Uili Foc(9) a Milan

Vaja, boines a tots, inclosos els nouvinguts (que us heu perdut vuitentregues!!!!), des de Mila. La ciutat del Duomo i poca cosa mes.

No han passat massa coses pero un parell de divertides. Vaig arribar a Mila amb un sol de cal Deu, millor perque em vaig deixarl'abric, i directe cap a l'hotel, prop del Duomo, a la plaza Diaz. Quinnom eh? aixi, d'entrada, molt italia no sembla eh? Pero ja coneixeu elrefrany: " hi ha mes "Diaz" que llonganisses" doncs mira, un a Mila.L'hotel es vell de pebrots, en un edifici xulo pero amb ascensors perquatre persones. Aixo es el que posa pero s'han deixat de dir: quatrepersones tipus silfide amb les mans avall i sense maletes, i ja estemapretats.... Estic a la planta 3, super guai, com em van dir a l'entrada.Com que l'edifici es veu que es bonic, hi han posat uns focus per iluminarla facana, estan sobre la planta 2 i iluminen directament A LA MEVAHABITACIO!!!, o sigui que no se mai si es de dia o de nit. Igual hoaprofitare per fer uva, que fan una lluminaria!!!Ahir vaig anar a veure botigues de roba.

De fet a Mila, nomes hi habotigues de roba!!!! Una de barata per cada cent. Vaig entrar a un outlet que es com el lloc on trobes la tarregada de tot. Ple de gent, gentemprovant-se peces de vint-i-cinc en vint-i-cinc, cinturons, corbates, lagent s'ho robava les unes a les altres. Espectacular. Jo, com sempre, namirant. I m'he comprat una camisa i al pagar, oh sorpresa, no portava niun duro. Sort de les targetes. Aixo si el del meu davant portava nomes unspantalons i una camisa per la dona (o el que fos). Una tia de metrovuitanta minim, amb uns pits bestials -d'un se'n veia mes de la meitat- iuns penjolls que li faran sortir una gepa ben aviat. el paio va pagar ambun bitllet de 500 euros. d'aquells que jo no veure mai. I li van tornar trenta centims, sort!!!!!!. Una camisa i un pantalo!!! per Deu!!!!!!!
El que m'ha fet posar mes trist per aqui es veure com les noies de mila no tenen calers per comprar-se la roba, es super dur. I, clar, com que notenen prou diners compren nomes mitges coses. O sigui, que les minifaldilles que porten aqui son mes mini que les mini (vaja que el roser se'ls veu a cada passa!!), els tangues que ensenyen -per que elsensenyen!!!- porten un fil tamany tres milimetres.... no vull ni pensar com deu ser a la part que no ensenyen.... I, clar, bruses no les poden pagar, aixi que porten tops... Ahir en vaig veure una que no tenia prou calers per un top i va comprar un buff -aquests mocadors de coll- i el portava a l'alcada dels pits!!!! Per deu!!! si compreu tops que no es vegi mig mugro!!!!. Per sort, encara no es l'estiu. Jo no torno.I per seguir la tradicio comencada a Atenes, ahir em vaig tallar el cabell. I les perruqueries donen eh?, em van fer esperar una hora i mitja.
A l'entrada hi havia un paio que perdia oli, tant que les relliscades eren de campionat. Portava un mocador pirata, els llavis pintats, pantalons ajustats i unes ungles de tres centimetres... El que el juanillo diria "unbujarron". I la noia em diu que passi i em renta el cap el meu amic pirata.... semblava una tia, com es movia, com parlava..... tot!!!! I al'hora de tallar la noia em diu: "Fare el que jo vulgui eh?"..... I ho vafer..... Prohibit riure.

Be, us deixo que avui es massa llarg..... Arribo divendres a casa i siqueda algu ens veurem.... El dilluns torno cap a mila....

uili foc

Uili Foc (8) a Atenes (2)

Doncs aqui esta el segon d'Atenes... i em sembla que l'ultim. El temps ha millorat de la setmana passada, ara ja no neva, nomes fa un vent que s'emporta els arbres... pero com que jo no soc un arbre.... tranquil.

