava temps a llegir i avançàvem els cotxes de quatre en quatre, per contínua, per doble contínua, al mig d'un pas a nivell, ... era igual, al fitipaldi li era igual, per un moment vaig estar apunt de lligar-me també els cinturons del darrera, millor morir ofegat pel coll per culpa del cinturó que atravessat per un intercity en un pas a nivell. Per cert, dir-li intercity a aquells trens ... "manda güevos". Això si, un radar cada cinc quilòmetres amb un cotxe de poli al costat, només cal mirar la foto... no té pérdua. Sense parar més que per posar benzina i després d'un parell de fotos de la policia decidim que anirem a Cracòvia a la nit i que tirem cap a Auschwitz.

Auschwitz. Joder. El matí era fresquet, gris i una mica de boira, tots els ingredients per no anar-hi, però va valdre la pena. Aquests alemanys estaven realment pirats. Les sensacions que desperten els barracons son realment impossibles d'explicar, veus els llits de vuit persones on ara n'hi cabem dos -bé, alguns, jo continuo dormint sol, joder. Per que vull? no fotem eh? no fotem-, les càmeres de gas, els crematoris, les fotos de la gent, les cendres, les sabates, els raspalls de dents -milers-, les maletes, les palanganes, ...., tot el que els van prendre i van guardar.... les cel·les de càstig... De debó que en un moment em va costar contenir les llàgrimes (quan has tingut un jueu aprop teu entens millor el que era aquesta cosa dels camps de concentració). Erem a la sala de càstig on, en una cel·la de 90 x 90 centimetres tancada de dalt abaix i nomes amb una porta a la part inferior, colocaven quatre presos que havien d'estrar drets i estrets tota la nit i després anar a treballar, així durant quinze dies, si aguantaven, si tenien sort - i sembla que alguns la buscaven- i morien podien ser menys. En un dels moments vam trobar un italià que anava sol i era el segon cop que passava per Birkenau i Auschwitz, vam creuar unes mirades, expressions i ens vam quedar quiets mirant les putes cel·les, només va poder dir "pazzi" i "non si deve dimenticare". Exacte.

Birkenau és encara pitjor, només arribar per la carretera i veure les vies que passen sota la garita del vigilant em venen a la memòria les cares del Yitzac Stern o la Danka a "La llista de Shindler", els filats, els llums, els barracons al seu lloc, els senyals de perill, les runes, ... tot construit pels presoners. Les flors sobre la via, les pedres a les làpides. Ningú hauria de passar massa temps sense veure-ho. Massa important. Massa impactant.
Ara em venen centenars de paraules per posar aqui però segurament no m'agradarà tornar un dia a aquesta pàgina i veure el que hi vaig posar perquè m'hauré quedat curt. Fins aquí.

Koniec.

Aqui nomes teniu les fotos de Auschwitz, si cliqueu en alguna de les fotos del post veureu totes les de Polonia

Si puc, aviat el uili foc de cracòvia.

No he volgut ferir a ningú amb cap comentari "divertit" mentre xerrava d'Auschwitz, només he volgut treure'm de sobre la transcendència que té.

Uili Foc 32 al Canigo

2007-10-01T15:05:00.000-07:00

LaBandaSonora

Amunt, amunt!!!!!

Aprofitant un cap de setmana curtet per la nostra terra, Catalunya, he pujat al Canigó (aqui he hagut de canviar el meu teclat per posar l'accent, pero l'ocasio s'ho mereixia). Primera vegada, i ultima? Ja veurem...
Divendres a les set al Pika, com sempre, tots tard, i amunt per l'autopista, una mica de cua, el Belda a la radio i una bona xerrada -ja tocava- amb l'Emma. La caguem, ens hem equivocat, anar esperant la propera sortida, i apunt de fer mitja volta de l'altre cotxe diuen: "Tira que cap a Cabanes arribem a Peralada", valens, jo segueixo, el poble s'acaba, joder, no hi ha carretera, pista de terra, estas segur? ells tiren, collons, cap al darrera. Arribem a Peralada, sort, sopar rapid i cap a la casa a dormir, alguns. Uns altres es dediquen a omplir de joguines el sac de dormir de l'Oriol, tren, ninots, ... tots, perque no hi havia un escalecstric que sino li foten amb mandos i tot. La pilota no que si no es nota que hi ha coses, collons, hi devia haver tots els juegos reunidos, una parell de comanboys i el quimicefa perque no el van trobar que si no.... Ara, quan es va posar a dormir ens vam trencar la caixa -del cos, no la del quimicefa, no se si m'explico-.

I l'endema al mati comenca l'odissea. Un dia sense parar. Set trenta, despertador al canto, tots al tercer son i el despertador donant pel cul, amunt!!! a esmorzar... "Pablo m'ajudes a fer els entrepans del dinar?" , Pablo amb un mos de pa a la boca i el plat gairebe buit " esto , que estoy desayunando , ...", Ester que pregunta " i que m'has guardao eh??? " , Pablo " ....", Tots, ens partim el tros de caixa que quedava...
Ens repartim als cotxes i carretera fins al peu del Canigó (puto teclat), a Prades, ens perdem de nou, solucionat, cap a la pista per pujar al refugi. Una hora llarga de sots, passos canadencs, bonys al cap de l'Ester - asseguda en una cadireta pre maternal.... - i el Pablo cagat pel seu cotxe... Arribem a la una al peu de la muntanyeta, tenim menys de quatre hores per pujar, dinar i baixar. El Juan es planteja si val la pena " Pues igual no cal subir no?", i jo que li dic "Pues igual no cale no...". Pero tots cap amunt amb un cohet al cul. Uri, Marcal i Juan posen el turbo i arriben abans que els altres sortim del refugi... collons!!! anaven cagant llets... Jo arrossegant la llengua per terra, aixo de no fer mai esport es una llastima, m'estic perdent.... ja no soc el que era...

Arribem tots a dalt, menjar rotllo embut -alguns encara no s'han acabat la truita-, foto amb l'estelada -que se la volien emportar!-, polars a sobre - de res Marcal- i a baixar toquen. Els genolls diuen prou i decideixo que em quedo dalt del Canigó, posats a dinyar-la que sigui a una muntanya de la terra tu. El Cavi m'agafa la motxilla i em deixa un pal... cap avall ... Arribo l'ultim... "vamos viejete!!!!" .... cabrons, que bonic es tenir amics... viejete?? viejete?? hostia, em faig gran... Una pepsi rapida -encara tinc les bombolletes fent camins pel nas i la gola-, corrent cap al cotxe i 22 quilometres de pista mes.... entrem a la Espanya que crema fotos del rei -al final em fotran un paquet, ja veureu- i, al sortir de l'autopista, manifa de camions. Voltes a una rotonda i fent sonar els claxons... "petats com estem i aguantar que ens toquin el pito...." sort que hi havia cotxes davant que sino els hauria ensenyat el que es un pito de veritat (ja tenia al Marcal apunt... malpensats!). Ens perdem de nou i arribem a Peralada. Jo sopo i de pet cap a casa a fer la bossa per Varsovia... els que es van quedar ja diran que va passar despres...

Fins aqui el canigo... el proper des de Varsovia.... a veure que passa el cap de setmana....

Apalins......

Uili Foc 31 al Grito de Mexic

2007-09-18T21:46:00.000-07:00

LaBandaSonora

El GRITO!!!!

Doncs la nit del 16 de setembre resulta que es la nit del grito a Mexic.... Aixo vol dir que tothom surt a cridar al carrer?? Noooooooo. Es la nit en que a la ciutat de Dolores, el 1810, un tal Hidalgo va cridar des d'un balcó de la població: "Mexicanos! Viva México!", un crit que mobilitzava els sublevats al control de l'estat espanyol i iniciava la guerra de la independència. Es com si, un dia, per posar per cas, a un balcó prop de la plaça Sant Jaume, per posar per cas, sortis un tal Fidalg i cridés: "Catalans! Visca Catalunya!", per posar per cas, i que comencés aquell dia la guerra de la independència catalana... només per posar per cas eh? -a veure si em fotran a la presó per sublevador.... que no!!! que només es un exemple que poso per cas eh Grande-Marlaska? - El cert es que exactament un any mes tard la nit del 16 de setembre de 1811 l'exèrcit sublevat va ser traït i derrotat i el tal Hidalgo decapitat a la ciutat de Guadalajara.

I, oh meravella, aquest any jo he estat al "Grito" a la ciutat de Guadalajara....

És una bogeria, tot el centre de la ciutat s'omple de gent venent barrets de mexicà -de palla o del material que sigui- pintats de color vermell i verd (rotllo espray xungo, no us penseu) amb unes inscripcions unànims: "Viva México, Cabrones!". ( Us imagineu que un dia a espanya celebrin alguna cosa amb una inscripció tipus: "Viva España, Gilipollas!", és per comprar-ne un i canviar la "iv" per una "ay", jo m'hi apunto.. ) També uns quants cridant " a cinco pesos!!! " i venent barbes i mostatxos postissos, tipus Pancho Villa a cor-que-vols!!! N'hi ha via que anaven amb kit , barba, mostatxo, barret de cabrones i bandera tricolor a l'espatlla... L'estampa era d'escàndol. M'imagino estant a la plaza mayor a Madrit, la bandera d'espanya a l'espatlla, gorra enroscada, armilla estreta, monteras, collons a un cantó, puntets de barba, mà dins de la faixa i anar cantant ".. pi-chi!! .." mentre faig la volta a una rajola.... sic... Només faltaria el de l'organillo i la de los nardos en la cadera... Com em posi a parlar de "nardos" veuràs tu.... Ja em pica tot...

I ara que ja tenim la gent vestida i passejant per la ciutat només queda esperar ( "fumando espero ... al hombre ... "). La plaça de Degollados plena de xiringuitus de halar venent de tot, birria, tacos, burritos, fajitas, .... aquests mexicans tenen vint-i-cinc noms per la mateixa cosa... pasta de tortilla amb carn i salsa xile picant a dins.... l'única diferència es com tallen la carn i com de picant ho fan. El pitjor es el xile campana, "pica al entrar y repica al salir...", i és veritat, comprovat, jo, el meu culet i la tassa del meu vàter, Roca!! prepara una nova comanda!. També hi havia, nieves, aguas frescas, nubes de azúcar, mazorcas y pinturas varias.... Un bon còctel...
I un cop menjats i mamats -si has pensat malament es que la teva malaltia sexual es ja excessiva- tots cap a la plaza de Armas, davant del parlament de Jalisco -va ser l'edifici que va tenir el govern el primer any de la guerra de la independència- i vinga a entrar gent.. Tant plè que no ens podiem moure -sardinah en latah!!!- fins que a les onze de la nit -després de dues hores de pillar puestu- va sortir el governador, bandera en mà i fent-la ballar de costat a costat -tipus beneint la gent-, i va cridar durant cinc minuts i sense parar : " Mexicanos, Viva México!, Mexicanos, Viva Guadalajara!, Mexicanos, Viva Jalisco! " i tots nosaltres, perque jo ja era part de la festa, "Viva!!!".... I després un festival pirotècnic contra els edificis emblemàtics que ja voldrien a Blanes... més de mitja hora sense parar .... es pec ta cu lar....

I el diumenge cap a Monterrey, la ciutat del Forum 2007, han fet un canal artificial de més de dos quilòmetres i s'han gastat els duros... vaja els pesos... però els ha quedat de cine. Això si, han invertit tots els calers en el canal, i als voltants ho han deixat tot com estava, voreres trencades, barrils pel terra, tot despintat, .... un desastre. Aquí estan que trinen... A veure com els surt. Si es com a Barcelona, hauran d'hipotecar la ciutat per pagar les pèrdues...

Ja veurem.... apa, fins el proper viatge i, aviat, novetats del Uili Foc i d'un nou blog....

Uili Foc 30 a Bogota

2007-08-29T10:37:00.000-07:00

LaBandaSonora

Si nois si, un altre cop pel Mon. Ara s'ha disparat America Llatina i no paro d'anar amunt i avall entre Mexic, Colombia i, aviat, Argentina. Ja us ho anire explicant.

