dilluns, de juliol 03, 2006

Uili Foc 20 a Venezuela (1)

I arriben els lladres....!!!!!!

No se ni per on comencar... A veure, el dissabte, a l'arribar, hi havia d'haver un cotxe esperant-me per portar-me a la capital pero segurament s'ha perdut o se li han punxat les rodes o l'ha abduit una nau espacial... pero no va arribar, ni a l'hotel en saben re. Re de re.

Vaig agafar un taxi i enlloc d'anar per l'autopista vam anar per tres colls de muntanya, nosaltres, els altres cotxes, les formigues i la gent!!! REsulta que un pont de l'autopista ha caigut i tots han de fer una volta de tres hores per arribar a la capital.
La carretera que vam agafar es espectacular!!! Cues de quilometres i quilometres en una carretera de revolts i, a cada revolt, dos nens venent "cocosetes" (no, no estic tartamut i venien co-co-cosetes, sino una especie de huesitos) a mil bolivares i un parell mes oferint refrescos, "servesa" i "auita". I a cada poble per on passavem totes les finestres enreixades i oferta de material divers per al viatget – "cocoooooseeeteeeeeesssss!!!, torontoooooooosss!!!, muhereeeeeesssss!!!, servesaaaaaaa!!!! -. Aquests han fet el seu agost amb la caiguda del pont... Igual se l'han carregat ells.... I despres de tres hores de revolts i mes revolts... tatxan!!!!!! ... Caracas!!! Caracas es, com ho diria, imagineu que agafeu Barcelona -pero deu cops mes gran- i l'apreteu per tots els costats per tal que quedi ben amuntegada, despres l'espolseu una mica i hi poseu un parell d'autopistes pel mig... Aixo es Caracas.


I jo hi arribo per Carnaval, i aqui per carnaval es tornen bojos, fan tres dies de festa. I el diumenge jo ni cort ni peretzos i ben cofoi me'n vaig cap al centre a passejar. Vai deixar la cartera, el mobil i demes a l'hotel per si les flais. El carrer era brutal!!!! era la guerra de tots contra tots... Gent venent "papeliyos" a 500 bolivares. Val, si, els papeliyos son el que nosaltres en diem confetti, pero mes petit i cutre, com el que feiem de petits amb les maquines de foradar papers –jo vaig arribar a tenir una duricia a la ma de tant apretar-la,.... o no era per aixo?.... -. I per tot arreu un soroll de boletes de disolvent picant als cantons metal.lics de pots de serpentines. clec, clec, clec, clec... Era com si hi haguessin deu mil tios fotent-se palles al mateix temps... quin xivarri!!! I la gent caminant i quan es trobaven de cara... tots contra tots!!! papeliyo per aqui... serpentina per alla, del terra no se'n veien les rajoles i jo com un boig fent fotos i mirant-m'ho tot... Mort de riure!!! I arribant a chacaito..... pim, pam, pum.... m'estiren el brac i em foten el rellotge.... cagumlaputa!!!!

No he tornat a sortir de l'hotel. Aqui es fa fosc aviat, cap alla a les sis, i m'han dit que de nit, a fora, res de res i que per moure'm als centres comercials i que hi ha carrers que ells no hi passen si no van de dos en dos i esquena per esquena... O sigui que jo, per si de cas.... em foto de patates a l'hotel i treballo un poc que ja toca... Per cert, m'he comprat un rellotge nou, vuit euros, a una botiga. Un alumne em va dir que era millor que anes per Sabana Blanca que en venen al carrer... igual hi trobaria el meu pero no m'atreveixo.....

Abracades a tots....