Uili Foc 25 a Moscou (1)

Doncs si, de nou a Moscou. Ja hi vaig ser l'agost del 2005 i també el del 1981 amb els pares. Però d'això ja en vaig parlar en el seu moment... així que ho podeu rellegir.

M'han passat un parell de coses, a l'avió i amb la policía... encara tremolo ara....

En aquest viatge, tot i el canvi climàtic, Rússia és una altra. Vaig arribar amb una mica de neu pels carrers i un fred que pelava el cutis... Però us preguntareu: com vaig arribar a Moscou???

Doncs vaig agafar un avió Aeroflot a Barcelona i jo no les tenia totes. Jo diria que era un Tupolev vellet vellet, la veritat es que feia un munt de sorolls per tot arreu. Els culets ben apretadets, per si les flais. L'avió anava plé fins dalt i anaven passant tots els russos per dins la calinga (m'encanta aquesta paraula... carlinga... -carlinga, carlinga, carlinga... mayá... -, val, es molt dolent.) fins que en veig un que porta un carnet del Barça. Ostia!!!!!! Resulta que un bon grapat venien del camp de veure el Barça - Madrit. Els tios estan tan malalts que havien agafat un vol només per veure el "clasico español". I, és clar, a mi me'n van tocar dos al costat... Anaven beguts fins a les celles i van començar a demanar vi a les hostesses... "Citiri!! Citiri!!!"... demanaven les ampolles de quatre en quatre i les anaven guardant a la bossa del seient. Unes setze entre els dos. Al final vam acabar xerrant en català i tot, anaven tant torrats que em van convidar a veure el CSKA de basket i dient-me que era el catala mes ben parit de tots i que tenien ganes que els portes a veure toros. Els portare als San Fermines, els fotre davant les cornamentes i els diré que vagin passant, que jo els atrapo més tard.... Quina tabarra que em van fotre durant quatre hores.... Be, a la fi, no em van trucar i em vaig quedar sense partit... snif snif...

Al final de la primera setmana vaig anar a passejar per la Plaça Roja i tot caminant pel km zero de les carreteres russes, em giro i em diuen : "Papiren" o alguna cosa aixi... "Ja hi som!", jo els dono el passaport. Ho tenia tot, el passaport, el visat, el paper d'immigració, una bossa de pipes, les calcomanies dels foskitos.... tot!! Ell es mira el meu passaport i diu que em falta un paper conforme soc en un hotel. No, dormo a sota el pont i el visat l'he robat. Mandan cojones. Diu que no me'l torna.. serà cabró, que per poder posar en ordre el paper els haig d'acompanyar a una comissaria que està una mica lluny i esperar unes quatre hores per obtenir-lo. Pero que es clar, tot es podria arreglar si, com aquell que no vol la cosa, jo portés a sobre 3000 rubles (uns cent euros) i permetés que fos ell el qui els portés a sobre. No m'ho podia creure. Clar que son rics els polis a moscou, cordons!!!! jo tenia ganes de dir-li que a sobre només portava cromos de la danone (aquells de l'any de la quica grocs i blaus) o que si es pensava que era gilipolles a més de català. Li vaig dir que 700 rubles. I el tio va dir que no, que ara havien de ser 3500, que si em pensava que allò es podia regatejar. Que ell era un tio legal i que el preu era el preu. Ostia!!! un tio legal!!!! sera cabrón. Ara no li puc regatejar, "ui, perdoni, es que no ho he vist que em farà la factura... podem passar la visa???? Si li dic que soc de Sicília em farà la tarifa de preus d'amic? " Va home va!!!!! Jo només tenia ganes de fotre-li el barret aquell de pèl de conill ben encasquetat, rotllo bombeta, punxar-li el pin de poli al mig del nas i sortir corrent cap a l'hotel. Em va deixar pelant-me de fred a la cerca de noves víctimes i jo vaig trucar a l'hotel. El cap de seguretat va parlar amb el poli i, després de vint minuts de conversa -els de vodafone estan contents, segur que el poli els cobra comissió també- em diu que marxi que ha estat un malentés i que perdoni. Que hi ha molta gent dolenta per la ciutat i que els polis han d'estar per totes... Surrealista..... Sort que tinc un testimoni.. però no us diré qui es....

Em sembla que cauran un parell de uilis més així que ja ens anem parlant...

Uili....

Uili Foc 24 a Sabadell (1)

Aquest Uili Foc sera una mica diferent, encara no he decidit si l'enviare a tothom o nomes el posare al blog.... ja veurem.
Fa uns quants anys, com la majoria, vaig estudiar EGB al col.legi Miquel Carreras, a Sabadell. Quan vaig acabar el vuite vaig marxar a viure al centre de Sabadell i vaig perdre per complet qualsevol contacte amb els antics companys d'escola... I despres de vint anys!!!!! a algu se li acut de fer un sopar d'ex-estudiants d'egb, la promocio del 85....

Si en voleu veure les fotos podeu clicar aquest link... pero despres de llegir el blog eh??

Pero va, anem per feina...

Aixi que comencen a trucar a telefons i em truquen a casa... a casa!!! es clar com que jo sempre hi soc!!!! doncs va la Montse i te la sort de trobar un dia la meva mare. Aquesta, ni corta ni peretzosa, em truca a Mila i em diu :"una noia que es diu Montse Diaz vol quedar per sopar amb tu" i jo que penso: "esta ben desesperada!!! segur que ha trucat als altres vint-i-cinc i ja nomes quedava jo".... si, era durilla en aquell temps i jo, que era un pardillet, doncs la veritat es que ni ganes de mirar-la per si de cas. Quan la truco em diu que no, que es un sopar amb tothom del Miquel Carreras... doncs val!!! jo vinc!!!! A veure que em trobare!!!

Per no anar-hi sol vaig trucar la Marisa, recentment recuperada (gracies Sonia!) i ens vam encaminar amb la MariCarmen cap a l'Urpi... Ja hi havia gent, uns vint, tots drets, amb el cava a la ma... la primera que veig: "la Montse Diaz!!!" i abracada que cau!!! i aixi a tots els que em recordava del seu nom, o sigui, quatre. Si, clar, que esperaveu!!! Despres va anar arribant la resta de la gent i tots a xerrar.....
Una xerrada que va portar sorpreses, el temps ajuda. Vaig saber que havia estat el somni erotic d'un parell de les meves companyes d'escola.... Si es fan realitat anire de cul.... -que mes voldria jo!!!!!-. Tots van anar ensenyant les fotos dels fills, algun ja te disset anys!!!, un parell de solters (si, un, jo) i la majoria ben colocats des de sempre. I les fotos antigues que van anar rulant i vam comencar a trobar-nos tots... quins farts de riure!!!!

Pel sopar jo vaig seure entre la Marisa i la Meritxell, que es conserva igual que el darrer dia d'escola -esta fantastica- (per cert, que ha escrit un post ben xulo al seu blog), i el Dani Torres, el xulin d'aquella epoca (dic xulin per no posar sobrat.. pero podria) em ve i em diu : "veo que t'has espabilao, con lo paraillo que eras", si m'arriba a seguir la pista igual li pilla un infart......, es el que te el temps. El Samuel, com sempre, es va posar ben aprop... i dit amb carinyo segueix igual aquest, els mateixos tics, el mateix friquisme -be abans no es coneixia la paraula fric pero ell ja ho era, en va ser el precursor, segur-, pero ell alla, aguantant.

Les noies la majoria molt canviades o, per ser honest, gairebe no en tenia record d'aquell temps. Fa vint anys una noia era un element semblant a mi, que no m'interessava i que era incapac d'entendre. Com canvien les coses, be, d'entendre-les encara no ho domino.... La Montse ara tira de centre d'estetica, el porta ella i ja hem quedat per fer un massatge... ep!!! que esta casada eh??, el Richi li ven les maquines, la Rua segueix amb els viatges, la Meritxell escriu contes -bons pel que he sentit- i hem tancat el cercle amb una amiga comu de Madrit, la Triminyo segueix sent un nervi, l'Anabel va canviar de vida i a fe de Deu que li prova, segueix impresionant i, el millor, segueix sabent que es impresionant.... la Marisa no ha perdut les bones coses i n'ha guanyat de noves i, de cop, ha passat a ser una de les millors amigues que tinc.

I Dels nois... be, ja us he parlat del Dani, el Samu i el Richi.... el CristobalCorredorNavarro, que aixi es com el coneixiem, esta sensacional, ha millorat amb el temps, fa de bomber i fotograf al mateix temps i ja tinc ganes de recuperar-lo. L'Enrique va arribar de l'Afganistan.... es paracas... sergent major de l'exercit d'Espannnnnnnnyyyya!!!!... aquest sempre ha sigut un dels bons amics... dels que n'he anat sabent coses...

I despres del sopar....... vam anar a la zona hermetica.. i, es clar, la vaig liar.....

Aqui en teniu un video que he fet amb les fotografies... ja em direu el que...



Ens seguim llegint que aviat arriba el de Moscou......

Uili foc.

Aix si, i recordeu que podeu veure totes les meves fotos i els uili focs a la meva pagina joanrubio.com que aviat estara enllestida....

uili Foc 23 a SudAfrica (1)

Be, me'n salto un que tinc a mitges, el de Belize, i us envio el de SudAfrica, que es mes nou!!!!!

Doncs si, estic a Ciutat del Cap. Per variar en els darrers viatges –ho veureu al de Belize- doncs els avions no van anar fins. O sigui que vaig arribar sense maletes. Con lo puesto a treballar, aixo si, a la feina em van regalar un polo perque no anes sempre vestit igual, un polo moda estiu 2003, ratlles gondoler blaves i blanques travesseres, Tomy jilfiguer, piju, piju. Nomes em falta el barret de palla, la camera al coll i anar fent fotos a tot el que trobi.....

La feina es un festival. Els dimecres es el dia dels empleats i l'empresa reparteix birres gratis. La gent plega a les cinc i es pillen unes cogorses a la salut del jefe que espanten, al jefe no, es clar. Jo he flipat. Ha vingut la tia de la recepcio, diu, "les cinc!!!" fotent un crit i deixa les birres i el rom. I la penya a privar. I el rom.... Capitan Morgan!!!! Joder!!!!!! Capitan Morgan!!! El pedal que vaig pillar es d'escandol! . Igualet que per Catalunya, us imagineu? Un dia a la setmana us porten alcohol gratis, .....cua per treballar a aquella empresa, ara, que l'empresa dura quatre setmanes, amb la quantitat de "tios esponja" que hi ha pel mon, no guanyen per xibeques. Ah si, i treballar el dijous... molt, molt, allo que es diu molt, segur que no. Algun dels meus alumnes encara busca el seu portatil......

Tinc alumnes de tot sudafrica, un parell de musulmans que els divendres preguen i no venen, i un del Congo, negre, negre, en Mwepu. Si, ja ho se, facil de pronunciar no es, pero es posa la boca tipus peto i acaba sortint.... .Val, es tonto. El Congoleny es la bomba i un tio super divertit. Te 33 anys i l'altre dia, sopant, em va dir que no havia mai vist el mar. Ostia!!!!. I li vaig dir que com podia ser, la seva resposta va ser: "tu has vist mai un lleo a la distancia a la que jo estic? .... pues jasta!!!". I jo vaig pensar per mi,.... burro, mes que burro. Total que l'hem portat a veure l'ocea. Era com un nen petit. "Fantastique!!!!!" deia mirant l'aigua, el tio va flipar, pero lo mes bo es que no sap que es salada!!!!! Quan li hem explicat encara ha flipat mes no s'ho podia creure, l'hem arremangat i l'hem posat al mar... nomes tenia unes paraules.... "Very cold!! Very cold!!!!".
Avui l'hem portat amb vaixell, ha pillat una marejada del quinze. Ell havia anat amb vaixell als rius del congo, pero clar, onades, no en tenen. Quan hem arribat a les foques s'havia tornat blanc de mareig, buenu, cafe amb llet, que si s'arriba a tornar blanc jo em moro del susto. Us imagineu??? La de pasta que s'hauria estalviat el maiquel jacson!!!! Vinga a pintar-se de blanc!!!! Amb lo facil que era anar al mar una horeta al dia..... pobre xaval. Despres hem arribat a l'hotel, una costelladeta i pa amb tomaquet marca de la casa....

Be, aviat el de Belize i, si em passen mes coses, un altre de Cape Town. Es que em venia de gust explicar-vos aixo d'en mwepu i no m'he pogut esperar....

Abracades mil

uili Foc 21 a Rumania (1)

I quant de temps que feia que no us escrivia eh?? ..... ja miraré de tornar-ho a agafar val???

Primer que res, hola a tots, pero sobretot als nous. Ja anireu veient de que va això amb el temps....

Doncs si, ara mateix soc a Rumania, a Bucarest. Pel que he pogut veure aquests dies la gent es bastant curiosa. Aquí les marques catalanes tipus Vives Vidal, Belcor, "El Cruzado Magico de Playtex" i companyia no tindrien cap tipus de futur. M és del 50 per cent de les noies les porten sense agafar. Es igual com sigui el pit, cap enfora, petit, gran, amunt, avall, meliquer, ... sostens fora!!! els tios van de cul.... Pel que fa a l'individu masculí hi ha de tot però es pot trobar algun especímen curiós -com dos d'avui- amb pantalons de pinces i samarreta imperio de les transpirables -"o sea, yena d'aguheritos!!"-, i amb pels no m'he atrevit a mirar més avall però m'hi jugaria un pèsol a que duia uns mitjons blancs tipus garatge -si, aquells amb una ratlla negra i una de vermella- i mocasins, nàutiques hauria estat massa!!!. Total que es veu que el tema tors aquí el cultiven.... De tangues i calçotets slip, més endavant....

El cap de setmana he decidit agafar el cotxe una mica fart de Bucarest hi he anat cap als Càrpats i Transilvània i cap al Mar Negre. Les carreteres son un desastre, no hi ha senyals enlloc, una via del tren atravessa una espècie d'autopista i, bàsicament, la gent fa el que li rota. Pels més viatgers dir-vos que no res val massa la pena excepte el castell de Peles, que, com el seu nom indica, el que el va fer estava forrat, perque barat, barat, no li va sortir. Dels que he vist a la meva vida és dels millors -igualat amb el de Neuschwanstein-, està plé de sales, tapissos, fusta treballada i portes secretes. Al rei aquest (Carol I) li va costar 45 anys construir-lo, total que quan el va acabar va arribar la primera guerra mundial i hi va poder anar un cap de setmana... El que si el va aprofitar va ser el Ceaucescu - "Chochescu" en castellà-, que es veu que s'hi portava dones de moral distreta de tant en tant per impressionar...

L'altre castell es el castell de Bran, dalt un turó a la frontera de Transilvània, encara que l'empalador Vlad Tepes, el comte Dràcula, no hi va viure mai -si no sabeu que vol dir empalador es, ras i curt, fotre un pal pel cul fins a morir- la llegenda -i bàsicament el turisme- diu que es on mossegava les seves víctimes. Val, l'únic bo que té és que és petit, fa cagar de por si hi vas de vespre, i al camí de l'entrada hi ha un parc temàtic Dràcula a l'estil Peruà. O sigui, milers de tendes amb dents de dràcula, samarretes de transilvània i capes negres. Ja només els faltava fer passar totes les ties que no porten sostens per davant d'una de tios, fer-los fotos, i dir que les dents llargues son Draculianes... son d'una altra cosa!!!!!

A la ciutat de Brasov, va fer un diluvi d'escàndol i com que el drenatge és tan bo doncs més d'un cotxe aparcat als baluards de la part alta va baixar tipus riera del Maresme, van haver de suspendre els concerts, i jo me'n vaig anar emprenyat d'haver fet tres hores de cotxe per veure ploure. Tota la setmana fent 35 graus a l'ombra i el dia que me'ls gasto -ja parlaré de calers després-, es fot a ploure i no veig res. Gràcies Tomàs Molina. Així que escarmentat de pluja i com que l'home del temps va dir que diumenge faria bo, he anat cap al Mar Mort, 500 quilòmetres més de l'ala.

He arribat fins a Constanta, el Lloret de Mar de Rumania..... Ja els agradaria!!!! Té tres platges, un casino que només hi fan sopars, tres carrers peatonals que no hi passen ni les formigues i a més a més el Mar Negre és Blau!!!! Resulta que té molt poca sal, unes quatre vegades menys que el Mediterrani -que no en té mass que diguem-, i que l'aigua gairebé no es renova. Així que els peixos que hi arriben i no s'adapten gaire moren ràpid i es dipositen a uns 200 metres de la superfície, d'on no passa la llum i per això diuen que és negre. Això és el que expliquen els "pàjarus", vaja els "sardinus", però la veritat és que no saben què fotre per portar gent.... jo no hi torno...

A veure, m'ha quedat per explicar els calers, el menjar, l'hotel i la feina.... Abans de marxar us enviaré un altre uili foc amb la resta de l'aventura.

Com ja heu vist m'he explaiat una mica més que de costum però és que mira, he pensat que escriuré també una mica del que vaig veient i així em queda de record. Si no us mola doncs no ho llegiu i ja esta....

Per cert, divendres vaig acabar de llegir, gràcies Marga, "El Metge" de Noah Gordon, un gran llibre si us ve de gust saber algunes coses més de les religions jueva i àrab i passar una bona estona descobrint coses sobre la medicina... i com que aviat hauré de marxar segurament Costa Rica he començat el "Pura Vida" d'en Mendiluce, al que ja m'he enganxat després de deu pàgines, gràcies Sílvia, gràcies Anna...

Petons des de Bucarest....

Uili Foc 20 a Venezuela (1)

I arriben els lladres....!!!!!!

No se ni per on comencar... A veure, el dissabte, a l'arribar, hi havia d'haver un cotxe esperant-me per portar-me a la capital pero segurament s'ha perdut o se li han punxat les rodes o l'ha abduit una nau espacial... pero no va arribar, ni a l'hotel en saben re. Re de re.

Vaig agafar un taxi i enlloc d'anar per l'autopista vam anar per tres colls de muntanya, nosaltres, els altres cotxes, les formigues i la gent!!! REsulta que un pont de l'autopista ha caigut i tots han de fer una volta de tres hores per arribar a la capital.
La carretera que vam agafar es espectacular!!! Cues de quilometres i quilometres en una carretera de revolts i, a cada revolt, dos nens venent "cocosetes" (no, no estic tartamut i venien co-co-cosetes, sino una especie de huesitos) a mil bolivares i un parell mes oferint refrescos, "servesa" i "auita". I a cada poble per on passavem totes les finestres enreixades i oferta de material divers per al viatget – "cocoooooseeeteeeeeesssss!!!, torontoooooooosss!!!, muhereeeeeesssss!!!, servesaaaaaaa!!!! -. Aquests han fet el seu agost amb la caiguda del pont... Igual se l'han carregat ells.... I despres de tres hores de revolts i mes revolts... tatxan!!!!!! ... Caracas!!! Caracas es, com ho diria, imagineu que agafeu Barcelona -pero deu cops mes gran- i l'apreteu per tots els costats per tal que quedi ben amuntegada, despres l'espolseu una mica i hi poseu un parell d'autopistes pel mig... Aixo es Caracas.

I jo hi arribo per Carnaval, i aqui per carnaval es tornen bojos, fan tres dies de festa. I el diumenge jo ni cort ni peretzos i ben cofoi me'n vaig cap al centre a passejar. Vai deixar la cartera, el mobil i demes a l'hotel per si les flais. El carrer era brutal!!!! era la guerra de tots contra tots... Gent venent "papeliyos" a 500 bolivares. Val, si, els papeliyos son el que nosaltres en diem confetti, pero mes petit i cutre, com el que feiem de petits amb les maquines de foradar papers –jo vaig arribar a tenir una duricia a la ma de tant apretar-la,.... o no era per aixo?.... -. I per tot arreu un soroll de boletes de disolvent picant als cantons metal.lics de pots de serpentines. clec, clec, clec, clec... Era com si hi haguessin deu mil tios fotent-se palles al mateix temps... quin xivarri!!! I la gent caminant i quan es trobaven de cara... tots contra tots!!! papeliyo per aqui... serpentina per alla, del terra no se'n veien les rajoles i jo com un boig fent fotos i mirant-m'ho tot... Mort de riure!!! I arribant a chacaito..... pim, pam, pum.... m'estiren el brac i em foten el rellotge.... cagumlaputa!!!!

No he tornat a sortir de l'hotel. Aqui es fa fosc aviat, cap alla a les sis, i m'han dit que de nit, a fora, res de res i que per moure'm als centres comercials i que hi ha carrers que ells no hi passen si no van de dos en dos i esquena per esquena... O sigui que jo, per si de cas.... em foto de patates a l'hotel i treballo un poc que ja toca... Per cert, m'he comprat un rellotge nou, vuit euros, a una botiga. Un alumne em va dir que era millor que anes per Sabana Blanca que en venen al carrer... igual hi trobaria el meu pero no m'atreveixo.....

Abracades a tots....

Inici

El primer del nou weblog, he hagut de traspassar to aqui i no em guarda pas les dates aixi que les posare al principi de les entrades. A mes a mes he perdut el primer uili foc de tots aixi que si algu en disposa si us plau!!! envieu-me'l!!!!!!

Gracies mil i que disfruteu, a veure si aquest weblog va mes be a partir d'ara....

uili foc 19 a Amsterdam (1)

Holens... ja tornava a fer dies eh???? des del Quebec!!!

