Uili Foc 26 a Sant Petersburg

Abans de res, hi ha amanida rusa, allo que en diem ensaladilla -suposo que perque tot sovint es ben salada...-, a Russia. Es diu Stalichni i es bastant semblant a la que nosaltres mengem, pero amb una mica menys de maionesa. Que aqui mes que ensaladilla hauria de ser maionilla. Estic segur que sovint la fan dins el pot de la Calve directament, hi posen unes patatilles, pesols -molts pesols que son barats- i una mica de pastanaga. I au anar barrejant. Amb alguna que he tastat es podrien "alicatar" lavabos i tot, rotllo morter porlan....

A Russia les ties son altes, vaja, en general. I a mes a mes, sembla que hagin descobert la mini faldilla. Dir "mini faldilla" es dir una mica massa, inclus "micro faldilla" seria massa, fan servir bufandes enrotllades a la cadera (algunes es foten el cinturo i, au, a passejar) i, es clar, com que les cames curtes, allo que es diu curtes, no les tenen, l'efecte de distraccio es impactant. Si, l'impacte que foten els tios amb el cap contra els fanals.. De debo, es espectacular. Miris on miris, cames per tot arreu... i les cabrones ho saben.. i tant si ho saben.... talons alts i caminar de mareig....

I parlant de ties, a l'hotel hi he sopat un parell de nits - per cert, aqui beuen una cosa anomenada Mors, que es com melmelada de maduixes dissolta en aigua; fa tres setmanes que en bec i estic apunt de la vomitera perpetua, ho juro- . Doncs be, sopant al xeraton sempre hi trobava les mateixes tres ties, dues d'elles es-pec-ta-cu-lars, prenent un te. Miraven tots els tios directes als ulls. I jo que penso, aquestes venen aqui a lligar-se algun paio ricatxon.... Doncs no!!!! una ve i m'agafa el brac.... i em diu que si la vull portar a la meva habitacio... (Ostia!!!! que si la vull portar? que es prepari!!! que be!!! com em prova l'edat!!! ja saltava d'emocio...) i despres acaba la frase (sempre hi ha una pega... .sempre!!!!), que per 200 euros em pot fer moltes coses... Joder! Dones de moral distreta...., putilles, eren putilles!!!! i cada dia son alla.... ara ja no se si mirar o no..... a veure que es pensen!!!! si volen anar al llit amb mi, doncs que lliguin una mica no??? que s'ho currin mes!!!!! pagar... pagar.... si home!!!!!

I el divendres cap a St Petersburg, en un tren que va tota la nit. Uns 60 euros el trajecte i clar, el bitllet tot en rus, en cirilic!!!! Aixi que arribo a l'estacio i despres de buscar i buscar trobo el meu tren. Arribo a un vago tot ensenyant el bitllet i em diu la revisora, per signes, es clar, que entri aqui. I una frase en rus. Jo ni idea, fins que surt un noi i em diu "tuentieit!!!!", val, gracies!!! La revisora es va passar tota la estona i part de la nit dient "tuentieit!!". Cada cop que la veia jo li deia "tuentiet!!" i ella responia igual ... Al final ho deia per tot: jo li demanava pel lavabo i em responia "tuentieit"!!... Jo he apres una paraula en rus: "Ushanka", que vol dir barret-de-pell-de-conill-que-es-plega-cap-avall-rotllo-militars. Us imagineu que a tot el que em preguntin jo contesto Ushanka? com que no se res mes.... "Tens ganes de pixar?, Da! Ushanka!" i el tio es treu el barret i me'l posa tipus orinal... Si es que....

Sant Petersburg es genial, em va agradar mes que Moscou, em recordava una miqueta a Estocolm, pero hi fa un fred de collons. Mes que fred, vent gelat per tot arreu. I vaig tenir molta sort perque, gracies al canvi climatic, el desgel del llac ha arribat unes setmanes abans i la imatge de veure trossos de gel navegant pel riu era espectacular. Es quedaven parats al pont i la pressio dels altres els anava trencant en petits bocins tipus kriptonita, amb un soroll brutal. Uns quants ens vam quedar tontos veient-ho i uns altres ja eren tontos abans de veure-ho i els mes tontos encara hi son, que amb el fred que cascava es gelava fins el marronet aquell que es fa sota les ungles, o sigui que ara deuen formar part del paisatge urba...

El diumenge vaig anar a Petergoff, que era la ciutat d'estiu dels tsars, tipus Versailles a Franca. Les fonts, que vaig veure el 83, son espectaculars pero les posen en marxa el maig. Es veu que l'hivern de Russia es massa dur per les estatues d'or, pobretes. El dia que les van fer segur que no van mirar el temps que feia... I jo m'he quedat sense fonts!!! pare vull les diapos!!!! Hi haure de tornar aviat a veure si em retrobo amb la Julia....

