Abans de res, hi ha amanida rusa, allo que en diem ensaladilla -suposo que perque tot sovint es ben salada...-, a Russia. Es diu Stalichni i es bastant semblant a la que nosaltres mengem, pero amb una mica menys de maionesa. Que aqui mes que ensaladilla hauria de ser maionilla. Estic segur que sovint la fan dins el pot de la Calve directament, hi posen unes patatilles, pesols -molts pesols que son barats- i una mica de pastanaga. I au anar barrejant. Amb alguna que he tastat es podrien "alicatar" lavabos i tot, rotllo morter porlan....
A Russia les ties son altes, vaja, en general. I a mes a mes, sembla que hagin descobert la mini faldilla. Dir "mini faldilla" es dir una mica massa, inclus "micro faldilla" seria massa, fan servir bufandes enrotllades a la cadera (algunes es foten el cinturo i, au, a passejar) i, es clar, com que les cames curtes, allo que es diu curtes, no les tenen, l'efecte de distraccio es impactant. Si, l'impacte que foten els tios amb el cap contra els fanals.. De debo, es espectacular. Miris on miris, cames per tot arreu... i les cabrones ho saben.. i tant si ho saben.... talons alts i caminar de mareig..
..
I parlant de ties, a l'hotel hi he sopat un parell de nits - per cert, aqui beuen una cosa anomenada Mors, que es com melmelada de maduixes dissolta en aigua; fa tres setmanes que en bec i estic apunt de la vomitera perpetua, ho juro- . Doncs be, sopant al xeraton sempre hi trobava les mateixes tres ties, dues d'elles es-pec-ta-cu-lars, prenent un te. Miraven tots els tios directes als ulls. I jo que penso, aquestes venen aqui a lligar-se algun paio ricatxon.... Doncs no!!!! una ve i m'agafa el brac.... i em diu que si la vull portar a la meva habitacio... (Ostia!!!! que si la vull portar? que es prepari!!! que be!!! com em prova l'edat!!! ja saltava d'emocio...) i despres acaba la frase (sempre hi ha una pega... .sempre!!!!), que per 200 euros em pot fer moltes coses... Joder! Dones de moral distreta...., putilles, eren putilles!!!! i cada dia son alla.... ara ja no se si mirar o no..... a veure que es pensen!!!! si volen anar al llit amb mi, doncs que lliguin una mica no??? que s'ho currin mes!!!!! pagar... pagar.... si home!!!!!
I el divendres cap a St Petersburg, en un tren que va tota la nit. Uns 60 euros el trajecte i clar, el bitllet tot en rus, en cirilic!!!! Aixi que arribo a l'estacio i despres de buscar i buscar trobo el meu tren. Arribo a un vago tot ensenyant el bitllet i em diu la revisora, per signes, es clar, que entri aqui. I una frase en rus. Jo ni idea, fins que surt un noi i em diu "tuentieit!!!!", val, gracies!!! La revisora es va passar tota la estona i part de la nit dient "tuentieit!!". Cada cop que la veia jo li deia "tuentiet!!" i ella responia igual ... Al final ho deia per tot: jo li demanava pel lavabo i em responia "tuentieit"!!... Jo he apres una paraula en rus: "Ushanka", que vol dir barret-de-pell-de-conill-que-es-plega-cap-avall-rotllo-militars. Us imagineu que a tot el que em preguntin jo contesto Ushanka? com que no se res mes.... "Tens ganes de pixar?, Da! Ushanka!" i el tio es treu el barret i me'l posa tipus orinal... Si es que....
Sant Petersburg es genial, em va agradar mes que Moscou, em recordava una miqueta a Estocolm, pero hi fa un fred de collons. Mes que fred, vent gelat per tot arreu. I vaig tenir molta sort perque, gracies al canvi climatic, el desgel del llac ha arribat unes setmanes abans i la imatge de veure trossos de gel navegant pel riu era espectacular. Es quedaven parats al pont i la pressio dels altres els anava trencant en petits bocins tipus kriptonita, amb un soroll brutal. Uns quants ens vam quedar tontos veient-ho i uns altres ja eren tontos abans de veure-ho i els mes tontos encara hi son, que amb el fred que cascava es gelava fins el marronet aquell que es fa sota les ungles, o sigui que ara deuen formar part del paisatge urba...
A Russia les ties son altes, vaja, en general. I a mes a mes, sembla que hagin descobert la mini faldilla. Dir "mini faldilla" es dir una mica massa, inclus "micro faldilla" seria massa, fan servir bufandes enrotllades a la cadera (algunes es foten el cinturo i, au, a passejar) i, es clar, com que les cames curtes, allo que es diu curtes, no les tenen, l'efecte de distraccio es impactant. Si, l'impacte que foten els tios amb el cap contra els fanals.. De debo, es espectacular. Miris on miris, cames per tot arreu... i les cabrones ho saben.. i tant si ho saben.... talons alts i caminar de mareig..