Be, encara us en dec un del Midel Ist que, extraordinariament, anira desfassat de dates... pero anem al que toca...: Amsterdam. (i aixo de "el que toca" mai mes ben dit a aquesta ciutat)

Vaig arribar el diumenge a les nou del mati despres de barallar-me molt per una camera de fotos amb un paio de l'aeroporti a la tarda em vaig trobar amb el Xavi Padros, ens veiem mes fora de Catalunya que pel nostre pais.. ja es gros eh!!! Jo no havia menjat res de res i eren les set de la tarda, el Xavi i el Marc em demanen que on hi ha un cofi xop a Amsterdam.... collons!!!! un cofi xop!!!!!!! si nomes hi ha cofi xops!!!!! "no, no es que en volem un d'especial!!!", val!!! -dic jo- i els porto al Bulldog, el primer de tots, al bell mig del barri vermell. I comencem a fumar i jo, sense haver menjat ni una quelitas, maria que te ve, maria que te va, i fum per aqui i fum per alla...., el globus era quasi aerostatic, ho juro, vam fer una passejada pel barri vermell i vaig arribar a l'hotel encara no se com.
Avui, ultim dia de treball a la capital d'Holanda, he anat a "despedir-me" del barri vermell i he flipat. Hi havia una batucada de timbals (majoritariament xatis negres de bon veure... tot s'ha de dir)passejant-se pel barri i anar cridant: "Jesus!!!!...... ji lovs yu!!!!, ..... Jesus!!!!!...... ji lovs yu!!!!!", primer he pensat que es tractava d'una performans de les putilles per promocionar-se.. com que anaven amb barrets de Pare Noel vermells i tal ... doncs un pensa coses.... Pero no!!!! anaven repartint flaiers dient que Jesus t'estima i que que fas aqui ..... Pero el millor es que es paraven davant de cada finestra on hi havia xatis.... I d'una n'ha sortit un paio -encara quasi cordant-se la bragueta- i l'han enterrat a flaiers.. he pensat que entrarien a dins a tocars els tambors... quina por!!!! quines enganxades de titoles amb les cremalleres!!!! Pero aixo no ha estat tot... no!!!! Quan tornava cap a l'hotel -tot fent volta pel mig del barri vermell.... es clar!!- Hi havia unes xatis amb uns cistellets tipus "caputxeta vermella busca el senyor ferotge...", plens de gots, te, espelmes i galetes. ho anaven repartint putilla per putilla i preguntant: " tu creus en Deu?".... Ostia!!! quina pregunta!!!! ... "si, soc monja pero estic fent un reces!!"..... i al final li han enxufat les galetes... aixo si, la tia s'ha quedat una espelmeta.. igual la posara a alguna verge..... d'aquelles d'adorar.. ja m'enteneu... (mal pensats!!!).
He arribat a l'hotel i m'he adonat, per primer cop, que l'escut d'Amsterdam te tres aspes en forma de ics, o sigui X X X, .... el tio que el va dissenyar ja sabia el que es feia ja......

Au..... que ja en teniu prou.. avui m'ha quedat una mica irreverent pero tal i com esta la COPE em sembla que no s'emprenyara ningu.....

Uili Foc (18) al Quebec (1)

Comantalevú!!!!!

Hola familia.... i que en feia de temps que no escrivia!!! des de Moscou!!! i ha plogut eh? sobretot a Catalunya que despres de la sequera ha arribat el diluvi... Ja m'explicareu com van les coses per aquelles contrades!.

Doncs si, jo soc al Quebec iniciant el "trimestre del viajante", des d'ara i fins Nadal no sere per casa gaire mes de cinc dies ben comptats... Despres del Quebec, cap al Carib, a Oslo dues setmanes, despres Madrid, Roma, Jordania i Sardenya!!! Es el que te aixo del uili foc i la seva feina. Espero recuperar el bon costum d'escriure mes sovint i aixi explicar el que passa -que no es ni poc ni massa-

Arribar al Quebec va ser una petita odissea, vaig agafar quatre avions i en cap d'ells tenia mes d'una hora d'enllaç. Semblava el "Campeonato de Cien Metros Aeropuerto!!!". Jo de cul, corrent per les cintes transportadores, descordant-me les sabates per passar els controls, posant-me el cinturo amb dos dits, agafant la bossa amb la boca...bufa!!! I arribo a Montreal a passar el control i la del control em diu : "inmigrasion!!!" en un frances correcte... L'unic!! era l'unic!!! Em comencen a fer preguntes i el meu vol apunt de sortir i jo blanc. Total que la tia es pensa que dic mentides i em comença a demanar passaport, reserves de bitllet, d'hotel i al final diu: "i el bitllet de tornada??" Cagada pastoret. No en tinc. "Mira es que vaig directament al Carib i tal i tal..." I tornar a casa? em pregunta ella. "No, es que el bitllet de despres es per Oslo i tal i pasqual". Despres de mitja hora em deixa marxar.. Corro, faig un salt i arribo a l'avio per Quebec City....

I a Quebec City un fred que pela... fins i tot hi ha una pista de gel al mig de la ciutat. L'he trobada de casualitat quan passejava pel mig de fulles caigudes i d'esquirols aqui i alla. Tothom xerra frances -a alguns no els entenc... ni els entendria encara que parlessin catala!!!- i la ciutat es bonica de veritat.. No em faria res quedar-m'hi un temps.

Be, no m'he mogut gaire per culpa del fred aixi que tampoc ha passat massa cosa mes que perdre'm per la ciutat i acabar sopant en un restaurant de nom "El hobbit". Jo crec que es van equivocar i li volien posar "El hobby" perque vaig entrar a les set de la tarda, a tres quarts de vuit em portaven el primer plat (una hamburguesa de pollastre amb mel i mostassa de dijon), a les vuit i deu la coca-cola i a les nou vaig poder pagar. Segur que el seu hobby deu ser veure quanta estona es capaç d'aguantar la gent sense dir-los "cabrons!!!!".. jo vaig aguantar dues hores.... "quien da mas?????"

Apali.... fins ben aviat..

Uili Foc.

Uili Foc(17) a moscou (1)

La "munio sovietica".....Be, un altre cop de "gira" per feina. Ara soc a Moscou i la veritat es que en tenia moltes ganes de tornar aqui des que el 1981 els meus pares es van atrevir a anar en cotxe de Barcelona al Nordkapp passan tper Kiev i Moscou, a la URSS. La Placa Roja continua tancada al pas dels vianants durant el dia i l'acces a Lenin -sense guardia d'honor-ara esta mes restringit que abans. Hi ha molts indigents i els bmw son per tot arreu. Tot molt i molt diferent.

I han importat coses dels occidentals. Hi ha un punt, davant la muralla del Kremlin, on la gent posa els peus en un cercle daurat del terra i tira monedes d'esquena tot formulant un desig, a l'estil Fontana di Trevi. Fins aqui tot normal. Nomes que a l'esquena del que tira les monedes hi havia quatre persones (a la foto es veuen ben clar!!), un noi d'uns dotze, i tres dones grans i "perjudicades" que cacaven les monedes al vol o trepitjant-les al dringar al terra o barallant-se per les indecises. Espectacular. Us imagineu que a la Fontana di Trevi algu tires una moneda d'esquenes i sortis un paio vestit de bus agafant-la a l'aire? i un altre li tregues l'aire i li fotes els calers???? Val, que les agafin ... pero ostres una mica de picardia no? Aixo si, a la gent li es ben igual .. vinga a tirar monedes!!! i les iaies vinga a barallar-se... I el millor d'avui -adjunto foto!!!-, just davant del Kremlin un paio saludant a la gent.... el Vladimir Putin!!!!! us juro que al principi m'he quedat cagat.... el tio es igual i es mou igual... com diuen els madrilenyos (eh Nestor?) " la he flipao!!! ",sort que a Catalunya no esta de moda aixo que si no ja em veig alla al Zurich l'Aznar fent de diana dels vianants i el Pasquis fotent-se de vinillos a "La Guarra", vaja... els dobles eh? no els de veritat... em sembla...Jo diria que us n'enviare un altre d'aquests ..... i algun on us explicare com ho he trobat de diferent aixo.... sera llarg llarg pero als poquets que ho llegiu segur que us agradara.

Uili foc

Uili Foc (16) a Madrit (1)

Hola familia... doncs ja estic de viatge una altra vegada i ara als madriles..... i aqui hi ha de tot.... Una mica frikilandia fins i tot als que demanen.... Avui he vist un tio que demanava calers assegut davant d'un zara. Bastant normal no? si, pero el tio havia posat cinc cistells davant seu, cada un amb un cartellet: "pa porros", "pal ferrari", "pa tabaco", "pa come", "pal chale", aixi, directament. M'he quedat de pedra.. he estat apunt de proposar-li que els canvies per uns que poses: "pal que sea subnormal", "pal gilipollas", "tonto el que lo lea", "me estoy quedando contigo", "pa titis".... ostres, val que estigui fotut pero una mica de dignitat home!! Per que el proxim pas ja es posar quant els falta per aconseguir cada cosa i donar un premi al que els doni la resta... "venga si me llega pal ferrari... vuelta gratis!!!!", o posar la foto d'una mulata i un cartell que posi "mas de cinco euros y vamos a medias..." estem ja al limit eh???? .... I, clar, ja que era alla he entrat al Zara del carrer Preciados i quan he mirat les plantes que hi havia he entes moltes coses de la condicio humana: Planta -1: ninyos; Planta 0: mujer; Planta 1: mujer fashion; Planta 2:mujer intima; Planta 3: mujer urban; Planta 4: mujer urban casual; Planta 5 : caballero. Ja nomes falta que afegeixin les plantes de "mujer que tira de visa del marido", "marido arrastrado por su mujer", "caballero campeon y sin miedo"..... Esta clar que "roba" es nom de dona oi?????

I ja per acabar-ho d'arreglar he anat al cine, a veure Tapas que m'havien dit que era bona (gracies Isabel) i no esta gens malament. Pero si ha d'anar al cine Rex de la gran via de madrit.... es un cine del 1850 o una mica abans amb les butaques de pell girada vermella, amfiteatres i so d'altaveus d'una via, el que cobrava l'entrada tenia cara de xines... i el de la porta que les trencava era un mulat.... visca la globalitzacio!!!! Ara, el millor a mitja pelicula!. comenca a sonar un mobil i el propietari va i contesta.. ha xerrat uns cinc minuts en veu alta fins que una noia del meu costat -uns 23 anys, primeta, un vestit clar, bolso vermell i molt recatada- s'ha aixecat i ha fotut un crit que han sentit fins al manzanares... : "me cagonlaputa!!!! esto es un cine!! no un locutorio!!!! vaya a tocar los cojones a otro sitio!!!" Tot el cine ens hem quedat fregits...... quin fart de riure!!!!!!

Ai si, que m'ho deixava.... soc a l'hotel plaza de madrit i m'han donat l'habitacio mes petita que tenien... aqui en teniu un parell de fotos...

Uili Foc (15) a Roma (1)

Que bonic es tenir amics....

Tot just acabo d'arribar a Roma i ja la tenim liada... He agafat un vol d'iberia, que sortia a les quatre, a les cinc trenta de la tarda i hem arribat a Roma, cap alla a quarts de sis. Tot be, he clapat tot el viatge. De fabula.

Havia facturat equipatge aixi que he perdut vora quaranta minuts esperant les maletes i, es clar, en quaranta minuts poden passar coses i coses.....El dissabte vaig anar a sopar amb els ganapiots i duia una samarreta de maniga llarga vermella... molt vermella i tots van comencar a parlar-ne i a tocar-la. Que tu dius.... compreu-vos-en una!!!!! pero com que et mola et deixes fer i van tocant...
Pero es clar, els meus amics tenen una aficio oculta -o no massa oculta- de tant en tant, o molt sovint, es dediquen a fumar. I fumen cigarretes que barregen amb "gespeta" o amb"xocolata" per que, es clar, fumar nomes camel o malboro.... no! no! que es dolent pel cos... ells dale i dale en barrejar-ho tot.... I despres et toquen la samarreta super vermella que discreta, allo que diem discreta,no ho es. I passa el que passa. Arribes a Roma amb una samarreta vermella "discreta" tota tocada d'amics "fumadors de vegetals" i el gos que hi ha a la porta de la sortida es tira a sobre teu tot ensumant-te per dalt i per baix i apareixen un parell de carabinieris....
Quin fart de preguntar.. Aixo si el primer que m'ha dit es: "si llevas un porrete, mejor me lo das que si te lo pillo yo te denuncio" en un castella que ja el voldria el Fraga. Jo ja me'l veia pillant el porrete i posant-se a fumar alla mateix i el seu gos boig olorant fum aqui i alla... I clar el fum arribant a la gent i el gos tot ensumant a tothom i les maletes i corredisses.... buf..
m'ho han fet treure tot, he omplert un banc de dalt abaix, han escanejat el protector bucal, han tastat els caramels que duia i han obert els mitjons d'un en un.... i el gos, el cabro del gos,.... alla tranquil, potser estaria be que els ensenyessin a diferenciar els que fumen dels que son tocats pels que fumen.. quin espectacle i tothom mirant!!! "l'han piyao!! l'han piyao!!!" deien un parell que tenia aprop...... Quin malrato que he passat. Sort que ara soc a Roma i aqui ningu fuma... va home va!!!!!!!!!!!
Records a tots ......Joan

Uili Foc (14) a Jordania (3)

Ostres aixo de Jordania s'ha complicat per moments..... A veure, com ho faig...

Divendres -que aqui es festa- vaig anar a Petra, no, no es el nom d'una tia jordana (totes van amb mocador, aixi que poc de poc...), sino que es una ciutat feta dins les roques que val la pena veure un dia (no feu com jo que he fet la pedra 49 a petra.... si es que estava escrit...). Me n'han passat de tots colors: Despres de tres dies mirant de trobar un autobus per arribar-hi i trobar-ne una sola linia un dels meus alumnes em diu que millor que no l'agafi. Que aixo dels taxi-service es pels jordans i que van una mica bojos per la carretera... Aixi que he pagat un xofer de l'hotel... de guai eh??? I per la carretera hem passat un parell de taxi-services. Son uns minivans que no paren per pujar o baixar sino que la gent salta directament.... Us imagineu per l'A-2 que aneu darrera un autobus i la gent comenca a saltar?? Doncs igual.... estan ben sonats....
Despres de tres-cents quilometres de cotxe vam arribar a Petra. Volia arribar d'hora per no trobar massa gent i tanquen a les cinc. Pero arribo alla i resulta que es obert tota la nit. Aix!!!. L'entrada pels extrangers es de 21 jod, uns 25 euros... si hi perden calers.. que m'avisin. Passada la porta cal seguir un cami de mig km ple de tios a cavall que ofereixen un passeig, et diuen que queden dos kilometres i tal...., pero en cinc minuts ja ets davant del Siq. El Siq es el "desfiladero" (com cony es deu dir aixo en catala????) que va agafar "l'Indiana Jones a l'ultima croada", sensacional i espectacular, jo sentia cavalls passant i pensava... "si ve n'Indiana que li dic...", en aquestes que apareix un grup d'arabs fotent un xivarri de cal deu i decideixo anar depressa fins a la Khazneh, tot sol dins el Siq,. silenci...., faig un gir i em trobo la Khazneh davant... es "aspactacula!!!", aixo si, com Canaletes quan el Barca guanya la lliga... Ple de grups, i clar, ja sabeu, a la gent li donen alguna cosa per que no es perdin... que si un foulard, que si un paraigues, que si un bracalet.... pero els espanyols no.... "spain is different!!!".... el grup d'espanyols anaven tots amb la gorra de color blau del Fernando Alonso... si ejque....
Be doncs, despres de passar-hi una estona al davant vaig seguir caminant per Petra i vaig veure unes tombes en un turo aixi que, ni cort ni peretzos (com sempre), m'hi vaig enfilar tot i que hi havia un cartell que deia "no climbing". Aixi que vaig agafar les monedes perque no fessin "climb-climb" i no em podessin dir res... No valien gaire cosa pero la vista es sensacional, aixi que comenco a baixar i veig dos jordans vestits de verd amb mocador al cap i una escopeta a la ma que venen cap a mi.... Ai, ai, ai... Quan arribo abaix em faig el despistat, pero se m'acosten..., jo cagat...., i el mes vell em diu "exquius mi!!!", jo ja ho veia tot perdut, es fot la ma a la butxaca i m'ensenya un parell de monedes.... euros!!!! eren euros!!!!!.... El cabro volia que li canvies per moneda jordana... i me les va fer passar putes.......quins nervis!!!!

A mig cami em vaig trobar un madrileny que anava sol i havia volat de madrit a el caire, damasc i amman per 96 euros (es veu que treballa a Iberia el cabro...), vam fer el cami al monestir junts i com que havia de tornar amb taxi-service a amman el vaig portar amb el meu conductor. Que si "... gracias...", que si ".... que favor que me haces....", que si "... ya te pagare una cena...". Res de res.... el tiu es de madrit pero amb ascendent catalana segur. Si ho se.... el deixo alla.

Be, dema mes.... que he vist mes coses....

Joan.

Uili Foc (13) a jordania (2)

Retortijons... retortijons...

Ahir vaig anar al centre d'Amman. Amman, es una ciutat originariament a una vall, pero despres va comencar el boom i van anar agafant turons i construint cases en forma de ninxol per tot arreu. Totes iguals, de formigo gris. La sensacio es de passar per un cementiri quan baixes al centre... sic.

Vaig agafar un taxi, l'Ahmed era el conductor, que em va oferir des de un tour per Jordania a un massatge amb "titis". Li vaig dir que no estava per aquestes feines i em va preguntar que si era gay. No se que hagues passat si li dic que si, i no m'ho vull imaginar tampoc ;-). Total que em deixa al centre i em clava 5jd (uns set eurus..... ara se que es una fortuna!!!).

El teatre roma es sensacional i esta reconstruit!, deu tenir unes cent linies de butaques totes en pendent. I jo vaig i em dic, fare una foto des de dalt i, ni cort ni peretzos, pujo les escales. Les agulletes que tinc avui em duraran un segle, no em puc ni aixecar de la cadira. Es com si m'haguessin trinxat les cuixes... com s'ho feien els romans?

Sortint d'alla vaig trobar venedors ambulants que venien bitllets del saddam hussein.... igual en comprare uns quants pero tinc por que em parin a la frontera i m'acusin de terrorista i em fotin a la preso i aixo... PEro no es tan greu no?Despres de passejar una estona pel centre vaig sopar en un dels restaurants del carrer, tot en arab i clar no m'entenien ni un borrall. Em van seure en una taula amb un altre paio que menjava una cosa molt rara, com arros amb patates i carn pero tot trinxat i de color verd.... no em vaig atrevir. Aixi que pollastre picant amb salsa d'alls i patates... brutal!!! la cagarrina d'aquesta nit ha sigut de les de campionat, d'aquelles que cou, avui ja porto dos cops al lavabo amb "retortijons". A mes no us podeu imaginar el calvari d'anar a la tassa amb agulletes... i t'aixeques i torna el retortijo, i tornes a seure... uf!! he fet mes abdominals que mai, he estat apunt de dormir amb el cul a la tassa del mal que em fan les cuixes. Us ho prometo, mai pilleu cagarrines amb agulletes a les cuixes (avui en tinc al cul i tot.. us imagineu que li dic que soc gay al taxista??.... es igual... no hi penseu que ja ho faig jo...).

Avui arros bullit, pero clar com que he quedat amb l'ahmed a les cinc i no se on em portara (titis segur que no perque les puc espantar de cop...) igual haig de menjar shawarma...

Joan

Uili Foc (12) a Jordania (1)

Hola familia.... (ja sou una petita familia eh?)
Doncs ara m'ha tocat passar per Jordania. Vaig sortir dissabte a les tres de la tarda, es que aqui treballen el diumenge... es u que té. Jo ja no ho veia clar aixo de sortir tan tard... pero be... Vam arribar a Frankfurt (la ciutat, no el bocata) abans d'hora ... oh que be!! aixi podre estar tres hores i mitja enlloc de tres penjat a l'aeroport!!!! Perň, és clar, el vol estava retrassat, que si les nou, que si les nou trenta.... A les nou ens fan passar a la porta b43. I em poso a llegir un llibre bastant dolent (sortque l'he acabat!!!!), es diu l'enigma Vivaldi, feia temps que no llegia restant dolent. A veure, no es que jo hagi llegit gaire a la meva vida, a part de comics de l'Asterix, pero aquest no és dolent, és pitjor. I mal escrit, i l'escriptor es burro segur. Be, tornant al fil. Era tard i em pixava aixi que m'aixeco i vaig al bany, i poso el meu llibre a la repisa del davant.... només al cap de cinc segons entra un tio per la porta.
No tenia pérdua: un metre setanta-cinc, uns cinquanta anyets, ulleres tipus PeterParker-Clark Kent (us hi heu fixat que l'Spiderman i el Superman anaven ala mateixa optica??), pantalons color gos com fuig i americana de pana verda. Ell mira el llibre i diu: "Mira, algu s'ha deixat un llibre....", i l'agafa i se'l guarda a l'americana.... sera cabró!!! I ara que faig jo??
Doncs com que el tio estava pixant i jo ja estava, li agafo de la butxaca ili dic que es meu, i surto corrents. Guai eh? El pitjor va ser que elpersonatge en qüestió va seure al meu costat tot el vol.... no vaig deixarde mirar la finestra....
Dema més que ahir no me'n va passar cap de xula perň vaig veure coses rares...
Records a tots...Joan

uili Foc (11) per Tot Arreu

Hola de nou familia.... ara ja tornava a fer temps eh????

Es que he estat liadillu. Tot sempre a ultima hora....

Fa dues setmanes que vaig haver d'anar volant cap a San Francisco perque es cremava un foc a l'empresa.... I, clar, el bomber joan cap alla. Xulo eh?. Vam treballar en un loft. De fet, en un suburbi de Oakland, al costat d'una fabrica de reciclatge d'alumini.... Heu vist les pelis americanes? Aquells que recullen llaunes i les foten a un carreto de l'Alcampo? (us heu parat a pensar mai que la cosa mes be de preu que es ven a l'alcampo es un carreto?, un euro -o mig!!!- i es teu, no es pot negar que es un oferton!!). Doncs tots aquests feien cua per vendre-les i, clar, passejar per alla a la nit .... xungo, xungo.
Pero el lloc de treball era guai. Una escola. Es veu que com que era privada i els alumnes marxaven pel suburbi el director la va comprar i va fer de cada classe una vivenda. I uns passadissos immensos!!! En resum, un viatge sense pena ni gloria.... I alla em diuen que despres a Roma.

