Ostres aixo de Jordania s'ha complicat per moments..... A veure, com ho faig...
Divendres -que aqui es festa- vaig anar a Petra, no, no es el nom d'una tia jordana (totes van amb mocador, aixi que poc de poc...), sino que es una ciutat feta dins les roques que val la pena veure un dia (no feu com jo que he fet la pedra 49 a petra.... si es que estava escrit...). Me n'han passat de tots colors: Despres de tres dies mirant de trobar un autobus per arribar-hi i trobar-ne una sola linia un dels meus alumnes em diu que millor que no l'agafi. Que aixo dels taxi-service es pels jordans i que van una mica bojos per la carretera... Aixi que he pagat un xofer de l'hotel... de guai eh??? I per la carretera hem passat un parell de taxi-services. Son uns minivans que no paren per pujar o baixar sino que la gent salta directament.... Us imagineu per l'A-2 que aneu darrera un autobus i la gent comenca a saltar?? Doncs igual.... estan ben sonats....
Despres de tres-cents quilometres de cotxe vam arribar a Petra. Volia arribar d'hora per no trobar massa gent i tanquen a les cinc. Pero arribo alla i resulta que es obert tota la nit. Aix!!!. L'entrada pels extrangers es de 21 jod, uns 25 euros... si hi perden calers.. que m'avisin. Passada la porta cal seguir un cami de mig km ple de tios a cavall que ofereixen un passeig, et diuen que queden dos kilometres i tal...., pero en cinc minuts ja ets davant del Siq. El Siq es el "desfiladero" (com cony es deu dir aixo en catala????) que va agafar "l'Indiana Jones a l'ultima croada", sensacional i espectacular, jo sentia cavalls passant i pensava... "si ve n'Indiana que li dic...", en aquestes que apareix un grup d'arabs fotent un xivarri de cal deu i decideixo anar depressa fins a la Khazneh, tot sol dins el Siq,. silenci...., faig un gir i em trobo la Khazneh davant... es "aspactacula!!!", aixo si, com Canaletes quan el Barca guanya la lliga... Ple de grups, i clar, ja sabeu, a la gent li donen alguna cosa per que no es perdin... que si un foulard, que si un paraigues, que si un bracalet.... pero els espanyols no.... "spain is different!!!".... el grup d'espanyols anaven tots amb la gorra de color blau del Fernando Alonso... si ejque....
Be doncs, despres de passar-hi una estona al davant vaig seguir caminant per Petra i vaig veure unes tombes en un turo aixi que, ni cort ni peretzos (com sempre), m'hi vaig enfilar tot i que hi havia un cartell que deia "no climbing". Aixi que vaig agafar les monedes perque no fessin "climb-climb" i no em podessin dir res... No valien gaire cosa pero la vista es sensacional, aixi que comenco a baixar i veig dos jordans vestits de verd amb mocador al cap i una escopeta a la ma que venen cap a mi.... Ai, ai, ai... Quan arribo abaix em faig el despistat, pero se m'acosten..., jo cagat...., i el mes vell em diu "exquius mi!!!", jo ja ho veia tot perdut, es fot la ma a la butxaca i m'ensenya un parell de monedes.... euros!!!! eren euros!!!!!.... El cabro volia que li canvies per moneda jordana... i me les va fer passar putes.......quins nervis!!!!
A mig cami em vaig trobar un madrileny que anava sol i havia volat de madrit a el caire, damasc i amman per 96 euros (es veu que treballa a Iberia el cabro...), vam fer el cami al monestir junts i com que havia de tornar amb taxi-service a amman el vaig portar amb el meu conductor. Que si "... gracias...", que si ".... que favor que me haces....", que si "... ya te pagare una cena...". Res de res.... el tiu es de madrit pero amb ascendent catalana segur. Si ho se.... el deixo alla.
Be, dema mes.... que he vist mes coses....
Joan.
Divendres -que aqui es festa- vaig anar a Petra, no, no es el nom d'una tia jordana (totes van amb mocador, aixi que poc de poc...), sino que es una ciutat feta dins les roques que val la pena veure un dia (no feu com jo que he fet la pedra 49 a petra.... si es que estava escrit...). Me n'han passat de tots colors: Despres de tres dies mirant de trobar un autobus per arribar-hi i trobar-ne una sola linia un dels meus alumnes em diu que millor que no l'agafi. Que aixo dels taxi-service es pels jordans i que van una mica bojos per la carretera... Aixi que he pagat un xofer de l'hotel... de guai eh??? I per la carretera hem passat un parell de taxi-services. Son uns minivans que no paren per pujar o baixar sino que la gent salta directament.... Us imagineu per l'A-2 que aneu darrera un autobus i la gent comenca a saltar?? Doncs igual.... estan ben sonats....
Despres de tres-cents quilometres de cotxe vam arribar a Petra. Volia arribar d'hora per no trobar massa gent i tanquen a les cinc. Pero arribo alla i resulta que es obert tota la nit. Aix!!!. L'entrada pels extrangers es de 21 jod, uns 25 euros... si hi perden calers.. que m'avisin. Passada la porta cal seguir un cami de mig km ple de tios a cavall que ofereixen un passeig, et diuen que queden dos kilometres i tal...., pero en cinc minuts ja ets davant del Siq. El Siq es el "desfiladero" (com cony es deu dir aixo en catala????) que va agafar "l'Indiana Jones a l'ultima croada", sensacional i espectacular, jo sentia cavalls passant i pensava... "si ve n'Indiana que li dic...", en aquestes que apareix un grup d'arabs fotent un xivarri de cal deu i decideixo anar depressa fins a la Khazneh, tot sol dins el Siq,. silenci...., faig un gir i em trobo la Khazneh davant... es "aspactacula!!!", aixo si, com Canaletes quan el Barca guanya la lliga... Ple de grups, i clar, ja sabeu, a la gent li donen alguna cosa per que no es perdin... que si un foulard, que si un paraigues, que si un bracalet.... pero els espanyols no.... "spain is different!!!".... el grup d'espanyols anaven tots amb la gorra de color blau del Fernando Alonso... si ejque....
Be doncs, despres de passar-hi una estona al davant vaig seguir caminant per Petra i vaig veure unes tombes en un turo aixi que, ni cort ni peretzos (com sempre), m'hi vaig enfilar tot i que hi havia un cartell que deia "no climbing". Aixi que vaig agafar les monedes perque no fessin "climb-climb" i no em podessin dir res... No valien gaire cosa pero la vista es sensacional, aixi que comenco a baixar i veig dos jordans vestits de verd amb mocador al cap i una escopeta a la ma que venen cap a mi.... Ai, ai, ai... Quan arribo abaix em faig el despistat, pero se m'acosten..., jo cagat...., i el mes vell em diu "exquius mi!!!", jo ja ho veia tot perdut, es fot la ma a la butxaca i m'ensenya un parell de monedes.... euros!!!! eren euros!!!!!.... El cabro volia que li canvies per moneda jordana... i me les va fer passar putes.......quins nervis!!!!
A mig cami em vaig trobar un madrileny que anava sol i havia volat de madrit a el caire, damasc i amman per 96 euros (es veu que treballa a Iberia el cabro...), vam fer el cami al monestir junts i com que havia de tornar amb taxi-service a amman el vaig portar amb el meu conductor. Que si "... gracias...", que si ".... que favor que me haces....", que si "... ya te pagare una cena...". Res de res.... el tiu es de madrit pero amb ascendent catalana segur. Si ho se.... el deixo alla.
Be, dema mes.... que he vist mes coses....
Joan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada