diumenge, de setembre 21, 2008

Uili Foc Plega

Aquest cop dues músiques / Esta vez dos canciones / This time two songs / Stavolta due canzoni


Art Garfunkel - Always look on the bright side of life


AfroMan - Because I got high


This song has been with me all these years, don't know why

FEEL FREE TO LEAVE YOUR COMMENTS. DEIXA EL TEU COMENTARI LLIUREMENT.
DEJA TU COMENTARIO LIBREMENTE. SCREVE QUELLO CHE NE PENSI SE VUOI....



la meva primera classe / my first class / mi primera clase / il primo corso

In italiano piu giú.
En castellano más abajo.
In English close to the bottom.


Després de vuit anys fent voltes pel Món mundial, al març vaig decidir que plegava de Readytech. Ha sigut molt trist deixar la meva família laboral d'aquests darrers temps, la Sue -gràcies per ser tant fantàstica amb mi, no t'oblidaré mai, t'ho prometo-, Kevin -gràcies per la oportunitat-, Nuno, Simone, Mike, Ravi, Sarah, ..... Hi he passat treballant la major part de la meva vida, i m'ha permés fer tantes coses que ara no puc pas escriure-les totes aquí i em farà ràbia oblidar-me'n d'aquí a un temps. Ha sigut una decisió difícil perque m'agradava molt la meva feina, però al cap dels anys viatjar tant m'ha passat la factura de l'amistat i he necessitat un canvi per, potser, estar més tranquil. Qui sap què passarà amb la meva vida, laboral, personal, .... . La veritat es que he anat a parar a una empresa americana, per mirar de viatjar menys, estaré basat a Barcelona. Per començar però m'he de passar un mes a Washington estudiant el seu software. Quin mal començament. ;-)

Quan vaig prendre la decisió de plegar em van bullir un munt de coses i de persones al cap, la primera va ser la Mireia, de les de calaix, des del primer dia que vaig agafar la feina, en aquell viatge a París, em va dir que l'havia de deixar, que no feia per mi. Suposo que al cap de vuit anys tenia raó. Però com que no li vaig fer cas he pogut conèixer mig Món i molta gent. I això amb el temps ho sabré valorar com cal, m'ha ensenyat cultures diferents, formes de ser diferents, tolerància i exigència, experiències inoblidables .... i algunes d'esborrables ....
He vist la platja amagada més feréstega i bonica del Món a Sudàfrica, he viscut experiències dures a l'Índia compartint taula a casa d'una de les meves alumnes. Jordània em va robar el cor, tant, que hi vaig portar tota la meva família a veure-la i ensenyar-los allò que la Mireille i companyia em van ensenyar. Israel em va permetre conèixer més d'aprop el problema que només veia per la televisió i la Orit em va saber explicar i em va deixar descobrir com son els jueus i la seva cultura. San Francisco i Boston va ser el meu primer viatge llarg, a les amèriques amb el meu anglès que tot just si el sabia parlar, allà hi vaig trobar en Richard Dweck que em va oferir feina nova només vam aterrar, encara recordo el sopar a casa seva amb els vailets.
Sudamèrica em va acabar de captivar, em van robar a Veneçuela, a Chacaito, a Colòmbia, la Dori, l'Alirio i la resta de la gent em van tractar com un amic més i vaig menjar al lloc més increïble, Andrés carne de res. A Argentina vaig fer el meu primer tango amb una japonesa fart de parrilla i a Mèxic m'hi he acabat passant moltes setmanes, sobretot a Guadalajara, a Jalisco, on vaig descobrir el tequila de veritat. Em vaig retrobar amb en Juan, el meu cosí, hi vaig conèixer la Karla, el Kap i tots els companys de sistemas digitales que em van tractar com un més al bar de l'Indio -quins molcajetes!- i als partits de futbol del dimecres. I a Monterrey on vaig retrobar la Deyis que havia conegut sis anys abans a Londres.
I Europa, sempre més propera, m'ha deixat viure Paris anant a ballar tots els dijous al Sena, riure veient el barri vermell a Amsterdam, reviure Moscou amb la Nastia, la Júlia i els nois del Kazakhstan, i poder-lo comparar amb aquell que els pares em van ensenyar allà per el vuitanta-tres. Polònia, Suècia -tot visitant la Silvia i el Joel-, Noruega, Dinamarca, Londres, Madrid -on he conegut la Míriam, possiblement la persona que més m'ha fet pensar a la vida, de la meva vida-, i sobretot Itàlia. A Itàlia hi he passat la major part del temps europeu, des de la primera classe a Roma on vaig tenir un professor particular d'italià cada vespre i totes les de Bari -on vaig conèixer en Rocco, l'Àngela i vaig reveure la Gloria Cagnazzo-, allà al sud, i a Sardenya amb la somelier més increïble. A Milan (gràcies per tractar-me com un amic Massimo), primer, vaig trobar un grup de gent que em va acollir com un més, la Tamara, el Mario, la Vittoria i els d'Accenture i els de la pizzaOK, i després a Roma on hi vaig trobar la colla d'amics del value team, Luigi, Alessandra, Francesco, ..., tan fantàstics que no em van deixar descansar cap dia.