Per Bogota, deixant de banda que els d'iberia em van perdre les maletes -sic-, fa un fred que et fa aplaudir amb les orelles i, a mes ara estan de pluges, benvingut a Colmbia ... ja, ja, ja.
Els alumnes m'han tret a passejar una mica per la ciutat i, la veritat, es que no m'ho he passat malament.
Em sembla que a Bogota, i segur que a tot el pais, els cirurgians plastics fan l'agost tot l'any, totes les ties tenen els mateixos pits - cadascuna els seus - igual de rodons i grans, jo diria que venen packs d'aniversari, fas els divuit, dos pits nous. Lo tipic, a Sabadell et compraven la variant i aqui pits, igual, igual, no es. Amb la variant pots anar per alla on vols, i amb els pits ELS fas anar per alla on vols.I, es clar, com que s'hi han deixat els calerons doncs a ensenyar-los! jerseis de coll alt? no, gracies! no se'n troben i els escots grans, es un escandol. Els tios tenen l'esquena una mica corbada endavant, rotllo jepa, clar l'esforc de l'abracada passa factura... alguns nois tenen els pectorals enfonsats, suposo que la duresa tambe els ha passat factura ;-). Aixo si, es un regal per la vista, avui porto dos ibuprofenos contra la torticolis, ... sort que no tenim el coll roscat que si no ja seria a terra de tant girar-lo. L'esquena, de moment, recta i els pectorals a lloc....

He visitat la ciutat fins arribar a Monserrate -despres de collar el coll de nou-, que es un monestir a dalt d'un turo. I resulta que esta agermanat amb Montserrat, hi ha la Moreneta i tot!! amb la senyera!!! i la gent resant davant...ostia!!!! Els vaig fer un sermonet catalanista que mes d'un ja es vol independitzar de Colombia, nomes falta posar un "puestu" de venda de pa amb tomaquet i a les botigues de souvenirs barretines... i la independencia mes a prop!!! (val, si, els turistes buscarien com a souvenir catala un barret mexica, rotllo rambles....ja ens val, ja).

I a la nit vaig anar a "Andres Carne de Res", un altre escandol, estan torrats els colombians. No havia vist res igual en la vida -ni ho veure, segur-. Vaja, vaig veure poc perque el rom va fer estralls bastant rapid. Es un restaurant immens, te 750 treballadors, esta ple de decoracio per tot arreu, no hi queda ni un raco en blanc, i no hi cap ni una agulla, vam haver d'esperar tres hores per tenir taula, i clar, en l'espera anar mamant i anar desenroscant el coll, les parrillades de carn escandaloses, els preus escandalosos... les ties!! escandaloses!!!.

Hi ha una pista barrejada amb les taules i clar tothom ballant amb tothom, ballenatos, salsa, pujats dalt dels bancs... , una autentica bacanal de la festa..., pits amunt i pits avall, tios per tot arreu, ties per tot arreu, ... aixo si, tots ben vestits, que, si no, la munio de pits rodons -operats- hauria fet mes d'un estrall (ja els fan vestits, no puc imaginar sense roba....)... Aix.... Colombia, Colombia.....

Em van explicar que van enviar a un de Lepe a Colombia a comprar coca i va portar pepsi.....

Apali... que us agradi...

Uili Foc

uili Foc 29 al Festcat

2007-07-18T00:21:00.000-07:00

LaBandaSonora

Un altre any a la Festcat

Despres de molts dies, tot un any, de nou cap al festcat... Semblava que no es faria pero, ves per on,... es va fer i m'ho vaig passar millor que mai. Poquets i ven avinguts. Molt riure, molta son, molts amics nous, molts amics vells, menjar fred, .... Com sempre bon rotllo per tot.

Vaig fer tots els papers de l'auca, alumne, "mestre", punxadiscos, barman, showman, adormit.... Necessitaria un parell de planes per explicar tot el que va passar... pero no ho fare, us deixo que passeu una estoneta amb les tres-centes fotos que he penjat a internet.... Clar, si no hi sou no ho podeu captar... pero de debo que si hi passegeu no deixareu de voler anar-hi...

No us perdeu la serie de la Nuria amb el fang a la cara.... us agradara....

Per cert, tambe hi trobareu les fotos d'en Josep i la Carol, les de l'Ivan encara no m'han arribat pero si ho fan les pujare tambe... au!!!

Ah!!! i si feu click a la primera de les fotos les veureu totes rotllo passe de diapos!!!!! Que disfruteu!!!

Ens veiem l'any que ve....

Uili Foc 28 a Mexic

2007-06-07T10:20:00.000-07:00

LaBandaSonora

Un altre cop a Mèxic.

Un parell de setmanes de feina a Guadalajara, i la del mig tot de coses..... El cap de setmana vaig anar a un poblet anomenat Mazamitla, hi vaig arribar en un "camion colectivo", tots apinyats i cada 30 kms gent pujant venent de tot: padelas, refrescos, papas con chile, .... Els venedors pugen -tots a l'hora, que es fotien una nosa!-, vènen pel passadis el que poden i l'autobus va fent, no para, i com que la carretera plana, plana, no es, doncs es clar, els gelats acaben plens de xile, les patates al cap del veí, les limes donant voltes pel terra i quan ja ho han emmerdat tot i acaben baixen -despres de cinc quilometres-, canvien de vorera a la carretera i esperen el del sentit contrari, i aixi na fen. Esta ben pensat, a mes li deixen una bossa de papes al conductor i no paguen res.... que pillus eh?.
En resum, fan com els rumanus del metro - si aquells que han canviat allo de "es triste pedir, pero mas triste es robar" per allo de "muchas grasias, estamos solos my hermano y yo..."- pero enlloc de demanar i tocar els collons i prou almenys aquests venen coses que amb la calor que fa a Mexic doncs sempre ajuda. Ara bé -que vol dir moro- si ho feu no pilleu les papes con chile, que després de menjar-les la llengua queda estil sabatilla d'espart, el paladar metxero bic i, després d'unes hores, el culet tipus "lanzallamas".... només és un consell eh?

A Mazamitla lloguen "Cabañas" i vaig trobar uns que anaven tot torrats i em van convidar. Vaig menjar "nopales" que son fulles de cactus amb un gust semblant al de l'esberginia... "Estan buenos?" em preguntaven i jo que dic que si i, tots a l'hora, : "Pues No Pales!! sigue! sigue!!", si, jo vaig pensar el mateix que vosaltres, "ai que em pixo de riure...." i despres es pensen que fan gracia. I segur que ells encara riuen ara eh?

El dilluns vaig anar cap a Riviera Maya, aprop de Cancun, a un resort d'aquells "Tot Inclòs".... I és veritat, tot inclòs, jalar a tothora i beure a tothora..... Cada nit a la discoteca una torrada diferent, he begut més en cinc dies que en tota la vida... pero és clar es que tu vas a la barra i dius: otro, i te'l posen, i quan vas ben torrat, que no t'aguantes, no saps ni dir el teu nom, ni el que vols, ni res t'omplen el got de nou del primer que pillen (o sigui, Tequila) i aixi fins que la gent agafa unes cogorses d'escandol, en serio, d'escandol. Jo vaig agafar un parell de cleques de campionat. Aixo si, en conec alguns (eh Juanillo, Marçal, Juanjo i companyia?) que els reventen el negoci en dos dies : "Tu mientras me veas en la barra vete llenando el vaso..."

I clar, quan comences a beure a les 11 del mati, a la barra de la piscina pinyes colades a dojo doncs passa el que passa. Participes a tot el que et proposen i acabes fent el show de la nit per a l´hotel... un dia de pirata, l'altre cantant el "besame mucho" amb l'orquestra, un altre ballant salsa, i aixi sense parar, ja es pensaven que era part de l'hotel (com que jo era dalt doncs no en tinc fotos pero si les aconsegueixo juro que les envio... ho juro)

I entre torrada i torrada -per cert l'esquena em va quedar ben i ben torrada tambe!!!- vaig anar a un lloc tropical i a les runes de Tulum. Unes runes sobre un acantilat al mar Carib... espectacular. I vaig nedar amb els dofins, es sensacional, sobretot quan t'empenyen dos dofins pel peu. I fan força eh?, jo no les tenia totes, anava pensant... com el dofi aquest se li escapi el peu tant ràpid com va m'enxufa el morro per allà on no toca.. us juro que anava volant amb el culet ben apretat... Si, son intel.ligents, val, però això no vol dir res eh?....

Doncs res, la setmana que ve als USA, a veure si passa res i us escric i com que em vaig deixar de dir res del dia que vam saltar en avio, si feu click aqui en veureu les fotos....

I tot aixo i mes fotos a la meva pàgina... www.joanrubio.com

Uili Foc 27 a Jalisco

2007-04-27T10:11:00.000-07:00

LaBandaSonora

Doncs holens a tots des de Jalisco.... no te rajes!!!!!!!!! Ja torno cap a casa pero em venia de gust escriure quatre coses que han passat....

Tot va comencar com un desastre.... primer van cancel.lar el curs, despres el van tornar a demanar pero a una ciutat diferent... Total, que despres de 24 hores de viatge vaig arribar a Guadalajara.. a Jalisco, la terra del tequila, els mariachis i els toros....

El primer dia vaig espategar a la placa de la Universidad on el mim Tono i els pallassos Geronimo fan de les seves. I m'agafen per sortir, (es com si a un nen petit li dones un sonall, no sabien el que havien fet), despres d'acabar l'actuacio em diu : "tu no eres de aqui ....", "pues no, soy de barcelona...", ja la vam liar. Que si "dame un euro", que si "Rafa Marquez", total que vaig acabar recollint les monedes de la gent per als pallassos. Lo mes bo es que aqui et diuen que volen donar i tu els has de donar el canvi. Surreal. posen un bitllet de vint i n'agafen una moneda de deu. Als bancs els queden quatre dies aqui, "pallasos Tono, cambio moneda", una altra cosa es que te la canviin be....

El cap de setmana vaig anar a Tlaquepaque i al Tequila Express. A Tlaquepaque vaig escoltar Mariachis al Parian i menjar una "birria", no es que menges un plat molt dolent, es un plat de carn a trossets i amb ceba que es diu aixi, "birria", la meva picava rotllo chile campana que diuen ells: "pica al entrar i repica al salir..." i, es clar, per baixar la picor a beure. Beure unes "cazuelitas", unes cassoles amb un preparat a base de tequila que em van deixar distret, cantava el cielito lindo de peu a la taula i afinant!!!!!!!...

I l'endema cap al Tequila Express. Es un tren que et porta a la fabrica de tequila Herradura. Em va tocar un vago xungo, el verd, era com de la tercera edat i el que animava el cotarro diu: "que levanten la mano los solteros!!!" i deu dones de seixanta en amunt s'aixequen cridant "yo, yo, yo, yo, ....." i buscant nois amb mans amunt... la vaig abaixar tant rapid que em vaig carregar la tauleta del sient. quin mal!!!! i sort que hi havia tauleta i que em va parar l'impetu que si no m'envio l'eina de plantar homes a fer punyetes.....que cabrones!!!. Despres d'insistir vaig canviar de vago, al vermell. Ple de noies estudiants de turisme, totes guapes, que em van acollir al seu grup com un mes, no es que jo sigui molt guapo sino que els era igual qui arribes, a les onze ja portaven dues ampolles de tequila entre deu... Al tren era tot inclos, tequila a cor que vols, menjar i mariachis tocant durant tot el trajecte. Quan vam arribar a la "hacienda" jo portava quatre xupitos de tequila i tres new mix (una especie de mix amb tequila), ni sabia com em deia, ni per on caminar, ni on anavem, vaig agafar un got de tequila i una noia i que em portes per alli.... sort.
Despres de la visita a la fabrica i de veure els "jimadores" (els que tallen l'agave per fer el tequila), cap al dinar. Menjar mexica a dojo, fajitas, enchiladas, tortilla, jalapenos, guacamole, mole verde, carne en su jugo, pozole, guerines, txapulines, chile, habaneros, tacos, ..... I tequila, molt tequila. Jo vaig decicar-me als jalapenos i la veritat es que cada dia que vaig al lavabo me'n recordo perfectament.... i la tassa tambe.... ;-), i el vei tambe ;-).
Despres de menjar, festival de folklore mexica.... Mariachi, ranxeres, ball de veracruz, ball mexica, ball de sabres, i charreria, uns paios que feien virgueries amb cordes estil cow-boy america....
A les cinc, de nou al tren, mes tequila i cap a Guadalajara. A les onze vaig arribar a l'hotel gracies a un policia que em va indicar la porta i no em va fer bufar. Li trenco l'aparato si bufo.... i ell em trenca la cara a mi... segur....

si feu click a les fotos en podreu veure totes les que vaig fer al viatge....

Au, fins la propera.....

Uili

Uili Foc 26 a Sant Petersburg

2007-03-28T04:21:00.000-07:00

Abans de res, hi ha amanida rusa, allo que en diem ensaladilla -suposo que perque tot sovint es ben salada...-, a Russia. Es diu Stalichni i es bastant semblant a la que nosaltres mengem, pero amb una mica menys de maionesa. Que aqui mes que ensaladilla hauria de ser maionilla. Estic segur que sovint la fan dins el pot de la Calve directament, hi posen unes patatilles, pesols -molts pesols que son barats- i una mica de pastanaga. I au anar barrejant. Amb alguna que he tastat es podrien "alicatar" lavabos i tot, rotllo morter porlan....

