Doncs si, ha arribat el moment i en faig 40, mira tots anem caient.I he pensat que ho podríem celebrar amb una festeta.
dimarts, de gener 17, 2012
En Joan Rubió (aka Uili Foc) en fa 40
Publicat per Uili foc les 12:17 a. m. 0 que hi diuen coses
dilluns, de març 28, 2011
En Uili Foc es casa
Doncs si, al final em caso, es casa, ens casem. Si, d'acord, això de l'ordre de les coses no ho portem bé, però, realment importa?
I com funcionarà això? Doncs ens casem el dissabte 2 de juliol del 2011, si, ja queda poquet. I ens casarem a El Vilet.
Com que el lloc i el poble es petit farem una festassa per a que tot quedi ben lligat.
Segur que tens un munt de preguntes per fer, així que aquí te'n resolem unes quantes:
On és el Vilet i com s'hi arriba?
Pots anar a la seva plana web "oficial": www.elvilet.cat, i per arribar-hi el millor es que vagis al googlemaps i escriguis " El Vilet " i ja està.
Hi ha botigues, bars o restaurants a El Vilet?
El Vilet no té cap establiment públic tret del Buidasacs. Així que no hi ha enlloc on comprar una beguda o un entrepà. Cal anar a Sant Martí.
Quin temps fa al Vilet?
El 2 de juliol a l'hora del casament farà un Sol que espategaran les pedres, així que vine preparat per la calor, a la tarda, a partir de les 18 comença a passar airet i al vespre et caldrà una jaqueta segur.
I si em vull quedar a dormir com ho puc fer?
Com saps a El Vilet no hi ha hotels, però aquí te'n posem l'adreça dels dos que hi ha a Tàrrega (10 minuts en cotxe), per aquells que us atreviu organitzarem una zona d'acampada per posar els iglús al pati de casa meva i al terreny de La Pleta (a dos minuts de casa). També mirarem d'aconseguir entrades per anar a la piscina el diumege al matí, a fer-nos una dutxa i riure a l'aigua.
http://www.tarrega.com/allotjament/
I si us vull regalar alguna cosa, que haig de fer?
El millor regal que ens pots fer es que vinguis, sol o acompanyat, però si ens vols regalar alguna cosa, doncs la veritat es que no sabem pas que ens podries regalar però, si vols, ens pots ajudar a muntar la festassa i a comprar alguna cosa per en Roc més endavant. Posa't en contacte amb nosaltres i et facilitarem un numero de compte.
I si vull venir com ho haig de fer per confirmar que vindré i quants vindrem?
Com que hem de preveure de comprar el sopar per tothom i tot el beure necessari per una barra lliure que ens permeti arribar fins a la nit t'agrairem que ens diguis que vindras. Deixa un comentari en aquest blog i em posaré en contacte amb tu per saber quanta gent vindreu i si cal que us preveiem per dormir a la zona d'acampada.
I si no tinc transport o vull quedar amb altra gent que va al casament com m'ho manego?
Posa el que necessitis als comentaris d'aquesta entrada, deixa el teu correu, el que sigui, i us poseu en contacte entre vosaltres. Que nosaltres tindrem molta feina ;-).
Publicat per Uili foc les 1:43 p. m. 1 que hi diuen coses
dijous, d’agost 13, 2009
Uili Foc 47 a Europa (1)
Doncs si, un altre cop furgo i cap a europa. Avui escric curt i rapid des de la placa major de Brusel.les. Aquí el wifi es gratuit i con que l'astrid esta pintant doncs he aprofitat. He estat robant fotos a la gent que passejava. De tot. Un munt de paraigues tancats per indicar cap on anar(alguns hi pengen unes cintes hi fa una fila d'allo mes esotérica). Espanyols per tot, quina tontería i el maneken pis que es una miniatura!!! I que en fotos de calers. Tot el carrer ple de botigues de souvenirs i de manekens de xocolata, sí es foten a pixar xocolata de milkibar la flipo. Ala, aixi que poguem pengem unes fotos. Petons a tots. Joan
Publicat per Uili foc les 9:08 a. m. 0 que hi diuen coses
divendres, de juliol 24, 2009
Uili Foc 46 al Festcat 2009
Doncs un altre any al Festcat, i ja en van cinc o sis, he perdut el compte. Cada any es diferent, cada any es genial i cada any cares noves i cares conegudes. Tot un mix d'energia i d'un petit Món que es tanca i s'obre un cop cada 365 dies.
El millor de tot es la sensació quan ets allà a dins que no existeix res més a fora. Tot hi està concentrat.
Aquest any anècdotes mil.
Al taller de vi, el darrer dia, el profe diu : "hi ha vinyes destinades a deixar madurar el fruit fins a fer-ne pansa", una alumne: "com??!!! les panses venen del raïm???". Tres segons de silenci. Presa de pèl en grup? No! era seriós. Encara riem ara. Espero que ens enviï aquell correu per anar a veure les caves.
