dimecres, de març 14, 2007

Uili Foc 24 a Sabadell (1)


Aquest Uili Foc sera una mica diferent, encara no he decidit si l'enviare a tothom o nomes el posare al blog.... ja veurem.
Fa uns quants anys, com la majoria, vaig estudiar EGB al col.legi Miquel Carreras, a Sabadell. Quan vaig acabar el vuite vaig marxar a viure al centre de Sabadell i vaig perdre per complet qualsevol contacte amb els antics companys d'escola... I despres de vint anys!!!!! a algu se li acut de fer un sopar d'ex-estudiants d'egb, la promocio del 85....


Si en voleu veure les fotos podeu clicar aquest link... pero despres de llegir el blog eh??

Pero va, anem per feina...

Aixi que comencen a trucar a telefons i em truquen a casa... a casa!!! es clar com que jo sempre hi soc!!!! doncs va la Montse i te la sort de trobar un dia la meva mare. Aquesta, ni corta ni peretzosa, em truca a Mila i em diu :"una noia que es diu Montse Diaz vol quedar per sopar amb tu" i jo que penso: "esta ben desesperada!!! segur que ha trucat als altres vint-i-cinc i ja nomes quedava jo".... si, era durilla en aquell temps i jo, que era un pardillet, doncs la veritat es que ni ganes de mirar-la per si de cas. Quan la truco em diu que no, que es un sopar amb tothom del Miquel Carreras... doncs val!!! jo vinc!!!! A veure que em trobare!!!

Per no anar-hi sol vaig trucar la Marisa, recentment recuperada (gracies Sonia!) i ens vam encaminar amb la MariCarmen cap a l'Urpi... Ja hi havia gent, uns vint, tots drets, amb el cava a la ma... la primera que veig: "la Montse Diaz!!!" i abracada que cau!!! i aixi a tots els que em recordava del seu nom, o sigui, quatre. Si, clar, que esperaveu!!! Despres va anar arribant la resta de la gent i tots a xerrar.....
Una xerrada que va portar sorpreses, el temps ajuda. Vaig saber que havia estat el somni erotic d'un parell de les meves companyes d'escola.... Si es fan realitat anire de cul.... -que mes voldria jo!!!!!-. Tots van anar ensenyant les fotos dels fills, algun ja te disset anys!!!, un parell de solters (si, un, jo) i la majoria ben colocats des de sempre. I les fotos antigues que van anar rulant i vam comencar a trobar-nos tots... quins farts de riure!!!!

Pel sopar jo vaig seure entre la Marisa i la Meritxell, que es conserva igual que el darrer dia d'escola -esta fantastica- (per cert, que ha escrit un post ben xulo al seu blog), i el Dani Torres, el xulin d'aquella epoca (dic xulin per no posar sobrat.. pero podria) em ve i em diu : "veo que t'has espabilao, con lo paraillo que eras", si m'arriba a seguir la pista igual li pilla un infart......, es el que te el temps. El Samuel, com sempre, es va posar ben aprop... i dit amb carinyo segueix igual aquest, els mateixos tics, el mateix friquisme -be abans no es coneixia la paraula fric pero ell ja ho era, en va ser el precursor, segur-, pero ell alla, aguantant.

Les noies la majoria molt canviades o, per ser honest, gairebe no en tenia record d'aquell temps. Fa vint anys una noia era un element semblant a mi, que no m'interessava i que era incapac d'entendre. Com canvien les coses, be, d'entendre-les encara no ho domino.... La Montse ara tira de centre d'estetica, el porta ella i ja hem quedat per fer un massatge... ep!!! que esta casada eh??, el Richi li ven les maquines, la Rua segueix amb els viatges, la Meritxell escriu contes -bons pel que he sentit- i hem tancat el cercle amb una amiga comu de Madrit, la Triminyo segueix sent un nervi, l'Anabel va canviar de vida i a fe de Deu que li prova, segueix impresionant i, el millor, segueix sabent que es impresionant.... la Marisa no ha perdut les bones coses i n'ha guanyat de noves i, de cop, ha passat a ser una de les millors amigues que tinc.

I Dels nois... be, ja us he parlat del Dani, el Samu i el Richi.... el CristobalCorredorNavarro, que aixi es com el coneixiem, esta sensacional, ha millorat amb el temps, fa de bomber i fotograf al mateix temps i ja tinc ganes de recuperar-lo. L'Enrique va arribar de l'Afganistan.... es paracas... sergent major de l'exercit d'Espannnnnnnnyyyya!!!!... aquest sempre ha sigut un dels bons amics... dels que n'he anat sabent coses...