A Russia les ties son altes, vaja, en general. I a mes a mes, sembla que hagin descobert la mini faldilla. Dir "mini faldilla" es dir una mica massa, inclus "micro faldilla" seria massa, fan servir bufandes enrotllades a la cadera (algunes es foten el cinturo i, au, a passejar) i, es clar, com que les cames curtes, allo que es diu curtes, no les tenen, l'efecte de distraccio es impactant. Si, l'impacte que foten els tios amb el cap contra els fanals.. De debo, es espectacular. Miris on miris, cames per tot arreu... i les cabrones ho saben.. i tant si ho saben.... talons alts i caminar de mareig....

I parlant de ties, a l'hotel hi he sopat un parell de nits - per cert, aqui beuen una cosa anomenada Mors, que es com melmelada de maduixes dissolta en aigua; fa tres setmanes que en bec i estic apunt de la vomitera perpetua, ho juro- . Doncs be, sopant al xeraton sempre hi trobava les mateixes tres ties, dues d'elles es-pec-ta-cu-lars, prenent un te. Miraven tots els tios directes als ulls. I jo que penso, aquestes venen aqui a lligar-se algun paio ricatxon.... Doncs no!!!! una ve i m'agafa el brac.... i em diu que si la vull portar a la meva habitacio... (Ostia!!!! que si la vull portar? que es prepari!!! que be!!! com em prova l'edat!!! ja saltava d'emocio...) i despres acaba la frase (sempre hi ha una pega... .sempre!!!!), que per 200 euros em pot fer moltes coses... Joder! Dones de moral distreta...., putilles, eren putilles!!!! i cada dia son alla.... ara ja no se si mirar o no..... a veure que es pensen!!!! si volen anar al llit amb mi, doncs que lliguin una mica no??? que s'ho currin mes!!!!! pagar... pagar.... si home!!!!!

I el divendres cap a St Petersburg, en un tren que va tota la nit. Uns 60 euros el trajecte i clar, el bitllet tot en rus, en cirilic!!!! Aixi que arribo a l'estacio i despres de buscar i buscar trobo el meu tren. Arribo a un vago tot ensenyant el bitllet i em diu la revisora, per signes, es clar, que entri aqui. I una frase en rus. Jo ni idea, fins que surt un noi i em diu "tuentieit!!!!", val, gracies!!! La revisora es va passar tota la estona i part de la nit dient "tuentieit!!". Cada cop que la veia jo li deia "tuentiet!!" i ella responia igual ... Al final ho deia per tot: jo li demanava pel lavabo i em responia "tuentieit"!!... Jo he apres una paraula en rus: "Ushanka", que vol dir barret-de-pell-de-conill-que-es-plega-cap-avall-rotllo-militars. Us imagineu que a tot el que em preguntin jo contesto Ushanka? com que no se res mes.... "Tens ganes de pixar?, Da! Ushanka!" i el tio es treu el barret i me'l posa tipus orinal... Si es que....

Sant Petersburg es genial, em va agradar mes que Moscou, em recordava una miqueta a Estocolm, pero hi fa un fred de collons. Mes que fred, vent gelat per tot arreu. I vaig tenir molta sort perque, gracies al canvi climatic, el desgel del llac ha arribat unes setmanes abans i la imatge de veure trossos de gel navegant pel riu era espectacular. Es quedaven parats al pont i la pressio dels altres els anava trencant en petits bocins tipus kriptonita, amb un soroll brutal. Uns quants ens vam quedar tontos veient-ho i uns altres ja eren tontos abans de veure-ho i els mes tontos encara hi son, que amb el fred que cascava es gelava fins el marronet aquell que es fa sota les ungles, o sigui que ara deuen formar part del paisatge urba...

El diumenge vaig anar a Petergoff, que era la ciutat d'estiu dels tsars, tipus Versailles a Franca. Les fonts, que vaig veure el 83, son espectaculars pero les posen en marxa el maig. Es veu que l'hivern de Russia es massa dur per les estatues d'or, pobretes. El dia que les van fer segur que no van mirar el temps que feia... I jo m'he quedat sense fonts!!! pare vull les diapos!!!! Hi haure de tornar aviat a veure si em retrobo amb la Julia....

Per cert aqui podeu veure les fotos...

Be, ja torno cap a casa el divendres.... a veure si ens veiem!!!!!

Uili.....

Uili Foc 25 a Moscou (1)

2007-03-26T02:04:00.000-07:00

Doncs si, de nou a Moscou. Ja hi vaig ser l'agost del 2005 i també el del 1981 amb els pares. Però d'això ja en vaig parlar en el seu moment... així que ho podeu rellegir.

M'han passat un parell de coses, a l'avió i amb la policía... encara tremolo ara....

En aquest viatge, tot i el canvi climàtic, Rússia és una altra. Vaig arribar amb una mica de neu pels carrers i un fred que pelava el cutis... Però us preguntareu: com vaig arribar a Moscou???

Doncs vaig agafar un avió Aeroflot a Barcelona i jo no les tenia totes. Jo diria que era un Tupolev vellet vellet, la veritat es que feia un munt de sorolls per tot arreu. Els culets ben apretadets, per si les flais. L'avió anava plé fins dalt i anaven passant tots els russos per dins la calinga (m'encanta aquesta paraula... carlinga... -carlinga, carlinga, carlinga... mayá... -, val, es molt dolent.) fins que en veig un que porta un carnet del Barça. Ostia!!!!!! Resulta que un bon grapat venien del camp de veure el Barça - Madrit. Els tios estan tan malalts que havien agafat un vol només per veure el "clasico español". I, és clar, a mi me'n van tocar dos al costat... Anaven beguts fins a les celles i van començar a demanar vi a les hostesses... "Citiri!! Citiri!!!"... demanaven les ampolles de quatre en quatre i les anaven guardant a la bossa del seient. Unes setze entre els dos. Al final vam acabar xerrant en català i tot, anaven tant torrats que em van convidar a veure el CSKA de basket i dient-me que era el catala mes ben parit de tots i que tenien ganes que els portes a veure toros. Els portare als San Fermines, els fotre davant les cornamentes i els diré que vagin passant, que jo els atrapo més tard.... Quina tabarra que em van fotre durant quatre hores.... Be, a la fi, no em van trucar i em vaig quedar sense partit... snif snif...

Al final de la primera setmana vaig anar a passejar per la Plaça Roja i tot caminant pel km zero de les carreteres russes, em giro i em diuen : "Papiren" o alguna cosa aixi... "Ja hi som!", jo els dono el passaport. Ho tenia tot, el passaport, el visat, el paper d'immigració, una bossa de pipes, les calcomanies dels foskitos.... tot!! Ell es mira el meu passaport i diu que em falta un paper conforme soc en un hotel. No, dormo a sota el pont i el visat l'he robat. Mandan cojones. Diu que no me'l torna.. serà cabró, que per poder posar en ordre el paper els haig d'acompanyar a una comissaria que està una mica lluny i esperar unes quatre hores per obtenir-lo. Pero que es clar, tot es podria arreglar si, com aquell que no vol la cosa, jo portés a sobre 3000 rubles (uns cent euros) i permetés que fos ell el qui els portés a sobre. No m'ho podia creure. Clar que son rics els polis a moscou, cordons!!!! jo tenia ganes de dir-li que a sobre només portava cromos de la danone (aquells de l'any de la quica grocs i blaus) o que si es pensava que era gilipolles a més de català. Li vaig dir que 700 rubles. I el tio va dir que no, que ara havien de ser 3500, que si em pensava que allò es podia regatejar. Que ell era un tio legal i que el preu era el preu. Ostia!!! un tio legal!!!! sera cabrón. Ara no li puc regatejar, "ui, perdoni, es que no ho he vist que em farà la factura... podem passar la visa???? Si li dic que soc de Sicília em farà la tarifa de preus d'amic? " Va home va!!!!! Jo només tenia ganes de fotre-li el barret aquell de pèl de conill ben encasquetat, rotllo bombeta, punxar-li el pin de poli al mig del nas i sortir corrent cap a l'hotel. Em va deixar pelant-me de fred a la cerca de noves víctimes i jo vaig trucar a l'hotel. El cap de seguretat va parlar amb el poli i, després de vint minuts de conversa -els de vodafone estan contents, segur que el poli els cobra comissió també- em diu que marxi que ha estat un malentés i que perdoni. Que hi ha molta gent dolenta per la ciutat i que els polis han d'estar per totes... Surrealista..... Sort que tinc un testimoni.. però no us diré qui es....

Em sembla que cauran un parell de uilis més així que ja ens anem parlant...

Uili....

Uili Foc 24 a Sabadell (1)

2007-03-14T22:59:00.000-07:00

Aquest Uili Foc sera una mica diferent, encara no he decidit si l'enviare a tothom o nomes el posare al blog.... ja veurem.
Fa uns quants anys, com la majoria, vaig estudiar EGB al col.legi Miquel Carreras, a Sabadell. Quan vaig acabar el vuite vaig marxar a viure al centre de Sabadell i vaig perdre per complet qualsevol contacte amb els antics companys d'escola... I despres de vint anys!!!!! a algu se li acut de fer un sopar d'ex-estudiants d'egb, la promocio del 85....

Si en voleu veure les fotos podeu clicar aquest link... pero despres de llegir el blog eh??

Pero va, anem per feina...

Aixi que comencen a trucar a telefons i em truquen a casa... a casa!!! es clar com que jo sempre hi soc!!!! doncs va la Montse i te la sort de trobar un dia la meva mare. Aquesta, ni corta ni peretzosa, em truca a Mila i em diu :"una noia que es diu Montse Diaz vol quedar per sopar amb tu" i jo que penso: "esta ben desesperada!!! segur que ha trucat als altres vint-i-cinc i ja nomes quedava jo".... si, era durilla en aquell temps i jo, que era un pardillet, doncs la veritat es que ni ganes de mirar-la per si de cas. Quan la truco em diu que no, que es un sopar amb tothom del Miquel Carreras... doncs val!!! jo vinc!!!! A veure que em trobare!!!

Per no anar-hi sol vaig trucar la Marisa, recentment recuperada (gracies Sonia!) i ens vam encaminar amb la MariCarmen cap a l'Urpi... Ja hi havia gent, uns vint, tots drets, amb el cava a la ma... la primera que veig: "la Montse Diaz!!!" i abracada que cau!!! i aixi a tots els que em recordava del seu nom, o sigui, quatre. Si, clar, que esperaveu!!! Despres va anar arribant la resta de la gent i tots a xerrar.....
Una xerrada que va portar sorpreses, el temps ajuda. Vaig saber que havia estat el somni erotic d'un parell de les meves companyes d'escola.... Si es fan realitat anire de cul.... -que mes voldria jo!!!!!-. Tots van anar ensenyant les fotos dels fills, algun ja te disset anys!!!, un parell de solters (si, un, jo) i la majoria ben colocats des de sempre. I les fotos antigues que van anar rulant i vam comencar a trobar-nos tots... quins farts de riure!!!!

Pel sopar jo vaig seure entre la Marisa i la Meritxell, que es conserva igual que el darrer dia d'escola -esta fantastica- (per cert, que ha escrit un post ben xulo al seu blog), i el Dani Torres, el xulin d'aquella epoca (dic xulin per no posar sobrat.. pero podria) em ve i em diu : "veo que t'has espabilao, con lo paraillo que eras", si m'arriba a seguir la pista igual li pilla un infart......, es el que te el temps. El Samuel, com sempre, es va posar ben aprop... i dit amb carinyo segueix igual aquest, els mateixos tics, el mateix friquisme -be abans no es coneixia la paraula fric pero ell ja ho era, en va ser el precursor, segur-, pero ell alla, aguantant.

Les noies la majoria molt canviades o, per ser honest, gairebe no en tenia record d'aquell temps. Fa vint anys una noia era un element semblant a mi, que no m'interessava i que era incapac d'entendre. Com canvien les coses, be, d'entendre-les encara no ho domino.... La Montse ara tira de centre d'estetica, el porta ella i ja hem quedat per fer un massatge... ep!!! que esta casada eh??, el Richi li ven les maquines, la Rua segueix amb els viatges, la Meritxell escriu contes -bons pel que he sentit- i hem tancat el cercle amb una amiga comu de Madrit, la Triminyo segueix sent un nervi, l'Anabel va canviar de vida i a fe de Deu que li prova, segueix impresionant i, el millor, segueix sabent que es impresionant.... la Marisa no ha perdut les bones coses i n'ha guanyat de noves i, de cop, ha passat a ser una de les millors amigues que tinc.

