Uili Foc 34 a Buenos Aires

A Media Luz


Created with Admarket's flickrSLiDR.

I ara a Argentina...

Argentina ha sigut una sorpresa... ja us ho explicare millor en un altre moment. Darrerament sempre dic això i al final no faig pas res, a veure si em poso les piles....

El primer dia passejant per la ciutat fins a la Casa Rosada i agafant el metro, el "subte" de la linia A. Una passada, tot de fusta, un soroll escandalós i barato barato. Em va agradar molt.
Al vespre, amb la ganona, vaig anar a fer un "Choripan", una espècie d'entrepà de xorisso obert bastant secot. El "Chori" aquest -així n'hi diuen ells- no entrava ni "patràs", però estava prou bo barrejat amb unes patatilles i la coca-cola. Però no és una crítica eh? hi ha moltes altres coses que no entren ni "patràs". Una magdalena de bon matí, amb la boca ben seca, acompanyada d'un bon got d'aigua. Rotllo pastant ciment porlan. Un polvorò d'anís després d'un dinar de Nadal. Un discurs del Rajoy dient que "nunca apoyamos la teoría de la conspiración"... Va home va!!!

I després, una nit de festa a la plaça Serrano. A la tarda converteixen les discoteques i els bars musicals en tendes de moda. Tot de penjarobes enmig de la barra i el wisky. De debó que impacta molt, les llums i les boles de miralls i els tanguilles de disseny i els tops i camises per allà al mig amenitzat amb música màquina. És una mica rotllo anar a l'Apolo i trobar-te a la Maria de la fruita de la Boqueria, amb la música a tot drap .... "Mango, que rico el Mango...." o era el Mambo?? potser m'equivoco.... O entrar al Zara de la Rambla i anar-te fotent xupitos de wiskipitx mentre t'emproves les samarretes, fijo que t'emportes la talla tonta i el color xungo..... però vaja, com que el sara aquest es baratillo doncs mira, tampoc passa molt.

I el dissabte, abans de sortir cap al Carib, vaig anar a La Boca. Es - pec - ta - cu - lar. Em va agradar molt. Vaig veure el "pelussa" Maradona fent-se fotos amb la gent (el pobre xaval ho intentava però feina més plorar que riure). La Bombonera. I tot passejant veig en una terrassa d'un restaurant on sonava un tango amb dos dels cambrers ballant amb una rialla d'orella a orella, ... M'hi vaig quedar. Al cap d'una estona apareix un bandoneó, un violinista, un cantant i una parella de tangueros. I, oh sorpresa, la noia era japonesa. La Yumko. Joder aquests japos!! son per tot arreu. Aviat al Tarantos de Barcelona hi actuara el "chiquito de Nagasaki" cantant "Ole mi mare!!!.. quelida espana, quielo patatas blavas....!!!". La veritat es que ballaven de perles i, és clar, jo, ni cort ni peretzós vaig demanar de ballar amb ella. I, pim, pam, pum. Ja em veus ballant amb la japonesa, vaig fer un ridícul espantós, tipus pop a la ferreteria. Un parell de trepitjades i unes cuantes carcajades de la Yumko i el violinista -per cert, argentí de "pura sepa"-, pero no vaig quedar del tot malament.

I el Caminito de Boca també es prou xulo, una mica massa turístic, és veritat, però em va agradar força l'ambient. Ara, per sentir el real Buenos Aires, res com San Telmo i la bodega Dorrego... Que no Borrego...

Apa, abraçades a tots...

Uili Foc 33 a Auschwitz

LaBandaSonora
Caetano Veloso - cucurrucucu paloma
.

A Varsòvia per feina, no podia ser d'altra manera, i el dimarts que jugava el Barça, què faig? Busco un local, el Champions, un bar fins dalt de gent i pantalles de plasma, unes trenta, foten tots els partis de la "xampinyons" i a la pantalla gran el Barça.

Una taula!!! merda! tot plé, jo dret, i, de cop, sento català al meu costat. M'acoplo ràpid i pillem lloc, xerrant, xerrant, va i resulta que els dos xavals catalans son proveïdors del meu pare, ostia! el Món no és que sigui petit no, es que és una "canica" (i si, jose maria, si, jo, si pogues ser, tambe la vull de caniques). Volia dir un "bolote" d'aquells de jugar al "guà" però és massa gran, millor una "canica". Però no s'acaba aquí no, un de Sant Quirze,pijo de Sabadell, clar, i l'altre de ..... ara no me'n recordo. Total que a mig partit dic que voldria anar a Cracòvia i en David s'apunta: "anem plegats". Ens organitzem durant la setmana i el dissabte a les set trenta del matí cap a Cracòvia i falta gent...

En cotxe, polonès. El David xerra polonès així que més o menys em penso que vaig sobre segur, però igual no. En David es el que en català anomenariem un "fitipaldi", o sigui un que creu que els seu cotxe és tipus jamilton o fernandolonso -total anavem amb un astrilla de la "avis"-, per unes carreteres tronades, tronades, el paio a tot drap i jo fent de copi ( "sasar!!, cuatro!, se cierra y entra!, trata de arrancarlo!!, la foto collons!, oju!!!!, ...), ens vam passar les sortides dos cops, el cabró no em donava temps a llegir i avançàvem els cotxes de quatre en quatre, per contínua, per doble contínua, al mig d'un pas a nivell, ... era igual, al fitipaldi li era igual, per un moment vaig estar apunt de lligar-me també els cinturons del darrera, millor morir ofegat pel coll per culpa del cinturó que atravessat per un intercity en un pas a nivell. Per cert, dir-li intercity a aquells trens ... "manda güevos". Això si, un radar cada cinc quilòmetres amb un cotxe de poli al costat, només cal mirar la foto... no té pérdua. Sense parar més que per posar benzina i després d'un parell de fotos de la policia decidim que anirem a Cracòvia a la nit i que tirem cap a Auschwitz.


Auschwitz. Joder. El matí era fresquet, gris i una mica de boira, tots els ingredients per no anar-hi, però va valdre la pena. Aquests alemanys estaven realment pirats. Les sensacions que desperten els barracons son realment impossibles d'explicar, veus els llits de vuit persones on ara n'hi cabem dos -bé, alguns, jo continuo dormint sol, joder. Per que vull? no fotem eh? no fotem-, les càmeres de gas, els crematoris, les fotos de la gent, les cendres, les sabates, els raspalls de dents -milers-, les maletes, les palanganes, ...., tot el que els van prendre i van guardar.... les cel·les de càstig... De debó que en un moment em va costar contenir les llàgrimes (quan has tingut un jueu aprop teu entens millor el que era aquesta cosa dels camps de concentració). Erem a la sala de càstig on, en una cel·la de 90 x 90 centimetres tancada de dalt abaix i nomes amb una porta a la part inferior, colocaven quatre presos que havien d'estrar drets i estrets tota la nit i després anar a treballar, així durant quinze dies, si aguantaven, si tenien sort - i sembla que alguns la buscaven- i morien podien ser menys. En un dels moments vam trobar un italià que anava sol i era el segon cop que passava per Birkenau i Auschwitz, vam creuar unes mirades, expressions i ens vam quedar quiets mirant les putes cel·les, només va poder dir "pazzi" i "non si deve dimenticare". Exacte.

Birkenau és encara pitjor, només arribar per la carretera i veure les vies que passen sota la garita del vigilant em venen a la memòria les cares del Yitzac Stern o la Danka a "La llista de Shindler", els filats, els llums, els barracons al seu lloc, els senyals de perill, les runes, ... tot construit pels presoners. Les flors sobre la via, les pedres a les làpides. Ningú hauria de passar massa temps sense veure-ho. Massa important. Massa impactant.
Ara em venen centenars de paraules per posar aqui però segurament no m'agradarà tornar un dia a aquesta pàgina i veure el que hi vaig posar perquè m'hauré quedat curt. Fins aquí.

Koniec.


Aqui nomes teniu les fotos de Auschwitz, si cliqueu en alguna de les fotos del post veureu totes les de Polonia


Si puc, aviat el uili foc de cracòvia.

No he volgut ferir a ningú amb cap comentari "divertit" mentre xerrava d'Auschwitz, només he volgut treure'm de sobre la transcendència que té.

Uili Foc 32 al Canigo

LaBandaSonora

Amunt, amunt!!!!!


Aprofitant un cap de setmana curtet per la nostra terra, Catalunya, he pujat al Canigó (aqui he hagut de canviar el meu teclat per posar l'accent, pero l'ocasio s'ho mereixia). Primera vegada, i ultima? Ja veurem...
Divendres a les set al Pika, com sempre, tots tard, i amunt per l'autopista, una mica de cua, el Belda a la radio i una bona xerrada -ja tocava- amb l'Emma. La caguem, ens hem equivocat, anar esperant la propera sortida, i apunt de fer mitja volta de l'altre cotxe diuen: "Tira que cap a Cabanes arribem a Peralada", valens, jo segueixo, el poble s'acaba, joder, no hi ha carretera, pista de terra, estas segur? ells tiren, collons, cap al darrera. Arribem a Peralada, sort, sopar rapid i cap a la casa a dormir, alguns. Uns altres es dediquen a omplir de joguines el sac de dormir de l'Oriol, tren, ninots, ... tots, perque no hi havia un escalecstric que sino li foten amb mandos i tot. La pilota no que si no es nota que hi ha coses, collons, hi devia haver tots els juegos reunidos, una parell de comanboys i el quimicefa perque no el van trobar que si no.... Ara, quan es va posar a dormir ens vam trencar la caixa -del cos, no la del quimicefa, no se si m'explico-.

I l'endema al mati comenca l'odissea. Un dia sense parar. Set trenta, despertador al canto, tots al tercer son i el despertador donant pel cul, amunt!!! a esmorzar... "Pablo m'ajudes a fer els entrepans del dinar?" , Pablo amb un mos de pa a la boca i el plat gairebe buit " esto , que estoy desayunando , ...", Ester que pregunta " i que m'has guardao eh??? " , Pablo " ....", Tots, ens partim el tros de caixa que quedava...
Ens repartim als cotxes i carretera fins al peu del Canigó (puto teclat), a Prades, ens perdem de nou, solucionat, cap a la pista per pujar al refugi. Una hora llarga de sots, passos canadencs, bonys al cap de l'Ester - asseguda en una cadireta pre maternal.... - i el Pablo cagat pel seu cotxe... Arribem a la una al peu de la muntanyeta, tenim menys de quatre hores per pujar, dinar i baixar. El Juan es planteja si val la pena " Pues igual no cal subir no?", i jo que li dic "Pues igual no cale no...". Pero tots cap amunt amb un cohet al cul. Uri, Marcal i Juan posen el turbo i arriben abans que els altres sortim del refugi... collons!!! anaven cagant llets... Jo arrossegant la llengua per terra, aixo de no fer mai esport es una llastima, m'estic perdent.... ja no soc el que era...

Arribem tots a dalt, menjar rotllo embut -alguns encara no s'han acabat la truita-, foto amb l'estelada -que se la volien emportar!-, polars a sobre - de res Marcal- i a baixar toquen. Els genolls diuen prou i decideixo que em quedo dalt del Canigó, posats a dinyar-la que sigui a una muntanya de la terra tu. El Cavi m'agafa la motxilla i em deixa un pal... cap avall ... Arribo l'ultim... "vamos viejete!!!!" .... cabrons, que bonic es tenir amics... viejete?? viejete?? hostia, em faig gran... Una pepsi rapida -encara tinc les bombolletes fent camins pel nas i la gola-, corrent cap al cotxe i 22 quilometres de pista mes.... entrem a la Espanya que crema fotos del rei -al final em fotran un paquet, ja veureu- i, al sortir de l'autopista, manifa de camions. Voltes a una rotonda i fent sonar els claxons... "petats com estem i aguantar que ens toquin el pito...." sort que hi havia cotxes davant que sino els hauria ensenyat el que es un pito de veritat (ja tenia al Marcal apunt... malpensats!). Ens perdem de nou i arribem a Peralada. Jo sopo i de pet cap a casa a fer la bossa per Varsovia... els que es van quedar ja diran que va passar despres...




Fins aqui el canigo... el proper des de Varsovia.... a veure que passa el cap de setmana....

Apalins......

Uili Foc 31 al Grito de Mexic

LaBandaSonora

El GRITO!!!!

Doncs la nit del 16 de setembre resulta que es la nit del grito a Mexic.... Aixo vol dir que tothom surt a cridar al carrer?? Noooooooo. Es la nit en que a la ciutat de Dolores, el 1810, un tal Hidalgo va cridar des d'un balcó de la població: "Mexicanos! Viva México!", un crit que mobilitzava els sublevats al control de l'estat espanyol i iniciava la guerra de la independència. Es com si, un dia, per posar per cas, a un balcó prop de la plaça Sant Jaume, per posar per cas, sortis un tal Fidalg i cridés: "Catalans! Visca Catalunya!", per posar per cas, i que comencés aquell dia la guerra de la independència catalana... només per posar per cas eh? -a veure si em fotran a la presó per sublevador.... que no!!! que només es un exemple que poso per cas eh Grande-Marlaska? - El cert es que exactament un any mes tard la nit del 16 de setembre de 1811 l'exèrcit sublevat va ser traït i derrotat i el tal Hidalgo decapitat a la ciutat de Guadalajara.

I, oh meravella, aquest any jo he estat al "Grito" a la ciutat de Guadalajara....

És una bogeria, tot el centre de la ciutat s'omple de gent venent barrets de mexicà -de palla o del material que sigui- pintats de color vermell i verd (rotllo espray xungo, no us penseu) amb unes inscripcions unànims: "Viva México, Cabrones!". ( Us imagineu que un dia a espanya celebrin alguna cosa amb una inscripció tipus: "Viva España, Gilipollas!", és per comprar-ne un i canviar la "iv" per una "ay", jo m'hi apunto.. ) També uns quants cridant " a cinco pesos!!! " i venent barbes i mostatxos postissos, tipus Pancho Villa a cor-que-vols!!! N'hi ha via que anaven amb kit , barba, mostatxo, barret de cabrones i bandera tricolor a l'espatlla... L'estampa era d'escàndol. M'imagino estant a la plaza mayor a Madrit, la bandera d'espanya a l'espatlla, gorra enroscada, armilla estreta, monteras, collons a un cantó, puntets de barba, mà dins de la faixa i anar cantant ".. pi-chi!! .." mentre faig la volta a una rajola.... sic... Només faltaria el de l'organillo i la de los nardos en la cadera... Com em posi a parlar de "nardos" veuràs tu.... Ja em pica tot...

I ara que ja tenim la gent vestida i passejant per la ciutat només queda esperar ( "fumando espero ... al hombre ... "). La plaça de Degollados plena de xiringuitus de halar venent de tot, birria, tacos, burritos, fajitas, .... aquests mexicans tenen vint-i-cinc noms per la mateixa cosa... pasta de tortilla amb carn i salsa xile picant a dins.... l'única diferència es com tallen la carn i com de picant ho fan. El pitjor es el xile campana, "pica al entrar y repica al salir...", i és veritat, comprovat, jo, el meu culet i la tassa del meu vàter, Roca!! prepara una nova comanda!. També hi havia, nieves, aguas frescas, nubes de azúcar, mazorcas y pinturas varias.... Un bon còctel...
I un cop menjats i mamats -si has pensat malament es que la teva malaltia sexual es ja excessiva- tots cap a la plaza de Armas, davant del parlament de Jalisco -va ser l'edifici que va tenir el govern el primer any de la guerra de la independència- i vinga a entrar gent.. Tant plè que no ens podiem moure -sardinah en latah!!!- fins que a les onze de la nit -després de dues hores de pillar puestu- va sortir el governador, bandera en mà i fent-la ballar de costat a costat -tipus beneint la gent-, i va cridar durant cinc minuts i sense parar : " Mexicanos, Viva México!, Mexicanos, Viva Guadalajara!, Mexicanos, Viva Jalisco! " i tots nosaltres, perque jo ja era part de la festa, "Viva!!!".... I després un festival pirotècnic contra els edificis emblemàtics que ja voldrien a Blanes... més de mitja hora sense parar .... es pec ta cu lar....