El cap de setmana l'he passat anant amunt i avall de l'Acropoli (no hi ha molt mes a fer....) i passejant per un parell de mercats potents que he trobat per aqui. Tot molt xulo. Aixo si, m'he fet un fart de preguntar pero no he pogut trobar la iaia del jronya que jronya, tot i que aixo de jronya ho diuen molt els grecs.

Divendres al vespre tot passejant vaig entrar a un tuguri que feien pita gyros. Aquest estava de mort, de fet fa tres dies que nomes menjo alla, no se que li posen pero a mi em posa. Diria que es el pa, que mes que pita, es repita, o que el fan amb llenya, .... jo que se!!!! Ara, el millor ha estat aquesta setmana, ahir, de fet. Anava a treballar com cada mati (vint minuts caminant) i de cop un tio amb un mercedes aparca. Aixo no seria res d'especial si no fos que aparca el cotxe directament a la vorera, just davant meu. I jo que penso, aquest esta pillat. Pero no s'havia acabat aqui. El tio baixa del cotxe i treu un cadenat tamany serp pito, amb un candau de la mida d'una motxil.la (val, igual era mes petit....), passa la cadena per la roda del cotxe i el lliga a una reixa. O sigui, com si fos una G.A.C. (que vell que soc eh?) pero en format cotxe mercedes. Us juro que m'he parat a veure-ho perque no m'ho creia. I el tio tan tranquil, s'ha fotut la clau a la butxaca i ha entrat a fotre's un cafe. Igual quan surt es troba la roda i el cadenat sense cotxe, com passa a la gent normal de Catalunya amb les bicis. Que jo sempre m'he dit: que fa la gent de bicis robades amb una sola roda? .... es passen al monocile?.... esperan a robar-ne una altra i ja tenen dos rodes? En tot cas esta clar que l'unic negoci segur es ser venedor de rodes....

I ahir vaig decidir de tallar-me el cabell. Passejant vaig trobar un "Barber shop" amb un tio a dins que devia tenir vuitanta llargs, amb una bata blanca i llegint un diari i vaig pensar:" Aqui? .... va a ser que no!" Aixi que tot preguntant a l'hotel em diuen ... si, si, ves al Nikolaios. Clar, com que soc d'Atenes. total que al final el trobo. Pero les renta-caps ja plegaven. Em deixa passar. La noia, amb cara de pomes agres -mes aviat dolentes!!!-, em renta el cap en plan massatge durillu. Total, que despres del renta caps les meves vertebres cervicals u i dos han passat a ser la dos i la u respectivament. Encara em fot mal no em puc ni rentar les dents. I arriba el Nikos en questio i em diu : "Jau iu guant it?..." I jo li explico durant un minut. Al cap d'un minut em diu : "No inglish". Pues l'hem clavat. El tio em talla el cabell en set minuts i me'l deixa estil Zapatero -que ara es veu que es moda- pero mes guapo i mes republica. 13 eurus i cap a l'hotel.Au... la setmana que ve uilifoc a Barcelona.

Uili Foc (7) a Atenes (1)

Doncs despres de recuperar-me de la ressaca i de les agulletes quetinc als bracos de tant fregar, aqui teniu un nou uilifoc.
Pero abansde comencar agrair a tots els que vau passar dissabte per casa, als que no vau poder venir -que se que us hauria agradat ser-hi-, als que no vau voler venir -perque estic segur que l'any que ve ho fareu-, als que no vau rebre el correu -perque l'any que ve usare un altre proveidor- per haver participat del meu aniversari..
Gracies mil i em sap greu no haver pogut estar pet tothom en tot moment. Per cert, que si algu en vol fer una cronica me la pot enviar a joanrubio@gmail.comi jo la enviare a tothom, prometo no fer censura....