Tot va començar a un curs a Paris allà per l'any 1999 on em va enviar el Xavi i vaig conèixer el Joost, un fantàstic belga amb que vaig compartir el moment del seu casament. Un munt d'experiències que ara sembla que han acabat, el 2008, o no, perque sempre seré a temps per agafar-les de nou, suposo.... Qui sap que passarà demà.

Estic content d'haver viscut tot això per que tinc la sensació que ho he viscut quan ho havia de viure. Les experiències que he trobat aquests anys es quedaran amb mi i a molts dels que heu estat propers per aquests mons no us oblidare en molt de temps, segur, i si ho faig, si veniu a Barcelona, recordeu-vos de mi, que farem uns vins per celebrar que ens trobarem de nou.
A tots els que m'heu seguit amb els uili foc, als que m'heu suportat quan era a Catalunya i no us dedicava prou temps i als que potser no us n'he dedicat el que us tocava.... doncs ara és el moment, si volem, de fer-ho de veritat... Au, seguiré escrivint tot el que em passi, començant pel proper cap de setmana a New York i pels viatges d'aquest estiu, que encara us dec. A més a més, seria un pecat tancar aquesta finestra que he anat escrivint darrerament oi? si es mor, que sigui per que ja no puc amb ella, no per que tanco la paradeta, no us sembla?

Joan.

ITALIANO

Doppo di otto anni di viaggiare per il mondo mondiale, il marzo scorso ho decisso di licenziarmi di Readytech. Sono stato molto triste di lasciare la mia famiglia di lavoro doppo tutti questi anni, Sue -grazie per tratarmi cosi bene, non ti dimentichero, promesso-, Kevin -grazie per l'opportunita-, Nuno, Simone, Mike, Ravi, Sarah, ...... Ho lavorato li la maggior parte della mia vita, e mi ha permesso di fare tante cose che adesso non potrei scriverle tutte qua, e ne saro arrabiatto dopo qualche tempo. Non e stata una scelta molto facile perche davvero che mi piaceva questo lavoro, cazzo!, pero doppo tanti anni di viaggio mi sono resso conto che la fattura dell'amista e stata troppo alta, ed ho bisogno di cambiare qualche cosa per essere, sicuramente, piu tranquilo. Chi lo sa che sucedera con la mia vita, lavoro, personale, ... . La verita e che ho finito a lavorare per una azienda americana per viaggiare un po di meno, avro la mia base ufficiale a Barcellona. Per inizio pero ho dovuto di andare un mese a Washington a imparare il suo software. Non e un bel inizio?? ;-)

Questa scelta de lasciare il lavoro mi ha fatto pensare in tante cose e persone, la prima persona che e arrivata nella testa e stata Mireia, di "de calaix", dal primo giorno che ho iniziato il mio lavoro, nel viaggio a Parigi, mi aveva sempre detto che doveva lasciarlo questo lavoro, che non faceva per me. Magari aveva raggione doppo otto anni. Grazie a non farla ho potuto conoscere mezzo mondo e troppa gente. E questo col tempo so che sapro valorare come mi ha insegnato tante culture diverse, forme di essere diverse, toleranza, essigenza, e qualche sperienza vitale indimenticabile e qualcuna che meglio la cancelliamo...
Ho visto la spiagia piu fiera e bella dil mondo a Sudafrica, ho vissuto sperienze veramente dure in India. Jordania mi ha rubato il cuore, tanto, che mi ha fatto portare li tutta la mia famiglia a vederla e rivedere quello che Mireille e i suoi mi avvevano mostrato. Israelle mi ha permesso di conoscere piu di vicino un problema purtroppo televisivo e Orit mi ha saputo spiegare e lasciarmi scoprire come sono gli hebrei e la sua cultura. San Francisco e Boston e stato il mio primo lungo viaggio, col mio precario inghlese che quasi non sapevo parlarlo, li ho trovato Richard che mi ha offerto lavoro appena arrivati in terra. Ancora ricordo quella cena con i suoi bambini...
Sudamerica mi ha cattivato, mi hanno fregato a Venezuela, a Chacaito, a Colombia, Dori, Alirio e tutti i altri mi hanno fatto sentire come un vero amico e sono andato a mangiare al posto piu incredibile, "Andres carne de res". In Argentina ho ballato il mio primo tango con una giapponese dopo avvere mangiatto tropa carne, e a Messico ho finito a esserci tante settimane. Quasi sempre a Guadalajara, a Jalisco, dove ho scoperto il tequila vero. Mi sono ritrovato con Juan, il mio cucino, ho conosciuto Karla, Kap, e tutti i collegui de Sistemas Digitales che mi hanno fatto sentire come uno in piu li nel bar del "Indio" - che buoni quelli molcajetes- e nelle partite di calcio dil mercoledi. E a Monterrey mi sono ritrobatto con Deyis che aveva conosciuto sei anni prima a Londra.
E Europa, sempre piu vicina, mi ha lasciato vivere Parigi per andare a ballare tutti i giovedi al Sena, ridere nel quartiere Rosso ad Amsterdam, revivere Mosca con Nastia, Julia e quelli del Kazakhstan, e poter confrontarlo con quella Mosca che i miei genitori mi hanno fatto vedere nel 83. Polonia, Svezia - a visitare Silvia e Joel-, Norvegia, Danemarca, Londra, Madrid - dove ho conosciuto Miriam, possibilemente la persona che piu mi ha fatto pensare nell vita, in tutta la mia vita-, e sopratutto l'Italia. Nell'Italia mi sono fermato la maggior parte del tempo europeo, doppo la prima classe a Roma col mio istruttore particolare d'italiano e tutte quelle aule de Bari - li ho conosciuto a Rocco, Angela ed ho potuto revisitare la Gloria Gagnazzo-, li al sud, alla Sardegna con la somellier piu incredibile. A Milano (grazie per trattarmi cosi bene, come un amico, Massimo), prima, hi ho trovato quel gruppo di persone che mi anno accolto come uno in piu, Tamara, Mario, Vittoria, quelli di Accenture e quelli dalla PizzaOk, e dopo a Roma con gli amici dalla Value Team, Luigi, Luca, Alessandra, Francesco, ..., cosi fantastici che non mi hanno lasciato riposare ne anche un giorno.
Tutto e cominciato in un corso a Parigi, a l'anno 1999 dove Xavi mi e mandato a imparare Siebel e ho conosciuto a Joost, un fastastico belga con cui ho condiviso anche il suo matrimonio. Un sacco di esperienze che adesso mi sembra sono finite, il 2008, o non, perche sempre saro a tempo per prenderle di nuovo, mi pare .... Chi lo sa che cosa sucedera domani!