I el diumenge cap a Monterrey, la ciutat del Forum 2007, han fet un canal artificial de més de dos quilòmetres i s'han gastat els duros... vaja els pesos... però els ha quedat de cine. Això si, han invertit tots els calers en el canal, i als voltants ho han deixat tot com estava, voreres trencades, barrils pel terra, tot despintat, .... un desastre. Aquí estan que trinen... A veure com els surt. Si es com a Barcelona, hauran d'hipotecar la ciutat per pagar les pèrdues...

Ja veurem.... apa, fins el proper viatge i, aviat, novetats del Uili Foc i d'un nou blog....

Uili Foc 30 a Bogota

LaBandaSonora

Si nois si, un altre cop pel Mon. Ara s'ha disparat America Llatina i no paro d'anar amunt i avall entre Mexic, Colombia i, aviat, Argentina. Ja us ho anire explicant.


Per Bogota, deixant de banda que els d'iberia em van perdre les maletes -sic-, fa un fred que et fa aplaudir amb les orelles i, a mes ara estan de pluges, benvingut a Colmbia ... ja, ja, ja.
Els alumnes m'han tret a passejar una mica per la ciutat i, la veritat, es que no m'ho he passat malament.
Em sembla que a Bogota, i segur que a tot el pais, els cirurgians plastics fan l'agost tot l'any, totes les ties tenen els mateixos pits - cadascuna els seus - igual de rodons i grans, jo diria que venen packs d'aniversari, fas els divuit, dos pits nous. Lo tipic, a Sabadell et compraven la variant i aqui pits, igual, igual, no es. Amb la variant pots anar per alla on vols, i amb els pits ELS fas anar per alla on vols.I, es clar, com que s'hi han deixat els calerons doncs a ensenyar-los! jerseis de coll alt? no, gracies! no se'n troben i els escots grans, es un escandol. Els tios tenen l'esquena una mica corbada endavant, rotllo jepa, clar l'esforc de l'abracada passa factura... alguns nois tenen els pectorals enfonsats, suposo que la duresa tambe els ha passat factura ;-). Aixo si, es un regal per la vista, avui porto dos ibuprofenos contra la torticolis, ... sort que no tenim el coll roscat que si no ja seria a terra de tant girar-lo. L'esquena, de moment, recta i els pectorals a lloc....


He visitat la ciutat fins arribar a Monserrate -despres de collar el coll de nou-, que es un monestir a dalt d'un turo. I resulta que esta agermanat amb Montserrat, hi ha la Moreneta i tot!! amb la senyera!!! i la gent resant davant...ostia!!!! Els vaig fer un sermonet catalanista que mes d'un ja es vol independitzar de Colombia, nomes falta posar un "puestu" de venda de pa amb tomaquet i a les botigues de souvenirs barretines... i la independencia mes a prop!!! (val, si, els turistes buscarien com a souvenir catala un barret mexica, rotllo rambles....ja ens val, ja).

I a la nit vaig anar a "Andres Carne de Res", un altre escandol, estan torrats els colombians. No havia vist res igual en la vida -ni ho veure, segur-. Vaja, vaig veure poc perque el rom va fer estralls bastant rapid. Es un restaurant immens, te 750 treballadors, esta ple de decoracio per tot arreu, no hi queda ni un raco en blanc, i no hi cap ni una agulla, vam haver d'esperar tres hores per tenir taula, i clar, en l'espera anar mamant i anar desenroscant el coll, les parrillades de carn escandaloses, els preus escandalosos... les ties!! escandaloses!!!.

Hi ha una pista barrejada amb les taules i clar tothom ballant amb tothom, ballenatos, salsa, pujats dalt dels bancs... , una autentica bacanal de la festa..., pits amunt i pits avall, tios per tot arreu, ties per tot arreu, ... aixo si, tots ben vestits, que, si no, la munio de pits rodons -operats- hauria fet mes d'un estrall (ja els fan vestits, no puc imaginar sense roba....)... Aix.... Colombia, Colombia.....

Em van explicar que van enviar a un de Lepe a Colombia a comprar coca i va portar pepsi.....

Apali... que us agradi...

Uili Foc

uili Foc 29 al Festcat

LaBandaSonora

Un altre any a la Festcat


Despres de molts dies, tot un any, de nou cap al festcat... Semblava que no es faria pero, ves per on,... es va fer i m'ho vaig passar millor que mai. Poquets i ven avinguts. Molt riure, molta son, molts amics nous, molts amics vells, menjar fred, .... Com sempre bon rotllo per tot.

Vaig fer tots els papers de l'auca, alumne, "mestre", punxadiscos, barman, showman, adormit.... Necessitaria un parell de planes per explicar tot el que va passar... pero no ho fare, us deixo que passeu una estoneta amb les tres-centes fotos que he penjat a internet.... Clar, si no hi sou no ho podeu captar... pero de debo que si hi passegeu no deixareu de voler anar-hi...

No us perdeu la serie de la Nuria amb el fang a la cara.... us agradara....

Per cert, tambe hi trobareu les fotos d'en Josep i la Carol, les de l'Ivan encara no m'han arribat pero si ho fan les pujare tambe... au!!!

Ah!!! i si feu click a la primera de les fotos les veureu totes rotllo passe de diapos!!!!! Que disfruteu!!!

Ens veiem l'any que ve....

Uili Foc 28 a Mexic

LaBandaSonora

Un altre cop a Mèxic.

Un parell de setmanes de feina a Guadalajara, i la del mig tot de coses..... El cap de setmana vaig anar a un poblet anomenat Mazamitla, hi vaig arribar en un "camion colectivo", tots apinyats i cada 30 kms gent pujant venent de tot: padelas, refrescos, papas con chile, .... Els venedors pugen -tots a l'hora, que es fotien una nosa!-, vènen pel passadis el que poden i l'autobus va fent, no para, i com que la carretera plana, plana, no es, doncs es clar, els gelats acaben plens de xile, les patates al cap del veí, les limes donant voltes pel terra i quan ja ho han emmerdat tot i acaben baixen -despres de cinc quilometres-, canvien de vorera a la carretera i esperen el del sentit contrari, i aixi na fen. Esta ben pensat, a mes li deixen una bossa de papes al conductor i no paguen res.... que pillus eh?.
En resum, fan com els rumanus del metro - si aquells que han canviat allo de "es triste pedir, pero mas triste es robar" per allo de "muchas grasias, estamos solos my hermano y yo..."- pero enlloc de demanar i tocar els collons i prou almenys aquests venen coses que amb la calor que fa a Mexic doncs sempre ajuda. Ara bé -que vol dir moro- si ho feu no pilleu les papes con chile, que després de menjar-les la llengua queda estil sabatilla d'espart, el paladar metxero bic i, després d'unes hores, el culet tipus "lanzallamas".... només és un consell eh?

A Mazamitla lloguen "Cabañas" i vaig trobar uns que anaven tot torrats i em van convidar. Vaig menjar "nopales" que son fulles de cactus amb un gust semblant al de l'esberginia... "Estan buenos?" em preguntaven i jo que dic que si i, tots a l'hora, : "Pues No Pales!! sigue! sigue!!", si, jo vaig pensar el mateix que vosaltres, "ai que em pixo de riure...." i despres es pensen que fan gracia. I segur que ells encara riuen ara eh?



El dilluns vaig anar cap a Riviera Maya, aprop de Cancun, a un resort d'aquells "Tot Inclòs".... I és veritat, tot inclòs, jalar a tothora i beure a tothora..... Cada nit a la discoteca una torrada diferent, he begut més en cinc dies que en tota la vida... pero és clar es que tu vas a la barra i dius: otro, i te'l posen, i quan vas ben torrat, que no t'aguantes, no saps ni dir el teu nom, ni el que vols, ni res t'omplen el got de nou del primer que pillen (o sigui, Tequila) i aixi fins que la gent agafa unes cogorses d'escandol, en serio, d'escandol. Jo vaig agafar un parell de cleques de campionat. Aixo si, en conec alguns (eh Juanillo, Marçal, Juanjo i companyia?) que els reventen el negoci en dos dies : "Tu mientras me veas en la barra vete llenando el vaso..."

I clar, quan comences a beure a les 11 del mati, a la barra de la piscina pinyes colades a dojo doncs passa el que passa. Participes a tot el que et proposen i acabes fent el show de la nit per a l´hotel... un dia de pirata, l'altre cantant el "besame mucho" amb l'orquestra, un altre ballant salsa, i aixi sense parar, ja es pensaven que era part de l'hotel (com que jo era dalt doncs no en tinc fotos pero si les aconsegueixo juro que les envio... ho juro)

I entre torrada i torrada -per cert l'esquena em va quedar ben i ben torrada tambe!!!- vaig anar a un lloc tropical i a les runes de Tulum. Unes runes sobre un acantilat al mar Carib... espectacular. I vaig nedar amb els dofins, es sensacional, sobretot quan t'empenyen dos dofins pel peu. I fan força eh?, jo no les tenia totes, anava pensant... com el dofi aquest se li escapi el peu tant ràpid com va m'enxufa el morro per allà on no toca.. us juro que anava volant amb el culet ben apretat... Si, son intel.ligents, val, però això no vol dir res eh?....











Doncs res, la setmana que ve als USA, a veure si passa res i us escric i com que em vaig deixar de dir res del dia que vam saltar en avio, si feu click aqui en veureu les fotos....

I tot aixo i mes fotos a la meva pàgina... www.joanrubio.com

Uili Foc 27 a Jalisco

LaBandaSonora


Doncs holens a tots des de Jalisco.... no te rajes!!!!!!!!! Ja torno cap a casa pero em venia de gust escriure quatre coses que han passat....

Tot va comencar com un desastre.... primer van cancel.lar el curs, despres el van tornar a demanar pero a una ciutat diferent... Total, que despres de 24 hores de viatge vaig arribar a Guadalajara.. a Jalisco, la terra del tequila, els mariachis i els toros....

El primer dia vaig espategar a la placa de la Universidad on el mim Tono i els pallassos Geronimo fan de les seves. I m'agafen per sortir, (es com si a un nen petit li dones un sonall, no sabien el que havien fet), despres d'acabar l'actuacio em diu : "tu no eres de aqui ....", "pues no, soy de barcelona...", ja la vam liar. Que si "dame un euro", que si "Rafa Marquez", total que vaig acabar recollint les monedes de la gent per als pallassos. Lo mes bo es que aqui et diuen que volen donar i tu els has de donar el canvi. Surreal. posen un bitllet de vint i n'agafen una moneda de deu. Als bancs els queden quatre dies aqui, "pallasos Tono, cambio moneda", una altra cosa es que te la canviin be....

El cap de setmana vaig anar a Tlaquepaque i al Tequila Express. A Tlaquepaque vaig escoltar Mariachis al Parian i menjar una "birria", no es que menges un plat molt dolent, es un plat de carn a trossets i amb ceba que es diu aixi, "birria", la meva picava rotllo chile campana que diuen ells: "pica al entrar i repica al salir..." i, es clar, per baixar la picor a beure. Beure unes "cazuelitas", unes cassoles amb un preparat a base de tequila que em van deixar distret, cantava el cielito lindo de peu a la taula i afinant!!!!!!!...

I l'endema cap al Tequila Express. Es un tren que et porta a la fabrica de tequila Herradura. Em va tocar un vago xungo, el verd, era com de la tercera edat i el que animava el cotarro diu: "que levanten la mano los solteros!!!" i deu dones de seixanta en amunt s'aixequen cridant "yo, yo, yo, yo, ....." i buscant nois amb mans amunt... la vaig abaixar tant rapid que em vaig carregar la tauleta del sient. quin mal!!!! i sort que hi havia tauleta i que em va parar l'impetu que si no m'envio l'eina de plantar homes a fer punyetes.....que cabrones!!!. Despres d'insistir vaig canviar de vago, al vermell. Ple de noies estudiants de turisme, totes guapes, que em van acollir al seu grup com un mes, no es que jo sigui molt guapo sino que els era igual qui arribes, a les onze ja portaven dues ampolles de tequila entre deu... Al tren era tot inclos, tequila a cor que vols, menjar i mariachis tocant durant tot el trajecte. Quan vam arribar a la "hacienda" jo portava quatre xupitos de tequila i tres new mix (una especie de mix amb tequila), ni sabia com em deia, ni per on caminar, ni on anavem, vaig agafar un got de tequila i una noia i que em portes per alli.... sort.
Despres de la visita a la fabrica i de veure els "jimadores" (els que tallen l'agave per fer el tequila), cap al dinar. Menjar mexica a dojo, fajitas, enchiladas, tortilla, jalapenos, guacamole, mole verde, carne en su jugo, pozole, guerines, txapulines, chile, habaneros, tacos, ..... I tequila, molt tequila. Jo vaig decicar-me als jalapenos i la veritat es que cada dia que vaig al lavabo me'n recordo perfectament.... i la tassa tambe.... ;-), i el vei tambe ;-).
Despres de menjar, festival de folklore mexica.... Mariachi, ranxeres, ball de veracruz, ball mexica, ball de sabres, i charreria, uns paios que feien virgueries amb cordes estil cow-boy america....
A les cinc, de nou al tren, mes tequila i cap a Guadalajara. A les onze vaig arribar a l'hotel gracies a un policia que em va indicar la porta i no em va fer bufar. Li trenco l'aparato si bufo.... i ell em trenca la cara a mi... segur....

si feu click a les fotos en podreu veure totes les que vaig fer al viatge....

Au, fins la propera.....

Uili

Uili Foc 26 a Sant Petersburg

Abans de res, hi ha amanida rusa, allo que en diem ensaladilla -suposo que perque tot sovint es ben salada...-, a Russia. Es diu Stalichni i es bastant semblant a la que nosaltres mengem, pero amb una mica menys de maionesa. Que aqui mes que ensaladilla hauria de ser maionilla. Estic segur que sovint la fan dins el pot de la Calve directament, hi posen unes patatilles, pesols -molts pesols que son barats- i una mica de pastanaga. I au anar barrejant. Amb alguna que he tastat es podrien "alicatar" lavabos i tot, rotllo morter porlan....

A Russia les ties son altes, vaja, en general. I a mes a mes, sembla que hagin descobert la mini faldilla. Dir "mini faldilla" es dir una mica massa, inclus "micro faldilla" seria massa, fan servir bufandes enrotllades a la cadera (algunes es foten el cinturo i, au, a passejar) i, es clar, com que les cames curtes, allo que es diu curtes, no les tenen, l'efecte de distraccio es impactant. Si, l'impacte que foten els tios amb el cap contra els fanals.. De debo, es espectacular. Miris on miris, cames per tot arreu... i les cabrones ho saben.. i tant si ho saben.... talons alts i caminar de mareig....

I parlant de ties, a l'hotel hi he sopat un parell de nits - per cert, aqui beuen una cosa anomenada Mors, que es com melmelada de maduixes dissolta en aigua; fa tres setmanes que en bec i estic apunt de la vomitera perpetua, ho juro- . Doncs be, sopant al xeraton sempre hi trobava les mateixes tres ties, dues d'elles es-pec-ta-cu-lars, prenent un te. Miraven tots els tios directes als ulls. I jo que penso, aquestes venen aqui a lligar-se algun paio ricatxon.... Doncs no!!!! una ve i m'agafa el brac.... i em diu que si la vull portar a la meva habitacio... (Ostia!!!! que si la vull portar? que es prepari!!! que be!!! com em prova l'edat!!! ja saltava d'emocio...) i despres acaba la frase (sempre hi ha una pega... .sempre!!!!), que per 200 euros em pot fer moltes coses... Joder! Dones de moral distreta...., putilles, eren putilles!!!! i cada dia son alla.... ara ja no se si mirar o no..... a veure que es pensen!!!! si volen anar al llit amb mi, doncs que lliguin una mica no??? que s'ho currin mes!!!!! pagar... pagar.... si home!!!!!

I el divendres cap a St Petersburg, en un tren que va tota la nit. Uns 60 euros el trajecte i clar, el bitllet tot en rus, en cirilic!!!! Aixi que arribo a l'estacio i despres de buscar i buscar trobo el meu tren. Arribo a un vago tot ensenyant el bitllet i em diu la revisora, per signes, es clar, que entri aqui. I una frase en rus. Jo ni idea, fins que surt un noi i em diu "tuentieit!!!!", val, gracies!!! La revisora es va passar tota la estona i part de la nit dient "tuentieit!!". Cada cop que la veia jo li deia "tuentiet!!" i ella responia igual ... Al final ho deia per tot: jo li demanava pel lavabo i em responia "tuentieit"!!... Jo he apres una paraula en rus: "Ushanka", que vol dir barret-de-pell-de-conill-que-es-plega-cap-avall-rotllo-militars. Us imagineu que a tot el que em preguntin jo contesto Ushanka? com que no se res mes.... "Tens ganes de pixar?, Da! Ushanka!" i el tio es treu el barret i me'l posa tipus orinal... Si es que....