Ahir preparava la bossa i li vaig preguntar al pare si havia d'agafar roba d'abric per anar a Atenes. "Abric??!!!!.. pero si a Atenes sempre fa calor!!!"... i jo que li faig cas. Dema trucare el Pico a veure si li donen feina a tv3, ... NEVANT!!!! estava nevant quan vaig baixar del'avio!!!!! Avui al carrefur a comprar guants........
L'ultim cop que vaig ser a Atenes era el 81 i jo era jovenet pero encara me'n recordo de coses. I segueixen estant al limit de la civilitzacio. Me'n faig creus. De gent que parli angles poca i estil pel-roja. Monosil.labs inconnexes.. pero amb el taxista em vaig fer entendre. Aixo si, vaig arribar a l'hotel al cap de dos hores de pujar al cotxe, parar a fer benzina i una visita "turistica" pels suburbis d'Atenes. L'hotel guai, veig l'acropolis des de l'habitacio, que sempre li dona mes "xarm".
Avui he anat a peu a la feina i aquesta part de la ciutat esta trinxada, no se com els hi van donar els jocs olimpics, jo no els donaria ni el campionat del mon de caniques -he posat caniques pero per als puretes del catala seria bales, pero es que si posava bales igual s'entenia malament, .... vaja, jo ja m'entenc-. Els carrers aixecats, els cotxes passant semafors en vermell.....
Per cert: Davant de l'hotel hi ha un semafor. Amb un poli al davant fent passar els cotxes quan estava vermell i un tio esperant que es poses verd. Doncs el poli ha parat el transit de tot arreu, ha anat cap al cotxe i l'hi ha cardat una bronca al conductor que l'ha deixat distret, fotia uns crits!!!! Ha acabat tirant la gorra al terra.... espectacular.
I una cosa que no ha canviat, i aixo va pels pares, son aquells venedors ambulants de roscos de mill que feien aturar la circulacio en tot moment. Son iguals que abans, rodons, torrats i amb el mill per sobre. Per ells no han passat els vint anys.....

Be, ja hi tornare eh? Que encara em queden tretze dies per aqui.....

Un peto a tots..... (sense excepcio)

joan

Uili Foc (6) a Amsterdam (2)

Si... ja ho se... me'n vaig saltar un....
Be, aixo ja s'acaba, tot empaketat i fent l'ultima classe, a les set agafo el vol. I mira, a falta d'esdeveniments propers us volia fer un resum....
El primer dia, el dissabte vam anar de l'aeroport a Amsterdam en tren. aixo no te res d'especial mes que estalviar-te una pila d'eurus del taxi, pero a l'arribar a l'estacio el maquinista va dir pels altaveus (despres de tot de paraules en Dutch absolutament indesxifrables): "amsterdam Centraal, this train is terminated here!" i, es clar, tot de corredisses pels passillus i alguns trencant-se de riure, la sensacio era que quan el tren passes pel pont esclataria o, pitjor encara, implotaria!!!! Sort que el paio es va equivocar... aixi us puc emprenyar una mica mes...
I ahir com que era el meu cumple em vaig regalar un passeig pel barri vermell (nomes passeig eh!!!). Pels qui no ho sapigueu el barri vermell es un seguit de carrerons que estan farcits d'unes finestres i portes, tipus vitrina, amb un llum "rojo pasion" a dalt. Les vitrines no estan buides no!!! a dins hi ha senyoretes (algunes amb pits i "penjoll") que gasten poc en roba -unes calcetes i uns sostens justets justets- i que tenen la moral una mica distreta. Va estar be. Pero es que al sortir del barri el primer que em trobo es un hotel que posava en gran " Hotel la Manola". I clar, em vaig pixar de riure dues hores seguides. No se si el paio que el porta es catala pero el nom esta clavat. O sigui, tu vas pel barri vermell sense un duro, les ties aquestes movent la llengua i tocant-se els pits a traves del vidre, amb els botons de la cremallera apunt de petar i surts i et trobes : "La Manola", joder!!! una mica de dignitat ostia!!! segur que molts dies hi ha cua a l'hotel aquest i deu llogar habitacions per minuts... Vinga, manola i el seguent....


Be nois, els que vingueu ens veiem dema, recordeu a partir de les sis pero jo hi sere fins la nit aixi que sense presses....

Fins a Atenes.....

Joan

Uili Foc (4) a Amsterdam

Quants dies des de l'ultim cop eh? Be, espero que hagueu rebut l'invitacio per dissabte i als que us incorporeu de nou si voleu rebre les primeres entregues d'en uili foc doncs les demaneu val?