I despres del sopar....... vam anar a la zona hermetica.. i, es clar, la vaig liar.....

Aqui en teniu un video que he fet amb les fotografies... ja em direu el que...



Ens seguim llegint que aviat arriba el de Moscou......

Uili foc.


Aix si, i recordeu que podeu veure totes les meves fotos i els uili focs a la meva pagina joanrubio.com que aviat estara enllestida....

14 comentaris:

Vladimir ha dit...

Ei, xato,

quina currada!
És tot tan bonic... per cert, qui és l'altra víctima dels teus encants infantils? Amb qui m'he de trencar la cara?! :-)

Ei, amb la Marisa hem de fer una vinacoteca un vespre d'aquests que no siguis a Borneu o a Chiclayo, val?

Venga, jo ja he llençat la proposta; tu ens has d'explicar això de tant viatjar, la Marisa, la vida d'una soltera estupenda i jo us faig 5 cèntims d'euro del món literari actual.

Ci vediamo!!

Lu

SAM ha dit...

El sopar va estar molt bé. Llàstima d'algunes absències d'última hora, com l'Albert, amb qui haguéssim rigut moltíssim.

Quantes fotos, nano! Pel que veig, entre tant viatge hi ha molt temps lliure, oi?
Haig d'admetre que, en els meus (Atenes, Monterrey, Dresden o Port Elisabeth), les estones de lleure han estat més limitades, si bé hi ha alguna foto memorable que buscaré un dia d'aquests per fer dentetes.

Apa! "See 'u in hell!"

SAM

Vladimir ha dit...

Val, val, Sam, doncs jo també us faré dentetes:

heu estat a dalt de tot del Macchu Picchu, a dalt de la pedra més alta del Huayna Picchu? Doncs jo sí!

I he viscut un any entre dones amb trenes i barret, faldilles superposades i una bola de coca a la boca, que rumien tot el sant dia!!

apa!

Uili foc ha dit...

ja veig lu que m'hauras d'ensenyar moltes fotos quan ens veiem.....

Anònim ha dit...

139 048 DSC 7604
la més preciosa de totes,
la que més t'envejo,
afortunat uili

Uili foc ha dit...

Anonim.... aquest codi que has posat no l'he acabat d'entendre i no se que enveges... pero si que soc molt afortunat... en bastantes coses.....

Uili

Uili foc ha dit...

Ei anonim que ara ja hi he caigut... i si que es fantastica aquesta foto.... I la veritat es que, en aquest aspecte, tinc la sensacio de ser el que te mes sort del mon.... potser no es aixi, pero segur que hi estic ben aprop....

la foto

Anònim ha dit...

portes més de tres anys parlant sense que ningú et respongui? com és que els altres posts no tenen comentaris?

Uili foc ha dit...

Hola Miroia, el que ha passat es que el meu blog era en un altre proveidor abans. Em van deixar penjats i es van carregar tots els meus posts. Aixi que vaig muntar aquest nou a blogger i vaig recuperar els posts que havia guardat al ordinador. No els tinc pas tots. El que no vaig poder recuperar van ser els TRES comentaris que havia tingut en aquests anys... Que eren pocs pero estava be tenir-los...

Si algun dia vas llegint algun dels posts -els del principi tothom diu que son molt bons- doncs ja saps que hi pots deixar el que vulguis...

uili

Anònim ha dit...

Ei, aquesta foto... i l'anònim que t'enveja... els humils mortals amb tendències tafaneres, en podem saber cinc centimets? porfi, porfi!

Anònim ha dit...

Des de la finestra de la meva autocaravana he vist el cel igual d'encisador a l'illa de Marken que al Pirineu; el mar igual d'evocador a Donostia que a La Habana o Djerba... però aquesta parella agafada de la mà plena d'orgull, no trobes que és una imatge única, Lu?

Uili foc ha dit...

no se si es unica o no, pero es sensacional... I lu, no hi havia res de tafaner..... Tambe t'haig de dir que la petita anonima em te ben sorpres....

Anònim ha dit...

Hi estic d'acord, 100%

La imatge d'una parella de certa edat que transmeti vitalitat, joie de vivre i unió, és única! (en especial si porten molt de temps plegats)

Tenen a veure amb el teu ADN, I presume?...

Anònim ha dit...

buen trabajo uili. Fue una cena inolvidable, como alguno de los que hubieron en ella.