Sant Petersburg es genial, em va agradar mes que Moscou, em recordava una miqueta a Estocolm, pero hi fa un fred de collons. Mes que fred, vent gelat per tot arreu. I vaig tenir molta sort perque, gracies al canvi climatic, el desgel del llac ha arribat unes setmanes abans i la imatge de veure trossos de gel navegant pel riu era espectacular. Es quedaven parats al pont i la pressio dels altres els anava trencant en petits bocins tipus kriptonita, amb un soroll brutal. Uns quants ens vam quedar tontos veient-ho i uns altres ja eren tontos abans de veure-ho i els mes tontos encara hi son, que amb el fred que cascava es gelava fins el marronet aquell que es fa sota les ungles, o sigui que ara deuen formar part del paisatge urba...

El diumenge vaig anar a Petergoff, que era la ciutat d'estiu dels tsars, tipus Versailles a Franca. Les fonts, que vaig veure el 83, son espectaculars pero les posen en marxa el maig. Es veu que l'hivern de Russia es massa dur per les estatues d'or, pobretes. El dia que les van fer segur que no van mirar el temps que feia... I jo m'he quedat sense fonts!!! pare vull les diapos!!!! Hi haure de tornar aviat a veure si em retrobo amb la Julia....

Per cert aqui podeu veure les fotos...

Be, ja torno cap a casa el divendres.... a veure si ens veiem!!!!!

Uili.....

Uili Foc 25 a Moscou (1)

Doncs si, de nou a Moscou. Ja hi vaig ser l'agost del 2005 i també el del 1981 amb els pares. Però d'això ja en vaig parlar en el seu moment... així que ho podeu rellegir.

M'han passat un parell de coses, a l'avió i amb la policía... encara tremolo ara....

En aquest viatge, tot i el canvi climàtic, Rússia és una altra. Vaig arribar amb una mica de neu pels carrers i un fred que pelava el cutis... Però us preguntareu: com vaig arribar a Moscou???

Doncs vaig agafar un avió Aeroflot a Barcelona i jo no les tenia totes. Jo diria que era un Tupolev vellet vellet, la veritat es que feia un munt de sorolls per tot arreu. Els culets ben apretadets, per si les flais. L'avió anava plé fins dalt i anaven passant tots els russos per dins la calinga (m'encanta aquesta paraula... carlinga... -carlinga, carlinga, carlinga... mayá... -, val, es molt dolent.) fins que en veig un que porta un carnet del Barça. Ostia!!!!!! Resulta que un bon grapat venien del camp de veure el Barça - Madrit. Els tios estan tan malalts que havien agafat un vol només per veure el "clasico español". I, és clar, a mi me'n van tocar dos al costat... Anaven beguts fins a les celles i van començar a demanar vi a les hostesses... "Citiri!! Citiri!!!"... demanaven les ampolles de quatre en quatre i les anaven guardant a la bossa del seient. Unes setze entre els dos. Al final vam acabar xerrant en català i tot, anaven tant torrats que em van convidar a veure el CSKA de basket i dient-me que era el catala mes ben parit de tots i que tenien ganes que els portes a veure toros. Els portare als San Fermines, els fotre davant les cornamentes i els diré que vagin passant, que jo els atrapo més tard.... Quina tabarra que em van fotre durant quatre hores.... Be, a la fi, no em van trucar i em vaig quedar sense partit... snif snif...

Al final de la primera setmana vaig anar a passejar per la Plaça Roja i tot caminant pel km zero de les carreteres russes, em giro i em diuen : "Papiren" o alguna cosa aixi... "Ja hi som!", jo els dono el passaport. Ho tenia tot, el passaport, el visat, el paper d'immigració, una bossa de pipes, les calcomanies dels foskitos.... tot!! Ell es mira el meu passaport i diu que em falta un paper conforme soc en un hotel. No, dormo a sota el pont i el visat l'he robat. Mandan cojones. Diu que no me'l torna.. serà cabró, que per poder posar en ordre el paper els haig d'acompanyar a una comissaria que està una mica lluny i esperar unes quatre hores per obtenir-lo. Pero que es clar, tot es podria arreglar si, com aquell que no vol la cosa, jo portés a sobre 3000 rubles (uns cent euros) i permetés que fos ell el qui els portés a sobre. No m'ho podia creure. Clar que son rics els polis a moscou, cordons!!!! jo tenia ganes de dir-li que a sobre només portava cromos de la danone (aquells de l'any de la quica grocs i blaus) o que si es pensava que era gilipolles a més de català. Li vaig dir que 700 rubles. I el tio va dir que no, que ara havien de ser 3500, que si em pensava que allò es podia regatejar. Que ell era un tio legal i que el preu era el preu. Ostia!!! un tio legal!!!! sera cabrón. Ara no li puc regatejar, "ui, perdoni, es que no ho he vist que em farà la factura... podem passar la visa???? Si li dic que soc de Sicília em farà la tarifa de preus d'amic? " Va home va!!!!! Jo només tenia ganes de fotre-li el barret aquell de pèl de conill ben encasquetat, rotllo bombeta, punxar-li el pin de poli al mig del nas i sortir corrent cap a l'hotel. Em va deixar pelant-me de fred a la cerca de noves víctimes i jo vaig trucar a l'hotel. El cap de seguretat va parlar amb el poli i, després de vint minuts de conversa -els de vodafone estan contents, segur que el poli els cobra comissió també- em diu que marxi que ha estat un malentés i que perdoni. Que hi ha molta gent dolenta per la ciutat i que els polis han d'estar per totes... Surrealista..... Sort que tinc un testimoni.. però no us diré qui es....