Amsterdam esta igual que sempre, es fa fosc aviat, plou cada dia i fot un fred que pela el cutis (o era talla el cutis??? be, no ho se...), en resum, que molt a fer no hi ha. Aixo si, te una part que dona per molt, el barri vermell. Home, que us pensaveu que no hi aniria???? -deu ser el que diuen tots.... pero tots hi eren-. Hi ha de tot. I tot passejant per alla apareix un paio amb un abric llarg i treu ....... tatxan!!!!.... una camera de fotos, l'apunta cap a una de les portes de vidre..... i de dins surt una noia en calces i sostens (aixo de calces es un dir, i allo de sostens tambe!!!) i li fot un cop a la camera que la fa caure a terra i ella casi que cau darrera. Tenint en compte que el carrer esta en obres, que havia plogut i que tot era fang jo ja pensava que anava a riure de valent. PEro no, ella va tornar a la peixera morta de fred i el paio va recuperar la camera i a riure que no ha estat res!!!

Ahir em vaig adonar de com de important es saber on anem de viatge. Resulta que em vaig comprar un paraigues estupendu al sara. Amb funda de plastic dur i tot. Total que surto del tren i plou a bots i barrals i jo que, ni cort ni peretzos, trec el paraigues i l'obro. Ja vaig veure que la cosa no anava be pero... al sortir de l'andana la primera bufada de vent em va tumbar a mi, ordinador, paraigues i funda inclosa. I, a mes, en va trencar un parell de varilles. Total que ja no tinc paraigues, les sabates totes brutes de fang, l'ordinador petat i el meu orgull per terra... "Moraletja": gasta't sempre el doble en paraigues....

I dema em penso fumar tota la maria que em va quedar de diumenge aixi que el uilifoc 5 de divendres pot ser un festival....

Apa, fins dissabte.

Joan

Uili Foc Aclariment

Ostres jo que us volia tenir en vil un parell de dies..... nomes dir-vos que tinc agulletes de cavall del fart de correr i mirar enrera que em vaig fer per escapar-me de la "pentina-clatells" ... que us pensaveu que saltaria sobre d'ella i diria:: "fot-li candela, Marcela!!!!".... Que un nos tonto ostia!!! (be.. de vegades si....)

Jonipum

Uili Foc (3) a Israel (3)

Quantes coses aquest cap de setmana. No us les explico totes que aixi en tindre per quan arribi. Pero un parell de coses divertides si que em ve de gust escriure-les. A veure, .... , per on comenco.... ah si!!! El dijous vaig anar a veure com encenien una altra espelma del Hanuka a una placa del centre de Tel Aviv. jo estava alla assegut en un banc fotent-me un crep amb xocolata (si... tope hebreu eh??) quan se m'acosta una noia barreja de Thelma i Luis (per lo penjada que anva) i em diu: "Can you fag me?" .. que es com si algu et digues en catala : "Vols fugar amb mi?". O sigui que no vaig entendre res. I li acosto la cara i li pregunto... "sorry?" i m'agafa el cap amb les dues mans i em fot un rosco que sentia la seva llengua que em pentinava el clatell... poca broma.. prohibit riure!!!. Anava una mica penjada ella..... Fi de la historia. No s'accepten preguntes.

I el divendres cap a Jerusalem (no us ho perdeu!!!!) en un grupet.... .Despres de visitar tot el que vam poder, mur de les lamentacions inclos (n'hi havia per posar-se a plorar quan em vaig veure amb el barretet de cartro!!!!). Despres de visitar la tomba de Crist em vaig trobar un capella de Sevilla. I, per que us en feu una idea, era, exactament, en Benny Hill, igual, tal com parlava, es movia. Quin fart de riure!!!. Despres ens van portar a comprar a una botiga. I un america del grup barreja de Shaggy (el del scubi du) i Aznar sense bigotet va comprar una creu d'ort. Li van fotre una clavada quel van deixar distret!!!! El tio es pensava que pagava en shekels (5 sh, 1 euro) pero eren dolars.... Quan se'n va adonar cami de l'hotel les llagrimes que li queien eren espectaculars.
I dissabte el Mar Mort. encara flipo ara. Ens vam banyar al mart. Es impossible estarse dret i assegut es com estar en un balanci a l'aire... No es pot explicar. Imagina que tens un pal al cul (ep!!! no malpenseu!!!!) i que t'aguanta.. ens podiem moure com volguessim que sempre suravem... Bestial!!!! Aixo si, vaig esquitxar una mica d'aigua i casi em moro!!!! (Igual per aixo es el mar mort!!) La sal que te no es de Sodi com les altres, esta plena de nitrats, bromurs, i tot el que volgueu..... Quin mal gust!!!! I, en acabar, a arrebossar-nos en fang negre. Va!!! foto!! foto!!! I el Jurgen, un tio cepat, calvet posant-se fang al cap a l'estil orelles miki maus. I am banyador slip. Em vaig petar de riure....