Sono contento di avvere vissuto tutto questo perche ho la sensazione che l'ho vissuto quando dovreva viverlo. Le sperienze che ho vissuto tutti questi anni rimarranno con me e a molti di questi che avviamo compartito un po di vita per questi mondi non vi dimentichero, e SE questo sucede, SE venite a Barcellona un giorno ricordatevi di me, che faremo un ciupito per ricordare tutti quelli tempi.

A tutti quelli che mi avvete seguito con i uili foc, a tutti quelli mi avette suportato quando ero a Catalunya e non vi dedicava abbastanza tempo e a quelli che sicuramente non vi ho dedicato mai il tempo che meritatevi.... adesso arriva il momento, si voliamo, di farlo vero... Io vado seguire a scrivere tutto quello che mi suceda, cominciando per il prossimo week end a new york e per i viaggi di questo state, che ancora non c'e l'ho fatta. Comunque, sarebbe un pecato chiudere questa finestra che ho scritto in tutti questi tempi, no? se deve morire, che sia perche non c'e la facio piu a scrivere, non perche la chiudo e basta. Non vi pare?

Ragazzi, scusate il mio povero italiano scritto....


ENGLISH

After eight years being the lone rider around the world-wide World, in March I decided to leave Readytech. I've been very sad to leave my working family for all this time, Sue -thanks for being that kind to me, will never forgett you, I promise-, Kevin -thanks for the opportunity-, Nuno, Simone, Mike, Ravi, Sarah, ........ . I have passed working here the most part of my life, and it has allowed me to make so many things that now I can't write them all here and it will turn me really mad to forget some orf them after some time. It has been a difficult decision, I liked a lot my work, but after all those years traveling so much I've had to pay a huge bill in terms of friendship and I guess I was ready for a change, perhaps, to be calmer and take it easy. Who knows what will happen with my life, work, personal.... . The real thing is that I have ended up joinig an American company, to try to travel less, I will be based in Barcelona. But just to start I have to spend a month in Washington studying its software. What a bad beginning. ;-)

When I took the decision to quit my head started boiling reminding me a ton of things and of persons, the first one was Mireia, the singer from "de calaix", from the first day that I took the work, in that journey to Paris, she said to me that it had to leave it, that it did not match me. I suppose that after eight years she was right. But as I did not pay her attention I have been able to know half of the World and many people. And over the time I will be able to give it the according weight, it has taught me different cultures, forms of being, tolerance and demand, unforgettable experiences ...... and some erasable....
I have seen the hidden beach more beautiful from the World in South Africa, I have lived hard experiences in India sharing table at home of one of my pupils. Jordan stole me the heart, so much, that I led all my family to see it and taught them all that Mireille and company taught me. Israel allowed me to know closer the problem that only saw on television and Orit knew how to explain me and let me discover the Jews and their culture. San Francisco and Boston was my first long journey to America with my at that moment really hard to speak weak English, there I found Richard Dweck who offered me new job just when we landed, I still remember the dinner at his home with the boys.
South America captivated me, I was stolen in Venezuela, in Chacaito, in Colombia, Dori, Alirio and the rest of the people treated me like another friend, and I ate in the most incredible place, "Andrés carne de res". In Argentina I danced my first tango with a Japanese and in Mexico I have ended up spending many weeks, especially in Guadalajara, in Jalisco, where I really discovered the tequila. I met with Juan, my cousin, I knew Karla, Kap and all the colleagues of sistemas digitales that treated me like one more in the bar of El Indio and at the football matches every Wednesday. And Monterrey where I met Deyis that I had known six years before in London.
And Europe, always more closer, let me live Paris going to dance every Thursday by the Seine, laughing when seeing the red district in Amsterdam, revive Moscow with Nastia, Júlia and the boys from Kazakhstan, and be able to compare it with the Moscow that my parents showed me around nineteen eighty-three. Poland, Sweden -visiting Silvia and Joel-, Norway, Denmark, London, Madrid -where I have known Míriam, possibly the person that has made think in my whole life, about my life-, and especially Italy. In Italy I have spent the most part of the European time, from the first class in Rome where I had a particular teacher of Italian every evening and all the ones in Bari -where I knew Rocco, Àngela and I saw again Gloria Cagnazzo-, there in the south, and in Sardinia with the most incredible somelier. In Milan (thanks Massimo for tretaing me like a friend), first, I found a group of people who accommodated me like one more, Tamara, Mario, Vittoria and the guys from Accenture and those from pizzaOK, and afterwards in Rome where I found the group of friends from Value Team, Luigi, Alessandra, Francesco..., so much fantastic that they did not let me rest any day.