Per cert aqui podeu veure les fotos...

Be, ja torno cap a casa el divendres.... a veure si ens veiem!!!!!

Uili.....

Uili Foc 25 a Moscou (1)

Doncs si, de nou a Moscou. Ja hi vaig ser l'agost del 2005 i també el del 1981 amb els pares. Però d'això ja en vaig parlar en el seu moment... així que ho podeu rellegir.

M'han passat un parell de coses, a l'avió i amb la policía... encara tremolo ara....

En aquest viatge, tot i el canvi climàtic, Rússia és una altra. Vaig arribar amb una mica de neu pels carrers i un fred que pelava el cutis... Però us preguntareu: com vaig arribar a Moscou???

Doncs vaig agafar un avió Aeroflot a Barcelona i jo no les tenia totes. Jo diria que era un Tupolev vellet vellet, la veritat es que feia un munt de sorolls per tot arreu. Els culets ben apretadets, per si les flais. L'avió anava plé fins dalt i anaven passant tots els russos per dins la calinga (m'encanta aquesta paraula... carlinga... -carlinga, carlinga, carlinga... mayá... -, val, es molt dolent.) fins que en veig un que porta un carnet del Barça. Ostia!!!!!! Resulta que un bon grapat venien del camp de veure el Barça - Madrit. Els tios estan tan malalts que havien agafat un vol només per veure el "clasico español". I, és clar, a mi me'n van tocar dos al costat... Anaven beguts fins a les celles i van començar a demanar vi a les hostesses... "Citiri!! Citiri!!!"... demanaven les ampolles de quatre en quatre i les anaven guardant a la bossa del seient. Unes setze entre els dos. Al final vam acabar xerrant en català i tot, anaven tant torrats que em van convidar a veure el CSKA de basket i dient-me que era el catala mes ben parit de tots i que tenien ganes que els portes a veure toros. Els portare als San Fermines, els fotre davant les cornamentes i els diré que vagin passant, que jo els atrapo més tard.... Quina tabarra que em van fotre durant quatre hores.... Be, a la fi, no em van trucar i em vaig quedar sense partit... snif snif...

Al final de la primera setmana vaig anar a passejar per la Plaça Roja i tot caminant pel km zero de les carreteres russes, em giro i em diuen : "Papiren" o alguna cosa aixi... "Ja hi som!", jo els dono el passaport. Ho tenia tot, el passaport, el visat, el paper d'immigració, una bossa de pipes, les calcomanies dels foskitos.... tot!! Ell es mira el meu passaport i diu que em falta un paper conforme soc en un hotel. No, dormo a sota el pont i el visat l'he robat. Mandan cojones. Diu que no me'l torna.. serà cabró, que per poder posar en ordre el paper els haig d'acompanyar a una comissaria que està una mica lluny i esperar unes quatre hores per obtenir-lo. Pero que es clar, tot es podria arreglar si, com aquell que no vol la cosa, jo portés a sobre 3000 rubles (uns cent euros) i permetés que fos ell el qui els portés a sobre. No m'ho podia creure. Clar que son rics els polis a moscou, cordons!!!! jo tenia ganes de dir-li que a sobre només portava cromos de la danone (aquells de l'any de la quica grocs i blaus) o que si es pensava que era gilipolles a més de català. Li vaig dir que 700 rubles. I el tio va dir que no, que ara havien de ser 3500, que si em pensava que allò es podia regatejar. Que ell era un tio legal i que el preu era el preu. Ostia!!! un tio legal!!!! sera cabrón. Ara no li puc regatejar, "ui, perdoni, es que no ho he vist que em farà la factura... podem passar la visa???? Si li dic que soc de Sicília em farà la tarifa de preus d'amic? " Va home va!!!!! Jo només tenia ganes de fotre-li el barret aquell de pèl de conill ben encasquetat, rotllo bombeta, punxar-li el pin de poli al mig del nas i sortir corrent cap a l'hotel. Em va deixar pelant-me de fred a la cerca de noves víctimes i jo vaig trucar a l'hotel. El cap de seguretat va parlar amb el poli i, després de vint minuts de conversa -els de vodafone estan contents, segur que el poli els cobra comissió també- em diu que marxi que ha estat un malentés i que perdoni. Que hi ha molta gent dolenta per la ciutat i que els polis han d'estar per totes... Surrealista..... Sort que tinc un testimoni.. però no us diré qui es....

Em sembla que cauran un parell de uilis més així que ja ens anem parlant...

Uili....