La Fallera, l'Hereu i la Pubilla, 7033.delta, FontPedrosa, ball a la nit, el toca-tubs, .... No ho acabaria mai.... El millor es que doneu un cop d'ull a les fotos... aqui les teniu
Si en voleu mes de fotos o us calen en format mes gran nomes me les heu de demanar. Si vosaltres en teniu i voleu que us posi el link aqui, doncs endavant, i també el podeu posar directament als comentaris...
Per cert, passeu la pàgina a tothom i deixem un reguitzell de comentaris val? aixi tindrem una mica d'història de com ens hem sentit aquest any....
Xavals..., ens veiem demà, just d'aquí a 365 dies....
Que fantàstic que és eh????
Petons.... Joan...
Publicat per Uili foc les 4:17 a. m. 3 que hi diuen coses
divendres, de novembre 28, 2008
uili foc 45 a Lisboa (2)
Despres de l'experiència del tanga el cap de setmana me'l vaig passar a Lisboa, i la veritat es que ja no me'n recordava de la ciutat i és ben xula. ("ben xula", que cursi! ).
Em vaig fer un fart de passejar per la ciutat amunt i avall i es ben costaruda, quan duia quatre hores ja no podia més. Passejant per la "Rua de la Prata" cada cinc passos m'anaven abordant tot de transeunts. Feia calor però ells anaven passejant com si s'anèssin fregant les mans. Jo pensava, "son burrus". Però no, no son burrus, el burro era jo, son camells. Camells de dues gepes. Se m'acosta el primer i tot obrint les mans m'ofereix costo, el tio portava una navalleta i l'encenedor ja preparats, "pret a servir" que dirien els gavatxos. Li dic que no i es separa l'americana (anava ben vestit el paio) i em diu "marihuana, cocaine, tudo...". Ostia, si li dic que no ja no li queden massa coses... ara que igual el cabró em sorprèn. Anava tipus diumenger de platja que van venent rellotges i talls de coco. Doncs aquest venia costo i "talls de coca", que cabron. I ben organitzat que estava eh? estic segur que a les butxaques hi portava un mirallet (si, sera per pentinar-se no te jode) targes de crèdit, una cullereta, un zippo, la gometa i un bic amb una agulla a la punta, total: "supermercados el bogavante: vendedores de droga ambulante" o "en lisboa, Tours de las Colinas, te vas drogando mientras caminas" -ho poso en castellà perque es en l'idioma que em xerraven-. Jo no vaig preguntar preu -ni ganes- pero estic segur que igual feia ofertes tipus pack, " se me compras dois raias de coca eu te regalo meio costo e me chuto contigu aqui mesmo nela rua". Rotllo tres por dos. I just que el deixo n'apareix un altre. Joder, els la regalen. Es que ni a Amsterdam, en serio. Semblava el mercadillo del diumenge però enlloc de vendre sostens i calces de color carn venien coca, costo i maria.
Ah si, això em va passar la primera tarda, i també cada cop que vaig passar per aquell carrer... vaja, que si us cal alguna cosa d'aquestes que res, que a lisboa està xupat. Per cert, hi ha moltes altres coses a lisboa eh? no us penseu que son uns drogates eh? també hi ha tranvies grocs super xulos. Mengen pao com chouriço i canten fados.... I també vaig veure com robaven a dos pardillos.... aquest cop jo anava preparat... el que ha passat per chacaito (llegiu el uili foc..) ja està preparat per sempre més....
Apalins... a la prochaine....
Publicat per Uili foc les 8:23 a. m. 2 que hi diuen coses
dimecres, de novembre 19, 2008
Uili Foc 44 a Lisboa (1)
Acetre - Fado de la Luna
Feina nova, algun viatge al final. Quin desastre. O quina sort. O ja estic fart de la feina nova. Encara no ho se. En tot cas, he acabat a Lisboa, vaja prop de Lisboa.
He arribat amb una tortícolis galopant i gairebé no em podia moure. Així que avui he decidit que el massatge de la Mi no havia estat suficient i he demanat a l'hotel on podia anar. "Aqui mesmo" em diuen. Total que vaig a un "wellness center" super ben decorat i amb musiqueta suau d'aquella que et posa i tot d'espelmetes pels puestus. I em donen la clau d'una taquilla : "tems tudo li". Obro la taquilla i tinc un batin, vale, unes sabatilles de paper, d'acord, i un tanga negre "descartavel", aixo no eh?. Un tanga negre!!! ja només faltava que fos de "leopardo", un potet de vaselina, i que ho acompanyessin amb un tríptic amb indicacions per fer, va home va!. Total que m'he canviat en deu segons. La penya passant per alla i em veuen posar un tanga negre de paper rotllo peli porno, peli porno de por. Un parell m'han passat pel costat amb una rialleta divertida, un anava depilat de coll en avall, rotllo palote. He mirat avall no fos que els hagués despertat la única neurona que els quedava. Depilar-te de coll a turmell, quina tonteria.