I Dels nois... be, ja us he parlat del Dani, el Samu i el Richi.... el CristobalCorredorNavarro, que aixi es com el coneixiem, esta sensacional, ha millorat amb el temps, fa de bomber i fotograf al mateix temps i ja tinc ganes de recuperar-lo. L'Enrique va arribar de l'Afganistan.... es paracas... sergent major de l'exercit d'Espannnnnnnnyyyya!!!!... aquest sempre ha sigut un dels bons amics... dels que n'he anat sabent coses...

I despres del sopar....... vam anar a la zona hermetica.. i, es clar, la vaig liar.....

Aqui en teniu un video que he fet amb les fotografies... ja em direu el que...

Ens seguim llegint que aviat arriba el de Moscou......

Uili foc.

Aix si, i recordeu que podeu veure totes les meves fotos i els uili focs a la meva pagina joanrubio.com que aviat estara enllestida....

uili Foc 23 a SudAfrica (1)

2006-11-27T02:27:00.000-08:00

Be, me'n salto un que tinc a mitges, el de Belize, i us envio el de SudAfrica, que es mes nou!!!!!

Doncs si, estic a Ciutat del Cap. Per variar en els darrers viatges –ho veureu al de Belize- doncs els avions no van anar fins. O sigui que vaig arribar sense maletes. Con lo puesto a treballar, aixo si, a la feina em van regalar un polo perque no anes sempre vestit igual, un polo moda estiu 2003, ratlles gondoler blaves i blanques travesseres, Tomy jilfiguer, piju, piju. Nomes em falta el barret de palla, la camera al coll i anar fent fotos a tot el que trobi.....

La feina es un festival. Els dimecres es el dia dels empleats i l'empresa reparteix birres gratis. La gent plega a les cinc i es pillen unes cogorses a la salut del jefe que espanten, al jefe no, es clar. Jo he flipat. Ha vingut la tia de la recepcio, diu, "les cinc!!!" fotent un crit i deixa les birres i el rom. I la penya a privar. I el rom.... Capitan Morgan!!!! Joder!!!!!! Capitan Morgan!!! El pedal que vaig pillar es d'escandol! . Igualet que per Catalunya, us imagineu? Un dia a la setmana us porten alcohol gratis, .....cua per treballar a aquella empresa, ara, que l'empresa dura quatre setmanes, amb la quantitat de "tios esponja" que hi ha pel mon, no guanyen per xibeques. Ah si, i treballar el dijous... molt, molt, allo que es diu molt, segur que no. Algun dels meus alumnes encara busca el seu portatil......

Tinc alumnes de tot sudafrica, un parell de musulmans que els divendres preguen i no venen, i un del Congo, negre, negre, en Mwepu. Si, ja ho se, facil de pronunciar no es, pero es posa la boca tipus peto i acaba sortint.... .Val, es tonto. El Congoleny es la bomba i un tio super divertit. Te 33 anys i l'altre dia, sopant, em va dir que no havia mai vist el mar. Ostia!!!!. I li vaig dir que com podia ser, la seva resposta va ser: "tu has vist mai un lleo a la distancia a la que jo estic? .... pues jasta!!!". I jo vaig pensar per mi,.... burro, mes que burro. Total que l'hem portat a veure l'ocea. Era com un nen petit. "Fantastique!!!!!" deia mirant l'aigua, el tio va flipar, pero lo mes bo es que no sap que es salada!!!!! Quan li hem explicat encara ha flipat mes no s'ho podia creure, l'hem arremangat i l'hem posat al mar... nomes tenia unes paraules.... "Very cold!! Very cold!!!!".
Avui l'hem portat amb vaixell, ha pillat una marejada del quinze. Ell havia anat amb vaixell als rius del congo, pero clar, onades, no en tenen. Quan hem arribat a les foques s'havia tornat blanc de mareig, buenu, cafe amb llet, que si s'arriba a tornar blanc jo em moro del susto. Us imagineu??? La de pasta que s'hauria estalviat el maiquel jacson!!!! Vinga a pintar-se de blanc!!!! Amb lo facil que era anar al mar una horeta al dia..... pobre xaval. Despres hem arribat a l'hotel, una costelladeta i pa amb tomaquet marca de la casa....

Be, aviat el de Belize i, si em passen mes coses, un altre de Cape Town. Es que em venia de gust explicar-vos aixo d'en mwepu i no m'he pogut esperar....

Abracades mil

uili Foc 21 a Rumania (1)

2006-08-28T02:19:00.000-07:00

I quant de temps que feia que no us escrivia eh?? ..... ja miraré de tornar-ho a agafar val???

Primer que res, hola a tots, pero sobretot als nous. Ja anireu veient de que va això amb el temps....

Doncs si, ara mateix soc a Rumania, a Bucarest. Pel que he pogut veure aquests dies la gent es bastant curiosa. Aquí les marques catalanes tipus Vives Vidal, Belcor, "El Cruzado Magico de Playtex" i companyia no tindrien cap tipus de futur. M és del 50 per cent de les noies les porten sense agafar. Es igual com sigui el pit, cap enfora, petit, gran, amunt, avall, meliquer, ... sostens fora!!! els tios van de cul.... Pel que fa a l'individu masculí hi ha de tot però es pot trobar algun especímen curiós -com dos d'avui- amb pantalons de pinces i samarreta imperio de les transpirables -"o sea, yena d'aguheritos!!"-, i amb pels no m'he atrevit a mirar més avall però m'hi jugaria un pèsol a que duia uns mitjons blancs tipus garatge -si, aquells amb una ratlla negra i una de vermella- i mocasins, nàutiques hauria estat massa!!!. Total que es veu que el tema tors aquí el cultiven.... De tangues i calçotets slip, més endavant....

El cap de setmana he decidit agafar el cotxe una mica fart de Bucarest hi he anat cap als Càrpats i Transilvània i cap al Mar Negre. Les carreteres son un desastre, no hi ha senyals enlloc, una via del tren atravessa una espècie d'autopista i, bàsicament, la gent fa el que li rota. Pels més viatgers dir-vos que no res val massa la pena excepte el castell de Peles, que, com el seu nom indica, el que el va fer estava forrat, perque barat, barat, no li va sortir. Dels que he vist a la meva vida és dels millors -igualat amb el de Neuschwanstein-, està plé de sales, tapissos, fusta treballada i portes secretes. Al rei aquest (Carol I) li va costar 45 anys construir-lo, total que quan el va acabar va arribar la primera guerra mundial i hi va poder anar un cap de setmana... El que si el va aprofitar va ser el Ceaucescu - "Chochescu" en castellà-, que es veu que s'hi portava dones de moral distreta de tant en tant per impressionar...

L'altre castell es el castell de Bran, dalt un turó a la frontera de Transilvània, encara que l'empalador Vlad Tepes, el comte Dràcula, no hi va viure mai -si no sabeu que vol dir empalador es, ras i curt, fotre un pal pel cul fins a morir- la llegenda -i bàsicament el turisme- diu que es on mossegava les seves víctimes. Val, l'únic bo que té és que és petit, fa cagar de por si hi vas de vespre, i al camí de l'entrada hi ha un parc temàtic Dràcula a l'estil Peruà. O sigui, milers de tendes amb dents de dràcula, samarretes de transilvània i capes negres. Ja només els faltava fer passar totes les ties que no porten sostens per davant d'una de tios, fer-los fotos, i dir que les dents llargues son Draculianes... son d'una altra cosa!!!!!

A la ciutat de Brasov, va fer un diluvi d'escàndol i com que el drenatge és tan bo doncs més d'un cotxe aparcat als baluards de la part alta va baixar tipus riera del Maresme, van haver de suspendre els concerts, i jo me'n vaig anar emprenyat d'haver fet tres hores de cotxe per veure ploure. Tota la setmana fent 35 graus a l'ombra i el dia que me'ls gasto -ja parlaré de calers després-, es fot a ploure i no veig res. Gràcies Tomàs Molina. Així que escarmentat de pluja i com que l'home del temps va dir que diumenge faria bo, he anat cap al Mar Mort, 500 quilòmetres més de l'ala.

He arribat fins a Constanta, el Lloret de Mar de Rumania..... Ja els agradaria!!!! Té tres platges, un casino que només hi fan sopars, tres carrers peatonals que no hi passen ni les formigues i a més a més el Mar Negre és Blau!!!! Resulta que té molt poca sal, unes quatre vegades menys que el Mediterrani -que no en té mass que diguem-, i que l'aigua gairebé no es renova. Així que els peixos que hi arriben i no s'adapten gaire moren ràpid i es dipositen a uns 200 metres de la superfície, d'on no passa la llum i per això diuen que és negre. Això és el que expliquen els "pàjarus", vaja els "sardinus", però la veritat és que no saben què fotre per portar gent.... jo no hi torno...

A veure, m'ha quedat per explicar els calers, el menjar, l'hotel i la feina.... Abans de marxar us enviaré un altre uili foc amb la resta de l'aventura.

Com ja heu vist m'he explaiat una mica més que de costum però és que mira, he pensat que escriuré també una mica del que vaig veient i així em queda de record. Si no us mola doncs no ho llegiu i ja esta....

Per cert, divendres vaig acabar de llegir, gràcies Marga, "El Metge" de Noah Gordon, un gran llibre si us ve de gust saber algunes coses més de les religions jueva i àrab i passar una bona estona descobrint coses sobre la medicina... i com que aviat hauré de marxar segurament Costa Rica he començat el "Pura Vida" d'en Mendiluce, al que ja m'he enganxat després de deu pàgines, gràcies Sílvia, gràcies Anna...

Petons des de Bucarest....

Uili Foc 20 a Venezuela (1)

2006-07-03T02:11:00.000-07:00

I arriben els lladres....!!!!!!

No se ni per on comencar... A veure, el dissabte, a l'arribar, hi havia d'haver un cotxe esperant-me per portar-me a la capital pero segurament s'ha perdut o se li han punxat les rodes o l'ha abduit una nau espacial... pero no va arribar, ni a l'hotel en saben re. Re de re.

Vaig agafar un taxi i enlloc d'anar per l'autopista vam anar per tres colls de muntanya, nosaltres, els altres cotxes, les formigues i la gent!!! REsulta que un pont de l'autopista ha caigut i tots han de fer una volta de tres hores per arribar a la capital.
La carretera que vam agafar es espectacular!!! Cues de quilometres i quilometres en una carretera de revolts i, a cada revolt, dos nens venent "cocosetes" (no, no estic tartamut i venien co-co-cosetes, sino una especie de huesitos) a mil bolivares i un parell mes oferint refrescos, "servesa" i "auita". I a cada poble per on passavem totes les finestres enreixades i oferta de material divers per al viatget – "cocoooooseeeteeeeeesssss!!!, torontoooooooosss!!!, muhereeeeeesssss!!!, servesaaaaaaa!!!! -. Aquests han fet el seu agost amb la caiguda del pont... Igual se l'han carregat ells.... I despres de tres hores de revolts i mes revolts... tatxan!!!!!! ... Caracas!!! Caracas es, com ho diria, imagineu que agafeu Barcelona -pero deu cops mes gran- i l'apreteu per tots els costats per tal que quedi ben amuntegada, despres l'espolseu una mica i hi poseu un parell d'autopistes pel mig... Aixo es Caracas.

I jo hi arribo per Carnaval, i aqui per carnaval es tornen bojos, fan tres dies de festa. I el diumenge jo ni cort ni peretzos i ben cofoi me'n vaig cap al centre a passejar. Vai deixar la cartera, el mobil i demes a l'hotel per si les flais. El carrer era brutal!!!! era la guerra de tots contra tots... Gent venent "papeliyos" a 500 bolivares. Val, si, els papeliyos son el que nosaltres en diem confetti, pero mes petit i cutre, com el que feiem de petits amb les maquines de foradar papers –jo vaig arribar a tenir una duricia a la ma de tant apretar-la,.... o no era per aixo?.... -. I per tot arreu un soroll de boletes de disolvent picant als cantons metal.lics de pots de serpentines. clec, clec, clec, clec... Era com si hi haguessin deu mil tios fotent-se palles al mateix temps... quin xivarri!!! I la gent caminant i quan es trobaven de cara... tots contra tots!!! papeliyo per aqui... serpentina per alla, del terra no se'n veien les rajoles i jo com un boig fent fotos i mirant-m'ho tot... Mort de riure!!! I arribant a chacaito..... pim, pam, pum.... m'estiren el brac i em foten el rellotge.... cagumlaputa!!!!