..I parlant de ties, a l'hotel hi he sopat un parell de nits - per cert, aqui beuen una cosa anomenada Mors, que es com melmelada de maduixes dissolta en aigua; fa tres setmanes que en bec i estic apunt de la vomitera perpetua, ho juro- . Doncs be, sopant al xeraton sempre hi trobava les mateixes tres ties, dues d'elles es-pec-ta-cu-lars, prenent un te. Miraven tots els tios directes als ulls. I jo que penso, aquestes venen aqui a lligar-se algun paio ricatxon.... Doncs no!!!! una ve i m'agafa el brac.... i em diu que si la vull portar a la meva habitacio... (Ostia!!!! que si la vull portar? que es prepari!!! que be!!! com em prova l'edat!!! ja saltava d'emocio...) i despres acaba la frase (sempre hi ha una pega... .sempre!!!!), que per 200 euros em pot fer moltes coses... Joder! Dones de moral distreta...., putilles, eren putilles!!!! i cada dia son alla.... ara ja no se si mirar o no..... a veure que es pensen!!!! si volen anar al llit amb mi, doncs que lliguin una mica no??? que s'ho currin mes!!!!! pagar... pagar.... si home!!!!!
I el divendres cap a St Petersburg, en un tren que va tota la nit. Uns 60 euros el trajecte i clar, el bitllet tot en rus, en cirilic!!!! Aixi que arribo a l'estacio i despres de buscar i buscar trobo el meu tren. Arribo a un vago tot ensenyant el bitllet i em diu la revisora, per signes, es clar, que entri aqui. I una frase en rus. Jo ni idea, fins que surt un noi i em diu "tuentieit!!!!", val, gracies!!! La revisora es va passar tota la estona i part de la nit dient "tuentieit!!". Cada cop que la veia jo li deia "tuentiet!!" i ella responia igual ... Al final ho deia per tot: jo li demanava pel lavabo i em responia "tuentieit"!!... Jo he apres una paraula en rus: "Ushanka", que vol dir barret-de-pell-de-conill-que-es-plega-cap-avall-rotllo-militars. Us imagineu que a tot el que em preguntin jo contesto Ushanka? com que no se res mes.... "Tens ganes de pixar?, Da! Ushanka!" i el tio es treu el barret i me'l posa tipus orinal... Si es que....
Sant Petersburg es genial, em va agradar mes que Moscou, em recordava una miqueta a Estocolm, pero hi fa un fred de collons. Mes que fred, vent gelat per tot arreu. I vaig tenir molta sort perque, gracies al canvi climatic, el desgel del llac ha arribat unes setmanes abans i la imatge de veure trossos de gel navegant pel riu era espectacular. Es quedaven parats al pont i la pressio dels altres els anava trencant en petits bocins tipus kriptonita, amb un soroll brutal. Uns quants ens vam quedar tontos veient-ho i uns altres ja eren tontos abans de veure-ho i els mes tontos encara hi son, que amb el fred que cascava es gelava fins el marronet aquell que es fa sota les ungles, o sigui que ara deuen formar part del paisatge urba...
El diumenge vaig anar a Petergoff, que era la ciutat d'estiu dels tsars, tipus Ve
rsailles a Franca. Les fonts, que vaig veure el 83, son espectaculars pero les posen en marxa el maig. Es veu que l'hivern de Russia es massa dur per les estatues d'or, pobretes. El dia que les van fer segur que no van mirar el temps que feia... I jo m'he quedat sense fonts!!! pare vull les diapos!!!! Hi haure de tornar aviat a veure si em retrobo amb la Julia....Per cert aqui podeu veure les fotos...
Be, ja torno cap a casa el divendres.... a veure si ens veiem!!!!!
Uili.....
19 comentaris:
Però el marro no l'expliques cabro!! Estic segur que hi ha més calor a Rússia del què sembla...
Un aplaudiment per a les ties russes!! Olé, s'ha de tenir la sang calenta per anar amb un cinturonet fent tant de fred!
Et ben assseguro que no n'hi fa de calor encara que hi hagi marro. I d'aixo del cinturonet, doncs la sang calenta segur que no la tenen elles, segur.... ;-)
caram Joan,
no havia vist que estaves a blogger... molt be!!
i el zoom aquesll qeu feies servir no funciona a russia?
M'he enganxat a les teves històries! genials! sembla que estigui llegint una novel.la, per capítols.
Has pensat alguna vegada en fer un recull i publicar-les??
Et dono una idea: "Uili Foc del segle XXI"
no em fa res de veure a les noies russes, però quin aspecte tenen els russos? au, una foto per a les teves amigues...
susana
Uili, era l'Albert Puig qui tenia un "ushanka"? Ara m'ha vingut al cap el record d'aquell barret, te'n recordes?
Holens Albert, doncs si que vaig haver de canviar de proveidor, que l'altre era un desastre. I pel que fa al zoom doncs que no les hagi penjat no vol dir que no les hagi fet... ;-) Pero menys de les que hauria volgut....
