diumenge, de setembre 21, 2008

Uilifoc 42 a Washington


Outlaw - I don't wanna lose you love tonight

Doncs aquest darrer mes me l'estic passant a Washington. A l'espera que us pugui donar novetats, que venen aviat, us en vull explicar una de divertdia que m'ha passat per aquí.


A veure, estic fent un curs per una empresa de software i som uns vint a la classe, hi ha de tot. Hi ha un belga espectacular del que no m'atreveixo a explicar res perque no me'n sortiria de lo peculiar que es (samarreta de ratlles horitzontals gruixudes, granat, blau i blanc, pantalons curts a mitja cuixa color blau marí i tela de tovallola, mitjons a l'alçada de mitja canya, sabates de color marro, ronyonera negra de l'any de la picor a mitja alçada de panxa una mica per sobre del melic, ben ajustada no fos cas que caigues, i càmera de fotos konika de rodet, amb funda de pell negra gastada pels cantons, una perla autentica), una russa, un parell d'alemanys, una tailandesa i un munt d'americans..

Una d'elles, l'Amanda, va i ens envia un email dient-nos que el divendres (el passat) se'n va a un concert de música dels anys 80. I jo que dic que m'apunto.

Un concert dels anys 80? nooooo! una festa anys 80!!! vam arribar al teatre plé de neons fúcsia, verd i blau, "The State Theatre", vam fer cua per entrar i no tenia desperdici, a la cua ja flipava pero quan vam entrar em van caure a terra, en serio, un escandol. Gairebé tothom anava vestit anys 80, les ties cabell crepat amb la planxa, allo que els quedava aixi com fent ones, minifaldilla i escalfadors de cames, sabates de talo de colors xarol pujats, samarretes curtes -melic a l'aire- i coll ample ensenyant una espatlla. I algunes estil Eva Nasarre amb els escalfadors, el top, les malles i el tanga per sobre, sense comentaris. Jo no sabia si estar per el concert o mirar-me la gent. Clar que després vaig pensar, la penya aquesta ha vingut així vestida des de casa, m'imagino aquell que passejava el gos i se les troba i pensa que son putilles, segur, o que la joventut s'ha trastocat o que el frikisme ha tocat fons. El mon esta estabornit.
Els tios hi havia de tot. Vambes amb tanca de belcro -brutal-, xupes de pell blanca amb tot de cinturons penjant, cintes florescents al cabell, samarretes atari, ulleres de pasta, camises verd florescent, viseres de tovallola , ..., all-stars per tot, cabelleres estil bjorn borg i smileys i pantalons d'esport apretats.
I la música tot anys 80 des dels 99 luftballons al live is life passant pel karma chameleon del boy george.... un autèntic festival. La gent estava com boja i tothom ballava tipus anys 80, no se com explicar-ho, com el clark kent al superman 1. I passaven videoclips d'aquella epoca, aquells videos eren autentics del mil, rotllo fama, ostres!! no ho recordava, el lionel ritchie i els a-ha... Buf!!! quins records aquells!!!! Això ho hem de muntar a barcelona aviat, i el grup ja existeix, De Mortimers... nomes cal que mireu quan toquen amb la banda.... Aqui un espectacle al youtube. Ah, aixo va ser al festcat...

Apa, esteu atents que aviat arriba la novetat....

4 comentaris:

diablessamariken ha dit...

la novetat? quina novetat??

Per cert! m'apunto a una festa d'aquestes! sempre he volgut fer festes així a casa d'algú, he de confessar que m'encanta la moda dels 80...

Ptons

Unknown ha dit...

uili maco! aquest cop m'hi vaig avançar jo! Aquest maig passat vam estar a Anglaterra a l'aniversari d'un amic de la Cristiana, vora d'Halifax, en una fests vuitentera en un típic cottage anglès. Aquí algunes fotos que no tenen desperdici:
http://picasaweb.google.com/miquelot2007/200805AniversariGlen?authkey=WgL36DRtfSA#
Una abraçada!
(Quan et veurem al facebook?)

Uili foc ha dit...

iep miquelot, al facebook? pero aixo serveix per alguna cosa? pregunto eh? que no se pas que s'hi fa.... I ara em miro les fotos, jo aixi que me les enviin les penjo per algun lloc -segurament aqui-.

Iep diablessa, no tothom saps el que saps tu, i s'ha de dir .. .i la moda dels 80.. ehem... tu hi erets?? ji ji ji

francesc ha dit...

despres t'emprenyaras si per el carrer et diuen " FRIKI ", amb
aquestes amistats i aficions ja em diras, hei Joan si em pots conseguir monedes de quarter de Alaska i Hawaii, acabare la cole
de coins dels EEUU. i quan tornis per Sabadell els de casa et farem la onada.
Hala que sigui lleu.

Sela Malikun