No he tornat a sortir de l'hotel. Aqui es fa fosc aviat, cap alla a les sis, i m'han dit que de nit, a fora, res de res i que per moure'm als centres comercials i que hi ha carrers que ells no hi passen si no van de dos en dos i esquena per esquena... O sigui que jo, per si de cas.... em foto de patates a l'hotel i treballo un poc que ja toca... Per cert, m'he comprat un rellotge nou, vuit euros, a una botiga. Un alumne em va dir que era millor que anes per Sabana Blanca que en venen al carrer... igual hi trobaria el meu pero no m'atreveixo.....

Abracades a tots....

Inici

2006-01-30T02:26:00.000-08:00

El primer del nou weblog, he hagut de traspassar to aqui i no em guarda pas les dates aixi que les posare al principi de les entrades. A mes a mes he perdut el primer uili foc de tots aixi que si algu en disposa si us plau!!! envieu-me'l!!!!!!

Gracies mil i que disfruteu, a veure si aquest weblog va mes be a partir d'ara....

uili foc 19 a Amsterdam (1)

2005-12-23T02:05:00.000-08:00

Holens... ja tornava a fer dies eh???? des del Quebec!!!

Be, encara us en dec un del Midel Ist que, extraordinariament, anira desfassat de dates... pero anem al que toca...: Amsterdam. (i aixo de "el que toca" mai mes ben dit a aquesta ciutat)

Vaig arribar el diumenge a les nou del mati despres de barallar-me molt per una camera de fotos amb un paio de l'aeroporti a la tarda em vaig trobar amb el Xavi Padros, ens veiem mes fora de Catalunya que pel nostre pais.. ja es gros eh!!! Jo no havia menjat res de res i eren les set de la tarda, el Xavi i el Marc em demanen que on hi ha un cofi xop a Amsterdam.... collons!!!! un cofi xop!!!!!!! si nomes hi ha cofi xops!!!!! "no, no es que en volem un d'especial!!!", val!!! -dic jo- i els porto al Bulldog, el primer de tots, al bell mig del barri vermell. I comencem a fumar i jo, sense haver menjat ni una quelitas, maria que te ve, maria que te va, i fum per aqui i fum per alla...., el globus era quasi aerostatic, ho juro, vam fer una passejada pel barri vermell i vaig arribar a l'hotel encara no se com.
Avui, ultim dia de treball a la capital d'Holanda, he anat a "despedir-me" del barri vermell i he flipat. Hi havia una batucada de timbals (majoritariament xatis negres de bon veure... tot s'ha de dir)passejant-se pel barri i anar cridant: "Jesus!!!!...... ji lovs yu!!!!, ..... Jesus!!!!!...... ji lovs yu!!!!!", primer he pensat que es tractava d'una performans de les putilles per promocionar-se.. com que anaven amb barrets de Pare Noel vermells i tal ... doncs un pensa coses.... Pero no!!!! anaven repartint flaiers dient que Jesus t'estima i que que fas aqui ..... Pero el millor es que es paraven davant de cada finestra on hi havia xatis.... I d'una n'ha sortit un paio -encara quasi cordant-se la bragueta- i l'han enterrat a flaiers.. he pensat que entrarien a dins a tocars els tambors... quina por!!!! quines enganxades de titoles amb les cremalleres!!!! Pero aixo no ha estat tot... no!!!! Quan tornava cap a l'hotel -tot fent volta pel mig del barri vermell.... es clar!!- Hi havia unes xatis amb uns cistellets tipus "caputxeta vermella busca el senyor ferotge...", plens de gots, te, espelmes i galetes. ho anaven repartint putilla per putilla i preguntant: " tu creus en Deu?".... Ostia!!! quina pregunta!!!! ... "si, soc monja pero estic fent un reces!!"..... i al final li han enxufat les galetes... aixo si, la tia s'ha quedat una espelmeta.. igual la posara a alguna verge..... d'aquelles d'adorar.. ja m'enteneu... (mal pensats!!!).
He arribat a l'hotel i m'he adonat, per primer cop, que l'escut d'Amsterdam te tres aspes en forma de ics, o sigui X X X, .... el tio que el va dissenyar ja sabia el que es feia ja......

Au..... que ja en teniu prou.. avui m'ha quedat una mica irreverent pero tal i com esta la COPE em sembla que no s'emprenyara ningu.....

Uili Foc (18) al Quebec (1)

2005-10-20T01:55:00.000-07:00

Comantalevú!!!!!

Hola familia.... i que en feia de temps que no escrivia!!! des de Moscou!!! i ha plogut eh? sobretot a Catalunya que despres de la sequera ha arribat el diluvi... Ja m'explicareu com van les coses per aquelles contrades!.

Doncs si, jo soc al Quebec iniciant el "trimestre del viajante", des d'ara i fins Nadal no sere per casa gaire mes de cinc dies ben comptats... Despres del Quebec, cap al Carib, a Oslo dues setmanes, despres Madrid, Roma, Jordania i Sardenya!!! Es el que te aixo del uili foc i la seva feina. Espero recuperar el bon costum d'escriure mes sovint i aixi explicar el que passa -que no es ni poc ni massa-

Arribar al Quebec va ser una petita odissea, vaig agafar quatre avions i en cap d'ells tenia mes d'una hora d'enllaç. Semblava el "Campeonato de Cien Metros Aeropuerto!!!". Jo de cul, corrent per les cintes transportadores, descordant-me les sabates per passar els controls, posant-me el cinturo amb dos dits, agafant la bossa amb la boca...bufa!!! I arribo a Montreal a passar el control i la del control em diu : "inmigrasion!!!" en un frances correcte... L'unic!! era l'unic!!! Em comencen a fer preguntes i el meu vol apunt de sortir i jo blanc. Total que la tia es pensa que dic mentides i em comença a demanar passaport, reserves de bitllet, d'hotel i al final diu: "i el bitllet de tornada??" Cagada pastoret. No en tinc. "Mira es que vaig directament al Carib i tal i tal..." I tornar a casa? em pregunta ella. "No, es que el bitllet de despres es per Oslo i tal i pasqual". Despres de mitja hora em deixa marxar.. Corro, faig un salt i arribo a l'avio per Quebec City....

I a Quebec City un fred que pela... fins i tot hi ha una pista de gel al mig de la ciutat. L'he trobada de casualitat quan passejava pel mig de fulles caigudes i d'esquirols aqui i alla. Tothom xerra frances -a alguns no els entenc... ni els entendria encara que parlessin catala!!!- i la ciutat es bonica de veritat.. No em faria res quedar-m'hi un temps.

Be, no m'he mogut gaire per culpa del fred aixi que tampoc ha passat massa cosa mes que perdre'm per la ciutat i acabar sopant en un restaurant de nom "El hobbit". Jo crec que es van equivocar i li volien posar "El hobby" perque vaig entrar a les set de la tarda, a tres quarts de vuit em portaven el primer plat (una hamburguesa de pollastre amb mel i mostassa de dijon), a les vuit i deu la coca-cola i a les nou vaig poder pagar. Segur que el seu hobby deu ser veure quanta estona es capaç d'aguantar la gent sense dir-los "cabrons!!!!".. jo vaig aguantar dues hores.... "quien da mas?????"

Apali.... fins ben aviat..

Uili Foc.

Uili Foc(17) a moscou (1)

2005-08-01T00:59:00.000-07:00

La "munio sovietica".....Be, un altre cop de "gira" per feina. Ara soc a Moscou i la veritat es que en tenia moltes ganes de tornar aqui des que el 1981 els meus pares es van atrevir a anar en cotxe de Barcelona al Nordkapp passan tper Kiev i Moscou, a la URSS. La Placa Roja continua tancada al pas dels vianants durant el dia i l'acces a Lenin -sense guardia d'honor-ara esta mes restringit que abans. Hi ha molts indigents i els bmw son per tot arreu. Tot molt i molt diferent.

I han importat coses dels occidentals. Hi ha un punt, davant la muralla del Kremlin, on la gent posa els peus en un cercle daurat del terra i tira monedes d'esquena tot formulant un desig, a l'estil Fontana di Trevi. Fins aqui tot normal. Nomes que a l'esquena del que tira les monedes hi havia quatre persones (a la foto es veuen ben clar!!), un noi d'uns dotze, i tres dones grans i "perjudicades" que cacaven les monedes al vol o trepitjant-les al dringar al terra o barallant-se per les indecises. Espectacular. Us imagineu que a la Fontana di Trevi algu tires una moneda d'esquenes i sortis un paio vestit de bus agafant-la a l'aire? i un altre li tregues l'aire i li fotes els calers???? Val, que les agafin ... pero ostres una mica de picardia no? Aixo si, a la gent li es ben igual .. vinga a tirar monedes!!! i les iaies vinga a barallar-se... I el millor d'avui -adjunto foto!!!-, just davant del Kremlin un paio saludant a la gent.... el Vladimir Putin!!!!! us juro que al principi m'he quedat cagat.... el tio es igual i es mou igual... com diuen els madrilenyos (eh Nestor?) " la he flipao!!! ",sort que a Catalunya no esta de moda aixo que si no ja em veig alla al Zurich l'Aznar fent de diana dels vianants i el Pasquis fotent-se de vinillos a "La Guarra", vaja... els dobles eh? no els de veritat... em sembla...Jo diria que us n'enviare un altre d'aquests ..... i algun on us explicare com ho he trobat de diferent aixo.... sera llarg llarg pero als poquets que ho llegiu segur que us agradara.

Uili foc

Uili Foc (16) a Madrit (1)

2005-07-06T00:50:00.000-07:00

Hola familia... doncs ja estic de viatge una altra vegada i ara als madriles..... i aqui hi ha de tot.... Una mica frikilandia fins i tot als que demanen.... Avui he vist un tio que demanava calers assegut davant d'un zara. Bastant normal no? si, pero el tio havia posat cinc cistells davant seu, cada un amb un cartellet: "pa porros", "pal ferrari", "pa tabaco", "pa come", "pal chale", aixi, directament. M'he quedat de pedra.. he estat apunt de proposar-li que els canvies per uns que poses: "pal que sea subnormal", "pal gilipollas", "tonto el que lo lea", "me estoy quedando contigo", "pa titis".... ostres, val que estigui fotut pero una mica de dignitat home!! Per que el proxim pas ja es posar quant els falta per aconseguir cada cosa i donar un premi al que els doni la resta... "venga si me llega pal ferrari... vuelta gratis!!!!", o posar la foto d'una mulata i un cartell que posi "mas de cinco euros y vamos a medias..." estem ja al limit eh???? .... I, clar, ja que era alla he entrat al Zara del carrer Preciados i quan he mirat les plantes que hi havia he entes moltes coses de la condicio humana: Planta -1: ninyos; Planta 0: mujer; Planta 1: mujer fashion; Planta 2:mujer intima; Planta 3: mujer urban; Planta 4: mujer urban casual; Planta 5 : caballero. Ja nomes falta que afegeixin les plantes de "mujer que tira de visa del marido", "marido arrastrado por su mujer", "caballero campeon y sin miedo"..... Esta clar que "roba" es nom de dona oi?????

I ja per acabar-ho d'arreglar he anat al cine, a veure Tapas que m'havien dit que era bona (gracies Isabel) i no esta gens malament. Pero si ha d'anar al cine Rex de la gran via de madrit.... es un cine del 1850 o una mica abans amb les butaques de pell girada vermella, amfiteatres i so d'altaveus d'una via, el que cobrava l'entrada tenia cara de xines... i el de la porta que les trencava era un mulat.... visca la globalitzacio!!!! Ara, el millor a mitja pelicula!. comenca a sonar un mobil i el propietari va i contesta.. ha xerrat uns cinc minuts en veu alta fins que una noia del meu costat -uns 23 anys, primeta, un vestit clar, bolso vermell i molt recatada- s'ha aixecat i ha fotut un crit que han sentit fins al manzanares... : "me cagonlaputa!!!! esto es un cine!! no un locutorio!!!! vaya a tocar los cojones a otro sitio!!!" Tot el cine ens hem quedat fregits...... quin fart de riure!!!!!!

Ai si, que m'ho deixava.... soc a l'hotel plaza de madrit i m'han donat l'habitacio mes petita que tenien... aqui en teniu un parell de fotos...

Uili Foc (15) a Roma (1)

2005-06-06T04:00:00.000-07:00

Que bonic es tenir amics....

Tot just acabo d'arribar a Roma i ja la tenim liada... He agafat un vol d'iberia, que sortia a les quatre, a les cinc trenta de la tarda i hem arribat a Roma, cap alla a quarts de sis. Tot be, he clapat tot el viatge. De fabula.