I al tornar era sabath i la porta del carrer era tancada i em van donar una clau enlloc d'una targeta per obrir la porta. I jo li pregunto "aixo per que??" I em diu que al sabath no esta permes fer cap moviment vertical amb la ma. Com si fessis una ratlla vertical en un paper. I jo, pensant, pensant..... (que pa eso tengo tiempo!!!) I si has de tirar la cadena del vater? I beure un got d'aigua!!! quin martiri!!!! be, sempre queda fer-ho amb una palla. I, parlant de palles....me n'adono que les masturbacions de dissabte deuen ser molt especials.. tumbats al llit, a la dutxa... impossible, al sofa ... tampoc, al terra.... una mica fred.... i, si en tens moltes ganes nomes et pots fer una dutxa freda si te dues aixetes que si te monomando o la poses freda o calenta pero tenir aigua, el qu es diu que surti aigua, igual que al Sahara.... zero. Sempre pots donar el monomando amb la "dallonses" que igual no esta prohibit...

Ja veieu eh???? quina poca feina!!!! Apa!!! aquest es l'ultim desde Israel... fins dijous a la nit!!!!

Uili Foc (2) a Israel (2) - 8 desembre 2004

Boines.... no es que ara m'hagi donat de cop pel tema correus.... nomes es que m'han passat coses que mira, me ve de gust plicar. Ahir a la classe ma diuen que volen plegar d'hora que es la Hannuka. No, no te res a veure amb la novia del Jackie, del bosc de Tallac. Resulta que es com Nadal, encenen set espelmes i les van apagant una rera l'altra durant una setmana. Em van explicar la historia pero ja no me'n recordo (ja m'ho deia l'avi Pacu.... cues de pansa!!!!!). Aixi que com que vam plegar a les dues vaig decidir d'anar tot passejant a Jaffa.
Els alumnes m'han explicat que Jaffa es la ciutat mes antiga del Mon.... Que te 4000 anys, que ja son uns quants, i que a la seva historia ha passat per mes mans que la Bibi Andersen -osease... el Manolo-. Pero es veu que te un port de pescadors molt xulo -no se que deuen entendre ells per xulo... fijo que no han anat per la costa Brava- i que a la caiguda de sol les cases son fantastiques....
Total que a les quatre comenco a caminar cap a Jaffa - no!!! en una hora seras alla deien ells..- tot veient el cel ponent-se darrera l'horitzo (que tendre eh?) i, de cop, arriben nuvols i es fot a ploure..... tota la setmana amb un temps de nassos i el dia que tinc temps va, i a ploure. Segur que l'Aznar esta per aqui.

Un parell d'horetes de passeig per la Jaffa deserta i despres retorn a l'hotel. Em vaig trobar un mercat brutal, fruites, vegetals, peix, ... de tot una mica. Pero ja estaven tancant i, al tancar, pillen el que els ha sobrat i cap al terra. I tot de gent comenca a arreplegar el que poden i, de cop, oh meravella!!! la dona de l'hotel del mati rapinyant tot el que podia, podrit i no podrit. Un merder de capses i plastics per terra, estil deixalleria.
Darrera el mercat he descobert el carrer mes comercial, en plan petritxol de Barcelona i, de cop, en un xamfra tipus nunyez i navarro amb una pizzeria, al segon pis, comenco a sentir musica. Us recordeu del video clip dels u2 a usa dalt d'un terrat? Doncs igual, pero no era el Bono (ni el Loto.... que dolent eh?) eren uns quants peluts amb timbals, un micro i una trompeta.... m'ho he passat bomba!!! Jo, i l'urbano que havia de fer circular la gent... em sembla que estava mes per la musica que per els cotxes.