O sigui que arribo a casa, desfaig maleta i faig maleta... (quan plegui d'aqui em dedicare a maleter.....) i cap a Roma. Arribo el dilluns a la nit, a les dotze, petat del tot i agafo el treng cap a Termini i penso... alla agafo un taxi i a l'hotel. De taxis, ni un. De gent per agafar un taxi: milers. Aixi que, ni cort ni peretzos i sense mapa de roma, a caminar cap a l'hotel!!! Despres d'una hora de voltar i preguntar molt arribo a la pl Argentina on era el meu hotel, al num 47. No hi ha hotel al 47, una porta de fusta i prou. Joder. Truco al telefon de l'hotel. M'asseguren que es al num 47. Merda. Miro la porta de fusta i a la dreta hi ha els botos dels pisos. Tercer pis, escala b, Residenzia Argentina. Cagada pastorcill. Suor freda, truco i s'obre la porta. Un tricicle espatllat, caixes de cartro per tot dins d'un pati ben fosc. Jo ja estava cagat, ho juro. Al final arribo a la porta b i veig l'ascensor. Entro dins i premo el boto del tercer pis. Les portes es tanquen i, despres de deu segons es tornen a obrir. L'ascensor no s'ha mogut un pel i jo carregat amb les maletes. Que ha passat?
Que aquests italians estan malalts!!!! resulta que l'ascensor es de pagament!!! haig de pagar vint centims per utilitzar-lo!! joder!!! val que hem d'estalviar energia i tot aixo... pero que jo vaig carregat i cansat cony!!! Aixo si, l'hotel es de puta mare.

Be, us deixo amb les descripcions que aquest cop no son tan divertides (no ha passat res estrany) i us comunico que el proper uili foc -si no des de Roma- sera des de Jordania......

Petons a tots i a totes i gracies pel vostre temps....

Uili Foc(9) a Milan

Vaja, boines a tots, inclosos els nouvinguts (que us heu perdut vuitentregues!!!!), des de Mila. La ciutat del Duomo i poca cosa mes.

No han passat massa coses pero un parell de divertides. Vaig arribar a Mila amb un sol de cal Deu, millor perque em vaig deixarl'abric, i directe cap a l'hotel, prop del Duomo, a la plaza Diaz. Quinnom eh? aixi, d'entrada, molt italia no sembla eh? Pero ja coneixeu elrefrany: " hi ha mes "Diaz" que llonganisses" doncs mira, un a Mila.L'hotel es vell de pebrots, en un edifici xulo pero amb ascensors perquatre persones. Aixo es el que posa pero s'han deixat de dir: quatrepersones tipus silfide amb les mans avall i sense maletes, i ja estemapretats.... Estic a la planta 3, super guai, com em van dir a l'entrada.Com que l'edifici es veu que es bonic, hi han posat uns focus per iluminarla facana, estan sobre la planta 2 i iluminen directament A LA MEVAHABITACIO!!!, o sigui que no se mai si es de dia o de nit. Igual hoaprofitare per fer uva, que fan una lluminaria!!!Ahir vaig anar a veure botigues de roba.

De fet a Mila, nomes hi habotigues de roba!!!! Una de barata per cada cent. Vaig entrar a un outlet que es com el lloc on trobes la tarregada de tot. Ple de gent, gentemprovant-se peces de vint-i-cinc en vint-i-cinc, cinturons, corbates, lagent s'ho robava les unes a les altres. Espectacular. Jo, com sempre, namirant. I m'he comprat una camisa i al pagar, oh sorpresa, no portava niun duro. Sort de les targetes. Aixo si el del meu davant portava nomes unspantalons i una camisa per la dona (o el que fos). Una tia de metrovuitanta minim, amb uns pits bestials -d'un se'n veia mes de la meitat- iuns penjolls que li faran sortir una gepa ben aviat. el paio va pagar ambun bitllet de 500 euros. d'aquells que jo no veure mai. I li van tornar trenta centims, sort!!!!!!. Una camisa i un pantalo!!! per Deu!!!!!!!
El que m'ha fet posar mes trist per aqui es veure com les noies de mila no tenen calers per comprar-se la roba, es super dur. I, clar, com que notenen prou diners compren nomes mitges coses. O sigui, que les minifaldilles que porten aqui son mes mini que les mini (vaja que el roser se'ls veu a cada passa!!), els tangues que ensenyen -per que elsensenyen!!!- porten un fil tamany tres milimetres.... no vull ni pensar com deu ser a la part que no ensenyen.... I, clar, bruses no les poden pagar, aixi que porten tops... Ahir en vaig veure una que no tenia prou calers per un top i va comprar un buff -aquests mocadors de coll- i el portava a l'alcada dels pits!!!! Per deu!!! si compreu tops que no es vegi mig mugro!!!!. Per sort, encara no es l'estiu. Jo no torno.I per seguir la tradicio comencada a Atenes, ahir em vaig tallar el cabell. I les perruqueries donen eh?, em van fer esperar una hora i mitja.
A l'entrada hi havia un paio que perdia oli, tant que les relliscades eren de campionat. Portava un mocador pirata, els llavis pintats, pantalons ajustats i unes ungles de tres centimetres... El que el juanillo diria "unbujarron". I la noia em diu que passi i em renta el cap el meu amic pirata.... semblava una tia, com es movia, com parlava..... tot!!!! I al'hora de tallar la noia em diu: "Fare el que jo vulgui eh?"..... I ho vafer..... Prohibit riure.

Be, us deixo que avui es massa llarg..... Arribo divendres a casa i siqueda algu ens veurem.... El dilluns torno cap a mila....

uili foc

Uili Foc (8) a Atenes (2)

Doncs aqui esta el segon d'Atenes... i em sembla que l'ultim. El temps ha millorat de la setmana passada, ara ja no neva, nomes fa un vent que s'emporta els arbres... pero com que jo no soc un arbre.... tranquil.

El cap de setmana l'he passat anant amunt i avall de l'Acropoli (no hi ha molt mes a fer....) i passejant per un parell de mercats potents que he trobat per aqui. Tot molt xulo. Aixo si, m'he fet un fart de preguntar pero no he pogut trobar la iaia del jronya que jronya, tot i que aixo de jronya ho diuen molt els grecs.

Divendres al vespre tot passejant vaig entrar a un tuguri que feien pita gyros. Aquest estava de mort, de fet fa tres dies que nomes menjo alla, no se que li posen pero a mi em posa. Diria que es el pa, que mes que pita, es repita, o que el fan amb llenya, .... jo que se!!!! Ara, el millor ha estat aquesta setmana, ahir, de fet. Anava a treballar com cada mati (vint minuts caminant) i de cop un tio amb un mercedes aparca. Aixo no seria res d'especial si no fos que aparca el cotxe directament a la vorera, just davant meu. I jo que penso, aquest esta pillat. Pero no s'havia acabat aqui. El tio baixa del cotxe i treu un cadenat tamany serp pito, amb un candau de la mida d'una motxil.la (val, igual era mes petit....), passa la cadena per la roda del cotxe i el lliga a una reixa. O sigui, com si fos una G.A.C. (que vell que soc eh?) pero en format cotxe mercedes. Us juro que m'he parat a veure-ho perque no m'ho creia. I el tio tan tranquil, s'ha fotut la clau a la butxaca i ha entrat a fotre's un cafe. Igual quan surt es troba la roda i el cadenat sense cotxe, com passa a la gent normal de Catalunya amb les bicis. Que jo sempre m'he dit: que fa la gent de bicis robades amb una sola roda? .... es passen al monocile?.... esperan a robar-ne una altra i ja tenen dos rodes? En tot cas esta clar que l'unic negoci segur es ser venedor de rodes....

I ahir vaig decidir de tallar-me el cabell. Passejant vaig trobar un "Barber shop" amb un tio a dins que devia tenir vuitanta llargs, amb una bata blanca i llegint un diari i vaig pensar:" Aqui? .... va a ser que no!" Aixi que tot preguntant a l'hotel em diuen ... si, si, ves al Nikolaios. Clar, com que soc d'Atenes. total que al final el trobo. Pero les renta-caps ja plegaven. Em deixa passar. La noia, amb cara de pomes agres -mes aviat dolentes!!!-, em renta el cap en plan massatge durillu. Total, que despres del renta caps les meves vertebres cervicals u i dos han passat a ser la dos i la u respectivament. Encara em fot mal no em puc ni rentar les dents. I arriba el Nikos en questio i em diu : "Jau iu guant it?..." I jo li explico durant un minut. Al cap d'un minut em diu : "No inglish". Pues l'hem clavat. El tio em talla el cabell en set minuts i me'l deixa estil Zapatero -que ara es veu que es moda- pero mes guapo i mes republica. 13 eurus i cap a l'hotel.Au... la setmana que ve uilifoc a Barcelona.