Havia facturat equipatge aixi que he perdut vora quaranta minuts esperant les maletes i, es clar, en quaranta minuts poden passar coses i coses.....El dissabte vaig anar a sopar amb els ganapiots i duia una samarreta de maniga llarga vermella... molt vermella i tots van comencar a parlar-ne i a tocar-la. Que tu dius.... compreu-vos-en una!!!!! pero com que et mola et deixes fer i van tocant...
Pero es clar, els meus amics tenen una aficio oculta -o no massa oculta- de tant en tant, o molt sovint, es dediquen a fumar. I fumen cigarretes que barregen amb "gespeta" o amb"xocolata" per que, es clar, fumar nomes camel o malboro.... no! no! que es dolent pel cos... ells dale i dale en barrejar-ho tot.... I despres et toquen la samarreta super vermella que discreta, allo que diem discreta,no ho es. I passa el que passa. Arribes a Roma amb una samarreta vermella "discreta" tota tocada d'amics "fumadors de vegetals" i el gos que hi ha a la porta de la sortida es tira a sobre teu tot ensumant-te per dalt i per baix i apareixen un parell de carabinieris....
Quin fart de preguntar.. Aixo si el primer que m'ha dit es: "si llevas un porrete, mejor me lo das que si te lo pillo yo te denuncio" en un castella que ja el voldria el Fraga. Jo ja me'l veia pillant el porrete i posant-se a fumar alla mateix i el seu gos boig olorant fum aqui i alla... I clar el fum arribant a la gent i el gos tot ensumant a tothom i les maletes i corredisses.... buf..
m'ho han fet treure tot, he omplert un banc de dalt abaix, han escanejat el protector bucal, han tastat els caramels que duia i han obert els mitjons d'un en un.... i el gos, el cabro del gos,.... alla tranquil, potser estaria be que els ensenyessin a diferenciar els que fumen dels que son tocats pels que fumen.. quin espectacle i tothom mirant!!! "l'han piyao!! l'han piyao!!!" deien un parell que tenia aprop...... Quin malrato que he passat. Sort que ara soc a Roma i aqui ningu fuma... va home va!!!!!!!!!!!
Records a tots ......Joan

Uili Foc (14) a Jordania (3)

2005-05-14T03:55:00.000-07:00

Ostres aixo de Jordania s'ha complicat per moments..... A veure, com ho faig...

Divendres -que aqui es festa- vaig anar a Petra, no, no es el nom d'una tia jordana (totes van amb mocador, aixi que poc de poc...), sino que es una ciutat feta dins les roques que val la pena veure un dia (no feu com jo que he fet la pedra 49 a petra.... si es que estava escrit...). Me n'han passat de tots colors: Despres de tres dies mirant de trobar un autobus per arribar-hi i trobar-ne una sola linia un dels meus alumnes em diu que millor que no l'agafi. Que aixo dels taxi-service es pels jordans i que van una mica bojos per la carretera... Aixi que he pagat un xofer de l'hotel... de guai eh??? I per la carretera hem passat un parell de taxi-services. Son uns minivans que no paren per pujar o baixar sino que la gent salta directament.... Us imagineu per l'A-2 que aneu darrera un autobus i la gent comenca a saltar?? Doncs igual.... estan ben sonats....
Despres de tres-cents quilometres de cotxe vam arribar a Petra. Volia arribar d'hora per no trobar massa gent i tanquen a les cinc. Pero arribo alla i resulta que es obert tota la nit. Aix!!!. L'entrada pels extrangers es de 21 jod, uns 25 euros... si hi perden calers.. que m'avisin. Passada la porta cal seguir un cami de mig km ple de tios a cavall que ofereixen un passeig, et diuen que queden dos kilometres i tal...., pero en cinc minuts ja ets davant del Siq. El Siq es el "desfiladero" (com cony es deu dir aixo en catala????) que va agafar "l'Indiana Jones a l'ultima croada", sensacional i espectacular, jo sentia cavalls passant i pensava... "si ve n'Indiana que li dic...", en aquestes que apareix un grup d'arabs fotent un xivarri de cal deu i decideixo anar depressa fins a la Khazneh, tot sol dins el Siq,. silenci...., faig un gir i em trobo la Khazneh davant... es "aspactacula!!!", aixo si, com Canaletes quan el Barca guanya la lliga... Ple de grups, i clar, ja sabeu, a la gent li donen alguna cosa per que no es perdin... que si un foulard, que si un paraigues, que si un bracalet.... pero els espanyols no.... "spain is different!!!".... el grup d'espanyols anaven tots amb la gorra de color blau del Fernando Alonso... si ejque....
Be doncs, despres de passar-hi una estona al davant vaig seguir caminant per Petra i vaig veure unes tombes en un turo aixi que, ni cort ni peretzos (com sempre), m'hi vaig enfilar tot i que hi havia un cartell que deia "no climbing". Aixi que vaig agafar les monedes perque no fessin "climb-climb" i no em podessin dir res... No valien gaire cosa pero la vista es sensacional, aixi que comenco a baixar i veig dos jordans vestits de verd amb mocador al cap i una escopeta a la ma que venen cap a mi.... Ai, ai, ai... Quan arribo abaix em faig el despistat, pero se m'acosten..., jo cagat...., i el mes vell em diu "exquius mi!!!", jo ja ho veia tot perdut, es fot la ma a la butxaca i m'ensenya un parell de monedes.... euros!!!! eren euros!!!!!.... El cabro volia que li canvies per moneda jordana... i me les va fer passar putes.......quins nervis!!!!

A mig cami em vaig trobar un madrileny que anava sol i havia volat de madrit a el caire, damasc i amman per 96 euros (es veu que treballa a Iberia el cabro...), vam fer el cami al monestir junts i com que havia de tornar amb taxi-service a amman el vaig portar amb el meu conductor. Que si "... gracias...", que si ".... que favor que me haces....", que si "... ya te pagare una cena...". Res de res.... el tiu es de madrit pero amb ascendent catalana segur. Si ho se.... el deixo alla.

Be, dema mes.... que he vist mes coses....

Joan.

Uili Foc (13) a jordania (2)

2005-05-11T03:49:00.000-07:00

Retortijons... retortijons...

Ahir vaig anar al centre d'Amman. Amman, es una ciutat originariament a una vall, pero despres va comencar el boom i van anar agafant turons i construint cases en forma de ninxol per tot arreu. Totes iguals, de formigo gris. La sensacio es de passar per un cementiri quan baixes al centre... sic.

Vaig agafar un taxi, l'Ahmed era el conductor, que em va oferir des de un tour per Jordania a un massatge amb "titis". Li vaig dir que no estava per aquestes feines i em va preguntar que si era gay. No se que hagues passat si li dic que si, i no m'ho vull imaginar tampoc ;-). Total que em deixa al centre i em clava 5jd (uns set eurus..... ara se que es una fortuna!!!).

El teatre roma es sensacional i esta reconstruit!, deu tenir unes cent linies de butaques totes en pendent. I jo vaig i em dic, fare una foto des de dalt i, ni cort ni peretzos, pujo les escales. Les agulletes que tinc avui em duraran un segle, no em puc ni aixecar de la cadira. Es com si m'haguessin trinxat les cuixes... com s'ho feien els romans?

Sortint d'alla vaig trobar venedors ambulants que venien bitllets del saddam hussein.... igual en comprare uns quants pero tinc por que em parin a la frontera i m'acusin de terrorista i em fotin a la preso i aixo... PEro no es tan greu no?Despres de passejar una estona pel centre vaig sopar en un dels restaurants del carrer, tot en arab i clar no m'entenien ni un borrall. Em van seure en una taula amb un altre paio que menjava una cosa molt rara, com arros amb patates i carn pero tot trinxat i de color verd.... no em vaig atrevir. Aixi que pollastre picant amb salsa d'alls i patates... brutal!!! la cagarrina d'aquesta nit ha sigut de les de campionat, d'aquelles que cou, avui ja porto dos cops al lavabo amb "retortijons". A mes no us podeu imaginar el calvari d'anar a la tassa amb agulletes... i t'aixeques i torna el retortijo, i tornes a seure... uf!! he fet mes abdominals que mai, he estat apunt de dormir amb el cul a la tassa del mal que em fan les cuixes. Us ho prometo, mai pilleu cagarrines amb agulletes a les cuixes (avui en tinc al cul i tot.. us imagineu que li dic que soc gay al taxista??.... es igual... no hi penseu que ja ho faig jo...).

Avui arros bullit, pero clar com que he quedat amb l'ahmed a les cinc i no se on em portara (titis segur que no perque les puc espantar de cop...) igual haig de menjar shawarma...

Joan

Uili Foc (12) a Jordania (1)

2005-05-09T03:43:00.000-07:00

Hola familia.... (ja sou una petita familia eh?)
Doncs ara m'ha tocat passar per Jordania. Vaig sortir dissabte a les tres de la tarda, es que aqui treballen el diumenge... es u que té. Jo ja no ho veia clar aixo de sortir tan tard... pero be... Vam arribar a Frankfurt (la ciutat, no el bocata) abans d'hora ... oh que be!! aixi podre estar tres hores i mitja enlloc de tres penjat a l'aeroport!!!! Perň, és clar, el vol estava retrassat, que si les nou, que si les nou trenta.... A les nou ens fan passar a la porta b43. I em poso a llegir un llibre bastant dolent (sortque l'he acabat!!!!), es diu l'enigma Vivaldi, feia temps que no llegia restant dolent. A veure, no es que jo hagi llegit gaire a la meva vida, a part de comics de l'Asterix, pero aquest no és dolent, és pitjor. I mal escrit, i l'escriptor es burro segur. Be, tornant al fil. Era tard i em pixava aixi que m'aixeco i vaig al bany, i poso el meu llibre a la repisa del davant.... només al cap de cinc segons entra un tio per la porta.
No tenia pérdua: un metre setanta-cinc, uns cinquanta anyets, ulleres tipus PeterParker-Clark Kent (us hi heu fixat que l'Spiderman i el Superman anaven ala mateixa optica??), pantalons color gos com fuig i americana de pana verda. Ell mira el llibre i diu: "Mira, algu s'ha deixat un llibre....", i l'agafa i se'l guarda a l'americana.... sera cabró!!! I ara que faig jo??
Doncs com que el tio estava pixant i jo ja estava, li agafo de la butxaca ili dic que es meu, i surto corrents. Guai eh? El pitjor va ser que elpersonatge en qüestió va seure al meu costat tot el vol.... no vaig deixarde mirar la finestra....
Dema més que ahir no me'n va passar cap de xula perň vaig veure coses rares...
Records a tots...Joan

uili Foc (11) per Tot Arreu

2005-04-27T03:40:00.000-07:00

Hola de nou familia.... ara ja tornava a fer temps eh????

Es que he estat liadillu. Tot sempre a ultima hora....

Fa dues setmanes que vaig haver d'anar volant cap a San Francisco perque es cremava un foc a l'empresa.... I, clar, el bomber joan cap alla. Xulo eh?. Vam treballar en un loft. De fet, en un suburbi de Oakland, al costat d'una fabrica de reciclatge d'alumini.... Heu vist les pelis americanes? Aquells que recullen llaunes i les foten a un carreto de l'Alcampo? (us heu parat a pensar mai que la cosa mes be de preu que es ven a l'alcampo es un carreto?, un euro -o mig!!!- i es teu, no es pot negar que es un oferton!!). Doncs tots aquests feien cua per vendre-les i, clar, passejar per alla a la nit .... xungo, xungo.
Pero el lloc de treball era guai. Una escola. Es veu que com que era privada i els alumnes marxaven pel suburbi el director la va comprar i va fer de cada classe una vivenda. I uns passadissos immensos!!! En resum, un viatge sense pena ni gloria.... I alla em diuen que despres a Roma.

O sigui que arribo a casa, desfaig maleta i faig maleta... (quan plegui d'aqui em dedicare a maleter.....) i cap a Roma. Arribo el dilluns a la nit, a les dotze, petat del tot i agafo el treng cap a Termini i penso... alla agafo un taxi i a l'hotel. De taxis, ni un. De gent per agafar un taxi: milers. Aixi que, ni cort ni peretzos i sense mapa de roma, a caminar cap a l'hotel!!! Despres d'una hora de voltar i preguntar molt arribo a la pl Argentina on era el meu hotel, al num 47. No hi ha hotel al 47, una porta de fusta i prou. Joder. Truco al telefon de l'hotel. M'asseguren que es al num 47. Merda. Miro la porta de fusta i a la dreta hi ha els botos dels pisos. Tercer pis, escala b, Residenzia Argentina. Cagada pastorcill. Suor freda, truco i s'obre la porta. Un tricicle espatllat, caixes de cartro per tot dins d'un pati ben fosc. Jo ja estava cagat, ho juro. Al final arribo a la porta b i veig l'ascensor. Entro dins i premo el boto del tercer pis. Les portes es tanquen i, despres de deu segons es tornen a obrir. L'ascensor no s'ha mogut un pel i jo carregat amb les maletes. Que ha passat?
Que aquests italians estan malalts!!!! resulta que l'ascensor es de pagament!!! haig de pagar vint centims per utilitzar-lo!! joder!!! val que hem d'estalviar energia i tot aixo... pero que jo vaig carregat i cansat cony!!! Aixo si, l'hotel es de puta mare.