I, despres de sis hores de caminata, a dormir. Fins avui, que tinc unes agulletes per fer acupuntura a tots els xinos alhora.

Uili Foc (1) a Israel (1)

El primer des de Israel!!!!
Vaja, ja torno a estar liat amb els viatges i com que ho havia promes a uns quants (no se a qui, de debo) doncs aqui teniu el primer dels wili focs...
Doncs vaig arribar a Tel Aviv el dissabte. Resulta que aqui la festa grossa es el dissabte -el Sabbath- i diumenge ja es treballa. I jo, que soc molt aplicat, doncs a treballar. L'avio a el Prat, com sempre que vaig amb Iberia, un retras de collons. Entro a l'avio i ja estava mig ple.... Venia de Madrit i la meitat no van baixar... Aixi que .. cap a Tel Aviv hi falta gent.
Quatre hores de viatge amb un "hostesso" espectacular.... tenia una pluma que " pa que ". Vaig anar un parell de cops al bany i havia de vigilar de no relliscar, no tinc res en contra d'ell eh? pero home!!!! una mica de dignitat!!!! Pero era el que em tocava i jo, molt amable que soc, li vaig demanar uns auriculars... sobre les 11 i 20 del mati, "como no...." respon ell. I al cap de dos minuts el veig passar pel meu costat amb una safata plena de begudes, de fet hi havia sis gots i dues llaunes de coca-cola.... I jo que penso...." Els de Iberia estan fatal, a compartir entre sis dues llaunes de vint cl....." Pero no!!!! "todo parecido con la realidad es pura coincidencia!!" El tio arriba al lloc, deixa els gots als viatgers i comenca a treure llaunes de fanta, esprait i cola de les butxaques.... semblava impossible... una i una altra, i una altra!!!!! i jo que penso... Ara treura els meus auriculars.... Doncs no.... No hi cabien es veu.
Jo, pacientment, seguia llegint el meu diari i al cap de deu minuts, el veig passar i li dic : " Perdona em podries portar uns auriculars...." i ell respon " como no...".. total que al cap de deu minuts mes encara no havien arribat .... i la peli es va acabar al cap de cinc mes... Un abans d'arribar a l'aeroport.
I a l'aeroport, bastant rapid. Nomes sortir de l'avio.... al mateix finger, un paio em para i em diu que es de seguretat i em comenca a preguntar coses... que com es diu el meu pare, que quin numero de calcat gasto..... la bomba vaja....despres agafo un taxi, pero com que es Sabbath, no tots treballen i el que treballa em fot el sablasso del segle..... sablasso, floretasso, pistolasso... tot junt... he quedat distret. Ja no puc canviar mes eroes i haig de tirar de visa (m'hi acabare afaitant segur...).
I l'hotel? La recepcio un caos, pero l'hotel maco per que si.. La finestra dona directament al mar, be, vaja, es veu el mar, que soc a la sisena planta!!! Al mati (m'aixeco a les 6,30) ja hi ha gent banyant-se, corrent i jugant a padel. Ahir vaig a esmorzar i la cosa mes surreal que he vist a un hotel.
Deviem ser uns quatre esmorzant i cap a les set trenta entra una senyora gran, d'uns cinquanta tacos, amb una bosa tamany toys ar as, de les que et donen quan compres un escalextric. La dona estava una mica perjudicada, ja m'enteneu, i comenca a pillar coses de tot arreu. Veu el pa i, agafa la barra sencera......, uns dotze iogurts, un parell de tasses de porcellana blanca, en un tovallo hi ha posat tot un joc d'olives, tonyina, ous durs i una altra cosa que no se pas que era. Despres ha agafat uns quants crusants i quan ha tingut la bossa quasi plena...., un bon tragu de suc de taronja i, cap a casa. Bonissim.
I dema me n'anire a visitar Jaffa que els alumnes em fan plegar mes d'hora (ja tinc l'entrepa de tonyina apunt) ....
Ja us seguire enviant coses..
Joan