Everything started in a course in Paris around 1999 where Xavi sent me and I met Joost, a fantastic Belgian that allowed me to share the moment of his wedding. A bunch of experiences which now it it looks like finished, in 2008, or not, because there will always be time to take them again, I suppose.... Who knows what is going to happen tomorrow.

I am happy of having lived all this as I have the sensation that I have lived it when I had to live it. The experiences that I have had these years will remain with me and many of you that have been close to me around this world I will not forget you in a lot of time, surely, and if I do it, if you come to Barcelona, remember me, and we will drink some wine to celebrate that we meet ourselves again.
For all of you that have joined me reading the "uili foc", for all those that have standed me when I was in Catalonia and I didn't dedicate to you enough time and those that probably I haven't dedicated to you any time at all.... now is the moment, if we want to, to make it happen. I will continue to write all that will happen to me, starting for next weekend in New York and all those travels from this summer, wich I still owe you. However, I think it would be really bad to close that window that I used to communicate with the world, don't you think? if it has to die, let it be because I can't handle it, not because I close it. What to you think?

CASTELLANO

Después de ocho años dando vueltas por el Mundo mundial, en marzo decidí que dejaba Readytech. Ha sido muy triste dejar mi familia laboral de todo este tiempo, Sue -gracias por tratarme así de bien, nunca te olvidaré, prometido-, Kevin -gracias por la oportunidad-, Nuno, Simone, Mike, Ravi, Sarah, .... He pasado trabajando allí la mayor parte de mi vida, y me ha permitido hacer tantas cosas que ahora no puedo escribirlas todas aquí y me dara rabia olvidarme de ellas dentro de un tiempo. Ha sido una decisión difícil porque me gustaba mucho mi trabajo, pero al cabo de los años viajar tanto me ha pasado la factura de la amistad y necesito un cambio para, quizás, estar más tranquilo. Quien sabe qué pasará con mi vida, laboral, personal. ... . La verdad es que he ido a parar a una empresa americana, para tratar de viajar menos, estaré basado en Barcelona. Pero para empezar me tengo que pasar un mes en Washington estudiando su software. Qué mal comienzo. ;-)

Cuando tomé la decisión de terminar me vinieron un montón de cosas y de personas en la cabeza, la primera fue Mireia, de las "de calaix", desde el primer día que cogí el trabajo, en aquel viaje a París, me dijo que lo tenía que dejar, que no hacía para mí. Supongo que al cabo de ocho años tenía razón. Pero como no le hice caso he podido conocer medio Mundo y mucha gente. Y eso con el tiempo lo sabré valorar como es debido, me ha enseñado culturas diferentes, formas de ser diferentes, tolerancia y exigencia, experiencias inolvidables ..... y algunas borrables. ...
He visto la playa escondida más salvaje y bonita del Mundo en Sudáfrica, he vivido experiencias duras en la India compartiendo mesa en casa de una de mis alumnas. Jordania me robó el corazón, tanto, que llevé a toda mi familia a verla y les mostré todo aquello que Mireille y compañía me enseñaron. Israel me permitió conocer más de cerca el problema que sólo veía por la televisión y que Orit me supo explicar y me dejó descubrir como son los judíos y su cultura. San Francisco y Boston fue mi primer viaje largo, a las Americas con mi inglés que justo si lo sabía hablar, allí encontré a Richard Dweck que me ofreció trabajo nuevo nada más aterrizar, todavía recuerdo la cena en su casa con los niños.
Sudamèrica terminó por cautivarme, me robaron en Venezuela, en Chacaito, en Colombia, Dori, Alirio y el resto de la gente me trataron como un amigo más y comí en el sitio más increíble, Andrés carne de res. En Argentina bailé mi primer tango con una japonesa, harto de parrilla, y en México he acabado pasando muchas semanas, sobre todo en Guadalajara, en Jalisco, donde descubrí el tequila de verdad. Me reencontré con Juan, mi primo, conocí a Karla, a Kap y todos los compañeros de sistemas digitales que me trataron como uno más en el bar del Indio -qué molcajetes!- y en los partidos de fútbol del miércoles. Y en Monterrey donde reencontré a Deyis, que había conocido seis años antes en Londres.
Y Europa, siempre más próxima, me ha dejado vivir Paris yendo a bailar todos los jueves en el Sena, reír viendo el barrio rojo en Amsterdam, revivir Moscú con Nastia, Júlia y los chicos del Kazajistán, y poder compararlo con aquél Moscú que los padres me enseñaron allá por el ochenta y tres. Polonia, Suecia -visitando a Silvia y a Joel-, Noruega, Dinamarca, Londres, Madrid -dónde he conocido a Míriam, posiblemente la persona que más me ha hecho pensar en la vida, de mi vida-, y sobre todo Italia. En Italia he pasado la mayor parte del tiempo europeo, desde la primera clase en Roma donde tuve un profesor particular de italiano cada noche y todas las de Bari -donde conocí a Rocco, a Àngela y volví a ver a Gloria Cagnazzo-, allí en el sur, y en Cerdeña con la somelier más increíble. En Milan (gracias por tratarme como un amigo Massimo), primero, encontré a un grupo de gente que me acogió como uno más, Tamara, Mario, Vittoria y los de Accenture y los de la pizzaOK, y después en Roma donde encontré al grupo de amigos de Value Team, Luigi, Alessandra, Francesco..., tan fantásticos que no me dejaron descansar ningún día.