Be, us deixo amb les descripcions que aquest cop no son tan divertides (no ha passat res estrany) i us comunico que el proper uili foc -si no des de Roma- sera des de Jordania......

Petons a tots i a totes i gracies pel vostre temps....

Uili Foc(9) a Milan

2005-03-23T03:34:00.000-08:00

Vaja, boines a tots, inclosos els nouvinguts (que us heu perdut vuitentregues!!!!), des de Mila. La ciutat del Duomo i poca cosa mes.

No han passat massa coses pero un parell de divertides. Vaig arribar a Mila amb un sol de cal Deu, millor perque em vaig deixarl'abric, i directe cap a l'hotel, prop del Duomo, a la plaza Diaz. Quinnom eh? aixi, d'entrada, molt italia no sembla eh? Pero ja coneixeu elrefrany: " hi ha mes "Diaz" que llonganisses" doncs mira, un a Mila.L'hotel es vell de pebrots, en un edifici xulo pero amb ascensors perquatre persones. Aixo es el que posa pero s'han deixat de dir: quatrepersones tipus silfide amb les mans avall i sense maletes, i ja estemapretats.... Estic a la planta 3, super guai, com em van dir a l'entrada.Com que l'edifici es veu que es bonic, hi han posat uns focus per iluminarla facana, estan sobre la planta 2 i iluminen directament A LA MEVAHABITACIO!!!, o sigui que no se mai si es de dia o de nit. Igual hoaprofitare per fer uva, que fan una lluminaria!!!Ahir vaig anar a veure botigues de roba.

De fet a Mila, nomes hi habotigues de roba!!!! Una de barata per cada cent. Vaig entrar a un outlet que es com el lloc on trobes la tarregada de tot. Ple de gent, gentemprovant-se peces de vint-i-cinc en vint-i-cinc, cinturons, corbates, lagent s'ho robava les unes a les altres. Espectacular. Jo, com sempre, namirant. I m'he comprat una camisa i al pagar, oh sorpresa, no portava niun duro. Sort de les targetes. Aixo si el del meu davant portava nomes unspantalons i una camisa per la dona (o el que fos). Una tia de metrovuitanta minim, amb uns pits bestials -d'un se'n veia mes de la meitat- iuns penjolls que li faran sortir una gepa ben aviat. el paio va pagar ambun bitllet de 500 euros. d'aquells que jo no veure mai. I li van tornar trenta centims, sort!!!!!!. Una camisa i un pantalo!!! per Deu!!!!!!!
El que m'ha fet posar mes trist per aqui es veure com les noies de mila no tenen calers per comprar-se la roba, es super dur. I, clar, com que notenen prou diners compren nomes mitges coses. O sigui, que les minifaldilles que porten aqui son mes mini que les mini (vaja que el roser se'ls veu a cada passa!!), els tangues que ensenyen -per que elsensenyen!!!- porten un fil tamany tres milimetres.... no vull ni pensar com deu ser a la part que no ensenyen.... I, clar, bruses no les poden pagar, aixi que porten tops... Ahir en vaig veure una que no tenia prou calers per un top i va comprar un buff -aquests mocadors de coll- i el portava a l'alcada dels pits!!!! Per deu!!! si compreu tops que no es vegi mig mugro!!!!. Per sort, encara no es l'estiu. Jo no torno.I per seguir la tradicio comencada a Atenes, ahir em vaig tallar el cabell. I les perruqueries donen eh?, em van fer esperar una hora i mitja.
A l'entrada hi havia un paio que perdia oli, tant que les relliscades eren de campionat. Portava un mocador pirata, els llavis pintats, pantalons ajustats i unes ungles de tres centimetres... El que el juanillo diria "unbujarron". I la noia em diu que passi i em renta el cap el meu amic pirata.... semblava una tia, com es movia, com parlava..... tot!!!! I al'hora de tallar la noia em diu: "Fare el que jo vulgui eh?"..... I ho vafer..... Prohibit riure.

Be, us deixo que avui es massa llarg..... Arribo divendres a casa i siqueda algu ens veurem.... El dilluns torno cap a mila....

uili foc

Uili Foc (8) a Atenes (2)

2005-02-16T03:27:00.000-08:00

Doncs aqui esta el segon d'Atenes... i em sembla que l'ultim. El temps ha millorat de la setmana passada, ara ja no neva, nomes fa un vent que s'emporta els arbres... pero com que jo no soc un arbre.... tranquil.

El cap de setmana l'he passat anant amunt i avall de l'Acropoli (no hi ha molt mes a fer....) i passejant per un parell de mercats potents que he trobat per aqui. Tot molt xulo. Aixo si, m'he fet un fart de preguntar pero no he pogut trobar la iaia del jronya que jronya, tot i que aixo de jronya ho diuen molt els grecs.

Divendres al vespre tot passejant vaig entrar a un tuguri que feien pita gyros. Aquest estava de mort, de fet fa tres dies que nomes menjo alla, no se que li posen pero a mi em posa. Diria que es el pa, que mes que pita, es repita, o que el fan amb llenya, .... jo que se!!!! Ara, el millor ha estat aquesta setmana, ahir, de fet. Anava a treballar com cada mati (vint minuts caminant) i de cop un tio amb un mercedes aparca. Aixo no seria res d'especial si no fos que aparca el cotxe directament a la vorera, just davant meu. I jo que penso, aquest esta pillat. Pero no s'havia acabat aqui. El tio baixa del cotxe i treu un cadenat tamany serp pito, amb un candau de la mida d'una motxil.la (val, igual era mes petit....), passa la cadena per la roda del cotxe i el lliga a una reixa. O sigui, com si fos una G.A.C. (que vell que soc eh?) pero en format cotxe mercedes. Us juro que m'he parat a veure-ho perque no m'ho creia. I el tio tan tranquil, s'ha fotut la clau a la butxaca i ha entrat a fotre's un cafe. Igual quan surt es troba la roda i el cadenat sense cotxe, com passa a la gent normal de Catalunya amb les bicis. Que jo sempre m'he dit: que fa la gent de bicis robades amb una sola roda? .... es passen al monocile?.... esperan a robar-ne una altra i ja tenen dos rodes? En tot cas esta clar que l'unic negoci segur es ser venedor de rodes....

I ahir vaig decidir de tallar-me el cabell. Passejant vaig trobar un "Barber shop" amb un tio a dins que devia tenir vuitanta llargs, amb una bata blanca i llegint un diari i vaig pensar:" Aqui? .... va a ser que no!" Aixi que tot preguntant a l'hotel em diuen ... si, si, ves al Nikolaios. Clar, com que soc d'Atenes. total que al final el trobo. Pero les renta-caps ja plegaven. Em deixa passar. La noia, amb cara de pomes agres -mes aviat dolentes!!!-, em renta el cap en plan massatge durillu. Total, que despres del renta caps les meves vertebres cervicals u i dos han passat a ser la dos i la u respectivament. Encara em fot mal no em puc ni rentar les dents. I arriba el Nikos en questio i em diu : "Jau iu guant it?..." I jo li explico durant un minut. Al cap d'un minut em diu : "No inglish". Pues l'hem clavat. El tio em talla el cabell en set minuts i me'l deixa estil Zapatero -que ara es veu que es moda- pero mes guapo i mes republica. 13 eurus i cap a l'hotel.Au... la setmana que ve uilifoc a Barcelona.

Uili Foc (7) a Atenes (1)

2005-02-07T07:30:00.000-08:00

Doncs despres de recuperar-me de la ressaca i de les agulletes quetinc als bracos de tant fregar, aqui teniu un nou uilifoc.
Pero abansde comencar agrair a tots els que vau passar dissabte per casa, als que no vau poder venir -que se que us hauria agradat ser-hi-, als que no vau voler venir -perque estic segur que l'any que ve ho fareu-, als que no vau rebre el correu -perque l'any que ve usare un altre proveidor- per haver participat del meu aniversari..
Gracies mil i em sap greu no haver pogut estar pet tothom en tot moment. Per cert, que si algu en vol fer una cronica me la pot enviar a joanrubio@gmail.comi jo la enviare a tothom, prometo no fer censura....

Ahir preparava la bossa i li vaig preguntar al pare si havia d'agafar roba d'abric per anar a Atenes. "Abric??!!!!.. pero si a Atenes sempre fa calor!!!"... i jo que li faig cas. Dema trucare el Pico a veure si li donen feina a tv3, ... NEVANT!!!! estava nevant quan vaig baixar del'avio!!!!! Avui al carrefur a comprar guants........
L'ultim cop que vaig ser a Atenes era el 81 i jo era jovenet pero encara me'n recordo de coses. I segueixen estant al limit de la civilitzacio. Me'n faig creus. De gent que parli angles poca i estil pel-roja. Monosil.labs inconnexes.. pero amb el taxista em vaig fer entendre. Aixo si, vaig arribar a l'hotel al cap de dos hores de pujar al cotxe, parar a fer benzina i una visita "turistica" pels suburbis d'Atenes. L'hotel guai, veig l'acropolis des de l'habitacio, que sempre li dona mes "xarm".
Avui he anat a peu a la feina i aquesta part de la ciutat esta trinxada, no se com els hi van donar els jocs olimpics, jo no els donaria ni el campionat del mon de caniques -he posat caniques pero per als puretes del catala seria bales, pero es que si posava bales igual s'entenia malament, .... vaja, jo ja m'entenc-. Els carrers aixecats, els cotxes passant semafors en vermell.....
Per cert: Davant de l'hotel hi ha un semafor. Amb un poli al davant fent passar els cotxes quan estava vermell i un tio esperant que es poses verd. Doncs el poli ha parat el transit de tot arreu, ha anat cap al cotxe i l'hi ha cardat una bronca al conductor que l'ha deixat distret, fotia uns crits!!!! Ha acabat tirant la gorra al terra.... espectacular.
I una cosa que no ha canviat, i aixo va pels pares, son aquells venedors ambulants de roscos de mill que feien aturar la circulacio en tot moment. Son iguals que abans, rodons, torrats i amb el mill per sobre. Per ells no han passat els vint anys.....

Be, ja hi tornare eh? Que encara em queden tretze dies per aqui.....

Un peto a tots..... (sense excepcio)

joan

Uili Foc (6) a Amsterdam (2)

2005-02-04T07:25:00.000-08:00

Si... ja ho se... me'n vaig saltar un....
Be, aixo ja s'acaba, tot empaketat i fent l'ultima classe, a les set agafo el vol. I mira, a falta d'esdeveniments propers us volia fer un resum....
El primer dia, el dissabte vam anar de l'aeroport a Amsterdam en tren. aixo no te res d'especial mes que estalviar-te una pila d'eurus del taxi, pero a l'arribar a l'estacio el maquinista va dir pels altaveus (despres de tot de paraules en Dutch absolutament indesxifrables): "amsterdam Centraal, this train is terminated here!" i, es clar, tot de corredisses pels passillus i alguns trencant-se de riure, la sensacio era que quan el tren passes pel pont esclataria o, pitjor encara, implotaria!!!! Sort que el paio es va equivocar... aixi us puc emprenyar una mica mes...
I ahir com que era el meu cumple em vaig regalar un passeig pel barri vermell (nomes passeig eh!!!). Pels qui no ho sapigueu el barri vermell es un seguit de carrerons que estan farcits d'unes finestres i portes, tipus vitrina, amb un llum "rojo pasion" a dalt. Les vitrines no estan buides no!!! a dins hi ha senyoretes (algunes amb pits i "penjoll") que gasten poc en roba -unes calcetes i uns sostens justets justets- i que tenen la moral una mica distreta. Va estar be. Pero es que al sortir del barri el primer que em trobo es un hotel que posava en gran " Hotel la Manola". I clar, em vaig pixar de riure dues hores seguides. No se si el paio que el porta es catala pero el nom esta clavat. O sigui, tu vas pel barri vermell sense un duro, les ties aquestes movent la llengua i tocant-se els pits a traves del vidre, amb els botons de la cremallera apunt de petar i surts i et trobes : "La Manola", joder!!! una mica de dignitat ostia!!! segur que molts dies hi ha cua a l'hotel aquest i deu llogar habitacions per minuts... Vinga, manola i el seguent....

Be nois, els que vingueu ens veiem dema, recordeu a partir de les sis pero jo hi sere fins la nit aixi que sense presses....

Fins a Atenes.....

