Uili Foc (2) a Israel (2) - 8 desembre 2004

Boines.... no es que ara m'hagi donat de cop pel tema correus.... nomes es que m'han passat coses que mira, me ve de gust plicar. Ahir a la classe ma diuen que volen plegar d'hora que es la Hannuka. No, no te res a veure amb la novia del Jackie, del bosc de Tallac. Resulta que es com Nadal, encenen set espelmes i les van apagant una rera l'altra durant una setmana. Em van explicar la historia pero ja no me'n recordo (ja m'ho deia l'avi Pacu.... cues de pansa!!!!!). Aixi que com que vam plegar a les dues vaig decidir d'anar tot passejant a Jaffa.
Els alumnes m'han explicat que Jaffa es la ciutat mes antiga del Mon.... Que te 4000 anys, que ja son uns quants, i que a la seva historia ha passat per mes mans que la Bibi Andersen -osease... el Manolo-. Pero es veu que te un port de pescadors molt xulo -no se que deuen entendre ells per xulo... fijo que no han anat per la costa Brava- i que a la caiguda de sol les cases son fantastiques....
Total que a les quatre comenco a caminar cap a Jaffa - no!!! en una hora seras alla deien ells..- tot veient el cel ponent-se darrera l'horitzo (que tendre eh?) i, de cop, arriben nuvols i es fot a ploure..... tota la setmana amb un temps de nassos i el dia que tinc temps va, i a ploure. Segur que l'Aznar esta per aqui.

Un parell d'horetes de passeig per la Jaffa deserta i despres retorn a l'hotel. Em vaig trobar un mercat brutal, fruites, vegetals, peix, ... de tot una mica. Pero ja estaven tancant i, al tancar, pillen el que els ha sobrat i cap al terra. I tot de gent comenca a arreplegar el que poden i, de cop, oh meravella!!! la dona de l'hotel del mati rapinyant tot el que podia, podrit i no podrit. Un merder de capses i plastics per terra, estil deixalleria.
Darrera el mercat he descobert el carrer mes comercial, en plan petritxol de Barcelona i, de cop, en un xamfra tipus nunyez i navarro amb una pizzeria, al segon pis, comenco a sentir musica. Us recordeu del video clip dels u2 a usa dalt d'un terrat? Doncs igual, pero no era el Bono (ni el Loto.... que dolent eh?) eren uns quants peluts amb timbals, un micro i una trompeta.... m'ho he passat bomba!!! Jo, i l'urbano que havia de fer circular la gent... em sembla que estava mes per la musica que per els cotxes.

I, despres de sis hores de caminata, a dormir. Fins avui, que tinc unes agulletes per fer acupuntura a tots els xinos alhora.