Todo empezó en un curso en Paris allí por el año 1999 donde me envió Xavi y conocí a Joost, un fantástico belga con quien compartí el momento de su boda. Un montón de experiencias que ahora parece que han acabado, en el 2008, o no, por que siempre estaré a tiempo para cogerlas de nuevo, supongo. ... Quién sabe que pasará mañana.

Estoy contento de haber vivido todo eso porque tengo la sensación que lo he vivido cuando lo tenía que vivir. Las experiencias que he encontrado estos años se quedarán conmigo y a muchos de los que habéis sido próximos por estos mundos no os olvidaré en mucho tiempo, seguro, y si lo hago, si venís a Barcelona, acordaos de mí, que tomaremos unos vinos para celebrar que nos encontramos de nuevo.
A todos los que me habéis seguido con los "uili foc", a los que me habéis soportado cuándo estaba en Cataluña y no os dedicaba bastante tiempo y a los que quizás no os he dedicado el que os tocaba. ... pues ahora es el momento, si queremos, de hacerlo de verdad ... Pues eso, seguiré escribiendo todo lo que me pase, empezando por el próximo fin de semana en New York y por los viajes de este verano, que todavía os debo. Además seria un pecado cerrar esta ventana que he escrito todo este tiempo, no? Si tiene que morir que lo haga por que ya no puedo con ella, pero no por que la cierre yo. No os parece?

54 comentaris:

diablessamariken ha dit...

Ara ho entenc tot Uili :)

la foto és impressionant!

Felicitats pel canvi i que sigui a fi de bé!

Ptons

Mic ha dit...

Molta sort, pòtol!

Haver acumulat tantes experiències és una cosa que no es pot deixar de banda.

Jordi

Janet ha dit...

Tot aquest seguit d'experiències i viatges són els que han anat formant el Joan que jo conec, un Joan que irradia alegria i tendresa.

Janet

Anònim ha dit...

Hola pequeno hijo de puta, encantado de ver a Colombia en tu historia pero no vi mi nombre. En fin, espero que algun dia vuelvas por estas tierras o que vaya por la madre espana.
MAPC
Marco Antonio Penuela

Berta ha dit...

joan! quin escrit tan bonic
ets valent i et desitjo molta sort, mira, jo crec que fas bé ;)

petons i ens ballem aviat!! ara no tindràs excusa...?!?!

Vale ha dit...

Joan!!!
Ciao sono la Vale.... come stai?

sono felice di avere tue notizie :)

Io sono sempre a roma, ad albano per la verità...e anche io ho un blog... sentiamoci...

Un bacio!!

Abril ha dit...

doncs res, ànims en aquesta nova etapa

una abraçada

Anònim ha dit...

Joan.... buff!! Et felicito per tot el camí recorregut fins ara. Et desitjo que en aquesta nova etapa siguis tan feliç com fins ara.

Ja saps que contes amb mi pel que sigui oi? A veure si em truques per quedar valens?

Petons grans,

Anna Marín

Anònim ha dit...

A veure, Joan...
Això cansa només de llegir-ho.

Qualsevol que hi entengui et diria que paris, seguis, i et 'relajis' un 'rato', qua això no pot ser bò. Massa que has voltat.

Ara, que a mi no m'enganyes, d'aquí quatre dies tenim el Uili de corresponsal un altre cop.

Una forta abraçada,
Felicitats i empenta per la nova etapa!

> Anònim total #1 (que ruli)

Olga ha dit...

T´envio una abraçada molt forta!!!

A mi no m´ha calgut marxar gaire lluny per "despistar-me" d´alguna amistat ...n´he tingut prou visquen 4 anys a alemania i en tornar treballar en el fantastic mon del aeroport....on els horaris no et deixen quadrar amb ningú....ara ..sempre ens quedarà la plaça del rei....

unpetonet
olga
“Un poco de fragancia siempre queda en la mano que ofrece flores”.

Davide Furia ha dit...

Ciao Joan,

spero che questa nuova vita ti riservi le stesse gioie e le stesse soddisfazioni che ti ha dato la precedente, anche se così uno dei migliori insegnanti che abbia conosciuto non formerà più altri "poveri consulenti Siebel".

Spero che un giorno capiti l'occasione per incontrarci di nuovo.

Un abbraccio ed in bocca al lupo,

Vincenzo Cirillo ha dit...

Ciao Joan,
glad to hear news from you!

Good luck for all your future challenges!
Vic

Igino Mazzarella ha dit...