Em sembla que cauran un parell de uilis més així que ja ens anem parlant...

Uili....

Uili Foc 24 a Sabadell (1)

Aquest Uili Foc sera una mica diferent, encara no he decidit si l'enviare a tothom o nomes el posare al blog.... ja veurem.
Fa uns quants anys, com la majoria, vaig estudiar EGB al col.legi Miquel Carreras, a Sabadell. Quan vaig acabar el vuite vaig marxar a viure al centre de Sabadell i vaig perdre per complet qualsevol contacte amb els antics companys d'escola... I despres de vint anys!!!!! a algu se li acut de fer un sopar d'ex-estudiants d'egb, la promocio del 85....

Si en voleu veure les fotos podeu clicar aquest link... pero despres de llegir el blog eh??

Pero va, anem per feina...

Aixi que comencen a trucar a telefons i em truquen a casa... a casa!!! es clar com que jo sempre hi soc!!!! doncs va la Montse i te la sort de trobar un dia la meva mare. Aquesta, ni corta ni peretzosa, em truca a Mila i em diu :"una noia que es diu Montse Diaz vol quedar per sopar amb tu" i jo que penso: "esta ben desesperada!!! segur que ha trucat als altres vint-i-cinc i ja nomes quedava jo".... si, era durilla en aquell temps i jo, que era un pardillet, doncs la veritat es que ni ganes de mirar-la per si de cas. Quan la truco em diu que no, que es un sopar amb tothom del Miquel Carreras... doncs val!!! jo vinc!!!! A veure que em trobare!!!

Per no anar-hi sol vaig trucar la Marisa, recentment recuperada (gracies Sonia!) i ens vam encaminar amb la MariCarmen cap a l'Urpi... Ja hi havia gent, uns vint, tots drets, amb el cava a la ma... la primera que veig: "la Montse Diaz!!!" i abracada que cau!!! i aixi a tots els que em recordava del seu nom, o sigui, quatre. Si, clar, que esperaveu!!! Despres va anar arribant la resta de la gent i tots a xerrar.....
Una xerrada que va portar sorpreses, el temps ajuda. Vaig saber que havia estat el somni erotic d'un parell de les meves companyes d'escola.... Si es fan realitat anire de cul.... -que mes voldria jo!!!!!-. Tots van anar ensenyant les fotos dels fills, algun ja te disset anys!!!, un parell de solters (si, un, jo) i la majoria ben colocats des de sempre. I les fotos antigues que van anar rulant i vam comencar a trobar-nos tots... quins farts de riure!!!!

Pel sopar jo vaig seure entre la Marisa i la Meritxell, que es conserva igual que el darrer dia d'escola -esta fantastica- (per cert, que ha escrit un post ben xulo al seu blog), i el Dani Torres, el xulin d'aquella epoca (dic xulin per no posar sobrat.. pero podria) em ve i em diu : "veo que t'has espabilao, con lo paraillo que eras", si m'arriba a seguir la pista igual li pilla un infart......, es el que te el temps. El Samuel, com sempre, es va posar ben aprop... i dit amb carinyo segueix igual aquest, els mateixos tics, el mateix friquisme -be abans no es coneixia la paraula fric pero ell ja ho era, en va ser el precursor, segur-, pero ell alla, aguantant.

Les noies la majoria molt canviades o, per ser honest, gairebe no en tenia record d'aquell temps. Fa vint anys una noia era un element semblant a mi, que no m'interessava i que era incapac d'entendre. Com canvien les coses, be, d'entendre-les encara no ho domino.... La Montse ara tira de centre d'estetica, el porta ella i ja hem quedat per fer un massatge... ep!!! que esta casada eh??, el Richi li ven les maquines, la Rua segueix amb els viatges, la Meritxell escriu contes -bons pel que he sentit- i hem tancat el cercle amb una amiga comu de Madrit, la Triminyo segueix sent un nervi, l'Anabel va canviar de vida i a fe de Deu que li prova, segueix impresionant i, el millor, segueix sabent que es impresionant.... la Marisa no ha perdut les bones coses i n'ha guanyat de noves i, de cop, ha passat a ser una de les millors amigues que tinc.

I Dels nois... be, ja us he parlat del Dani, el Samu i el Richi.... el CristobalCorredorNavarro, que aixi es com el coneixiem, esta sensacional, ha millorat amb el temps, fa de bomber i fotograf al mateix temps i ja tinc ganes de recuperar-lo. L'Enrique va arribar de l'Afganistan.... es paracas... sergent major de l'exercit d'Espannnnnnnnyyyya!!!!... aquest sempre ha sigut un dels bons amics... dels que n'he anat sabent coses...

I despres del sopar....... vam anar a la zona hermetica.. i, es clar, la vaig liar.....

Aqui en teniu un video que he fet amb les fotografies... ja em direu el que...



Ens seguim llegint que aviat arriba el de Moscou......

Uili foc.

Aix si, i recordeu que podeu veure totes les meves fotos i els uili focs a la meva pagina joanrubio.com que aviat estara enllestida....