Uili Foc (7) a Atenes (1)

Doncs despres de recuperar-me de la ressaca i de les agulletes quetinc als bracos de tant fregar, aqui teniu un nou uilifoc.
Pero abansde comencar agrair a tots els que vau passar dissabte per casa, als que no vau poder venir -que se que us hauria agradat ser-hi-, als que no vau voler venir -perque estic segur que l'any que ve ho fareu-, als que no vau rebre el correu -perque l'any que ve usare un altre proveidor- per haver participat del meu aniversari..
Gracies mil i em sap greu no haver pogut estar pet tothom en tot moment. Per cert, que si algu en vol fer una cronica me la pot enviar a joanrubio@gmail.comi jo la enviare a tothom, prometo no fer censura....

Ahir preparava la bossa i li vaig preguntar al pare si havia d'agafar roba d'abric per anar a Atenes. "Abric??!!!!.. pero si a Atenes sempre fa calor!!!"... i jo que li faig cas. Dema trucare el Pico a veure si li donen feina a tv3, ... NEVANT!!!! estava nevant quan vaig baixar del'avio!!!!! Avui al carrefur a comprar guants........
L'ultim cop que vaig ser a Atenes era el 81 i jo era jovenet pero encara me'n recordo de coses. I segueixen estant al limit de la civilitzacio. Me'n faig creus. De gent que parli angles poca i estil pel-roja. Monosil.labs inconnexes.. pero amb el taxista em vaig fer entendre. Aixo si, vaig arribar a l'hotel al cap de dos hores de pujar al cotxe, parar a fer benzina i una visita "turistica" pels suburbis d'Atenes. L'hotel guai, veig l'acropolis des de l'habitacio, que sempre li dona mes "xarm".
Avui he anat a peu a la feina i aquesta part de la ciutat esta trinxada, no se com els hi van donar els jocs olimpics, jo no els donaria ni el campionat del mon de caniques -he posat caniques pero per als puretes del catala seria bales, pero es que si posava bales igual s'entenia malament, .... vaja, jo ja m'entenc-. Els carrers aixecats, els cotxes passant semafors en vermell.....
Per cert: Davant de l'hotel hi ha un semafor. Amb un poli al davant fent passar els cotxes quan estava vermell i un tio esperant que es poses verd. Doncs el poli ha parat el transit de tot arreu, ha anat cap al cotxe i l'hi ha cardat una bronca al conductor que l'ha deixat distret, fotia uns crits!!!! Ha acabat tirant la gorra al terra.... espectacular.
I una cosa que no ha canviat, i aixo va pels pares, son aquells venedors ambulants de roscos de mill que feien aturar la circulacio en tot moment. Son iguals que abans, rodons, torrats i amb el mill per sobre. Per ells no han passat els vint anys.....

Be, ja hi tornare eh? Que encara em queden tretze dies per aqui.....

Un peto a tots..... (sense excepcio)

joan

Uili Foc (6) a Amsterdam (2)

Si... ja ho se... me'n vaig saltar un....
Be, aixo ja s'acaba, tot empaketat i fent l'ultima classe, a les set agafo el vol. I mira, a falta d'esdeveniments propers us volia fer un resum....
El primer dia, el dissabte vam anar de l'aeroport a Amsterdam en tren. aixo no te res d'especial mes que estalviar-te una pila d'eurus del taxi, pero a l'arribar a l'estacio el maquinista va dir pels altaveus (despres de tot de paraules en Dutch absolutament indesxifrables): "amsterdam Centraal, this train is terminated here!" i, es clar, tot de corredisses pels passillus i alguns trencant-se de riure, la sensacio era que quan el tren passes pel pont esclataria o, pitjor encara, implotaria!!!! Sort que el paio es va equivocar... aixi us puc emprenyar una mica mes...
I ahir com que era el meu cumple em vaig regalar un passeig pel barri vermell (nomes passeig eh!!!). Pels qui no ho sapigueu el barri vermell es un seguit de carrerons que estan farcits d'unes finestres i portes, tipus vitrina, amb un llum "rojo pasion" a dalt. Les vitrines no estan buides no!!! a dins hi ha senyoretes (algunes amb pits i "penjoll") que gasten poc en roba -unes calcetes i uns sostens justets justets- i que tenen la moral una mica distreta. Va estar be. Pero es que al sortir del barri el primer que em trobo es un hotel que posava en gran " Hotel la Manola". I clar, em vaig pixar de riure dues hores seguides. No se si el paio que el porta es catala pero el nom esta clavat. O sigui, tu vas pel barri vermell sense un duro, les ties aquestes movent la llengua i tocant-se els pits a traves del vidre, amb els botons de la cremallera apunt de petar i surts i et trobes : "La Manola", joder!!! una mica de dignitat ostia!!! segur que molts dies hi ha cua a l'hotel aquest i deu llogar habitacions per minuts... Vinga, manola i el seguent....


Be nois, els que vingueu ens veiem dema, recordeu a partir de les sis pero jo hi sere fins la nit aixi que sense presses....

Fins a Atenes.....

Joan

Uili Foc (4) a Amsterdam

Quants dies des de l'ultim cop eh? Be, espero que hagueu rebut l'invitacio per dissabte i als que us incorporeu de nou si voleu rebre les primeres entregues d'en uili foc doncs les demaneu val?

Amsterdam esta igual que sempre, es fa fosc aviat, plou cada dia i fot un fred que pela el cutis (o era talla el cutis??? be, no ho se...), en resum, que molt a fer no hi ha. Aixo si, te una part que dona per molt, el barri vermell. Home, que us pensaveu que no hi aniria???? -deu ser el que diuen tots.... pero tots hi eren-. Hi ha de tot. I tot passejant per alla apareix un paio amb un abric llarg i treu ....... tatxan!!!!.... una camera de fotos, l'apunta cap a una de les portes de vidre..... i de dins surt una noia en calces i sostens (aixo de calces es un dir, i allo de sostens tambe!!!) i li fot un cop a la camera que la fa caure a terra i ella casi que cau darrera. Tenint en compte que el carrer esta en obres, que havia plogut i que tot era fang jo ja pensava que anava a riure de valent. PEro no, ella va tornar a la peixera morta de fred i el paio va recuperar la camera i a riure que no ha estat res!!!

Ahir em vaig adonar de com de important es saber on anem de viatge. Resulta que em vaig comprar un paraigues estupendu al sara. Amb funda de plastic dur i tot. Total que surto del tren i plou a bots i barrals i jo que, ni cort ni peretzos, trec el paraigues i l'obro. Ja vaig veure que la cosa no anava be pero... al sortir de l'andana la primera bufada de vent em va tumbar a mi, ordinador, paraigues i funda inclosa. I, a mes, en va trencar un parell de varilles. Total que ja no tinc paraigues, les sabates totes brutes de fang, l'ordinador petat i el meu orgull per terra... "Moraletja": gasta't sempre el doble en paraigues....

I dema em penso fumar tota la maria que em va quedar de diumenge aixi que el uilifoc 5 de divendres pot ser un festival....

Apa, fins dissabte.

Joan