Joan,
sei un mito per me, sai quanta gente vorrebbe cambiare la propria vita in qualche modo ma non ne ha il coraggio.
Si è sempre tristi nel lasciare quello che si ha ma se questo ti renderà più sereno allora è giusto così.
Mi sono permesso di correggere un pezzettino del tuo discorso in italiano, se non ti dispiace posso aiutarti a correggere anche l’altro pezzo.
Ma nel leggere mi sono ricordato il tuo modo di parlare e di gesticolare, che bella esperienza ;-)))

Mestris ha dit...

Joan! Bon dia!

que et vagi molt bé en aquesta nova etapa!

miiiiiil petons

Cat ha dit...

Guapo... muy bonito todo lo que has escrito... solo te faltaba en Portugues...
Nos vemos cuando puedas vale?
Besote

Sonia ha dit...

"Guapetón", jo de tu deixaria la informàtica i em dedicaria a escriure ;-)
Has estat molt afortunat tots aquests anys, i ho saps. I ara, aquí estem
els de sempre, amb els braços oberts, per fer-te una mega abraçada de
benvinguda al món rutinari i avorrit que tenim la plebs.

MUAC

Alaitz ha dit...

Petons. Els canvis són necessaris, i sans.... i també fan por! Felicitats per la decisió i una abraçada ben forta. Sort, Dundee!

Alaitz

marina B ha dit...

Uili, ets un crack!
ja tinc ganes de veure't xq m'expliquis tots aquests canvis en persona

Un petó ben fort *
Marina

Oriol Civit ha dit...

Ostres, quina sorpresa! Suposo que és normal, després de tant de temps sense viure “enlloc” és normal que necessitis “echar raíces”. La veritat és que has aprofitat molt bé la teva professió i has voltat per mig mon, i el que s’aprèn i es viu no té preu. Però la vida són etapes i ara en comences una de nova que t’oferirà coses noves i això és bo. Segur que la teva nova aventura t’anirà molt bé! Potser t’avorriràs d’estar sempre en el mateix lloc jejeje. De totes maneres, ja veig que no t’has buscat una empresa per aquí a prop precisament, així que suposo que també viatjaràs de tant en tant i el canvi no serà tan brusc.

Senyor, molta sort i cuida’t molt!!!

Lurdes de calaix ha dit...

Doncs, em sembla molt bé! Ara tindrem un fan més a la vora...!
Lurdes RF

Petita anònima ha dit...

Està molt bé escoltar-se i actuar, Uili. T'envio una abraçada ben plena.

Luca Presciuttini ha dit...

Ciao Juan,

sono sicuro che te la caverai bene con il tuo nuovo lavoro.

Io adesso faccio il delivery manager della nuova business unit CRM di un'azienda di Roma, ogni tanto continuo a tenere corsi Siebel... il primo l'ho tenuto assieme a te e Puri ben 5 anni fa, come passa tempo eh?!

un abbraccio,

Luca

Anabel ha dit...

Espero que tengas mucha suerte en tu nuevo empleo y también en tu nueva vida claro porque después de tanto viaje quizás te aburra la nueva situación.
A ver si ahora que estas en Bcn, organizamos otra cenita aunque sea en petit comité entre los que estamos mas en contacto.

Lucia ha dit...

Hola Joan,

Hace mucho que no hablamos, te acuerdas de mi, soy Lucía de Ganàpies.

Me alegro mucho de que tomes una decisión tan tajante si eso es importante para ti. Pero sobre todo me alegro del tono de tu carta, del lenguaje que utilizas. Hablas desde el corazón y eso no es lo mas común en los días que corren. Gracias por compartir este momento también conmigo.

Un abrazo y mucha suerte en tu nueva vida

Lucía García

Anònim ha dit...

Com quan voles en els somnis, i flotes, i els peus no et toquen a terra, i les orelles s'omplen d'aquell fliuuuuu que fa l'aire al passar... Fa mandra el despertar, però quan obres altre cop els ulls i veus el sol que treu el nas per la finestra, i la olor del pa torrat... Et venen ganes de no adormir-te altre cop, i la roda continua, i ara es de nit amb la seva lluna de colors taronjats, i ara es de dia amb el sol radiant que escalfa les idees. Que tinguis uns altres dolços somnis, de tot cor, que passis uns altres dies d'escalfor. I una clucada d'ull, i una abraçada de les que et donen la volta.

Toti

Domenico ha dit...

Ciao Joan!

Sei stato un grande insegnante fino alle 18 ed un grande amico dopo: calciatore di cuore e grinta e bevitore di grande esperienza!

Ti auguro davvero il meglio, te lo meriti!

Hola hermano!

Domenico

Sue Ray ha dit...

Joan, my friend, I am so touched by reading your blog…it brought tears to my eyes. My only
hope is that our paths will cross again some day….

Thank you for sharing so much of who you are

Fondly,

Sue

Anònim ha dit...

Aaaix el meu Joanet!!

Et podria dir moltes coses, però crec que les resumeix força bé l'abraçada a les escales en direcció al poliesportiu/menjador/sitiopató de Llívia quan em vas explicar que finalment t'havies decidit per una de les dues feines aquelles, que no sabies bne bé com aniria, però que bueno, que segurament era el millor...

Amb ganes que sigui el teu aniversari de nou (que jo crec que es podria anomenar "petita FestCat d'hivern". què en penses?)

Petons grans

Mireia

Anneta ha dit...

Cosinet Joan,

Desitjo que tinguis moltíssima sort (no en tinc cap mena de dubte) en aquesta nova etapa que comences!