Uili Foc 24 a Sabadell (1)

Aquest Uili Foc sera una mica diferent, encara no he decidit si l'enviare a tothom o nomes el posare al blog.... ja veurem.
Fa uns quants anys, com la majoria, vaig estudiar EGB al col.legi Miquel Carreras, a Sabadell. Quan vaig acabar el vuite vaig marxar a viure al centre de Sabadell i vaig perdre per complet qualsevol contacte amb els antics companys d'escola... I despres de vint anys!!!!! a algu se li acut de fer un sopar d'ex-estudiants d'egb, la promocio del 85....

Si en voleu veure les fotos podeu clicar aquest link... pero despres de llegir el blog eh??

Pero va, anem per feina...

Aixi que comencen a trucar a telefons i em truquen a casa... a casa!!! es clar com que jo sempre hi soc!!!! doncs va la Montse i te la sort de trobar un dia la meva mare. Aquesta, ni corta ni peretzosa, em truca a Mila i em diu :"una noia que es diu Montse Diaz vol quedar per sopar amb tu" i jo que penso: "esta ben desesperada!!! segur que ha trucat als altres vint-i-cinc i ja nomes quedava jo".... si, era durilla en aquell temps i jo, que era un pardillet, doncs la veritat es que ni ganes de mirar-la per si de cas. Quan la truco em diu que no, que es un sopar amb tothom del Miquel Carreras... doncs val!!! jo vinc!!!! A veure que em trobare!!!

Per no anar-hi sol vaig trucar la Marisa, recentment recuperada (gracies Sonia!) i ens vam encaminar amb la MariCarmen cap a l'Urpi... Ja hi havia gent, uns vint, tots drets, amb el cava a la ma... la primera que veig: "la Montse Diaz!!!" i abracada que cau!!! i aixi a tots els que em recordava del seu nom, o sigui, quatre. Si, clar, que esperaveu!!! Despres va anar arribant la resta de la gent i tots a xerrar.....
Una xerrada que va portar sorpreses, el temps ajuda. Vaig saber que havia estat el somni erotic d'un parell de les meves companyes d'escola.... Si es fan realitat anire de cul.... -que mes voldria jo!!!!!-. Tots van anar ensenyant les fotos dels fills, algun ja te disset anys!!!, un parell de solters (si, un, jo) i la majoria ben colocats des de sempre. I les fotos antigues que van anar rulant i vam comencar a trobar-nos tots... quins farts de riure!!!!

Pel sopar jo vaig seure entre la Marisa i la Meritxell, que es conserva igual que el darrer dia d'escola -esta fantastica- (per cert, que ha escrit un post ben xulo al seu blog), i el Dani Torres, el xulin d'aquella epoca (dic xulin per no posar sobrat.. pero podria) em ve i em diu : "veo que t'has espabilao, con lo paraillo que eras", si m'arriba a seguir la pista igual li pilla un infart......, es el que te el temps. El Samuel, com sempre, es va posar ben aprop... i dit amb carinyo segueix igual aquest, els mateixos tics, el mateix friquisme -be abans no es coneixia la paraula fric pero ell ja ho era, en va ser el precursor, segur-, pero ell alla, aguantant.

Les noies la majoria molt canviades o, per ser honest, gairebe no en tenia record d'aquell temps. Fa vint anys una noia era un element semblant a mi, que no m'interessava i que era incapac d'entendre. Com canvien les coses, be, d'entendre-les encara no ho domino.... La Montse ara tira de centre d'estetica, el porta ella i ja hem quedat per fer un massatge... ep!!! que esta casada eh??, el Richi li ven les maquines, la Rua segueix amb els viatges, la Meritxell escriu contes -bons pel que he sentit- i hem tancat el cercle amb una amiga comu de Madrit, la Triminyo segueix sent un nervi, l'Anabel va canviar de vida i a fe de Deu que li prova, segueix impresionant i, el millor, segueix sabent que es impresionant.... la Marisa no ha perdut les bones coses i n'ha guanyat de noves i, de cop, ha passat a ser una de les millors amigues que tinc.

I Dels nois... be, ja us he parlat del Dani, el Samu i el Richi.... el CristobalCorredorNavarro, que aixi es com el coneixiem, esta sensacional, ha millorat amb el temps, fa de bomber i fotograf al mateix temps i ja tinc ganes de recuperar-lo. L'Enrique va arribar de l'Afganistan.... es paracas... sergent major de l'exercit d'Espannnnnnnnyyyya!!!!... aquest sempre ha sigut un dels bons amics... dels que n'he anat sabent coses...

I despres del sopar....... vam anar a la zona hermetica.. i, es clar, la vaig liar.....

Aqui en teniu un video que he fet amb les fotografies... ja em direu el que...



Ens seguim llegint que aviat arriba el de Moscou......

Uili foc.

Aix si, i recordeu que podeu veure totes les meves fotos i els uili focs a la meva pagina joanrubio.com que aviat estara enllestida....