Uili Foc 38 a Puerto Rico

Dijous Paella - Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico


San Juan de Puerto Rico. Quines postes de Sol!!

Preguntant als alumnes els vaig demanar el menjar típic de Puerto Rico, i em van dir, "el mofongo". A veure, el nom no és molt agraciat que diguem. Fa pinta de guarrada. Nena, avui et faré un mofongo que fliparàs. No sé, "mofongo, mofongo, ..., en el culo te la pongo". Però clar, això s'ha de provar. De menjar mofongo vull dir, d'això altre doncs, de moment, no està previst. El mofongo (mufong en català) no és lleugeret que diguem (ligerito que digamos, en castellà). Agafen un plàtan tamany Rocco Sifredi (si home, que no saps qui es? va! home va!) multiplicat per dos -si, fa mal només de pensar- i l'aixafen -mal, altre cop- tot posant-lo a fregir -mal-. Quan està daurat el posen dins un recipient de fusta tipus copa medieval deixant un foradet al mig -res a veure ara amb el Rocco- i l'emplenen del que vulguis -de menjar, hostia, de menjar!-. Camarones, pollastre, res, caldo, ... Llavors et poses a menjar-lo intentant no pensar en el Rocco ni en res d'això i quan en duus tres minuts ja veus que allò fa com de ciment porland al teu estòmac. "Pero pónle caldo, mi amol!!" et diu la cambrera però tu no li pots fotre ni la propera queixalada. I et fots a dormir pensant què passarà l'endemà quan la part de Rocco Sifredi que t'has menjat decidirà emancipar-se de la teva panxa i sortir en direcció sud. Llàgrimes. I descobreixes per fi el que et recordava "Mofongo", és nom de negre de peli porno, setrill del quinze llarg. "Mofongo en Puerto Rico". -m'ofengu només de pensar-ho-. Títol fàcil: Sin tongo, el de la más larga, el Mofongo. ;-)


L'endemà passejant per Condado em vaig deixar caure per un Casino, aqui "Casi no" hi ha hotels que no tinguin Casino -val, dolent-. Son per tot. I vaig apalancar-me a una taula de black jack amb cinquanta dolars, no és gaire, però es que si n'hi poso més en perdo més, que ja em conec jo. Beure gratis, el que vulguis -estan xalats-. Rom, del bó, si us plau. Juanillo: si vienes l'has cagao ;-). La turca estava assegurada. Quaranta minuts jugant, poquet eh? de cinc en cinc que havia de durar una mica i anar plimplant bai de feis. I vaig fer-me quaranta dolars de guany, havia arribat als seixanta però, ja se sap .... el joc, l'alcohol, una mica més, només una mica més -rotllo peli "distreta"-. I en sortir em vaig trincar una llagosta, amb una copa de blanc del penedès. A la salut del casino.

San Juan és una ciutat molt gran però el Viejo San Juan és pràcticament tot dins les muralles. I el cementiri just fora d'elles. Clar, com que no tenien més lloc doncs els anaven apinyant fora les muralles i els hi ha quedat "bonico". Això si que fa pinta de pau eterna. La palmes i al costat del mar, au! amb el sorollet del mar, la sal, la tranquilitat....

De la posta de sol no en parlo, mireu les fotos ... Au!!!

Setmana que ve.... Roma.


Created with Admarket's flickrSLiDR.