Un petonàs,

Anna

Anònim ha dit...

Hola xuti, sóc un familiar molt proper. Amb tu he compartit moltes hores: anades a classe de pintura,judo, natació, atletisme, castells, viatges. A futbol fins i tot em vas portar a veure al Sòcrates... Al cine vam anar junts a veure al Sandokan...Junts hem aixecat més d'una senyera...
Tants i tants moments junts que hem compartit.
Si amb aquest canvi podem ampliar aquesta llista estarè molt joiosa però la millor joia és veure't feliç.

De BierMeester ha dit...

Ben tornat, Joan!
I sort amb aquesta nova etapa de la teva vida.

Ens veiem a plaça!
Porxu

Nuria ha dit...

Hola Joan!
Carai quin escrit noi! No et preocupis per les coses que has viscut i que puguis oblidar, algun dia la teva memòria et sorprendrà i recordaràs detalls que et faran somriure. I sé de primera mà que les noves etapes fan una mica de por, però hem de saber aprofitar-la.

Que tinguis molta sort!!

Ah! Vaig veure els balladors de la vora del Sena!!!! però no hi vaig anar... Hi tornaré segur!!!! JO HE DE BALLAR ALLÀ!!!!!!!! jejeje, salsa i de tot!!!!!

Fins aviat!

Núria Encinas

Kevin "lotioplanxa" ha dit...

Joan, ja et val, feina nova per deixar de volar, i comences a les amèriques, NO CAMBIES, NO CAMBIES!!!

Ja ho saps, estiguis on estiguis, aquí sempre ens tindràs. Ets una cabra boja!!

Marina ha dit...

Enhorabona, Joan, crec que has pres la decisió encertada. Has tingut el privilegi de viure una època apassionant, de conèixer llocs que la majoria dels mortals ignorarem per sempre. Però totes les etapes han de tenir un final, i has sabut veure el moment de tancar carpeta i començar projecte nou.

Sempre em tindràs al teu costat, espero que ara més que abans.

T’estimo!
Marina

Alessandro ha dit...

Grande Joan!!!

In bocca a lupo per tutto, ad una persona come te la vita deve offrire sempre il meglio.

Alessandro Pica

Luigi Marino ha dit...

Leggendo il tuo blog vedo che sei felice della decisione che hai preso, cioè quella di cambiare vita.

Questo mi fa molto piacere!

Quando ci hai detto che volevi farlo, ho visto che eri molto preoccupato! Finalmente adesso ti sento molto rilassato e determinato!

BRAVOOOO!!!!!

Ieri mi sono quasi commosso leggendo il mio nome e quelli degli altri ragazzi tra i tuoi ricordi più belli. Grazie! Lo stesso vale per noi!

Il lavoro va bene e mi piace tanto, questo anche grazie ai tuoi insegnamenti.
Anche se un giorno cambierò vita come hai fatto tu! :)

Il 6 dicembre mi sposo!!! Mancano pochi mesi, e sono allo stesso tempo felice e impaurito! Naturalmente sei invitato (seriamente)! :)

Ai nuovi ragazzi, che sono arrivati in ValueTeam e che devono seguire il corso Siebel, ho detto che si sono persi il migliore istruttore del mondo mondiale! :)

Qui ci manchi tanto! Dalle barzellette, alle partite di calcetto, alla pizza da RossoPomodoro, etc...!!! E' stata tra le esperienze più belle della mia vita! Vienici a trovare presto! Io ho preso casa con Luca, e i tre Francesco, quindi se vuoi puoi tranquillamente dormire da noi!

Per QUALSIASI cosa puoi contare su di me!

Ciao Joan!!! Buona Fortuna per tutto!

Ci sentiamo presto!

Natalia ha dit...

Joan,

els canvis trobo que són abismals moltes vegades però sempre bons perquè ens mantenen vius. ergo estàs molt viu!

abraçades i sort
natàlia de danses.

Anònim ha dit...

Joan,

El veritable viatge és interior, i amb el teu blog ho demostres.

Voltar el món no és res més que despullar-nos culturalment, destriant el que és camisa i el que és pell, i així arribar a veure'ns nuus sense complexos en el mirall de la relativització de tot plegat.

I crec que el deure moral dels que hem tingut ocasió de fer aquest viatge és compartir-ho, perquè el que hi ha al nostre interior és (gairebé sempre) meravellós, i hem d'acompanyar als qui no han tingut el privilegi de fer el viatge sols.

Potser ja no facis tants viatges "geogràfics" com abans, però segur que el pòsit dels que has fet i el contacte del nou Joan amb els amics de sempre serviran per continuar fent viatges a l'interior.

Una abraçada company!


Jordi Castro

Anònim ha dit...

Ei dirte que m'ha encantat el Uili foc,i que n'estic convensuda de que la nova etapa t'anirà molt bé. I com que ara estaras x sabadell ja no tindras tantes excuses per dirme, que NO tens temps...jejeje, nono es conya, que sapigues que sempre he valorat moltisim el temps que m'has dedicat, tot hi anar de cul...GRÀCIES, doncs res sapigues que pots continuar confiant en mi en aquesta nova etapa...

Eva Miquel ha dit...

estic contenta q a partir d'ara estiguis més per bcn...
a veure si així consegueixo veure't...!
q ja en tinc moltes ganes
petonet
Eva

Ingrid ha dit...

