Uili Foc 25 a Moscou (1)

Doncs si, de nou a Moscou. Ja hi vaig ser l'agost del 2005 i també el del 1981 amb els pares. Però d'això ja en vaig parlar en el seu moment... així que ho podeu rellegir.

M'han passat un parell de coses, a l'avió i amb la policía... encara tremolo ara....

En aquest viatge, tot i el canvi climàtic, Rússia és una altra. Vaig arribar amb una mica de neu pels carrers i un fred que pelava el cutis... Però us preguntareu: com vaig arribar a Moscou???

Doncs vaig agafar un avió Aeroflot a Barcelona i jo no les tenia totes. Jo diria que era un Tupolev vellet vellet, la veritat es que feia un munt de sorolls per tot arreu. Els culets ben apretadets, per si les flais. L'avió anava plé fins dalt i anaven passant tots els russos per dins la calinga (m'encanta aquesta paraula... carlinga... -carlinga, carlinga, carlinga... mayá... -, val, es molt dolent.) fins que en veig un que porta un carnet del Barça. Ostia!!!!!! Resulta que un bon grapat venien del camp de veure el Barça - Madrit. Els tios estan tan malalts que havien agafat un vol només per veure el "clasico español". I, és clar, a mi me'n van tocar dos al costat... Anaven beguts fins a les celles i van començar a demanar vi a les hostesses... "Citiri!! Citiri!!!"... demanaven les ampolles de quatre en quatre i les anaven guardant a la bossa del seient. Unes setze entre els dos. Al final vam acabar xerrant en català i tot, anaven tant torrats que em van convidar a veure el CSKA de basket i dient-me que era el catala mes ben parit de tots i que tenien ganes que els portes a veure toros. Els portare als San Fermines, els fotre davant les cornamentes i els diré que vagin passant, que jo els atrapo més tard.... Quina tabarra que em van fotre durant quatre hores.... Be, a la fi, no em van trucar i em vaig quedar sense partit... snif snif...

Al final de la primera setmana vaig anar a passejar per la Plaça Roja i tot caminant pel km zero de les carreteres russes, em giro i em diuen : "Papiren" o alguna cosa aixi... "Ja hi som!", jo els dono el passaport. Ho tenia tot, el passaport, el visat, el paper d'immigració, una bossa de pipes, les calcomanies dels foskitos.... tot!! Ell es mira el meu passaport i diu que em falta un paper conforme soc en un hotel. No, dormo a sota el pont i el visat l'he robat. Mandan cojones. Diu que no me'l torna.. serà cabró, que per poder posar en ordre el paper els haig d'acompanyar a una comissaria que està una mica lluny i esperar unes quatre hores per obtenir-lo. Pero que es clar, tot es podria arreglar si, com aquell que no vol la cosa, jo portés a sobre 3000 rubles (uns cent euros) i permetés que fos ell el qui els portés a sobre. No m'ho podia creure. Clar que son rics els polis a moscou, cordons!!!! jo tenia ganes de dir-li que a sobre només portava cromos de la danone (aquells de l'any de la quica grocs i blaus) o que si es pensava que era gilipolles a més de català. Li vaig dir que 700 rubles. I el tio va dir que no, que ara havien de ser 3500, que si em pensava que allò es podia regatejar. Que ell era un tio legal i que el preu era el preu. Ostia!!! un tio legal!!!! sera cabrón. Ara no li puc regatejar, "ui, perdoni, es que no ho he vist que em farà la factura... podem passar la visa???? Si li dic que soc de Sicília em farà la tarifa de preus d'amic? " Va home va!!!!! Jo només tenia ganes de fotre-li el barret aquell de pèl de conill ben encasquetat, rotllo bombeta, punxar-li el pin de poli al mig del nas i sortir corrent cap a l'hotel. Em va deixar pelant-me de fred a la cerca de noves víctimes i jo vaig trucar a l'hotel. El cap de seguretat va parlar amb el poli i, després de vint minuts de conversa -els de vodafone estan contents, segur que el poli els cobra comissió també- em diu que marxi que ha estat un malentés i que perdoni. Que hi ha molta gent dolenta per la ciutat i que els polis han d'estar per totes... Surrealista..... Sort que tinc un testimoni.. però no us diré qui es....

Em sembla que cauran un parell de uilis més així que ja ens anem parlant...

Uili....