Joan

Uili Foc (4) a Amsterdam

2005-02-02T03:23:00.000-08:00

Quants dies des de l'ultim cop eh? Be, espero que hagueu rebut l'invitacio per dissabte i als que us incorporeu de nou si voleu rebre les primeres entregues d'en uili foc doncs les demaneu val?

Amsterdam esta igual que sempre, es fa fosc aviat, plou cada dia i fot un fred que pela el cutis (o era talla el cutis??? be, no ho se...), en resum, que molt a fer no hi ha. Aixo si, te una part que dona per molt, el barri vermell. Home, que us pensaveu que no hi aniria???? -deu ser el que diuen tots.... pero tots hi eren-. Hi ha de tot. I tot passejant per alla apareix un paio amb un abric llarg i treu ....... tatxan!!!!.... una camera de fotos, l'apunta cap a una de les portes de vidre..... i de dins surt una noia en calces i sostens (aixo de calces es un dir, i allo de sostens tambe!!!) i li fot un cop a la camera que la fa caure a terra i ella casi que cau darrera. Tenint en compte que el carrer esta en obres, que havia plogut i que tot era fang jo ja pensava que anava a riure de valent. PEro no, ella va tornar a la peixera morta de fred i el paio va recuperar la camera i a riure que no ha estat res!!!

Ahir em vaig adonar de com de important es saber on anem de viatge. Resulta que em vaig comprar un paraigues estupendu al sara. Amb funda de plastic dur i tot. Total que surto del tren i plou a bots i barrals i jo que, ni cort ni peretzos, trec el paraigues i l'obro. Ja vaig veure que la cosa no anava be pero... al sortir de l'andana la primera bufada de vent em va tumbar a mi, ordinador, paraigues i funda inclosa. I, a mes, en va trencar un parell de varilles. Total que ja no tinc paraigues, les sabates totes brutes de fang, l'ordinador petat i el meu orgull per terra... "Moraletja": gasta't sempre el doble en paraigues....

I dema em penso fumar tota la maria que em va quedar de diumenge aixi que el uilifoc 5 de divendres pot ser un festival....

Apa, fins dissabte.

Joan

Uili Foc Aclariment

2004-12-13T03:21:00.000-08:00

Ostres jo que us volia tenir en vil un parell de dies..... nomes dir-vos que tinc agulletes de cavall del fart de correr i mirar enrera que em vaig fer per escapar-me de la "pentina-clatells" ... que us pensaveu que saltaria sobre d'ella i diria:: "fot-li candela, Marcela!!!!".... Que un nos tonto ostia!!! (be.. de vegades si....)

Jonipum

Uili Foc (3) a Israel (3)

2004-12-12T03:03:00.000-08:00

Quantes coses aquest cap de setmana. No us les explico totes que aixi en tindre per quan arribi. Pero un parell de coses divertides si que em ve de gust escriure-les. A veure, .... , per on comenco.... ah si!!! El dijous vaig anar a veure com encenien una altra espelma del Hanuka a una placa del centre de Tel Aviv. jo estava alla assegut en un banc fotent-me un crep amb xocolata (si... tope hebreu eh??) quan se m'acosta una noia barreja de Thelma i Luis (per lo penjada que anva) i em diu: "Can you fag me?" .. que es com si algu et digues en catala : "Vols fugar amb mi?". O sigui que no vaig entendre res. I li acosto la cara i li pregunto... "sorry?" i m'agafa el cap amb les dues mans i em fot un rosco que sentia la seva llengua que em pentinava el clatell... poca broma.. prohibit riure!!!. Anava una mica penjada ella..... Fi de la historia. No s'accepten preguntes.

I el divendres cap a Jerusalem (no us ho perdeu!!!!) en un grupet.... .Despres de visitar tot el que vam poder, mur de les lamentacions inclos (n'hi havia per posar-se a plorar quan em vaig veure amb el barretet de cartro!!!!). Despres de visitar la tomba de Crist em vaig trobar un capella de Sevilla. I, per que us en feu una idea, era, exactament, en Benny Hill, igual, tal com parlava, es movia. Quin fart de riure!!!. Despres ens van portar a comprar a una botiga. I un america del grup barreja de Shaggy (el del scubi du) i Aznar sense bigotet va comprar una creu d'ort. Li van fotre una clavada quel van deixar distret!!!! El tio es pensava que pagava en shekels (5 sh, 1 euro) pero eren dolars.... Quan se'n va adonar cami de l'hotel les llagrimes que li queien eren espectaculars.
I dissabte el Mar Mort. encara flipo ara. Ens vam banyar al mart. Es impossible estarse dret i assegut es com estar en un balanci a l'aire... No es pot explicar. Imagina que tens un pal al cul (ep!!! no malpenseu!!!!) i que t'aguanta.. ens podiem moure com volguessim que sempre suravem... Bestial!!!! Aixo si, vaig esquitxar una mica d'aigua i casi em moro!!!! (Igual per aixo es el mar mort!!) La sal que te no es de Sodi com les altres, esta plena de nitrats, bromurs, i tot el que volgueu..... Quin mal gust!!!! I, en acabar, a arrebossar-nos en fang negre. Va!!! foto!! foto!!! I el Jurgen, un tio cepat, calvet posant-se fang al cap a l'estil orelles miki maus. I am banyador slip. Em vaig petar de riure....

I al tornar era sabath i la porta del carrer era tancada i em van donar una clau enlloc d'una targeta per obrir la porta. I jo li pregunto "aixo per que??" I em diu que al sabath no esta permes fer cap moviment vertical amb la ma. Com si fessis una ratlla vertical en un paper. I jo, pensant, pensant..... (que pa eso tengo tiempo!!!) I si has de tirar la cadena del vater? I beure un got d'aigua!!! quin martiri!!!! be, sempre queda fer-ho amb una palla. I, parlant de palles....me n'adono que les masturbacions de dissabte deuen ser molt especials.. tumbats al llit, a la dutxa... impossible, al sofa ... tampoc, al terra.... una mica fred.... i, si en tens moltes ganes nomes et pots fer una dutxa freda si te dues aixetes que si te monomando o la poses freda o calenta pero tenir aigua, el qu es diu que surti aigua, igual que al Sahara.... zero. Sempre pots donar el monomando amb la "dallonses" que igual no esta prohibit...

Ja veieu eh???? quina poca feina!!!! Apa!!! aquest es l'ultim desde Israel... fins dijous a la nit!!!!

Uili Foc (2) a Israel (2) - 8 desembre 2004

2004-12-08T02:59:00.000-08:00

Boines.... no es que ara m'hagi donat de cop pel tema correus.... nomes es que m'han passat coses que mira, me ve de gust plicar. Ahir a la classe ma diuen que volen plegar d'hora que es la Hannuka. No, no te res a veure amb la novia del Jackie, del bosc de Tallac. Resulta que es com Nadal, encenen set espelmes i les van apagant una rera l'altra durant una setmana. Em van explicar la historia pero ja no me'n recordo (ja m'ho deia l'avi Pacu.... cues de pansa!!!!!). Aixi que com que vam plegar a les dues vaig decidir d'anar tot passejant a Jaffa.
Els alumnes m'han explicat que Jaffa es la ciutat mes antiga del Mon.... Que te 4000 anys, que ja son uns quants, i que a la seva historia ha passat per mes mans que la Bibi Andersen -osease... el Manolo-. Pero es veu que te un port de pescadors molt xulo -no se que deuen entendre ells per xulo... fijo que no han anat per la costa Brava- i que a la caiguda de sol les cases son fantastiques....
Total que a les quatre comenco a caminar cap a Jaffa - no!!! en una hora seras alla deien ells..- tot veient el cel ponent-se darrera l'horitzo (que tendre eh?) i, de cop, arriben nuvols i es fot a ploure..... tota la setmana amb un temps de nassos i el dia que tinc temps va, i a ploure. Segur que l'Aznar esta per aqui.

Un parell d'horetes de passeig per la Jaffa deserta i despres retorn a l'hotel. Em vaig trobar un mercat brutal, fruites, vegetals, peix, ... de tot una mica. Pero ja estaven tancant i, al tancar, pillen el que els ha sobrat i cap al terra. I tot de gent comenca a arreplegar el que poden i, de cop, oh meravella!!! la dona de l'hotel del mati rapinyant tot el que podia, podrit i no podrit. Un merder de capses i plastics per terra, estil deixalleria.
Darrera el mercat he descobert el carrer mes comercial, en plan petritxol de Barcelona i, de cop, en un xamfra tipus nunyez i navarro amb una pizzeria, al segon pis, comenco a sentir musica. Us recordeu del video clip dels u2 a usa dalt d'un terrat? Doncs igual, pero no era el Bono (ni el Loto.... que dolent eh?) eren uns quants peluts amb timbals, un micro i una trompeta.... m'ho he passat bomba!!! Jo, i l'urbano que havia de fer circular la gent... em sembla que estava mes per la musica que per els cotxes.

I, despres de sis hores de caminata, a dormir. Fins avui, que tinc unes agulletes per fer acupuntura a tots els xinos alhora.

Uili Foc (1) a Israel (1)

2004-12-06T07:22:00.000-08:00

El primer des de Israel!!!!
Vaja, ja torno a estar liat amb els viatges i com que ho havia promes a uns quants (no se a qui, de debo) doncs aqui teniu el primer dels wili focs...
Doncs vaig arribar a Tel Aviv el dissabte. Resulta que aqui la festa grossa es el dissabte -el Sabbath- i diumenge ja es treballa. I jo, que soc molt aplicat, doncs a treballar. L'avio a el Prat, com sempre que vaig amb Iberia, un retras de collons. Entro a l'avio i ja estava mig ple.... Venia de Madrit i la meitat no van baixar... Aixi que .. cap a Tel Aviv hi falta gent.
Quatre hores de viatge amb un "hostesso" espectacular.... tenia una pluma que " pa que ". Vaig anar un parell de cops al bany i havia de vigilar de no relliscar, no tinc res en contra d'ell eh? pero home!!!! una mica de dignitat!!!! Pero era el que em tocava i jo, molt amable que soc, li vaig demanar uns auriculars... sobre les 11 i 20 del mati, "como no...." respon ell. I al cap de dos minuts el veig passar pel meu costat amb una safata plena de begudes, de fet hi havia sis gots i dues llaunes de coca-cola.... I jo que penso...." Els de Iberia estan fatal, a compartir entre sis dues llaunes de vint cl....." Pero no!!!! "todo parecido con la realidad es pura coincidencia!!" El tio arriba al lloc, deixa els gots als viatgers i comenca a treure llaunes de fanta, esprait i cola de les butxaques.... semblava impossible... una i una altra, i una altra!!!!! i jo que penso... Ara treura els meus auriculars.... Doncs no.... No hi cabien es veu.
Jo, pacientment, seguia llegint el meu diari i al cap de deu minuts, el veig passar i li dic : " Perdona em podries portar uns auriculars...." i ell respon " como no...".. total que al cap de deu minuts mes encara no havien arribat .... i la peli es va acabar al cap de cinc mes... Un abans d'arribar a l'aeroport.
I a l'aeroport, bastant rapid. Nomes sortir de l'avio.... al mateix finger, un paio em para i em diu que es de seguretat i em comenca a preguntar coses... que com es diu el meu pare, que quin numero de calcat gasto..... la bomba vaja....despres agafo un taxi, pero com que es Sabbath, no tots treballen i el que treballa em fot el sablasso del segle..... sablasso, floretasso, pistolasso... tot junt... he quedat distret. Ja no puc canviar mes eroes i haig de tirar de visa (m'hi acabare afaitant segur...).
I l'hotel? La recepcio un caos, pero l'hotel maco per que si.. La finestra dona directament al mar, be, vaja, es veu el mar, que soc a la sisena planta!!! Al mati (m'aixeco a les 6,30) ja hi ha gent banyant-se, corrent i jugant a padel. Ahir vaig a esmorzar i la cosa mes surreal que he vist a un hotel.
Deviem ser uns quatre esmorzant i cap a les set trenta entra una senyora gran, d'uns cinquanta tacos, amb una bosa tamany toys ar as, de les que et donen quan compres un escalextric. La dona estava una mica perjudicada, ja m'enteneu, i comenca a pillar coses de tot arreu. Veu el pa i, agafa la barra sencera......, uns dotze iogurts, un parell de tasses de porcellana blanca, en un tovallo hi ha posat tot un joc d'olives, tonyina, ous durs i una altra cosa que no se pas que era. Despres ha agafat uns quants crusants i quan ha tingut la bossa quasi plena...., un bon tragu de suc de taronja i, cap a casa. Bonissim.
I dema me n'anire a visitar Jaffa que els alumnes em fan plegar mes d'hora (ja tinc l'entrepa de tonyina apunt) ....
Ja us seguire enviant coses..
Joan