I el tanga se'm fot dins del cul i al treure'l va i es trenca el paper. Collons. Com em vegi el del "palote" ja soc pell, em veig corrents per dins el vestidor amb el tanga trencat i un paio depilat en boles al darrere, de foto, vaja. M'he posat el batin i corrent cap al massatge. M'han destrossat, el coll també. La massatgista era de la conya pero per sort no ha dit res del tanga trencat. Si m'ho diu, em moro. Només d'imaginar la situació ja em poso a riure.
I aixo del tanga no ho he acabat d'entendre, en serio. Igual per a les ties es mes comode pero xavals, per mi ha estat un martiri, i aixo que no he hagut de caminar. Ara, aixo si, per al massatge es genial, m'han tocat el culet i tot. ;-)
Apalins... records a tots altra vegada.
A veure si m'hi poso a escriure una mica cada mes....
Publicat per Uili foc les 1:50 p. m. 3 que hi diuen coses
diumenge, de setembre 21, 2008
Uili Foc Plega
Aquest cop dues músiques / Esta vez dos canciones / This time two songs / Stavolta due canzoni
la meva primera classe / my first class / mi primera clase / il primo corso
In italiano piu giú.
Publicat per Uili foc les 7:48 p. m. 53 que hi diuen coses
Uilifoc 42 a Washington
Outlaw - I don't wanna lose you love tonight
Doncs aquest darrer mes me l'estic passant a Washington. A l'espera que us pugui donar novetats, que venen aviat, us en vull explicar una de divertdia que m'ha passat per aquí.
A veure, estic fent un curs per una empresa de software i som uns vint a la classe, hi ha de tot. Hi ha un belga espectacular del que no m'atreveixo a explicar res perque no me'n sortiria de lo peculiar que es (samarreta de ratlles horitzontals gruixudes, granat, blau i blanc, pantalons curts a mitja cuixa color blau marí i tela de tovallola, mitjons a l'alçada de mitja canya, sabates de color marro, ronyonera negra de l'any de la picor a mitja alçada de panxa una mica per sobre del melic, ben ajustada no fos cas que caigues, i càmera de fotos konika de rodet, amb funda de pell negra gastada pels cantons, una perla autentica), una russa, un parell d'alemanys, una tailandesa i un munt d'americans..
Una d'elles, l'Amanda, va i ens envia un email dient-nos que el divendres (el passat) se'n va a un concert de música dels anys 80. I jo que dic que m'apunto.
Un concert dels anys 80? nooooo! una festa anys 80!!! vam arribar al teatre plé de neons fúcsia, verd i blau, "The State Theatre", vam fer cua per entrar i no tenia desperdici, a la cua ja flipava pero quan vam entrar em van caure a terra, en serio, un escandol. Gairebé tothom anava vestit anys 80, les ties cabell crepat amb la planxa, allo que els quedava aixi com fent ones, minifaldilla i escalfadors de cames, sabates de talo de colors xarol pujats, samarretes curtes -melic a l'aire- i coll ample ensenyant una espatlla. I algunes estil Eva Nasarre amb els escalfadors, el top, les malles i el tanga per sobre, sense comentaris. Jo no sabia si estar per el concert o mirar-me la gent. Clar que després vaig pensar, la penya aquesta ha vingut així vestida des de casa, m'imagino aquell que passejava el gos i se les troba i pensa que son putilles, segur, o que la joventut s'ha trastocat o que el frikisme ha tocat fons. El mon esta estabornit.
Els tios hi havia de tot. Vambes amb tanca de belcro -brutal-, xupes de pell blanca amb tot de cinturons penjant, cintes florescents al cabell, samarretes atari, ulleres de pasta, camises verd florescent, viseres de tovallola , ..., all-stars per tot, cabelleres estil bjorn borg i smileys i pantalons d'esport apretats.
I la música tot anys 80 des dels 99 luftballons al live is life passant pel karma chameleon del boy george.... un autèntic festival. La gent estava com boja i tothom ballava tipus anys 80, no se com explicar-ho, com el clark kent al superman 1. I passaven videoclips d'aquella epoca, aquells videos eren autentics del mil, rotllo fama, ostres!! no ho recordava, el lionel ritchie i els a-ha... Buf!!! quins records aquells!!!! Això ho hem de muntar a barcelona aviat, i el grup ja existeix, De Mortimers... nomes cal que mireu quan toquen amb la banda.... Aqui un espectacle al youtube. Ah, aixo va ser al festcat...
Apa, esteu atents que aviat arriba la novetat....
Publicat per Uili foc les 11:31 a. m. 4 que hi diuen coses