Dijous Paella - Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico
San Juan de Puerto Rico. Quines postes de Sol!!
Preguntant als alumnes els vaig demanar el menjar típic de Puerto Rico, i em van dir, "el mofongo". A veure, el nom no és molt agraciat que diguem. Fa pinta de guarrada. Nena, avui et faré un mofongo que fliparàs. No sé, "mofongo, mofongo, ..., en el culo te la pongo". Però clar, això s'ha de provar. De menjar mofongo vull dir, d'això altre doncs, de moment, no està previst. El mofongo (mufong en català) no és lleugeret que diguem (ligerito que digamos, en castellà). Agafen un plàtan tamany Rocco Sifredi (si home, que no saps qui es? va! home va!) multiplicat per dos -si, fa mal només de pensar- i l'aixafen -mal, altre cop- tot posant-lo a fregir -mal-. Quan està daurat el posen dins un recipient de fusta tipus copa medieval deixant un foradet al mig -res a veure ara amb el Rocco- i l'emplenen del que vulguis -de menjar, hostia, de menjar!-. Camarones, pollastre, res, caldo, ... Llavors et poses a menjar-lo intentant no pensar en el Rocco ni en res d'això i quan en duus tres minuts ja veus que allò fa com de ciment porland al teu estòmac. "Pero pónle caldo, mi amol!!" et diu la cambrera però tu no li pots fotre ni la propera queixalada. I et fots a dormir pensant què passarà l'endemà quan la part de Rocco Sifredi que t'has menjat decidirà emancipar-se de la teva panxa i sortir en direcció sud. Llàgrimes. I descobreixes per fi el que et recordava "Mofongo", és nom de negre de peli porno, setrill del quinze llarg. "Mofongo en Puerto Rico". -m'ofengu només de pensar-ho-. Títol fàcil: Sin tongo, el de la más larga, el Mofongo. ;-)
L'endemà passejant per Condado em vaig deixar caure per un Casino, aqui "Casi no" hi ha hotels que no tinguin Casino -val, dolent-. Son per tot. I vaig apalancar-me a una taula de black jack amb cinquanta dolars, no és gaire, però es que si n'hi poso més en perdo més, que ja em conec jo. Beure gratis, el que vulguis -estan xalats-. Rom, del bó, si us plau. Juanillo: si vienes l'has cagao ;-). La turca estava assegurada. Quaranta minuts jugant, poquet eh? de cinc en cinc que havia de durar una mica i anar plimplant bai de feis. I vaig fer-me quaranta dolars de guany, havia arribat als seixanta però, ja se sap .... el joc, l'alcohol, una mica més, només una mica més -rotllo peli "distreta"-. I en sortir em vaig trincar una llagosta, amb una copa de blanc del penedès. A la salut del casino.
San Juan és una ciutat molt gran però el Viejo San Juan és pràcticament tot dins les muralles. I el cementiri just fora d'elles. Clar, com que no tenien més lloc doncs els anaven apinyant fora les muralles i els hi ha quedat "bonico". Això si que fa pinta de pau eterna. La palmes i al costat del mar, au! amb el sorollet del mar, la sal, la tranquilitat....
De la posta de sol no en parlo, mireu les fotos ... Au!!!
Setmana que ve.... Roma.
Created with Admarket's flickrSLiDR.
dilluns, de maig 19, 2008
Uili Foc 38 a Puerto Rico
Publicat per Uili foc les 2:53 a. m. 0 que hi diuen coses
divendres, de maig 09, 2008
Uili Foc 37 a Mexic
- Me Sacaron del Tenampa
Mexico lindo y querido, i que oblidat que et tenia. Ja fa tres setmanes que vaig tornar i no havia pujat les fotos ni escrit el uili. No pot ser!. Aixi que aqui ho teniu tot....
Un altre cop a DF i un altre cop dins el caos, es una ciutat caotica, te encant eh? pero es un caos. Vaig canviar d'hotel per anar cap al centre i la vaig clavar.
A la tarda vaig anar a passejar pel zocalo i el centre i em vaig trobar de pet amb el "Gilipollos". I quasi passo de llarg. Gili Pollos. Gili Pollos. No se, es que em vaig quedar clavat. Es com un dia a Sabadell -quan em vaig fer gran- passejava per la carretera de prats, em sembla, i vaig veure una tenda de fotografia. El que la portava es deia Josep Pena i a la botiga li va posar "Agfa Foto Pena". No se, mira que hi havia combinacions pero el xaval no hi devia caure al principi. Fixe que despres li va fer pena no haver-se'n adonat abans. Quina pena, devia pensar.
Total que li foten Gili pollos al local. I jo ni cort ni peretzos me n'hi vaig, jo que se, igual esta ple de paios ballant el chiqui-chiqui, o un tio a la porta que quan passes et fot una colleja i et diu: "gilipolles!!", i quan te la fot, el mires a la cara, et mires tu mateix i penses de tu mateix: "ostia, que gilipolles", i li trencaries la cara al de la colleja, pero es que et sents tant gilipolles que te l'envaines i mires que es exactament el local, una rostisseria.
I vaig i demano un pollo i el tio em pregunta d'on soc, de Barcelona, "uy! sabes que te vas a comer un gilipollas?", (jo vaig pensar: sera gilipolles el tio).
El pollastre estava de conya i la salsa picant que portava encara la noto cada cop que faig de ventre (que em cago, vaja). que cabron. Gili Pollos. Cabron Pollos havia de ser!, o Pollos Quemaculo. Joder! pitjor que el xile campana (no ho sabieu? es el xile habanero "pica al entrar y repica al salir"). Cada cop que vaig a cagar se'm queda cara de gilipolles del mal que fot. Ja ho he entes aixo dels gilipollos.
El finde vaig anar a Teotihuacan i a Guadalupe. Guadalupe es la tercera peregrinacio de la humanitat i la penya es fa tot el cami fins a l'entrada de la basilica nova agenollats. Tot ple de tendes de suvenirs i estampetes... no se, per mi que han equivocat el negoci, vaig trobar a faltar alguna cosa tipus "Rodilleras Lupita, evita la pupita", "Los yins estas destrozando?, Rodilleras Orlando". A mes les pintes amb la Guadalupe i te les treuen de les mans. Igual els pots donar un descompte per al Gilipollos amb un anunci tipus media markt "Yo no soy gilipollas, compro Rodilleras Criollos, con descuento en el Gilipollos". No se, una mica gilipolles tot plegat. Aixo si, la Guadalupe la van fer guapa els espanyols..
I el dijous vaig anar a sopar al Tenampa, a la placa Garibaldi, on toquen tots els mariachi de Mexic, estant tots alla a la carretera i tu els pots anar a contractar, ta guai. Es un bar aixi rotllo taules de fusta i ple de gent on es menja mejicanu bastant be. I venen els mariachi a tocar. Per setanta pesos. Pero venen tard els bons, d'hora en van venir uns que tenien mes anys que matusalem! Super autentics. Caminaven poc a poc i n'hi havia un que portava un gat al cap. Si, si, desdentegat, amb perruqui, el guitarrot trinxat i tot vestit de blanc. Eren un festival. No m'hi vaig fixar gaire pero segur que a les solapes de la xarrera portaven pegatines. Del Gilipollos, fijo.
Au, el proper a Puerto Rico.
Publicat per Uili foc les 12:25 p. m. 0 que hi diuen coses