M Angels, estic content que t'enganxis a les meves histories, i del recull, ja en parlarem algun dia. Espero poder-hi posar molts comentaris.....
Aix si, i Susanna, no tinc gaire fotos de russos, que pensarieu si nomes penges fotos de nois?? jo tinc una reputacio que haig de cuidar...
Ai petita anonima, quins records eh??? N'Albert tenia un barret semblant a l'ushanka que aqui en diuen bolsher, era com dels boltxevics a la revolucio i no te ales que es pleguen a les orelles com l'ushanka. Nosaltres li deiem Ellery Queen quan se'l posava.... quins dies aquells... com riurem quan ens trobem....
Recolzo la petició de la Susana, volem fotos de russos.
L'any 91, a Budapest vaig ballar amb uns quants d'ells en una trobada de Taizé.
Ja les escanejaré i penjaré, però fa taaaant de temps!
Lu
Lu, fotos de russos ja no podra ser... Per cert, Taize, quant de temps... l'Abdioh, els "go to bed", ....
Uili
Ostres Joan!!!! Estic al.lucinant una mica. Amb aquesta pàgina. I no se ben bé el que estic fent, em sembla que escric un comentari per a la teva super pàgina. T' he de dir que em talla una mica això que ho puguin llegir moltes persones, però bé es lo que se lleva no? Com que sóc l'Elena de COPONS, allà tarden a arribar el avenços de la tecnologia, però com diu el capità enciam: "ELS PETITS CANVIS SÓN PODEROSOS" ferem un pas cap al futur i farem us de les noves tecnologuies, tot i que PENSO que com una bona abrassada, una masurqueta i poder mirar als ulls, sentir el contacte humà, l'olor ... no HI HA RES MILLOR.
Bé didr-te que les fotos que m'han cridat més l'atenció són les del JOAN PALLASSET, el Joan que jo CONEC, si home el JOAN DE SABADELL, el que em va encisar a la plaça de l'Ajuntament, aquell xicot hipios que va treure a balla a aquella noia hipiosa mentre escoltaven aquell altre noi hipios que feia ballar a la canalla. I he pensat que podria estar bé, poder-hi anar una dia, a més sino recordo malament era cap al juliol i aquesta any farè les opos (estudiant, eh!! ni que sembli estrany) acaven el dia del meu aniversari (14/07/07 et recordo!!!!), que per cert ferè una festa, on hi estas convidat, no faltaria menys, no se com serà la festa, però si que tinc clar que serà multicultural. Bé, total que si lo dels pallassos es després del meu cumple m'encantaria anar-hi, i si coincidim de CONYA!!! seria un bon regalitu.
Mil petons i disfruta de les figues, de tots els paners que puguis, però compte amb les senyores que fumen!!! les d'aquell bar que expliques tu!
Dilluns es lluna plena espero que des d'allà on estiguis la disfrutis am tot el seu esplendor. Si vols m'envies un missatget a la meva sencilla adreça d'email i estem en contacte informàtic, però et torno a dir que a mi m'agrada més el directe, o el telefònic.
Adéu
Elena de Copons
la Bruxinya LLUNÀTICA!!!
guai Blondie John, ja has canviat la merdegada de proveïdor on tenies abans el bloc i ja podem tornar a llegir i compartir les teves flipades en línia!
Per cert... agafant els comentaris de les fotos de russos... si no et molen, pos no les pugis... però no caldria que et preocupessis pel que diran, no?
Ah, i millor q no expliquis els "marros"... jeje, les misèries pa casa, jejeje.
Una abraçadota!!!!
Què tal és l'Ermitage en directe?
a la pel·lícula "l'Arca Russa" pinta molt i molt bé! Algunes de les teves fotos me l'han recordat...
Maria
Hola Joan!! quins records... d'aquí a dos dies, el 8/04/06 vaig començar a fer la volta al mon. DEPRESSA FUGEN LES HORES, DEPRESSA I NO TORNEN MES. I les primeres ciutats van ser St. Petersgurg i Moscou avans de deixarme endur Siberia enllà damunt el Trans " per arribar a Mongolia, un any... APROFITA L'HORA DELS MOMENTS PRIMERS, i ara, que s'acosta l'aniversari, tornen amb força renovada aquells records... i tornen gràcies a tu... APROFITA L'HORA QUE NO TORNA MES. Per cert, tinc un dubte. Com que sempre viatjava direcció llevant, vaig sortir de Nova Zelanda el 15 de maig, i en aterrar a les illes Cook era dia 14, ser conscient de que vius el mateix dia dos cops es, si més no, molt rar. I la pregunta es: avanço un dia la data del meu aniversari, o la propera vegada la faig a revés? Però aquesta segona opció fora de ruc, doncs les hores fugen i el demà ningú l'ha vist.
Una abraçada i fins aviat.
Locelldefoc, Manel
Mira que n'ets de garrepa!
Unes mosses que s'ofereixen a treure't les teranyines i tu fent-te l'estret!
A veure si n'aprens!
Publica un comentari a l'entrada