uili Foc 21 a Rumania (1)

I quant de temps que feia que no us escrivia eh?? ..... ja miraré de tornar-ho a agafar val???

Primer que res, hola a tots, pero sobretot als nous. Ja anireu veient de que va això amb el temps....

Doncs si, ara mateix soc a Rumania, a Bucarest. Pel que he pogut veure aquests dies la gent es bastant curiosa. Aquí les marques catalanes tipus Vives Vidal, Belcor, "El Cruzado Magico de Playtex" i companyia no tindrien cap tipus de futur. M és del 50 per cent de les noies les porten sense agafar. Es igual com sigui el pit, cap enfora, petit, gran, amunt, avall, meliquer, ... sostens fora!!! els tios van de cul.... Pel que fa a l'individu masculí hi ha de tot però es pot trobar algun especímen curiós -com dos d'avui- amb pantalons de pinces i samarreta imperio de les transpirables -"o sea, yena d'aguheritos!!"-, i amb pels no m'he atrevit a mirar més avall però m'hi jugaria un pèsol a que duia uns mitjons blancs tipus garatge -si, aquells amb una ratlla negra i una de vermella- i mocasins, nàutiques hauria estat massa!!!. Total que es veu que el tema tors aquí el cultiven.... De tangues i calçotets slip, més endavant....

El cap de setmana he decidit agafar el cotxe una mica fart de Bucarest hi he anat cap als Càrpats i Transilvània i cap al Mar Negre. Les carreteres son un desastre, no hi ha senyals enlloc, una via del tren atravessa una espècie d'autopista i, bàsicament, la gent fa el que li rota. Pels més viatgers dir-vos que no res val massa la pena excepte el castell de Peles, que, com el seu nom indica, el que el va fer estava forrat, perque barat, barat, no li va sortir. Dels que he vist a la meva vida és dels millors -igualat amb el de Neuschwanstein-, està plé de sales, tapissos, fusta treballada i portes secretes. Al rei aquest (Carol I) li va costar 45 anys construir-lo, total que quan el va acabar va arribar la primera guerra mundial i hi va poder anar un cap de setmana... El que si el va aprofitar va ser el Ceaucescu - "Chochescu" en castellà-, que es veu que s'hi portava dones de moral distreta de tant en tant per impressionar...

L'altre castell es el castell de Bran, dalt un turó a la frontera de Transilvània, encara que l'empalador Vlad Tepes, el comte Dràcula, no hi va viure mai -si no sabeu que vol dir empalador es, ras i curt, fotre un pal pel cul fins a morir- la llegenda -i bàsicament el turisme- diu que es on mossegava les seves víctimes. Val, l'únic bo que té és que és petit, fa cagar de por si hi vas de vespre, i al camí de l'entrada hi ha un parc temàtic Dràcula a l'estil Peruà. O sigui, milers de tendes amb dents de dràcula, samarretes de transilvània i capes negres. Ja només els faltava fer passar totes les ties que no porten sostens per davant d'una de tios, fer-los fotos, i dir que les dents llargues son Draculianes... son d'una altra cosa!!!!!

A la ciutat de Brasov, va fer un diluvi d'escàndol i com que el drenatge és tan bo doncs més d'un cotxe aparcat als baluards de la part alta va baixar tipus riera del Maresme, van haver de suspendre els concerts, i jo me'n vaig anar emprenyat d'haver fet tres hores de cotxe per veure ploure. Tota la setmana fent 35 graus a l'ombra i el dia que me'ls gasto -ja parlaré de calers després-, es fot a ploure i no veig res. Gràcies Tomàs Molina. Així que escarmentat de pluja i com que l'home del temps va dir que diumenge faria bo, he anat cap al Mar Mort, 500 quilòmetres més de l'ala.

He arribat fins a Constanta, el Lloret de Mar de Rumania..... Ja els agradaria!!!! Té tres platges, un casino que només hi fan sopars, tres carrers peatonals que no hi passen ni les formigues i a més a més el Mar Negre és Blau!!!! Resulta que té molt poca sal, unes quatre vegades menys que el Mediterrani -que no en té mass que diguem-, i que l'aigua gairebé no es renova. Així que els peixos que hi arriben i no s'adapten gaire moren ràpid i es dipositen a uns 200 metres de la superfície, d'on no passa la llum i per això diuen que és negre. Això és el que expliquen els "pàjarus", vaja els "sardinus", però la veritat és que no saben què fotre per portar gent.... jo no hi torno...

A veure, m'ha quedat per explicar els calers, el menjar, l'hotel i la feina.... Abans de marxar us enviaré un altre uili foc amb la resta de l'aventura.

Com ja heu vist m'he explaiat una mica més que de costum però és que mira, he pensat que escriuré també una mica del que vaig veient i així em queda de record. Si no us mola doncs no ho llegiu i ja esta....

Per cert, divendres vaig acabar de llegir, gràcies Marga, "El Metge" de Noah Gordon, un gran llibre si us ve de gust saber algunes coses més de les religions jueva i àrab i passar una bona estona descobrint coses sobre la medicina... i com que aviat hauré de marxar segurament Costa Rica he començat el "Pura Vida" d'en Mendiluce, al que ja m'he enganxat després de deu pàgines, gràcies Sílvia, gràcies Anna...

Petons des de Bucarest....