Hola Joan,
espero que ara que estaràs més temps en terres catalanes ens veiem més sovint.
1 petonas guapo
íngrid

Marcello Capuozzo ha dit...

In italiano, o meglio in Napoletano, avrei dovuto scrivere “Ciao Giuvann”!!!

Sono Felicissimo di sentirti e di leggerti, spero che tu non hai troppe difficoltà a leggermi in Italiano, sennò dimmelo e ti scrivo nel mio povero inglese…



Io sono qui a Pozzuoli, a iniziare l’avventura Siebel in ValueTeam, sto cercando di resistere agli script, ma non so se ci riuscirò…



Sappi che sei rimasto nel cuore a tutti, qui spesso parliamo di te, diciamo cose tipo “Il mondo mondiale” oppure “8 anni mai script”, e altre frasi tipiche tue!!!



Non ho ben capito nel tuo nuovo lavoro di che cosa ti occupi, comunque ti faccio i miei migliori auguri (in Italiano si dice che portano sfortuna, quindi dico: “In bocca al lupo”).



Ciao Joan

Marcello

joan calvet ha dit...

ves que quasibe em cau la llagrima, poca conya, si no et conegues jo diria que tas passat, la feina no deixa de ser feina, peor pel que et conec aquesta feina era prou importan per tu, estic conten que miris endevant, segur que totes en ponen i tot t'anira be..


el que em consola es que et tindrem mes aprop, els que a vegades et teniem mes lluny...

un peto macu
espero veure't aviat

Anònim ha dit...

.. la última reseña del Fog. Aunque después de leérmela en catalán me he dado cuenta de que también estaba en castellano... Soy lo peor, jeje. En fin, así amplío mi léxico.
Me ha echo ilusión ver que me incluyes entre las cosas buenas que has ido obteniendo con esto. Y me alegro de saber que no terminará, como tu blog...
Gracias.
Un besote,

Anna Pujol ha dit...

Ostres Joan, tot i que l'ultima vegada que ens vem veure ja m'insinuessis que estaves una mica cansat de tot això, no m'esperava que la desició fos tant inminient....
Però "ole", per tot lo que has viscut, conegut, vist i après aquests anys...es envejable, sempre t'ho vaig dir...
Un petò molt gros, i seguim en contacte.
Anna (la ex-perruquera de Sabadell)

pere miquel ha dit...

Petita llagosta !
JA era hora que et deixessis de prostituir pel món i vinguéssis a fer-ho al teu país !!!!
Ja en parlarem amb calma !!!
SAlut !!!!

Juan Núñez ha dit...

Primo.
Quina sorpresa!!!!
Jo diría que has fet super be, y que vuit anys sont molt mes que suficients per una sola empresa. La meva mara diu que “la vida sólo es rica en experiencias”. ¿Qué et sembla?. I el teu treball a Readytech ha segut –sensa dubte-, riquisim en bones experiencias.
Doncs be, primo!!! Moltes felicitats!!!
Et mano una abracada molt forta i els meus millors desitjos.
El teu primo des de Mexic......
Juan Núñez

@n ha dit...

Caro Joan,
Espero que tots els canvis siguin per bé. Has escrito una gran despedida, pendejo!

I wish u the best! and I hope to be in touch here, close home...

Una aferrada pes coll

T

Uili Foc ha dit...

Després de dies i dies de nova feina i de canvi en tot me n'adono de com d'importants son aquests missatges. Alguns de vosaltres m'heu canviat una mica la vida. D'altres la canviareu i d'altres sempre hi sereu. En Uili Foc ja no serà més en Uili Foc ni farà més el que feia en Uili Foc. Gràcies a tots!!!

Doppo giorni di nuovo lavoro e modifica in tutto mi rendo conto di come sono importanti tutti questi messagi. Alcuni di voui mi avvete cambiato la vita, altri la cambierano e altri ci saranno sempre. Uili Foc sara altra cosa adesso, non fara piu quello che faceva Uili Foc. Grazie a tutti.

Despues de dias de nuevo trabajo y cambios en todo me doy cuenta de lo importantes que son estos mensajes. Algunos de vosotros me habeis cambiado la vida, otros la cambiareis y otros estareis en ella para siempre. Uili Foc ya no será más Uili Foc. Ni hará más lo que haria Uili Foc. Gracias a todos

Tamara ha dit...

Joan, sono felice per la tua serenità...ma triste perchè so che è più difficile incontrarci...sei una persona meravigliosa e voglio che tu sappia che, qui a Milano, avrai sempre un'amica pronta ad accoglierti a braccia aperte...ti voglio bene!Ma tanto...

Uili Foc ha dit...

Grazie Tamara.. lo so che ci sarai sempre. E tu sai che io ci saro sempre.. quando vuoi, Barcellona e per te....

Vale ha dit...

il tuo italiano scritto è divertente e simpatico... sicuramente molto meglio del mio spagnolo ;)

Uili Foc ha dit...

E vero Vale, ma meno male che non hai detto che non si capisce niente. Mi piaceva lasciarlo qui come lo parlo e non correggerlo... Sicuramente il tuo spagnolo non sta cosi male come dici... vediamolo!!!!

Anònim ha dit...

http://bluecrossblueshield.groupsite.com bluecross blueshield of florida